Son Sacarés

L’Hort de la Creu

La propietat se situava entre el camí d’Esporles i el llit de la Riera i la travessava el camí Nou de Jesús. Prengué nom de la família d’hortolans Sacarés, qui en fou propietària entre els segles XV-XVIII, i de la creu de pedra que hi havia a la confluència del camí Vell de Jesús amb el camí d’Esporles. Es formà mitjançant l’agrupació de dues peces de terra que adquirí Pere Sacarés tengudes sots alous diferents.

La primera porció la comprà el 5 d’octubre de 1492 al prevere Joan Alzamora, beneficiat de la Seu. Consistia en un camp tengut sots alou del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca. Prestava 32 sous cens al bisbe de Mallorca, 8 lliures 8 sous 8 diners als aniversaris de la Seu, 38 sous 8 diners als aniversaris de Sant Jaume i nombrosos censos més. Feia partió amb el camí de Jesús, els arcs superiors pels quals anava l’aigua al lloc dels Tints, el torrent de la Riera i la Parellada en alou del bisbe de Barcelona. Joan Alzamora la tenia per establiment signat al seu favor el 16 de gener de 1483. Anteriorment havia estat de l’hortolà Jaume Cerdà, a favor del qual fou establida pels procuradors dels aniversaris de la Seu i de Sant Jaume amb acta de 4 de novembre de 1477 signada a l’escrivania de la Porció Temporal (ARM, Not. P-163, f. 309; ACM, 3421, f. 142; ACM, 3429, f. 162v).

L’altra peça de terra, que era tenguda sots alou del bisbe de Barcelona, l’adquirí el 29 de desembre de 1515 del carnisser Jaume Oliver (ARM, Not. P-59, f. 144).

Pere Sacarés morí sense testar i la propietat passà al seu fill Miquel, hortolà, qui el 13 d’octubre de 1540 capbrevà la porció tenguda sots alou del bisbe de Barcelona. El 14 d’octubre de 1563 Miquel Sacarés rebé dels canonges comissaris de la capbrevació títol nou sobre la part de la propietat tenguda sots alou del bisbe de Mallorca (ARM, Not. P-95, f. 117; ACM, 3429, f. 162v).

Amb escriptura de 4 d’octubre de 1565 autoritzada pel notari Antoni Cases, Miquel Sacarés feu donació a favor del seu fill Miquel, a qui nomenà hereu al testament que disposà el 8 de desembre de 1568 en poder del notari Sebastià Llaneres (ARM, Not. P-59, f. 144).

Segons els estims de 1578, la propietat era denominada la Parellada d’Amunt, pertanyia a Miquel Sacarés, tenia dret d’aigua i valia 3.500 lliures: «La parellada d’Emunt, de Michel Saccarés, ab son dret de aygua, tres mília y sinch-centes liures» (ARM, D-1251, f. 147v).

El 9 de març de 1583 Miquel Sacarés establí al canonge de la Seu Jeroni Garau la porció tenguda sots alou del bisbe de Barcelona, la qual ocupava aleshores una superfície d’unes 3 quarterades i comprenia caseta i safareig. El 20 següent Garau reté la propietat (ARM, Not. P-59, f. 144).

Miquel Sacarés testà el 15 de maig de 1592 en poder del notari Nicolau Alemany i nomenà hereu universal el seu fill Miquel. Al testament que aquest disposà el 30 de novembre de 1624 en poder del notari Joan Agustí Alemany feu hereva universal la seva dona, Bartomeua Gelabert. Aquesta testà el 8 de gener de 1651 en poder del notari Jaume Llobera i nomenà hereu universal el seu fill Josep, qui el 18 de juliol de 1664 capbrevà la part de la propietat que era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca. Aleshores feia partió amb el camí que anava a les esglésies de Jesús i de la Real davant la Creu, els arcs menors dels Tints, la Riera i terres del denunciant sots diferent alou. Prestava anualment 8 lliures 8 sous als aniversaris de la Seu, 1 lliura 4 sous als hereus d’Antoni Baró, 4 lliures a un benefici fundat a l’església de Sant Jaume posseït pel prevere Guillem Domènech (abans per Bernadí Comes), 2 lliures al paraire Antoni Garcies (procurador de Pere Antoni Nicolau) i 2 lliures 9 sous 8 diners als aniversaris de Sant Jaume (ARM, Not. P-247, f. 161).

