Els Caputxins Vells
La propietat se situava ben a prop del bastió de Jesús, entre els camins de Ronda, de Jesús i d’Esporles. Es formà mitjançant l’agrupació de sengles horts procedents de la Parellada i de Son Sacarés que adquirí el canonge de la Seu Jeroni Garau Ramiro. Prengué nom del convent que existí en aquestes terres i que hagué d’esser enderrocat per motius de defensa de la ciutat.
El primer hort l’adquirí de Bernadí Sureda Anglada el 9 d’octubre de 1584. Consistia en un closet d’1 quartó d’extensió procedent del camp denominat la Parellada d’Amunt. Era tengut sots alou del bisbe de Barcelona i feia partió amb el camí reial que anava al convent de Jesús, una casa i camp de Miquel Parets i un camp de Miquel Sacarés. Segons els estims de 1578 valia 100 lliures i pertanyia a Pere Sureda Anglada, qui l’havia adquirit de Coloma Gili el 21 d’abril de 1570 (ARM, Not. P-35, f. 152; ARM, D-1251, f. 147v).
L’altre hort el comprà al paraire Miquel Parets el 19 d’octubre de 1584. Aleshores feia partió amb el camí de Jesús, el camí dels Arcs dels Tints, terres de Miquel Sacarés i terres del comprador. La propietat s’havia segregat del rafal de Son Sacarés l’any anterior (ARM, Not. P-35, f. 154v).
Jeroni Garau Ramiro (fill de Miquel i de Quitèria) nasqué «a set del mes de septembre a mitge hora de nit del any 1531» i morí el 21 d’abril de 1607 als 75 anys, amb testament i codicil que havia ordenat, respectivament, el 19 de juny de 1604 i el 19 d’abril de 1607 en poder del notari Joan Bonet, en què nomenà marmessors els preveres Mateu Mallol (canceller i canonge de la Seu), Guerau Doy i Melcior Fullana i els seus nebots Antoni, Joan Agustí i Quitèria Garau. Feu nombrosos llegats, entre els quals ens interessa el següent: «Ítem, dexa per bon amor y servitut a mos. Melchior Fullana, prevera, […] lo meu hort que està situat en lo camí de Jesús, ab tots los arreus que si trobaran al temps de la mia mort, del qual hort vull que gaudesca y fruesca tot lo temps de la sua vida tant solament; y aprés mort sua, vull que pervinga al sus dit señor Antoni Garau de Axartell, mon nebot.» De la resta de béns, drets i accions feu «hereua mia universal la mia ànima y per aquella a Nostre Señor Déu Jesucrist y la casa dita de la Charitat per mi fundada en la […] parròquia de Santa Eulàlia devant la font dita d’en Candaler en la qual ja és edificada la iglésia sots invocació de la gloriosíssima Verge Maria de Consolació». Fou enterrat a la Seu «en la capella de Sancta Magdalena y Sancta Lucia». El mateix dia s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns a instàncies dels preveres Guerau Doy i Melcior Fullana, beneficiats de la Seu. L’heretat comprenia la possessió de Son Casesnoves (Llucmajor), diverses peces de terra situades als termes d’Algaida i Llucmajor, diferents horts i vergers al terme de Palma, devora el camí d’Inca, i un hort situat al camí de Jesús que cal identificar amb la propietat que aquí ens ocupa, que aleshores tenia unes cases edificades. El difunt vivia a les cases del capiscol de la Seu (ARM, Not. 1414, f. 3; Llabrés, 1893: 129).
El 5 d’abril de 1661 s’inicià la redacció de l’inventari de béns d’Antoni Garau de Axartell a instàncies del capità de cavalls Jaume Despuig, qui havia estat nomenat curador de l’heretat per decret de la cúria de la Governació de 30 de març anterior. L’heretat comprenia la possessió de Son Casesnoves (Llucmajor), diversos alous sobre propietats situades a la vila de Llucmajor, unes cases a la vila de Petra i les possessions de la Casa Nova, Son Rutlan, Son Ribot i Son Mieres (Petra), la possessió de la Socorrada (Alaró), unes cases majors a Palma davant Monti-sion, unes cases al Portitxol denominades Sant Onofre, un rafal al camí d’Inca i un hort amb cases al camí de Jesús que s’ha d’identificar amb la propietat que aquí estudiam (ARM, Not. 1671, f. 176).
Amb l’objectiu de redimir les càrregues censals imposades per Antoni Garau de Axartell sobre els béns procedents del fideïcomís disposat per Miquel Garau, Eleonor Morell (viuda de dit Antoni i administradora dels béns del seu fill Jeroni) vengué la propietat al canonge Antoni Ripoll (qui actuava en nom de l’orde dels caputxins) mitjançant acta signada el 19 d’octubre de 1672. Aleshores es tractava d’un hort tancat de paret que feia partió amb dues vies públiques anomenades camí de Jesús i terres de l’hortolà Josep Sacarés. Era tenguda sots alou del bisbe de Barcelona i franca de cens (ARM, Not. P-66, f. 632).
Els primers caputxins havien arribat a Mallorca el 3 d’agost anterior procedents de Saragossa. L’església del convent fou beneïda el 23 de febrer de 1679 (Planas, 2006: 2).
