La Sínia d’en Gil, el Fortí
La propietat se situava entre el Tirador, el camí de Puigpunyent, el torrent de la Riera i la fortificació del Sitjar. Prengué nom, successivament, del metge Joanot Gual, del conrador Pere Gil i de la fortificació exterior construïda dins terrenys de la propietat.
Les notícies més antigues que en tenim són del 5 de juliol de 1538, quan Simona (viuda i hereva universal de Jaume Garau segons el testament que aquest disposà en poder del notari Guillem Riera) vengué la propietat a Nicolau Montanyans Berard, canonge i sagristà de la Seu, amb instrument autoritzat pel notari Joanot Gomis. Aleshores consistia en una vinya amb cases edificades i en un camp contigu. Era tenguda, ço és, per la major part, en alou propi, i per la menor, en alou del convent de la Real. Feia partió (per dues parts) amb dues vies públiques per les quals s’anava a Puigpunyent, una vinya de Gabriel Ribes i altres propietats. La casa comprenia un celler amb dos cups i un molí de sang (ARM, Not. 6352, f. 31).
Nicolau Montanyans Berard morí el 4 de febrer de 1565 amb testament que havia ordenat el 15 de gener de 1564 en poder del notari Gabriel Serra, en què nomenà hereu el seu nebot Jerònim Togores Montanyans, fill de la seva germana Elisabet Montanyans Berard i de Miquel Joan Togores Ballester. Fou enterrat lo endemà a la Seu. El 8 següent l’hereu rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases de l’heretat; una casa als carrers de la Capelleria i de Sant Silvestre; una casa davant el portal major del monestir de Sant Francesc; la possessió de Galdent (Llucmajor), que comprenia les terres de Punxuat, el Rafal Nou i una muntanya i alzinar a Valldemossa que fou de Mateu Moragues i que s’explotava conjuntament amb la propietat; la possessió de la Punta, situada al terme de Manacor; la possessió de Bennoc, situada al terme de Llucmajor; «una vinya ab son casal» situada a prop de la porta del Sitjar i nombrosos censos. Prellegà al seu nebot Umbert Togores Montanyans la possessió de Son Gallard (Valldemossa), que el difunt adquirí de Bartomeu Gallard; la possessió de la Marineta (Manacor), situada a prop de la possessió de Bellver, i una possessió i un rafal situats al terme de Llucmajor que el difunt adquirí de Francesc Thomàs de Taxaquet i de Bartomeu Morey, respectivament. De la propietat que aquí ens ocupa es descriuen les següents estances de la casa: l’entrada, el celler (amb dos cups: un de 10 somades i un altre de 30 somades), la capella, tres estudis i la sala alta (íd.; Oleza, 1921: 53; ARM, Not. S-1657, f. 664; Planas, 2015: 81).
La fitació de les parts de la propietat que eren tengudes en alou propi i de l’abat de la Real s’efectuà en virtut de la sentència que el doctor en drets Miquel Garau (jutge de la cúria de l’Abat) dictà el 29 de novembre de 1572. Segons el dictamen la porció sots alou propi ocupava una superfície de 10 quarterades i 3 quartons i comprenia les cases i les terres a la part més allunyada de les murades de la ciutat. D’altra banda, la porció en alou de la Real tenia una extensió de 8 quarterades i 3 quartons i donava a la plaça del Tirador (ARM, Not. R-873, f. 115v).
El 19 d’octubre de 1573 Umbert Togores Montanyans vengué la propietat per preu de 500 lliures al doctor en arts i medicina Joanot Gual. La compravenda ja s’havia acordat anys abans. La part en alou de la Real feia partió amb la plaça dels Tiradors, la clausura dels Tiradors, el camí de Puigpunyent i la part de la propietat tenguda en alou propi. El mateix dia signaren la compravenda de la part del rafal tenguda en alou propi (íd.).
Com succeeix sovint al segle XVI, poc després d’adquirir la propietat Joanot Gual en vengué una part que posteriorment recuperà. El 4 de novembre de 1573 vengué una part del rafal a Anna Sala Salazar, qui la hi retrovengué el mateix dia (ARM, Not. M-992, f. 231v).
Segons els estims de 1578 la propietat constava de rafal i vinya i valia 3.000 lliures (ARM, D-1251, f. 149v).
Joanot Gual testà l’11 d’abril de 1593 en poder del notari Jaume Despuig. El 15 de juliol de 1605 la viuda i hereva universal, Maria Anna Binimelis, rebé l’inventari de béns del difunt en poder del mateix notari. Comprenia les cases majors i hort, situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer que anava del Born a la font del Sepulcre, adquirides (1559) dels germans Ramon, notari, i Gabriel Llull, mercader; unes cases petites situades devora l’hort de les cases majors; el rafal de Son Hortal, situat al lloc del Vinyet, i «un raffal situat en el terme de la pnt. ciutat en la part de la Montanya junt la fortificació del Sitjar» (ARM, Not. 4215, f. 191).
