L’Hort de les Parellades

Cal Marill

La propietat prengué nom d’una antiga mesura superficial agrària que equivalia a l’extensió de terra que podia llaurar un parell de bous en un dia. Pel que fa a la denominació de Cal Marill, que apareix documentada a partir del segle XIX, no hem pogut identificar-ne l’origen.

Les notícies més antigues que en tenim es remunten al 16 d’agost de 1474, quan el bisbe i capítol de la Seu de Mallorca establí la propietat al ferrer Marimon Castelló, de qui passà a la seva filla Antonina, nascuda del seu matrimoni amb Magdalena. Aquesta es casà amb Tomàs Marcer, qui testà el 19 d’octubre de 1560 en poder del notari Jaume Carbonell. Amb instrument de 7 de desembre següent autoritzat pel notari Antoni Palou, Antonina Castelló (documentada com a Antonina Marcera pel seu matrimoni amb Tomàs Marcer) donà la propietat al seu net Tomàs Onofre Marcer, notari. El 16 de març de 1566 Marcer i d’altres la vengueren al flassader Pere Lladó, qui, posteriorment, la hi retrovengué. Aleshores consistia en un camp i hort contigu que feia partió amb el camí del monestir de Jesús, el torrent de la Riera (per dues parts) i el camp també denominat la Parellada (de Miquel Sacarés) mitjançant l’Arc dels Tints (ACM, 3008, f. 292, 294v).

Segons els estims de 1578 la propietat pertanyia al notari Tomàs Marcer (sic, per Tomàs Onofre Marcer) i valia 1.400 lliures (ARM, D-1251, f. 147v).

Tomàs Onofre Marcer morí sense testar i la propietat passà a la seva filla Anna, casada amb Joan Baptista Poquet. El 19 de novembre de 1610 Poquet capbrevà la propietat en nom de la seva dona declarant que consistia en una peça de terra que ocupava una superfície de 5 quarterades. Era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca i prestava 18 lliures 2 diners anuals a diversos particulars. Feia partió amb el camí de Jesús, els Arcs dels Tints i el torrent de la Riera per dues parts (ARM, Not. P-245, f. 42).

En un moment que no podem precisar, la propietat passà a Joan Bartomeu Poquet Llull, fill de Joan Bartomeu Poquet (lloctinent de mestre racional del Reial Patrimoni) i de Caterina Llull Tomàs. Per un contracte d’arrendament que signà el 24 de setembre de 1628 a favor dels hortolans Vicenç Garcies i Rafel Jaume, sabem que aleshores la propietat comptava amb casa, safareig, dret d’aigua i molí de sang (ACM, 14834, f. 281).

Joan Bartomeu Poquet Llull es casà amb Francina Fe (filla de Joan, natural de la ciutat d’Alcúdia) i en foren fills Joan Agustí (n. 1599) (qui morí fadrí), Gaspar (casat amb Antonina Morrelles) i Francesc (casat amb Eleonor Net Orlandis) (Árbol genealógico de la familia de Poquet […]).

El 6 de juny de 1647 Francina Fe rebé l’inventari de béns del seu difunt home. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Jaume, a la placeta del Lledoner, davant les cases del prevere Rafel Garí; unes cases contigües a les majors; un hort anomenat les Parellades del Fortí, d’unes 4 quarterades, situat davant la porta Nova de Jesús, amb cases i dret d’aigua, que aleshores es trobava arrendat per 150 lliures anuals, i una peça de terra contigua a l’anterior dita les Parellades d’en Menor (que era de pertinences de la propietat denominada les Parellades d’en Mercer), d’unes 2 quarterades, situada devora el camí Nou de Jesús i afrontada amb la Riera Vella (ARM, Not. S-973, f. 56).

Gaspar Poquet Fe (mestre racional del Reial Patrimoni des de 1636) no deixà descendència del seu matrimoni amb Antonina Morrelles. Morí el 2 de novembre de 1651 amb testament que havia disposat el 23 d’octubre anterior en poder del notari Joan Antoni Fiol, en què nomenà hereu universal el seu germà Francesc, qui dos dies després rebé l’inventari de béns del difunt amb assistència de la viuda. L’heretat consistia en unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, davant el lledoner del Mercat; dos horts denominats les Parellades, un situat devora la vall de la ciutat, i l’altre, devora el camí Nou de Jesús, i el rafal de Son Aixalonet, situat al terme de la ciutat (ARM, Not. 5474, f. 92).