El 19 de desembre de 1769 l’apotecari Joaquim Cerdà (com a síndic del convent dels caputxins) capbrevà la propietat declarant que estava formada per dues peces de terra. D’una banda, una porció comprada a Jeroni Garau que comprenia des del primer portal de la clastra on antigament hi havia llorers i un safareig tancat a la part del camí d’Esporles (que antigament eren dos horts anomenats les Murteres o els Jardins Tancats) fins arribar al lloc on es trobava l’església, la qual feia partió amb dos camins públics anomenats camí Vell de Jesús i terres que foren de pertinences de Son Sacarés «que són tinent y servexen de ampliació de dit convent». De l’altra, aquesta porció procedent de Son Sacarés que els caputxins havien adquirit de Josep Sacarés el 1677 i que era tenguda sots alou del bisbe de Barcelona (ARM, Not. P-108, f. 232v; CNIB, s/s).
El 1771, per disposició règia i en atenció a la defensa de la ciutat, el convent dels caputxins fou enderrocat. En substitució fou cedit a l’orde un trast intramurs on es construí el nou convent. La causa era un conflicte bèl·lic amb Anglaterra, com a conseqüència del qual foren esbucats tots els convents situats fora del recinte emmurallat, entre els quals també es trobaven el d’Ítria (agustins) i el de Santa Caterina (trinitaris) (Cantarellas, 1981: 126, 155. Citat per Roman, 2017; Planas, 2006: 3).
La Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (SEMAP) promogué un hort d’experimentació als Caputxins Vells. El 1784, per reial ordre de Carles III, la gestió fou cedida a la SEMAP. D’acord amb la disposició reial, la finalitat dels terrenys havia d’esser el blanqueig de teles de lli, però, malgrat els esforços i les inversions de la Societat, l’empresa fracassà i, finalment, es dedicà al planter d’arbres. El 1802 la SEMAP sol·licità al rei la possibilitat d’utilitzar els Caputxins Vells per a finalitats didàctiques, a manera de jardí botànic encara inexistent a Mallorca, argumentant que es considerava una institució de primera necessitat. El rei n’hi cedí la propietat dos anys més tard amb l’objecte que s’habilitàs com a jardí botànic. No obstant això, el projecte no arribà a fructificar, fonamentalment per la incapacitat de la Societat per a fer front a les exigències econòmiques que implicava aquella empresa (Roman, 2017: 221).
En un moment que no podem precisar, la propietat passà al comerciant francès Antoni Borel Aymar (fill de Llorenç i d’Elisabet), qui morí el 22 d’octubre de 1815, amb testament que havia ordenat el 12 de juny de 1804 en poder del notari Miquel Bonet, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Antoni, nascut del seu matrimoni amb Joana Francina Abraham (RP11, 486-PG, 1a).
Segons l’Apeo (1818) pertanyia a Joana Abraham, valia 2.500 lliures i ocupava una superfície de 2 quarterades de primera qualitat amb dret d’aigua (ARM, D-1530, f. 216).
Amb escriptura de 9 de gener de 1848 autoritzada pel notari Joan Antoni Perelló Pou, Antoni Borel Abraham entregà al seu germà Llorenç l’hort dels Caputxins Vells i el rafal de Son Vatlori en pagament de la llegítima paterna. A canvi, el donatari li havia de prestar anualment 131 lliures 14 sous 10 diners en concepte de cens vitalici hipotecari especial sobre dites dues propietats, endemés de donar-li habitació a la casa urbana de Son Vatlori i de fer-se càrrec del seu funeral, enterrament i obra pia en quantitat de 50 lliures. Aleshores ocupava una superfície de 2 quarterades i 2 horts i valia 3.500 lliures. Tenia safareig, dret d’aigua i casa, marcada amb el nombre 1. Confrontava al nord amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb la carretera que anava de la de Jesús a la d’Esporles, i al sud i a l’oest, amb terres del prevere Bruno Cortès Cortès (RP11, 486-PG, 1a; ARM, Not. P-1399, f. 259v).
A instància d’Antonio Sureda Verd (creditor de Llorenç Borel Abraham), Luis Castellá Amengual (jutge municipal del districte de la Catedral encarregat accidentalment del jutjat de primera instància del mateix districte) ordenà la venda en pública subhasta de l’hort dels Caputxins Vells. El 9 de setembre de 1868 fou rematat judicialment per preu de 3.401 escuts o 8.502 pessetes amb 50 cèntims per dit Antonio Sureda Verd, qui cedí la rematada al comerciant Manuel Salas Palmer, el qual inscrigué la propietat al seu favor mitjançant escriptura de 28 de juny de 1872 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas (RP11, 486-PG, 3a; CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1872, Semestre 1r, f. 1225).
Pocs dies abans, el 15 de juny de 1872, Manuel Salas Palmer havia adquirit del prevere Bruno Cortès Cortès per preu de 6.400 lliures l’Hort de la Creu o Son Sacarés, amb el qual confrontava pel costat de llebeig. El nou propietari els agrupà sota una mateixa finca registral que, de llavors ençà, passà a esser coneguda simplement amb la denominació de l’Hort de la Creu (RP11, 1697-terme, 9a; RP11, 8372-terme, 1a).
El terme de Palma 