Per referències indirectes sabem que posteriorment la propietat passà al seu fill Miquel Gual Binimelis, germà de Joan Baptista i Mateu.
A causa dels crèdits que existien contra l’heretat de Miquel Gual i de la seva esposa, Margarita, la propietat fou segrestada el 19 d’octubre de 1651. El 2 de setembre de 1659 fou posada a la venda en pública subhasta a instància dels creditors. Després de diversos intents la rematà per preu de 6.251 lliures el conrador Pere Gil, qui endemés hagué de fer front al pagament de nombrosos censals que gravaven la propietat. Aleshores feia partió amb el camí reial de Puigpunyent, un campet del paraire Jaume Fornés, el torrent de la Riera, terres d’Anna Verí (viuda) i el rafal de Jaume Puig (ARM, Not. R-880, f. 487).
Poc després d’adquirir-la Pere Gil inicià l’establiment de la propietat. La primera segregació tengué lloc el 7 d’abril de 1667 quan Pere Gil i la seva esposa establiren a Jaume Planes, de Son Quint, 12 quarterades de terra en alou propi (comprès en l’establiment) a raó de 270 lliures per quarterada, és a dir, 3.240 lliures, emperò deduïdes les 2.000 lliures del capital del cens de 100 lliures que es prestava a Miquel Capó restà en 1.240 lliures. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres de mestre Jaume Forner (paraire), el torrent de la Riera i la resta de Son Gual (ARM, Not. R-882, f. 119).
Pere Gil es casà amb Margarita Palmer i en foren fills Joan, Llorença (casada amb Miquel Espases), Antoni, Pere, Jaume, Miquel, Margarita i Caterina Gil Palmer. El 7 de juliol de 1672 es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut per la viuda per raó de la seva dot amb presència dels seus fills Joan i Llorença. L’heretat només comprenia el rafal denominat Son Gual, situat devora el Fortí del Tirador, que feia partió amb terres de Jaume Planes de la mateixa procedència, el torrent de la Riera i altres propietats. L’inventari descriu els objectes i ramats del rafal, però no els estatges de les cases (ARM, Not. R-663, f. 11).
El 25 d’abril de 1673 davant el notari Miquel Balle, Margarita Palmer establí a Jaume Planes una peça de terra situada devora el camí de Puigpunyent de 3 quarterades de superfície, de les quals 1 quarterada i 3 quartons eren tenguts en alou propi, i la resta, sots alou de la Real (ARM, Not. 1620, f. 107).
El 30 d’octubre de 1676 Margarita Palmer i Jaume Pujol, abat del convent de la Real, signaren un document per a delimitar la part de Son Gual que era tenguda sots alou del convent. Segons l’acta de compravenda de 2 de setembre de 1659 en virtut de la qual Pere Gil adquirí la propietat, 8 quarterades i 3 quartons eren tenguts en alou de l’abat de la Real a desè de lluïsme i obligats a pagar 8 sous alodials per Nadal, mentre que la resta es trobava sots alou propi. La part en alou de la Real era la més propera a les murades i una superfície important fou expropiada amb motiu de les obres de construcció del Fortí: «[…] la major part se són consumidas axí part per la fàbrica es feu de la Riera, vall y murada del cantó de la garita del Sitjar (que de esta porció ya dit convent té la sua satisfactió), com també part que se ha pres per dit fortí, que esta clarament conste que són duas quarteradas y mitge y 136 sous de terra, que tot en una són circa 3 quarteradas, […] que deduïdas estas y lo demés que es consumí, axí part en lo cantó de la Riera com en la planeta que posehí anys ha que ocularment se veya entre dita Riera, camí de Puigpunyent, lo pont del Tirador y lo molí de vent que vuy se troba dins dit Fortí, y que fetas ditas deduccions restarà molt pocas quarteradas en la part del convent.» Finalment es pactà que el convent de la Real tenia 5 quarterades i mitja en alou propi «comensant aquellas per afronta en la paret se ha feta nova a la part del Fortí confrontant després en lo camí de Puigpunyent y de altre en la Riera, tant ampla a una part com altre fins allí a hont se haurà menester per compliment de las 5 quarteradas y mitja» (ARM, Not. 1788, f. 266; ARM, Not. R-883, f. 51).