El 1677 Josep Sacarés Gelabert vengué una part de la propietat al convent dels Caputxins juntament amb tres quarts d’hora d’aigua de la síquia de la ciutat de nombre de les tres hores que tenia dret de percebre (CNIB, s/s).

Josep Sacarés Gelabert testà el 19 de desembre de 1677 en poder del notari Pere Antoni Parets i nomenà hereves les seves filles Antonina, Bartomeua i Caterina Sacarés Barceló (casada amb Nicolau Sastre). El primer de març següent l’apotecari Joan Crespí (com a curador de l’herència) rebé l’inventari de béns del difunt en poder del mateix notari. L’heretat comprenia unes cases situades al carrer del Sitjar i un hort o rafal denominat les Parellades d’en Sacarés, on hi havia set casetes construïdes, situat entre els camins Nou i Vell de Jesús, tengut sots alou del bisbe de Barcelona i del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca i arrendat per ànnua mercè de 200 lliures a Miquel, àlies Barrobí, segons escriptura autoritzada pel notari Miquel Bibiloni (ARM, Not. P-800, f. 208).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un hort que pertanyia als hereus de Josep Sacarés i valia 3.000 lliures: «Hort dels hereus de Joseph Sacarés, tres mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 198).

Amb escriptura d’11 d’octubre de 1693 autoritzada pel notari Joan Antoni Ques Avellà, les germanes Sacarés Barceló renunciaren la propietat en favor del pintor Jaume Carbonell Sacarés. Aquest morí el 23 de setembre de 1716, i el 7 d’octubre següent fou nomenat curador de l’heretat el seu nebot Antoni Carbonell (fuster), qui, al seu torn, nomenà procurador general de l’heretat el notari Andreu Cirerol mitjançant escriptura de 6 de novembre següent autoritzada pel notari Miquel Dameto (Gomila, 2000: 93).

La propietat fou posada a la venda en pública subhasta a instància del procurador major de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat i d’altres creditors contra l’herència de l’hortolà Josep Sacarés. La rematà el comerciant Gabriel Rafel Aguiló Cortès per 1.005 lliures el 14 de novembre de 1721. La compravenda fou elevada a escriptura pública el mateix dia davant Antoni González i Miquel Dameto, jutge i notari de la cúria del Pariatge, respectivament. Aleshores ocupava una superfície de 5 quarterades i 1 quartó i estava dividida en dues parts pel camí Nou de Jesús. Tenia cases i dret de percebre 2 hores i 1 quart d’aigua cada 20 dies de la tanda nombre 21 de la síquia de la ciutat, denominada la Parellada d’Avall, per la fibla dita de la Creu (íd.: 94; CNIB, s/s).

La capbrevació que en feu Aguiló el 17 de setembre de 1723 proporciona una descripció molt detallada de les partions: «comensant entrar en dit rafal per la part eminent devant la creu de pedra del camí de la Real y girant la cara mirant al convent de Sta. Catharina, és a saber, comensant a mà dreta ab lo hort o jardí del Magnífich Francesch Poquet Net, y de aquí consecutivament tira al camí real de Jesús; de altre part, ab lo dit camí de Jesús; y de altre part, ab lo camí real qui va de la porta de Jesús al convent de la Real y iglésia dels Capuchins, y de aquí tira just per dit camí en las parets del hort y convent dels Capuchins; y de altre part, a lo superior a hont són las casas de dit rafal affronta y torna en lo dit camí y creu de pedra de la Real y camí Vell de Jesús; declarant que, per quant lo camí Nou y real que antigament se construí per el mitx del dit rafal y del de dit Poquet, se advertex que anant de la porta de Jesús al dit convent de Jesús a la part esquerra està situada la damés terra del dit rafal Son Sacarés, que està junt ab dit camí real fins arribar per la matexa part esquerra ab la terra en el fondo que antigament fonch Riera, òlim poseïda per Ramon Muntaner y ara de dit denunciant, y també affronta mirant devés Jesús ab terra y hort de dit Poquet que té en dita part esquerra del camí, y últimament dita porció de terra affronta mirant a la murada de la ciutat ab camí que ve de dits Capuchins y va devés el Fortí Nou com qui va a Santa Catalina» (CNIB, s/s).