Amb instrument de 27 de juny de 1670 autoritzat pel notari Jaume Antoni Fiol, Francesc Poquet Fe feu donació de l’Hort de les Parellades al seu fill Joan Bartomeu pel matrimoni que havia de celebrar amb Joana Anna Font Belloto, filla de Pere Joan i de Jerònima, juntament amb diverses partides de cens que prestaven a l’heretat alguns particulars. Segons aquest document la propietat es denominava les Parellades de la Riera. Era travessada pel camí Nou de Jesús i feia partió amb el camí Vell de Jesús, el torrent de la Riera, l’hort i cases del mercader Miquel Tarongí, l’hort dels hereus de Ramon Montaner i l’hort de l’hortolà Josep Sacarés (aquests dos darrers estaven separats de l’Hort de les Parellades mitjançant les arcades que duien les aigües als tints) (ACM, 16348, n. 86).

Joan Bartomeu Poquet Net testà el 8 de maig de 1671 en poder del notari Antoni Ferrer i nomenà hereu usufructuari son pare, Francesc Poquet Fe, i propietari, el seu fill Francesc Poquet Font. El 3 de juliol següent son pare rebé l’inventari de béns, que només comprenia l’Hort de les Parellades. Joana Anna Font Belloto (viuda de Joan Bartomeu Poquet Net) es casà en segones núpcies amb Andreu Rossiñol de Defla (ARM, Not. 5671, f. 28).

Francesc Poquet Fe morí el 13 de setembre de 1671 amb testament que havia ordenat el 25 d’agost anterior en poder del notari Jaume Antoni Fiol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Eleonor Net Orlandis, qui el 18 següent rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Jaume, davant el lledoner de la carnisseria del Mercat; les possessions dites Horta i Horteta, situades al terme de la vila de Sant Joan; la meitat de la cavalleria de Galiana, que s’estenia per Escorca, Sóller i Albarca, i l’hort denominat les Parellades del Fortí, situat entre les portes de Jesús i Pintada, amb cases, safareig, terra i dret d’aigua de la síquia de la ciutat, que aleshores el tenia arrendat l’hortolà Jaume Andreu. A l’inventari no apareix l’Hort de les Parellades (és a dir, la propietat que aquí ens ocupa) perquè l’havia donat al seu fill Joan Bartomeu l’any anterior (ARM, Not. 5477, f. 101).

Segons els estims de 1685 la propietat es denominava les Parellades d’Amunt i valia 1.460 lliures. Desconeixem per què aquest document la inventaria a nom de Gaspar Poquet, oncle del legítim propietari, Francesc Poquet Font (ARM, D-1253, f. 198).

L’11 de juliol de 1731 Francesc Poquet Font capbrevà la propietat a la cúria de la Porció Temporal declarant que ocupava una superfície de 5 quarterades. Era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies i prestava 1 lliura 12 sous cens alodial als vuitens de la Seu el dia de Nadal. Feia partió amb el camí Vell de Jesús, terres de Gabriel Aguiló, el torrent de la Riera i el camí Nou de Jesús (que passava pel mig de la propietat) (ARM, Not. P-251, f. 148).

Francesc Poquet Font es casà amb Jerònima Alcover Domènech (filla de Guillem i de Joana), propietària, entre d’altres, de Son Bujosa (Deià) i Can Armadans (Palma). Testà el 12 d’abril de 1739 en poder del notari Pere Joan Thomàs i nomenà hereva universal la seva dona, qui morí l’11 d’abril de 1747 amb testament que havia disposat el 9 de gener de 1746 en poder del notari Bartomeu Martorell. Després de la mort de Jerònima Alcover Domènech i del seu fill Guillem (prevere), l’heretat fou succeïda pel seu altre fill Francesc (ARM, Not. P-261, f. 346v).

Francesc Poquet Alcover morí el 6 de novembre de 1772 amb testament i codicils que havia ordenat, respectivament, el 19 de setembre i el 3 de novembre anteriors en poder del notari Francesc Mas, en què nomenà hereu universal el seu fill Francesc, nascut del seu matrimoni amb Caterina Serra. Fou enterrat el mateix dia de la seva mort al convent de Sant Francesc (íd.; Oleza, 1925: 158).

Segons l’Apeo (1818) la propietat era denominada Cal Marill, ocupava una superfície de 4 quarterades de camp de primera qualitat, tenia dret d’aigua i valia 4.600 lliures (ARM, D-1530, f. 216v).