El 4 de novembre de 1676 Margarita Palmer (en nom propi i com a administradora dels seus fills) establí a Jaume Planes una peça de terra de 7 quarterades que feia partió amb terres del comprador de la mateixa procedència, el camí de Puigpunyent, el carreró dit d’en Maçanet i terres romanents de Son Gual. Era tenguda en alou propi, comprès en l’establiment. El preu es taxà a raó de 270 lliures per quarterada, ço és, 1.890 lliures, emperò deduïdes les 700 lliures del capital del cens de 35 lliures que es prestava a Vicenç Mut Comellas, restà en 1.190 lliures més la imposició d’un cens al for de 5%, és a dir, 41 lliures (ARM, Not. 1788, f. 274).
Segons els estims de 1685 hi havia aleshores dues propietats denominades Son Gual. Una se situava davant el Fortí Nou, valia 1.000 lliures i es correspon amb el que posteriorment es denominarà la Sínia d’en Gil. L’altra, valorada en 2.600 lliures, es correspon amb la propietat que després s’anomenarà el Fortí. Tot i que ambdues apareixen a nom dels hereus de Pere Gil, molt probablement la segona era de la família Planes (ARM, D-1253, f. 197v).
El 13 de maig de 1714 els germans Antoni, Pere, Jaume i Miquel Gil Palmer (fills de Pere i de Margarita) es repartiren els béns paterns i materns, que consistien en el rafal de Son Gual i els drets dotals que sa mare tenia sobre els béns paterns. Els germans Gil Palmer es repartiren la propietat, la qual segons l’acta de divisió ocupava aleshores una superfície d’unes 5 quarterades i feia partió amb el carreró de Son Maçanet, el torrent de la Riera, terres del capità Jaume Despuig (Son Pisà), terres d’Antoni Berard (Ca Dona Aina) i la Riera Vella. Pere s’adjudicà una porció de cases i 3 quartons de terra que feien partió amb el Rafalet, la Riera Vella, les cases del seu germà Antoni i terres del seu germà Miquel. A Miquel li correspongué una altra porció de cases i 3 quartons de terra que feien partió amb la Riera Vella, la sínia i les parts d’Antoni i Pere. Antoni prengué un destre de terra aferrat a les cases que li donava el seu germà Jaume «per efecte solament de fabricar cases» i una porció de terreny de 3 quartons que feia partió amb la Riera Vella, el carreró de Son Maçanet i les porcions dels seus germans Miquel i Jaume. Jaume s’adjudicà també part de les cases majors i 3 quartons de terra que feien partió amb la Riera Vella, el carreró de Son Maçanet, terres d’Antoni Planes i terres del seu germà Antoni. Jaume també prengué (amb l’obligació de pagar 25 lliures a cadascun dels seus germans) la part anomenada les Veletes, que ocupava una superfície de 3 quartons i feia partió amb el camí de Jesús, terres d’Antoni Berard, terres d’Antoni Planes i terres romanents. Es pactà que la cisterna de dins la clastra era comuna als quatre germans. Com que Antoni no tenia part de les cases majors se li concedí servitud de pas per a entrar dins la clastra i prendre-hi aigua de la cisterna (ARM, Not. S-736, f. 152).
El 1737 es capbrevaren diverses propietats dels descendents de Pere Gil. D’una banda, Pere i Magdalena (fills de Pere) declararen tenir part de les cases majors i una peça de terra de 3 quartons que feia partió amb la Riera Vella, terres de Magdalena Fornés, terres de Bartomeu i Antoni Gil de la mateixa procedència, el Rafalet, una casa de Macià Gil i unes altres cases dels denunciants. D’altra banda, Bartomeu i Antoni Gil (fills d’Antoni) declararen tenir part de les cases majors, dos destres on s’havien edificat unes cases noves i una peça de terra de 3 quartons que feia partió amb la Riera Vella, el carreró de Son Maçanet, terres de Magdalena Fornés, terres de Pere Joan Gil i terres dels denunciants de la mateixa procedència. Pere Joan Gil (fill de Jaume) declarà tenir dues peces de terra: una de 3 quarterades que feia partió amb la Riera Vella, el carreró de Son Maçanet, terres de Jaume Planes (posteriorment denominades el Fortí) i terres de Bartomeu i Antoni Gil, i una altra de 3 quartons denominada les Veletes (amb unes cases procedents de les cases majors del rafal) que feia partió amb el camí de Jesús, terres de Joaquim Doms que foren d’Antoni Berard, terres de Jaume Planes i l’altra peça de terra de 3 quarterades. Les cases de Pere Joan Gil feien partió amb el carreró de Son Maçanet, terres de Joaquim Doms, terres de Pere Gil i la propietat denominada la Sínia d’en Gil, de la mateixa procedència, on hi havia una cisterna amb dret d’abeurar (ARM, ECR-1120: f. 66-66v, 74).