Gabriel Rafel Aguiló Cortès era fill del negociant Pere Joan Aguiló, botiguer de teixits, i d’Elisabet Cortès, xuetes reconciliats el 1679. Morí el 2 d’agost de 1735 amb testament que havia disposat el 10 de desembre de 1733 en poder del notari Miquel Llabrés, en què nomenà hereu universal el seu fill Agustí Antoni, nascut del seu matrimoni amb Elisabet Cortès (GEM, XVIII, 276-277; ARM, ECR-1153, f. 336v; Riera, 1991: 210).

Agustí Antoni Aguiló Cortès es casà amb Caterina Aguiló Cortès (filla de Miquel i d’Eleonor), la qual morí el 28 de gener de 1750 «circa las 9 de la tarde» amb testament que havia ordenat el 31 d’agost de 1744 en poder del notari Guillem Roca. Agustí Antoni morí intestat el 10 d’octubre de 1750 i en fou declarada única i legal successora la seva filla, Eleonor Aguiló Aguiló, batiada a la Seu el 31 de juliol de 1734. Aquesta es casà en primeres núpcies a Sant Nicolau el 14 de febrer de 1751 amb Onofre Josep Aguiló Cortès i en foren fills Agustí Antoni, batiat a Sant Nicolau el 4 d’abril de 1754, i Mariano, batiat també a Sant Nicolau el 20 d’octubre de 1761. Onofre Josep morí el 14 de febrer de 1762 «circa las dos horas y mitja de la matinada» amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Nicolau Roca Mora, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Agustí Antoni amb substitució a favor de l’altre fill, Mariano, per al cas de morir sense descendència. El 25 de maig següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt en poder del mateix notari (ACM, 13885: f. 76v, 248v; Porqueres i Riera, 2004: 90; RP2, 5713-terme).

El 5 de març de 1764 Eleonor Aguiló Aguiló es casà en segones núpcies amb Domingo Cortès Cortès, Bossa, a Sant Nicolau. En foren fills Joan Josep (1765-1771), Bruno (1766-1811) i Maria Teresa (1767-1779). Morí el 16 de febrer de 1767 amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1765 en poder del notari Nicolau Roca Mora, en què nomenà hereus en parts iguals els dos fills del primer matrimoni (Agustí Antoni i Mariano Aguiló Aguiló), el fill mascle del segon (Joan Josep Cortès Aguiló, car Bruno encara no era nat), el fill de què estava embarassada (si era mascle) i els altres fills mascles pòstums i naixedors del seu segon matrimoni amb el referit Domingo Cortès Cortès «de manera que vull que sien tants hereus per mi instituïts com fills mascles tindré el die de mon òbit de un y altre matrimoni». Per al cas de morir tots els fills mascles sense descendència masculina ordenava que l’herència fos dividida entre les seves filles. Amb posterioritat a la data del testament relacionat nasqueren de la testadora dos fills, Bruno i Maria Teresa Cortès Aguiló. Com que Joan Josep Cortès Aguiló morí el 30 de gener de 1771 (havia estat batiat a Sant Nicolau el 2 de gener de 1765), el caràcter d’hereu universal propietari recaigué damunt Bruno Cortès Aguiló (Porqueres i Riera, 2004: 95; RP2, 5713-terme, 1a).

Amb escriptura de 29 de maig de 1768 autoritzada pel notari Joan Baptista Convidat s’estimaren els béns d’Eleonor Aguiló Aguiló. Al terme de la ciutat era propietària de Son Sacarés, al camí de Jesús (6.000 lliures); Son Brondo, davant l’hospital dels Mesells (6.400 lliures); Son Capó, devora la creu de Pedra Marbre (5.800 lliures); la Bombarda, al camí de Bunyola, davant Son Fuster (3.200 lliures); la Casa Llarga, devora la Real (3.250 lliures); Son Moix Blanc, al lloc del Vinyet (25.000 lliures), i Son Pisà, al mateix districte (15.500 lliures). A Calvià tenia la possessió de Son Vic (32.000 lliures), i a Banyalbufar, Son Creus (1.500 lliures) (ARM, Not. 3754, f. 153).

Domingo Cortès Cortès, Bossa, nasqué el 10 d’octubre de 1732 i fou batiat a la parròquia de Santa Eulàlia. Era fill de Joan Francesc Cortès Sureda, Bossa, un dels comerciants més rics de Mallorca, i de Maria Cortès Aguiló. Morí el 4 d’abril de 1796 amb testament que havia disposat tres dies abans en poder del notari Rafel Rosselló Cladera, en què nomenà hereu universal propietari el seu únic fill, Bruno Cortès Aguiló (ARM, Not. P-267, f. 241v; RP2, 5713-terme, 1a).

