Ben a prop de les murades, entre la Riera i el camí de la Real, es trobaven els tints. La naturalesa d’aquesta activitat industrial requeria que els obradors se situassin enfora de la ciutat i al costat d’un torrent on evacuar l’aigua emprada i saturada dels productes tintoris. La construcció del cinquè recinte murari ocasionà el desplaçament d’aquestes instal·lacions a altres indrets, com ara la porta Pintada Nova i entorn del convent d’Ítria (Bernat, 2012: 110).
Al llarg del segle XVIII, la família Aguiló realitzà tot un seguit de compres de terres, cases, horts i vergers procedents dels antics tints, els quals restaren incorporats, juntament amb el rafal de Son Sacarés, dins la propietat denominada l’Hort de la Creu.
La primera adquisició la feu Gabriel Rafel Aguiló Cortès (1661-1735) a Elisabet Güells Montaner el 10 d’octubre de 1719. Es tractava de la propietat coneguda amb el nom de la Riera Vella, denominada així perquè era el tram de torrent que s’abandonà després de canviar-ne el recorregut a les acaballes del segle XVI. Era tenguda sots alou reial i a mercè de lluïsme. Aleshores feia partió amb el camí de Jesús, terres de Francesc Poquet (Cal Marill), terres del pintor Jaume Sacarés (adquirides pel comprador el 1721), l’hort d’en Poderós (prevere) i les cases dels Tints (ARM, ECR-569, f. 16v).
La segona compra la realitzà el seu fill Agustí Antoni Aguiló Cortès (1699-1750) al metge Mateu Rosselló el 17 d’octubre de 1747. Consistia en una peça de terra d’unes 3 quarterades de superfície que s’havia format mitjançant l’agrupació de petits vergers, tints i propietats adquirits per diversos membres de la família Pont de la Terra al llarg dels segles XVI-XVIII. Aleshores feia partió amb el camí del Tirador que anava al camí de Puigpunyent, la síquia del Tirador, terres dels hereus de Francesc Poquet i el torrent de la Riera (ARM, ECR-572, f. 208v).
La tercera adquisició la feu també Agustí Antoni Aguiló Cortès el 9 de novembre de 1747 al pintor Guillem Mesquida Munar, qui apareix a l’escriptura com a comerciant. Era una peça de terra de mitja quarterada (antigament, casa i jardí) que feia partió amb el camí del Tirador, terres dels hereus de Francesc Poquet i el torrent de la Riera (íd., f. 216).
La quarta compra la realitzà Eleonor Aguiló Aguiló (filla de l’anterior) al sucrer Bartomeu Quart Vivó (fill d’Antoni i de Sebastiana) el 31 de maig de 1755. Era una peça de terra (antigament, cases i hort) que feia partió amb el camí reial del Tirador que anava al camí de Puigpunyent, terres de la compradora, terres d’Antoni Carrió (prevere i canonge) i terres dels hereus de Clara Contestí (ARM, ECR-573, f. 187).
La cinquena adquisició la feu també Eleonor Aguiló Aguiló a Antoni i a Jaume Roca el 26 de febrer de 1757. Es tractava d’una casa amb corral situada devora la creu del convent dels Caputxins, la qual havia estat edificada dins un terreny denominat el Roquissar, venut pel Reial Patrimoni el 2 de març de 1713. Feia partió amb el camí de la Real i d’Esporles, el camí antic pel qual s’anava a Jesús i terres de Miquel Moll (íd., f. 46; ARM, ECR-574, f. 56v).
La darrera compra la realitzà Domingo Cortès Cortès, Bossa, viudo de l’anterior, a Domingo Carrió i a Joana Anna Socias el 21 d’octubre de 1783. Es tractava d’una peça de terra de mig quartó que antigament eren diferents vergers. Feia partió amb el camí públic del Tirador, terres del comprador, terres de Miquel Rossiñol de Defla i la paret de la síquia de la ciutat que duia les aigües a les oficines del Tirador (ARM, ECR-579, f. 63).
El terme de Palma 