Les contínues compravendes i divisions propiciaren la formació del llogaret denominat la Sínia d’en Gil.
Segons l’Apeo (1818) els propietaris de cases a la Sínia d’en Gil eren: Pere Joan Suau, qui hi tenia dues cases i 3 quartons; Antonina Cañellas, amb unes cases i 2 quartons; el moliner Pere Josep Cañellas, amb dues cases, i Bartomeu Bosch, Marget, amb una casa (ARM, D-1530, f. 189).
Cap a mitjan segle XIX, de totes les peces de terra i cases que hi havia destacava especialment la propietat que formà Joan Moyà Ramonell mitjançant diverses compres realitzades entre 1829-46. El 12 de febrer de 1829 davant l’escrivà de Cartes Reials Vicenç Seguí adquirí dels germans Caterina, Coloma i Antoni Gil una casa, 2 destres de terra contigus damunt els quals el comprador aixecà una casa de nova planta i una peça de terra camp amb ametlers de 3 quartons de superfície que confrontava al nord amb Ca Dona Aina, i a l’oest, amb el carreró de Son Maçanet. El 9 d’agost següent davant el mateix escrivà adquirí d’Elisabet Salvà Vicens (viuda de Bernadí Trias, filla d’Honorat i de Caterina) i de les germanes Joana Anna, Caterina i Antonina Anna Trias Vich (filles de Guillem i d’Anna) dues peces de terra amb ametlers, ço és, una de 5 quartons de superfície que confrontava amb terres del comprador, terres de Jerònia Gil, terres de Francesc Lladó, Marget, el camí de Son Maçanet i cases de Francesc Vallespir, i una altra de 2 quartons, 3 horts i 2 sous que feia partió amb terres del comprador, terres de Pere Joan Gil, terres de Miquel Pasqual, Seda, i el camí de Son Maçanet. El 28 de juliol de 1838 davant el mateix escrivà adquirí de Jerònia Gil una casa botiga i algorfa (amb pati, font i quadra) i una peça de terra de 8 destres que confrontava al nord i a l’oest amb Ca Dona Aina i unes cases dels hereus de Gabriel Miró, i al sud, amb unes cases d’Esteve Sabater. Finalment, el 3 de març de 1846 davant l’escrivà de Cartes Reials Antoni Perelló Socias adquirí de Francesc Vallespir una casa amb una petita peça de terra damunt la qual el comprador construí una altra casa que en formava una de tota sola amb l’altra, la qual confrontava amb terres dels hereus de Francesc Palmer i el camí de la Sínia d’en Gil (RP11: 1532-terme, 1533-terme, 1529-terme, 1530-terme, 1534-terme, 1531-terme; ARM, ECR-591, f. 329v).
Joan Moyà Ramonell era fill d’Antoni i de Joana Anna, naturals de Binissalem. Es casà amb Gertrudis Reus i en foren fills Jaume, Mateu, Antoni, Joana Anna (casada amb Gabriel Morey), Gertrudis (casada amb Guillem Rosselló), Maria Josepa (†1852, casada amb Mateu Orell) i Margalida (casada amb Ignaci Bonet). Morí el 30 de juny de 1853 a l’edat de 80 anys amb testament que havia disposat el 20 de novembre de 1849 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què deixà al seu fill Mateu empriu en la casa que tenia davant l’església de Santa Creu i nomenà hereu el seu fill Jaume (íd.).
Jaume Moyà Reus amplià la propietat amb l’adquisició d’una peça de terra d’1 quartó i mig que feia partió amb terres de Francesc Pasqual, terres de Joan Llabrés i Ca Dona Aina. La comprà als germans Esperança (casada amb Bartomeu Tocho), Jeroni, Antonina (viuda de Joan Salvà), Maria (casada amb Miquel Bauçà) i Jerònia Ros Gil, fills de Joan i de Jerònia, per preu de 3.794 reials amb 85 cèntims mitjançant escriptura de 25 de març de 1860 autoritzada pel notari Manuel Sancho (RP11, 2549-terme).