El 12 de juliol de 1806 davant dit notari Rosselló, Mariano Aguiló Aguiló (fill d’Onofre Josep Aguiló Cortès) i Bruno Cortès Aguiló (fill de Domingo Cortès Cortès), germans uterins i fills d’Eleonor Aguiló Aguiló, signaren acta de transacció sobre l’heretat de sa mare. A Mariano, com a hereu de sa mare i del seu germà Agustí Antoni (†21-11-1796), li correspongueren els rafals de Son Moix Blanc i Son Pisà (Palma), la possessió de Son Creus (Banyalbufar), unes cases a la parròquia de Santa Creu (al carrer del Vi) i censos per valor de 204 lliures 12 sous 10 diners. D’altra banda, a Bruno (com a hereu de sa mare i dels seus germans Joan Josep i Maria Teresa) li fou adjudicada la possessió de Son Vic (Calvià), els rafals de Son Sacarés, Son Brondo, Son Capó, Can Espases (que ja havia venut) i la Bombarda, situats al terme de la ciutat, unes cases a la parròquia de Sant Nicolau i 131 lliures cens sobre particulars (ARM, Not. R-208, f. 237).

Bruno Cortès Aguiló nasqué a Palma el 13 de gener de 1766 i fou batiat el mateix dia a Sant Nicolau amb els noms de Bruno, Domingo, Tomàs, Joan, Josep, Agustí i Vicenç. Es casà a la mateixa parròquia el 18 de març de 1795 amb la seva cosina Paula Cortès Aguiló (1776-1837) i en foren fills Maria Lluïsa (n. 1796), Domingo (†1858), Paula (†1867) —casada amb Antoni Forteza Maura Valentí Forteza (1802-1859)—, Tomàs (1801-1850), Maria Josepa, Anna (1805-1865), Bruno (1809-1880) —prevere— i Maria Teresa (†1870), casada amb Francesc Forteza Cortès. Es dedicà a grans negocis d’assegurances marítimes, però perdé gairebé tota la seva fortuna. Morí sense testar el primer d’abril de 1811 i fou enterrat a la Seu a la tomba dels seus avantpassats, situada davant la capella de la Mare de Déu de la Pietat. Per mort intestada de Bruno Cortès Aguiló, Son Sacarés passà al seu fill primogènit, Domingo (Riera, 1991: 207; RP11, 1697-terme, 1a).

Segons l’Apeo (1818), la propietat era denominada la Creu, pertanyia a Domingo Cortès i valia 8.000 lliures. Ocupava una superfície de 17 quarterades, de les quals 7 es dedicaven a conreus de reguiu de primera qualitat, 5 eren camp de primera qualitat, i les 5 restants, camp de segona qualitat. Aquesta superfície també comprenia tots els terrenys que antigament havien estat dels Tints, com es pot veure a la fitxa corresponent (ARM, D-1530, f. 147).

Domingo Cortès Cortès es casà amb Anna Maria Aguiló Cortès (†1886) i en foren fills Bruno (1827-1837), María Luisa (1829-1870), María Teresa (†1883), María Dolores (1837-1921), María Josefa (†1858), Paulina i Francisca. Morí el 10 de setembre de 1858 amb testament que havia ordenat el 5 de juliol de 1844 en poder del notari Jaume Rosselló, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietàries, les seves filles. Immediatament, el prevere Bruno Cortès Cortès (germà del difunt) reclamà la meitat que li espectava en els fideïcomisos fundats pels seus avis paterns, Eleonor Aguiló Aguiló i Domingo Cortès Cortès. Mitjançant escriptura de 24 de gener de 1859 autoritzada pel notari Manuel Sancho, Anna Maria Aguiló Cortès i les seves filles María Luisa, María Teresa i María Dolores cediren al seu cunyat i oncle respectiu Bruno Cortès Cortès, entre altres béns, l’Hort de la Creu, abans Son Sacarés. Aleshores confrontava al nord amb terres de Jaume Moyà; al sud, amb terres de Josefa Moragues Comellas; a l’est, amb els Caputxins Vells (d’Antonio Sureda) i el camí d’Establiments, i a l’oest, amb dites terres de Josefa Moragues Comellas i el llit de la Riera contigu al pont del Tirador. Prestava 3 escuts amb 55 mil·lèsimes cens alodial al bisbe de Barcelona el dia de Pasqua de Pentecosta i 2 escuts amb 259 mil·lèsimes cens alodial a la Seu de Mallorca el dia de Nadal (RP2, 5713-terme, 1a; RP11, 1697-terme, 1a).