Francesc Poquet Serra es casà amb Elisabet Santandreu Serra Goyet, de la vila de la Pobla, de qui nasqueren: Rafel, casat amb Maria Teresa Sorà; Antoni, casat amb Magdalena Serra de Gayeta Cerdà; Francesc, casat amb María Teresa Rozas, i Francina Anna, qui morí fadrina. Als testaments que disposà el 20 de maig de 1820 i el 17 de setembre de 1821 Francesc Poquet Serra prellegà les seves joies a la seva filla Francina Anna, a qui nomenà hereva usufructuària mentre fos fadrina amb l’obligació de tenir a ca seva el seu fill Antoni vestit i calçat durant tot el temps de la seva vida. Nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus fills Rafel i Antoni, malgrat que els béns fideïcomesos havien de passar a Francesc (ARM, Audiència, Plets II, P-86/10).

En sentència arbitral donada el 31 de maig de 1850 pels missers Pere Gacias, Antoni Amer i Antoni Ripoll Mesquida (liquidadors nomenats per Magdalena Serra de Gayeta, Francesc Poquet Rozas i Rafel Poquet Santandreu), la propietat passà a aquest darrer amb l’obligació d’haver de vèndrer-la per a pagar als altres els cabals legitimaris. Al mateix acte Rafel Poquet Santandreu signà un document pel qual es comprometia a vendre l’Hort de les Parellades al comerciant Miquel Fons (o a la persona que aquest designàs) per 2.850 lliures (ARM, Not. 6142: f. 471, 473).

Rafel Poquet Santandreu morí el 5 de març de 1855 amb testament que havia disposat el 8 de febrer de 1845, en què nomenà hereu universal el seu fill Francisco Poquet Sorá, qui, amb acta de 31 de desembre de 1859 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, vengué la propietat pel preu estipulat de 2.850 lliures a Antonio Sureda Verd, qui prèviament havia estat designat per Miquel Fons, com així s’havia acordat (1850) (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1859, f. 1040).

El 22 de juliol de 1864 davant dit notari Socías, Antonio Sureda Verd vengué l’Hort de les Parellades al conrador Jaume Moyà Reus per 4.000 lliures. Aleshores ocupava una superfície de 4 quarterades i tenia dret de percebre 2 hores d’aigua cada 20 dies de la tanda dita de la Parellada d’Avall de la síquia de la ciutat. La propietat era travessada pel camí de Jesús, que la dividia en dues porcions. Confrontava al nord amb el torrent de la Riera i el camí Vell de Jesús, i pels altres punts cardinals, amb la Creu dels Caputxins, del prevere Bruno Cortès Cortès (Gomila, 2000: 96-97; RP11, 150-terme, 1a).

Jaume Moyà Reus no pogué fer front als deutes que havia contret amb diversos creditors i la propietat fou subhastada públicament. La rematà el capità retirat Bernardino Catalá Ramonell el 6 de març de 1876, i el 3 d’abril següent la compravenda fou elevada a escriptura pública davant el notari Guillermo Sancho. A pesar que el preu de la rematada era inicialment de 14.401 pessetes, finalment fou venuda per 13.211 pessetes amb 61 cèntims (RP11, 150-terme, 17a).

Uns anys abans Jaume Moyà Reus havia venut (1866) el dret d’aigua a Ramón Despuig Fortuny, qui l’adquirí per a regar Son Busquets (RP11, 613-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 16 de maig de 1900 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Bernardino Catalá Ramonell feu donació entre vius de tots els seus béns a Josefa Morey Sancho en contemplació del matrimoni que hi havia de celebrar el 31 de maig següent. Morí el 22 de novembre de 1901 (RP2, 150-terme, 18a).

Josefa Morey Sancho morí el 18 de maig de 1930 amb testament que havia ordenat el 23 de juliol de 1920 en poder de dit notari Massanet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva germana Concepción, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 19a).

El 15 de març de 1941 davant el notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, Concepción Morey Sancho vengué per 18.000 pessetes al porrerenc Miguel Rosselló Andreu una porció d’uns 20.000 m² que confrontava amb el torrent de la Riera (nord), la resta de la propietat mitjançant el camí de Jesús o de les Quatre Campanes (est) i terrenys de Manuel Salas Sureda (sud i oest). La parcel·la tenia dret de percebre 1 hora diària d’aigua del pou que hi havia a la resta de la propietat mitjançant una síquia (RP11, 20755-terme, 1a).

Concepción Morey Sancho morí a Palma el primer de març de 1953 amb testament que havia disposat el 5 de juliol de 1930 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves universals Luisa Alcover Castañer i la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors i administradors testamentaris Miguel Alcover Castañer (canonge de la Seu), el pare Juan Ginard Carrió (prepòsit de la Congregación del Oratorio de San Felipe Neri de Palma) i dita Luisa Alcover Castañer, els quals elevaren a públic i ratificaren mitjançant escriptura de 27 de juliol de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell la venda que d’aquesta propietat havia signat la difunta a favor del contractista d’obres Bernardino Seguí Garriga amb document privat de 5 de juliol de 1947. La compravenda havia estat pactada en 500.000 pessetes i en vida de la venedora ja s’havien pagat 125.000 pessetes. Al mateix acte Seguí la vengué per 543.000 pessetes a Catalina Salas Garau, qui l’adquirí assistida del seu home, Ramón Rotger Moner. Aleshores ocupava una superfície de 7.255 m² i comprenia casa rústica, aljub i pou (RP11, 150-terme, 21a-22a).