Entre 1869-79 Jaume Moyà Reus es desfeu de la propietat. Amb escriptures de 9 de novembre de 1869 i 27 de febrer de 1870 autoritzades pel notari Francisco Mateu vengué al jornaler Antonio Bauzá Suñer (†1882) per preu de 560 lliures una quadra de 456 pams quadrats, una casa botiga de 32 m² denominada la Casa Nova i una casa botiga i algorfa de 16 m² amb font, pati i carreró. La Casa Nova passà, successivament, a la seva neta Catalina Bauzá Florit (casada amb José Carmona Pérez), Juana Pauli Coll (†1904) i Teresa Catalina Lince Expósita. L’altra casa fou, successivament, del sabater Guillermo Pou Mas (†1899) (casat amb María Ana Ginard Clar), Jaime Pou Ginard, el metge Bernardo Roca Rayó, Gabriel Mulet Sans, Pedro Socías Mesquida (†1951) i Margarita Borrás Bibiloni (†1941), María Socías Borrás (casada amb Pedro Orte Ledesma) i el jornaler Jerónimo Coy Vera (casat amb Salvadora Martínez Vivancos) (RP11: 1514-terme, 1602-terme, 1603-terme).
Amb escriptura de 28 de juny de 1879 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Jaume Moyà Reus vengué a Francisco Bonnín Bonnín per preu de 2.500 lliures una peça de terra conradissa amb arbres i casa de 3 quarterades i 1 quartó de superfície que confrontava al nord i a l’oest amb Ca Dona Aina, a l’est, amb terres del Fortí de José Sintes Nadal, i al sud, amb terres de Miguel Pascual. Després fou, successivament, de Miguel Pascual Roca (1890), els germans Pascual Alemany (1894) i Andrés Jaume Nadal i Alejandro Rosselló Pastors (1902). Com s’explica a la fitxa del Fortí, Jaume i Rosselló també adquiriren (1902) dels germans Pascual Alemany una peça de terra de secà denominada el Fortí (8 quarterades i 1 quartó) i una peça de terra procedent de Son Gual denominada les Veletes (150 destres) que confrontava amb el torrent de la Riera (nord) i Ca Dona Aina (oest) (RP11: 2735-terme, 3070-terme, 7881-terme).
Una altra peça de terra destacable procedent de la Sínia d’en Gil era la que tenia Mateu Jaume Ripoll, la qual ocupava una superfície d’1 quarterada. Aquest morí el 9 de juliol de 1863 i passà a Mateo Jaume Llompart. Aleshores confrontava al nord i a l’est amb el torrent de la Riera, al sud, amb terres de les germanes Concepción i Carmen Juan, i a l’oest, amb terres de José Sintes Nadal. Mateo Jaume Llompart es casà amb Isabel María Mayol Mas (†1878) i en foren fills Catalina, Mateo, Juan, Coloma, Pedro, Isabel, Francisca i Concepción. Morí el 23 d’abril de 1874 a l’edat de 52 anys i la propietat passà al seu fill Mateo (†1916), qui només tengué un fill, Mateo, nascut del seu matrimoni amb María del Carmen Mas Femenía. El 10 de gener de 1944 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Mateo Jaume Mas vengué la propietat per preu de 14.000 pessetes a Bartolomé Fiol Coll, qui la vengué (1951) per 22.000 pessetes a l’entitat Crédito Balear SA, la qual la vengué (1962) per 60.000 pessetes al comerciant Jaime Bordoy Bauzá. Amb escriptura de 22 d’agost de 1964 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, Bordoy la vengué per 80.000 pessetes a Antonia Pons Mollón (1/20), Francisca Bauzá Moranta (½ 1/20), Monserrat Vaquer Ballester (½ 1/20) i als transportistes Antonio Reus Payeras (1/20), Pablo Barceló Vaquer (1/20), Jaime Oliver Morro (1/20), Esteban Morro Celiá (1/20), Mariano Capellá Roca (1/20), Jaime Tortella Pons (1/20), Gabriel Servera Font (1/20), Sebastián Bordoy Bauzá (1/20), Pablo Vallbona Adrover (1/20), Jaime Veny Antich (1/20), Bartolomé Villalonga Suau (½ 1/20), Gabriel Villalonga Cerdá (½ 1/20), Rafael (½ 1/20) i Jaime Fornés Martorell (½ 1/20), Jaime Ballester Vives (½ 1/20), Jaime Ballester Servera (½ 1/20), Juan (½ 1/20) i Pablo Gual Planas (½ 1/20), Francisco Pons Cardell (½ 1/20), Gabriel Oliver Font (½ 1/20), Jerónimo Garau Bauzá (½ 1/20), Gregorio Mesquida Vidal (½ 1/20), Rafael Mesquida Campos (½ 1/20), Marcos Rotger Mas (¼ 1/20), Juan Morell Llinás (¼ 1/20), Jaime Barceló Llompart (⅓ 1/20), Pedro Antonio Vidal Mulet (⅓ 1/20) i Francisco Hernández Barceló (⅓ 1/20) (RP11, 3968-terme).