El 15 de juny de 1872 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bruno Cortès Cortès vengué la propietat per preu de 6.400 lliures al comerciant Manuel Salas Palmer. Aleshores ocupava una superfície d’unes 7 quarterades i confrontava al nord amb terres de Jaume Moyà i Son Vatlori; al sud, amb els Caputxins Vells, un camí que travessava el de Jesús i terres de Josefa Moragues; a l’est, amb el camí d’Establiments i els Caputxins Vells (d’hereus de Lorenzo Borel), i a l’oest, amb dites terres de Josefa Moragues i el llit de la Riera. Tenia casa rústica, la qual formava tres façanes, ço és, una orientada al camí d’Establiments, una altra que mirava a la travessia que del camí de Jesús anava al d’Establiments i una altra que feia de xamfrà al punt on confluïen ambdós camins. La propietat era travessada pel camí de Jesús i en part per una de les seves travessies (RP11, 1697-terme, 9a).

Pocs dies després, el 28 de juny de 1872 davant dit notari Socías, Manuel Salas Palmer adquirí del jutjat de primera instància del districte de la Catedral per preu de 3.401 escuts la propietat denominada els Caputxins Vells, que ocupava una superfície de 2 quarterades i 2 horts i tenia casa (marcada amb el nombre 1), safareig i dret d’aigua. Confrontava al nord amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb el camí que anava de dita carretera al camí de Jesús, i al sud i a l’oest, amb l’Hort de la Creu (RP11, 486-PG: 1a, 3a).

Manuel Salas Palmer morí el 12 de juliol de 1898 amb testament tancat que havia ordenat el 21 de febrer de 1866, el qual fou obert i protocol·litzat pel notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els fills pòstums i naixedors i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Catalina Sureda Ferrá. Amb posterioritat a l’atorgament del testament nasqueren dos fills, Juana (casada amb el pintor Francisco Maura Montaner) i Manuel Salas Sureda, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de juliol de 1904 autoritzada pel notari José Alcover Maspons. L’heretat comprenia propietats a Mallorca i a Sevilla. En aquesta darrera província, al municipi de Camas, hi tenia diverses peces de terra que adquirí d’Isabel Illanes Altolaguirre el 19 de juny de 1894: la Saladilla (4 hectàrees), la Cruz (16.500 m²), Orozul (38.100 m²), los Bajos del Cerro (14.200 m²), la Gomera (7.100 m²) i las Lámparas (4.700 m²); al barri de Triana, a la vora del Guadalquivir, un tros de terreny erm denominat el Campo de los Remedios, que adquirí el 26 de juliol de 1892. A Mallorca tenia les possessions de Son Sureda (Marratxí, 352 quarterades) i el Cabàs (Santa Maria del Camí, 732 quarterades), adquirides de Juan Miguel i Ana Sureda Verí el 18 d’abril de 1898; una casa i una algorfa al carrer de Sant Joan; una casa i magatzem al carrer de Medinas; unes cases al carrer de Palacio; la propietat denominada Sant Llàtzer —amb l’antic oratori— (1 quarterada), que adquirí del seu germà Luis el 20 de juny de 1877; una peça de terra de 61 destres procedent de les Figueres Baixes; una refineria de petroli construïda damunt una peça de terra de 13.300 m² procedent de les Murteres que adquirí el 30 de gener de 1880; una casa a Portopí amb caseta de banys, viver de peixos, galliner, escar i torre circular; un magatzem al contramoll de la ciutat que adquirí (1868) de la casa comercial Canut y Mugnerot; un crèdit de 50.000 pessetes contra Pascual Ribot Pallicer pel qual tenia empenyorada la possessió de Son Crespí Vell (Manacor); diversos crèdits i accions i les propietats denominades l’Hort de la Creu i els Caputxins Vells, que eren contigües i foren agrupades i inscrites sota una mateixa finca registral. Aleshores ocupava una superfície total de 65.093 m² i tenia dues cases. Confrontava al nord amb la carretera d’Establiments; a l’est, amb una travessia que unia aquella carretera i el pont del Tirador; al sud, amb dita travessia i terres de José Monedero, i a l’oest, amb el llit de la Riera i mitjançant l’aqüeducte del Tirador amb terres de Bernardino Catalá i de José Monedero. Era travessada d’est a oest pel camí del Cementeri (CNIB, José Alcover Maspons, Any 1904, Quadrimestre 2n, f. 1049; RP11, 8372-terme, 1a-2a).