Catalina Salas Garau aixecà un plànol per a urbanitzar els 6.204,82 m² d’ús lucratiu que romanien de la propietat. Una part fou urbanitzada per l’industrial José Rosselló Serra, qui adquirí (1968-74) sengles parcel·les de 1.154,42 m² i 712,4 m² damunt les quals construí edificis d’habitatges delimitats pels carrers de Luis Vives i Alcalde Francisco Rover. D’altra banda, l’entitat Hijos de Diego Betancor SA comprà (1969) un trast de 1.373 m² on l’entitat Promociones Farrutx SA aixecà (1989) un edifici que tenia entrada pels nombres 18 i 20 del carrer de Jesús i pel nombre 2 del carrer de l’Alcalde Francisco Rover. La resta fou aportada (1973) per la propietària a la companyia mercantil Inversiones Rotger SA, i després de dissoldre’s (1988) passà a les entitats mercantils Promociones Rosal SA i Promotora Bieck SA, que hi construïren (1989) els edificis d’habitatges marcats amb el nombre 22 del carrer de Jesús i els nombres 7 i 9 del carrer de Lluís Vives (RP11: 10031-III, 3778-VI, 11180-III, 19424-VI, 24996-III, 25000-III, 22824-VI).

Pel que fa a la porció de 20.000 m² que adquirí (1941) Miguel Rosselló Andreu, fou venuda mitjançant escriptura de 3 d’abril de 1944 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, ço és, 15.460 m² al misser Rafael Villalonga Blanes (3/5), al militar Rafael Lacy Gual (1/5) i al militar Pedro Dezcallar Tacón (1/5) i dues porcions de 3.401 m² i 1.139 m² al militar Príamo Villalonga Blanes. Al mateix acte els tres primers constituïren la societat Canódromo Balear SL amb un capital d’un milió de pessetes i arrendaren les instal·lacions a Miguel Rosselló Andreu per temps de 7 anys i 40.000 pessetes anuals. La societat fou dissolta el 1953, i entre 1950-55 els socis vengueren les seves participacions indivises de la propietat a Miguel Rosselló Andreu. El canòdrom havia estat inaugurat el 13 de juny de 1932 i tancà definitivament el 31 de març de 1999 (RP11, 20755-terme).

D’altra banda, Príamo Villalonga Blanes també retrovengué (1948) les seves porcions a Miguel Rosselló Andreu. El 1962 fou inaugurada sobre aquests terrenys la fàbrica de sucs de fruita Zuic (Zumos Isleños Concentrados), enderrocada el 2005 després d’anys d’abandonament i reconvertit part del solar en zona d’estacionament de vehicles (RP11: 22594-terme, 22595-terme; Bibiloni, 2012: 341).

Miguel Rosselló Andreu es casà amb Bárbara Escarrer Barceló i en foren fills Antonia, María del Carmen i Miguel, apotecari. Amb escriptura d’11 de juny de 1985 autoritzada pel notari Jaime Cerdó Serra feu donació pura i simple entre vius d’aquesta propietat als seus fills, els quals l’aportaren (2005-07) a les entitats Zuic SL i Jubacama 2004 SL, constituïdes respectivament el 5 de gener de 1996 i el 24 de desembre de 2004 davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol i dedicades al lloguer de béns immobles per compte propi (RP11, 30657-VI).

En sessió celebrada el 13 de novembre de 1996 l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expedient expropiatori d’aquesta porció, que estava classificada com a espai lliure públic pel PGOU de 1985. La corporació municipal valorà els terrenys i les construccions existents en 1,72 milions d’euros, mentre que el jurat provincial d’expropiació ho feu en 4,87 milions, i el Tribunal Superior de Justícia de Balears, en 9,29. El Tribunal Suprem mantengué la valoració del TSJB i els interessos de demora ascendiren a 4,7 milions, de manera que al final s’hagueren d’abonar 14,3 milions d’euros. El mes de juliol de 2018 s’iniciaren les obres de la segona fase de la Falca Verda, que preveien convertir l’espai del canòdrom en un bosc urbà (íd.; Diario de Mallorca: 28-02-2008, 07-12-2009; Última Hora, 27-07-2018).