En sessió celebrada el 17 de maig de 2000, la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expropiació de totes les finques registrals afectades del SGEL/PJ-P 47-01-P i 47-02-P, més conegut com a Falca Verda, entre les quals es trobava aquesta porció d’1 quarterada procedent de la Sínia d’en Gil. El preu just es fixà en 446.606,87 euros. Les actes d’ocupació i de pagament foren autoritzades a les cases consistorials el 25 de febrer, el 28 de maig, el 12 de juny, el 8 de juliol, el 28 d’octubre, el 29 de novembre i el 5 de desembre de 2002 i el 4 d’octubre de 2006 (RP11, 48918-VI).
A continuació enumeram altres propietaris que apareixen documentats al llarg dels segles XIX-XX al llogaret de la Sínia d’en Gil.
Sebastián Sabater Carbonell tenia una casa de 58 m² de planta baixa (marcada amb el nombre 12) i una porxada i un estable a l’enfront. Feia partió amb Can Seda i una casa de successors d’Antonio Cañellas Carbonell amb la qual abans formava una sola propietat. La tenia per herència de sa mare, Magdalena Carbonell Estades (†1901), i per compra a la seva germana Paula i als seus nebots Pons Sabater i Sabater Pons mitjançant escriptura privada de 31 d’agost de 1931. Sebastián Sabater Carbonell morí a Palma el 16 d’abril de 1934 sense testar i la propietat passà a les seves filles Magdalena (†1982) (casada amb Juan Oliver Manresa) i Antonia Sabater Verde, nascudes del seu matrimoni amb Emilia Verde Monserrat (†1945). El 28 de novembre de 1994 davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol vengueren la propietat a l’entitat Materiales para Edificaciones SA (RP11: 14600-terme, 39450-VI).
Pere Josep Cañellas tenia una casa botiga i algorfa de 60 m² (marcada amb el nombre 5-B del carrer lletra S) i un tros de corralet. El 1838 passà a la seva filla María Cañellas Terrasa (†1890). Aleshores confrontava amb l’hort de María González (oest), terres de Miguel Pascual (est), cases de Bartolomé Catalá i d’Antonia Arbós (sud) i terres d’Esteban Sabater (nord). Després fou del seu fill Jaime Catalá Cañellas (†1922), de qui passà al seu fill Juan Catalá Camps (†1950), casat amb Jerónima Frau. Els germans Catalá Frau la vengueren (1959) per 2.000 pessetes al mestre d’obres Onofre Fornés Colom, de qui passà (1976) a la seva dona, Margarita Fontanet Estades, i als seus fills, Margarita i Bartolomé. Aquests la vengueren per 2 milions de pessetes a l’entitat Materiales para Edificaciones SA mitjançant escriptura de 16 de desembre de 1993 autoritzada pel notari Miguel Tomás Sorell (RP11: 7616-terme, 39847-III, 37566-VI).
Mateo Serra Pons tenia una casa botiga i algorfa de 31,65 m² (marcada amb el nombre 399, més endavant amb el nombre 10 del carrer lletra S) que feia partió amb les botigues de Jaime Catalá i José Ballester, l’hort d’Amalia González, un pati comú i un carreró. L’heretà la seva filla Juana Ana Serra Mayol, qui la vengué (1908) per 400 pessetes a Felipe Moll Alemany (†1930), de qui passà al seu fill José, nascut del seu matrimoni amb Francisca Ferrer Palmer (†1949). Aquest vengué (1966) la botiga per 2.500 pessetes al matrimoni Pedro Martínez Vivancos (jornaler) i Francisca Orfila Gelabert, i l’algorfa, pel mateix preu a Miguel Sastre Mas. Amb escriptura de 5 de setembre de 1989 autoritzada pel notari Alfredo Arturo Lorenzo Otero, el mestre d’obres Sebastián Ordinas Bover adquirí la propietat per 1 milió de pessetes (RP11: 10015-terme, 10016-terme, 71751-IV, 37381-VI).