Amb escriptura de 24 de novembre de 1904 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Catalina Sureda Ferrá i el seu fill Manuel constituïren la societat mercantil denominada Manuel Salas Sociedad en Comandita, la primera com a sòcia comanditària i el segon com a soci col·lectiu, gestor i administrador, per temps de 20 anys i amb un capital d’1 milió de pessetes, del qual Sureda aportà 934.000 pessetes, i el seu fill, les 66.000 pessetes restants. Entre altres propietats situades a Palma i a la Part Forana, Sureda hi aportà l’Hort de la Creu i els Caputxins Vells pel seu valor de 146.000 pessetes (RP11, 8372-terme, 3a).

El 16 de març de 1908 davant el notari José Socías Gradolí, Manuel Salas Sociedad en Comandita vengué diverses porcions de l’Hort de la Creu i dels Caputxins Vells (que sumaven una superfície total de 9.052 m²) a la Diputació Provincial de Balears, que les adquirí representada per Antonio Barceló Bosch, com a vicepresident de la Comissió Provincial. La compravenda fou ratificada el 2 de juliol següent amb escriptura autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. En representació de la Diputació actuà el president, José Alcover Maspons, i de l’Estat, el governador civil, Laureano Irazazábal Echevarría. Aquests terrenys i d’altres procedents del Tirador foren ocupats pels edificis de l’Institut General i Tècnic, l’Escola d’Arts i Indústria, la Biblioteca Provincial, l’Escola de Comerç i l’Escola Pràctica de Primer Ensenyament (RP11, 9081-terme, 1a).

Amb escriptura de 8 d’abril de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Manuel Salas Sureda (com a apoderat de sa mare) hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre 3 hores i mitja d’aigua de la síquia de la ciutat a canvi d’una indemnització de 13.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (RP11, 8372-terme, 1a).

Amb escriptura de 6 de setembre de 1913 autoritzada per dit notari Alcover, la societat mercantil Manuel Salas Sociedad en Comandita fou dissolta i liquidada. Catalina Sureda s’adjudicà, entre altres propietats, l’Hort de la Creu i els Caputxins Vells (íd., 5a).

Catalina Sureda Ferrá morí viuda l’11 de juliol de 1917 a l’edat de 72 anys amb testament que havia disposat el 25 d’abril de 1908 en poder de dit notari Alcover, en què feu diversos llegats en metàl·lic: 25.000 pessetes al seu net Manuel Maura Salas, 15.000 pessetes a cadascuna de les seves netes Margarita i Catalina Maura Salas i 5.000 pessetes a cadascun dels seus restants nets: Francisco, Juan, María del Carmen, María Teresa i Susana Maura Salas. Nomenà hereu universal propietari el seu fill Manuel, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 24 de desembre següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 6a).

Entre 1934-40 Manuel Salas Sureda efectuà tres segregacions que sumaven en total 1.481,7 m² i que s’estenien entre els actuals carrers de Jesús i del General Riera i l’avinguda d’Alemanya. La primera compradora fou Josefa Mayol Sánchez (casada amb Antonio de la Rosa Muñoz), qui adquirí (1934) un trast de 610,1 m² que confrontava amb l’avinguda del Marqués de la Cenia (ara Alemanya) i el carrer lletra U (ara Jesús) on construí (1940) un edifici que vengué (1956) íntegrament a Fernando Truyols Coll. Un altre comprador fou l’arquitecte José María Monzava López, qui adquirí (1934) un trast de 294,6 m² on Josefa Mayol Sánchez construí (1948) un edifici marcat amb els nombres 5, 7 i 9 de la Vía Alemania. Finalment, Buenaventura Juncadella Mayol comprà (1939) un trast de 577 m² que feia partió amb la Vía Alemania i el carrer de Bernardo Riera (RP11: 16467-terme, 16589-terme, 19855-terme).