Bartolomé Catalá Arbós (jornaler) adquirí (1869) per 300 lliures del conrador Jaume Moyà Reus una casa botiga i algorfa de 19,65 m² amb quadra i font i una peça de terra de 8 destres que confrontava amb Ca Dona Aina i cases dels hereus de Gabriel Miró (nord i oest) i cases d’Esteban Sabater (sud). Moyà la tenia per herència de son pare, qui l’havia adquirida (1838) de Jerònia Gil. El 1894 la rematà en pública subhasta per 170 pessetes l’industrial José Ballester Sastre (†1916), de qui passà al seu fill José, nascut del seu matrimoni amb Paula Capó Pol (†1930). Aquest la vengué (1934) per 4.500 pessetes a la Banca March, la qual la vengué (1955) per 2.500 pessetes a Francisco Juan Plaza. Aquest la vengué (1959) per 2.500 pessetes al matrimoni Florentino Corrales Simón i María Cleofé o Amparo Navío Niño. El 31 d’agost de 1989 davant el notari Raimundo Clar Garau, María Cleofé i el seu fill Anselmo Isidro Florentino vengueren la propietat per 1.500.000 pessetes al mestre d’obres Sebastián Ordinas Bover (RP11: 1534-terme, 5958-VI).
Miguel Clar Socías tenia una peça de terra de 190 m² que feia partió amb la plaça de Barcelona i el camp del Club Deportivo Mallorca. Aquest la vengué a Francisca Valentina Cañellas Ferriol, qui la vengué per 1 milió de pessetes al mestre d’obres Sebastián Ordinas Bover amb escriptura de 9 de febrer de 1988 autoritzada pel notari Alfredo Arturo Lorenzo Otero (RP11, 23512-VI).
Miguel Cañellas Terrasa tenia una casa botiga i estable marcada amb el nombre 5. El 1855 la vengué a Esteban Sabater Busquets (†1894), casat amb María Bernat Estelrich. Aleshores feia partió amb una casa d’Antonio Bauzá (nord), un camí públic (sud, després carrer lletra S), una casa de Bernardo Carbonell (est), una casa de Jaime Catalá (oest) i l’algorfa d’Amalia González. Després passà, successivament, a Martina Garau Sabater (†1905) i a María Luisa Salas Garau (1955), la qual la vengué (1980) per 220.000 pessetes a Josefa Fernández Heredia. Aquesta en feu donació (1986) a la seva filla Modesta Cortés Fernández, qui la vengué per 1.575.000 pessetes al mestre d’obres Sebastián Ordinas Bover mitjançant escriptura de 3 de maig de 1987 autoritzada per dit notari Lorenzo (RP11: 6418-terme, 49889-III).
Guillermo Salas Llinás tenia una casa de 44 m² (marcada amb el nombre 36, després 15) que feia partió amb la propietat d’Antonia Sabater Verde. El 1964 la vengué al vigilant Juan Niell Jaume, qui la vengué per 1 milió de pessetes al mestre d’obres Sebastián Ordinas Bover amb escriptura de 19 de juny de 1989 autoritzada per dit notari Lorenzo (RP11: 1504-III, 24586-VI).
Antonio Bauzá Suñer (†1882) (jornaler) tenia una casa botiga i algorfa d’uns 16 m² amb font, pati i carreró que feia partió amb Ca Dona Aina, una casa dels hereus de Gabriel Miró (nord i oest) i una casa d’Esteban Sabater (sud). Bauzá l’havia adquirida (1870) per 300 lliures del conrador Jaume Moyà Reus, qui l’havia heretada de son pare, Joan Moyà Ramonell. Després l’adquirí el sabater Guillermo Pou Mas (†1899), de qui passà al seu fill Jaime, nascut del seu matrimoni amb María Ana Ginard Clar (†1911). Aquest la vengué (1916) per 300 pessetes al metge Bernardo Roca Rayó, qui la vengué (1918) per 450 pessetes a Gabriel Mulet Sans, i aquest (1923), per 500 pessetes al matrimoni Pedro Socías Mesquida (†1951) i Margarita Borrás Bibiloni (†1941). L’heretà la seva filla María (casada amb Pedro Orte Ledesma), qui vengué (1964) la propietat per 3.000 pessetes al jornaler Jerónimo Coy Vera (†1972), casat amb Salvadora Martínez Vivancos. El 24 de febrer de 1989 davant dit notari Lorenzo, Salvadora la vengué per 300.000 pessetes al mestre d’obres Sebastián Ordinas Bover. Aleshores ocupava una superfície de 123,89 m² i l’Ajuntament n’havia expropiats 11,25 (RP11: 1603-terme, 11373-VI).
Gabriel Miró Aguiló (†1851) tenia una peça de terra de 32 destres, una casa consistent en dues botigues i una altra casa botiga i algorfa de dos vessants marcades amb els nombres 7-1r, 7-2n, 7-3r i 7-4t. Feia partió amb les propietats d’Antonio Bauzá i Magdalena Carbonell (nord), les de dit Bauzá, Esteban Sabater, Mateo Serra i María Cañellas (est), les de Juan Pons (oest) i el camí de Son Maçanet (sud). Gabriel Miró Aguiló (†1851) es casà (1818) en primeres núpcies amb Maria Anna Segura Aguiló, i en segones, amb Maria Praxedis Pomar Aguiló. Adquirí la propietat per compra a Miquel Jaume (1839) i a Miquel Riera Matas (1842). L’heretà el seu fill Gabriel Miró Pomar (†1883) (casat en primeres núpcies amb Librada Valdés, i en segones, amb Amalia González Pérez), de qui passà, successivament, al seu fill Arturo Miró González (†1936) (casat amb Margarita Pou Truyols) i als fills d’aquest, Roberto i María Celia Miró Pou. Aquests la vengueren (1947) per 27.500 pessetes als germans Nicolás (odontòleg) i Guillermo Ticoulat Pujadas (†1968). Nicolás vengué (1976) la seva meitat indivisa per 120.000 pessetes a la seva cunyada María Mestre Mestre. El 1987 la parcel·la (que segons recent midament ocupava una superfície de 637,75 m²) patí l’expropiació de 222,75 m² per part de l’Ajuntament de Palma per a obrir el carrer del Doctor Gómez Ulla (ara Ramon Picó i Campamar) fins a la plaça de Barcelona. El preu just es taxà en 2.469.852 pessetes. Amb escriptura de 8 de març de 1989 autoritzada pel notari Luis Ortega Costa, María Mestre Mestre i els seus fills, Catalina Teresa (apotecària) i Julián de la Cruz (metge), vengueren el que romania de la propietat per preu de 2.500.000 pessetes al mestre d’obres Sebastián Ordinas Bover. Les cases ja es trobaven totalment derruïdes (RP11: 2530-terme, 17486-VI, 29060-VI).
Amb escriptures de 17 de juny de 1993 i 23 de setembre de 1994 autoritzades pel notari Gonzalo López Fando Raynaud, Sebastián Ordinas Bover vengué les set propietats que havia adquirit de la Sínia d’en Gil per preu global d’11.600.000 pessetes a l’entitat Materiales para Edificaciones SA, la qual les agrupà (1995) sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 1.378 m² segons recent midament. Totes les edificacions es trobaven ja derruïdes. Confrontava al sud amb el carrer del Doctor Gómez Ulla, a l’oest, amb la plaça de Barcelona, i al nord i a l’est, amb el camp d’esports del Club Deportivo Mallorca (RP11, 39716-VI).
Mitjançant escriptura de 18 d’abril de 1995 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, Materiales para Edificaciones SA cedí la propietat per 45 milions de pessetes a l’entitat Técnicas Aplicadas Edificios SL, representada pel mestre d’obres Sebastián Ordinas Bover. Com a contraprestació, la cessionària s’obligà i es comprometé a entregar i adjudicar a la cedent la totalitat dels baixos, planta primera i planta segona de l’edifici que s’hi projectà (íd.).
Miquel Calafell Pons tenia una casa botiga i algorfa (marcada amb el nombre 8) i una peça de terra de 6 destres que feia partió amb Ca Dona Aina (nord), el camí de Son Calafat (oest) i una casa dels hereus de Gabriel Miró. El 1862 la vengué per 328 lliures 8 sous al jornaler o picapedrer Miquel Pons Fornés (†1872), de qui passà, successivament, al seu fill Juan Pons Calafell (†1913) (trencador, casat amb Teresa Fontcuberta Llodrá) i als fills d’aquest (RP11, 536-PG).
Francesc Palmer Frau (†1858), casat amb Maria Rigo Fluxà (†1869), tenia una casa (marcada amb el nombre 45) i una peça de terra d’1 quartó que confrontava al nord amb un camí (després carrer lletra S), al sud i a l’est, amb terra i casa de Jaume Moyà, i a l’oest, amb un camí veïnal (després carrer de la Sínia d’en Gil). Posteriorment passà (1884) a la seva neta María Palmer González (filla d’Antonio Palmer Rigo), qui la vengué (1899) per 1.000 pessetes a Catalina Tomasa Bauzá Caimari (†1910). L’heretaren les seves filles Josefa (casada amb Antonio Roig Ferragut) i Catalina Cuart Bauzá, les quals la vengueren (1920) per 3.250 pessetes al matrimoni Lorenzo Rayó Company i Isabel Seguí Mascó. Amb escriptura de 17 de juny de 1957 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí donaren, ço és, a la seva filla Práxedes, la casa vella i un tros de terra de 134 m², a la seva filla Margarita, un tros de terra de 179 m² i una casa en construcció, i al seu fill Lorenzo, un tros de terra de 205,12 m² amb una altra casa en construcció (RP11: 1633-terme, 30359-terme, 30361-terme, 30363-terme).
El terme de Palma 