Manuel Salas Sureda es casà amb María Garau Tornabells i en foren fills Catalina (casada amb el metge Ramón Rotger Moner), Manuel (†2009) —casat amb Águeda Ibáñez—, Amanda (†1988) —casada amb el militar Tomás Fortuny Coll—, Pedro (†2007) —navilier, casat amb Carmen Zaforteza—, Salvador (†1975), María de Guadalupe (1927-2013) —casada amb Emilio Arañó Pasant— i Fernando Salas Garau (1925-1977). Morí el 23 de febrer de 1942 amb testament que havia ordenat el 15 de juliol de 1940 en poder del notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus set fills amb una sèrie de condicions. Les fàbriques que posseïa al Molinar de Llevant i a la Part Forana, amb tots els seus edificis, terrenys i maquinària, inclòs el magatzem que ocupava l’Agrícola Mallorquina a Palma, volia que fossin per als seus quatre fills mascles en parts iguals. Amb escriptura de 14 d’agost següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia l’Hort de la Creu (que també comprenia els Caputxins Vells), que se l’adjudicaren Amanda i Pedro per meitats indivises, excepte una porció de 3.025 m² que fou entregada a Catalina. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra destinada a trasts per a l’edificació que encara conservava les dues cases antigues. Després de fer algunes segregacions, d’obrir diversos carrers i de cedir alguns terrenys a l’Ajuntament, la propietat havia restat reduïda a una superfície d’uns 40.000 m². Confrontava al nord amb el carrer de Bernardo Riera i el trast adquirit per Buenaventura Juncadella; a l’est, amb dit trast, la Vía Alemania (abans camí que anava al Tirador) i un carrer sense nom que la separava de terrenys segregats destinats a escola normal i altres centres d’ensenyament i del trast venut a Josefa Mayol Sánchez; al sud, amb dit trast i terrenys cedits per a parc municipal i altres finalitats, i a l’oest, amb l’aqüeducte del Tirador i altres terrenys. Era travessada d’est a oest pel carrer del Barón de Pinopar, abans de Chopin i antigament camí del Cementeri (RP11, 8372-terme, 7a).

Entre 1944-84 Amanda i Pedro Salas Garau vengueren poc més de 20.000 m² d’ús lucratiu. El comprador més destacat fou l’Instituto de la Pureza de María Santísima, que (representat per la superiora general, Amalia Salvador Rubio) adquirí (1944) per preu de 40.000 pessetes una porció de 5.786 m² que posteriorment amplià (1949) amb la compra a l’industrial Miguel Pizá Arbona d’un trast de 577 m² per preu de 40.390 pessetes. Damunt aquests terrenys la congregació religiosa construí (1952) un centre educatiu que feia partió amb la Vía Alemania i els carrers de Bernardo Riera, nombre 57 (ara Sant Joan de la Salle) i nombre 71 o prolongació de Pedro Martel (ara Alfred Bonet). Una altra compradora fou l’entitat mercantil Viajes Iberia SA, que (representada per l’industrial Lorenzo Fluxá Figuerola) adquirí (1959) per preu de 742.000 pessetes un trast de 1.334 m² afrontat amb la Vía Alemania i el carrer de San Juan de la Salle on Pedro Salas Garau havia construït amb anterioritat una casa de 774 m² de planta baixa, pis i algorfa. El 1962 el comerciant Mateo Canals Ferrer adquirí per preu de 600.000 pessetes un trast de 1.168,4 m² que confrontava amb els carrers de Jesús i nombre 285 o prolongació de Guillermo Massot (ara Reverend Antoni Tauler). El 1964 el Patronato de Casas Militares comprà un trast de 1.378,62 m² on la Cooperativa de Viviendas de Jefes y Oficiales del Ejército de Palma de Mallorca (representada pel general de divisió Juan Llop Pelegrí) construí (1978) un edifici que treia portals als actuals carrers de Jesús, Llorenç Cerdà i Carles I. Els pisos de les plantes superiors foren segregats a favor de la Cooperativa, que els vengué principalment a militars, i un dels locals fou venut al Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials Superiors de Balears. El 1981 l’industrial Juan Jaume Garau, el director d’empresa Juan Matamalas Picó, l’arquitecte Guillermo Reynés Corbella, l’agent immobiliari José Ramis Serra i l’aparellador Miguel Ramis Clar adquiriren per preu de 9 milions de pessetes el trast nombre 4, de 818,62 m², on construïren l’Edifici Institut, amb entrades pels carrers de Jesús i Carles I. El 1988 l’entitat Promociones Inmobiliarias Insulares SA comprà per preu de 15 milions de pessetes el trast nombre 3, de 409,32 m², on aixecà (1988-89) un edifici de 2.304,45 m² que treia portal al carrer de Jesús (RP11: 19855-terme, 23139-terme, 32310-terme, 799-III, 3235-III, 6208-VI, 44886-III, 7364-VI, 8685-VI, 45010-III, 22244-VI).

Endemés d’aquestes segregacions, els mateixos germans Salas Garau foren promotors de dues obres importants en aquests terrenys. Catalina Salas Garau, qui havia rebut (1942) per llegítima una porció de l’Hort de la Creu de 3.025 m² que ocupava l’íntegra illeta delimitada pels actuals carrers del General Riera, Sant Joan de la Salle, Alfred Bonet i Reverend Antoni Tauler, hi construí (1944) la Clínica Rotger, que estava formada per dos edificis: un de 620 m² de planta baixa i pis i un altre de 506 m² de semisoterrani, planta baixa i tres pisos. El 1973 Salas aportà la propietat a l’entitat Clínica Rotger SA, i el 1990 Fernando Rotger Salas (en representació de la societat) la vengué per preu de 850 milions de pessetes a l’entitat Mare Nostrum SA de Seguros y Reaseguros, després denominada, successivament, AXA Gestión de Seguros y Reaseguros SA (1991) i AXA Aurora Ibérica SA de Seguros y Reaseguros (1998). El 1997 el Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma concedí llicència d’enderrocament del centre hospitalari, que havia estat traslladat (1991) a l’edifici fins aleshores ocupat per la clínica Mare Nostrum. El 2001, a instàncies dels propietaris, el notari Raimundo Clar Garau es desplaçà al trast «al objeto de comprobar si en la finca de este número existía alguna edificación, y el notario comprobó y dio fe de que de la misma han desaparecido las edificaciones, quedando un solar totalmente expedito». El 2003 la propietat fou venuda per preu de 4.207.084,74 euros a l’entitat Promociones Arape SA, la qual el mateix any la permutà amb l’Ajuntament de Palma a canvi de quatre trasts municipals, car el consistori havia previst la construcció d’un pàrquing subterrani per a residents i d’un espai lliure públic a l’exterior, inaugurats el 2007 (RP11: 21803-terme, 26623-III, 30469-VI, 68461-VI).

Pedro i Amanda Salas Garau aportaren (1961) a l’entitat mercantil Mizar SA una porció de 2.534 m² que confrontava amb els actuals carrers de Jesús, Sant Joan de la Salle, Alfred Bonet i Reverend Antoni Tauler. Damunt aquests terrenys es construí (1961) el Col·legi Luis Vives segons projecte de l’arquitecte Pedro Garau Sagristá. L’edifici, de 621,5 m², constava de planta baixa, cinc pisos i terrat. La resta del trast (1.912,5 m²) l’ocupaven un jardí i un camp d’esbarjo i esports. El 1980 Pedro i Amanda Salas Garau vengueren per preu de 10 milions de pessetes a Mizar SA una parcel·la de 1.036 m² contigua a l’anterior que confrontava amb els carrers d’Alfredo Bonet i San Juan Bautista de la Salle i foren agrupades (2001) sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície total de 3.570 m². El 2000 conclogué una obra d’ampliació (valorada en 117.250.350 pessetes) que consistí en l’aixecament d’una sisena planta destinada a terrassa i laboratoris i en la construcció d’un observatori d’astronomia a la coberta, segons certificaren els arquitectes tècnics David Torres Cayuela i Patrick Morro Lallemand (RP11: 281-III, 55922-VI, 55924-VI).

Segons les dades registrals de l’Hort de la Creu i els Caputxins Vells, el 2001 encara romanien 25.944,37 m² per segregar, malgrat que tots els terrenys es trobaven ja urbanitzats. Per tant, o bé la superfície atorgada originalment a les propietats era inexacta o bé a mesura que s’anaven parcel·lant els terrenys no s’actualitzava l’extensió de la propietat tenint en compte factors com ara l’obertura o eixamplament de carrers.