Son Palmer

Son Vic

La propietat se situa al lloc del Vinyet, entre Son Cigala i el camí de la Vileta. Molt probablement, el seu nom principal és un antropotopònim que fa referència a la família Palmer, però en desconeixem l’origen. Quant a la denominació de Son Vic, la pren de la família Vich de Superna, qui en fou propietària entre 1590-1664.

Les notícies més antigues que en tenim són del 9 de desembre de 1539, quan Joanot Hortolà establí la propietat al serrador Antoni Vicens. Es tractava d’una vinya tenguda sots alou propi —no comprès en l’establiment— i obligada al pagament de nombrosos censals. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, la vinya de Joanot Caulelles, la vinya del doctor en drets Joan Garcia i un carreró de pobladors. Dos anys més tard, el 17 de març de 1541, Antoni Vicens la vengué al paraire Francesc Bosch, qui, amb instrument de 30 de setembre següent autoritzat pel notari Pere Antich, en feu donació al també paraire Pere Mayol (ARM, Not. 202, f. 146; ARM, Not. 204, f. 45v).

Pere Mayol fou succeït per Bartomeu Mayol amb instrument de 2 d’agost de 1548 autoritzat pel notari Pere Orlandis. En morir Bartomeu Mayol, la propietat passà a sa mare, Antonina, qui, amb instrument de 18 de novembre de 1573 autoritzat pel notari Joanot Mollet, la vengué al mercader Joan Fornari. La compravenda incloïa el domini directe, que abans havia estat de Joanot Hortolà i posteriorment de Francesc Joan Caulelles. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, la vinya de Nicolau Burgues, el rafal del doctor en drets Hugo Serra i el rafal de Joan Agustí Caulelles. Poc després, amb instrument de 19 de febrer de 1575 autoritzat pel notari Joanot Mollet, Joan Fornari vengué la propietat a Antoni Joan Axartell, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578, segons els quals consistia en un rafal i vinya i valia 1.600 lliures: «Rafal y vinya de mossèn Antoni Joan Axartell, mil y sis-centes liures» (ARM, Not. M-992, f. 235v; ARM, Not. M-993, f. 162; ARM, D-1251, f. 149).

Amb instrument de 19 de novembre de 1579 autoritzat pel notari Joan Calafat, Antoni Joan Axartell vengué la propietat al mercader Joan Bosch i a la seva esposa, Francina, els quals, mitjançant instrument de 2 de juny de 1590 autoritzat pel notari Jaume Despuig, la vengueren —juntament amb l’alou— per 234 lliures a Francesc Vich de Superna. Aleshores, la propietat consistia en una vinya i feia partió amb el camí de Puigpunyent, el rafal —abans vinya— de Nicolau Burgues Quint mitjançant camí sender, la possessió —abans vinya— de Joan Agustí Caulelles i el rafal del doctor en drets Hugo Serra mitjançant camí sender. Prestava 4 lliures cens a Gaspar Marcer, 16 lliures al comú de Santa Creu, 1 lliura 4 sous als hereus de Pere Joan Desclapés, 36 lliures a diversos particulars i 80 lliures a Antoni Joan Axartell. Entre 1590-92, Francesc Vich de Superna redimí tots els censals que gravaven la propietat (ARM, Not. 2770, f. 171; ARM, Not. 4226, f. 170; ARM, Not. 5449, 2a foliació, f. 1).

Francesc Vich de Superna testà el 12 de febrer de 1596 en poder del notari Pere Mut i nomenà hereu universal el seu fill Jaume. Aquest testà el 10 de setembre de 1605 en poder del mateix notari i llegà la propietat al seu fill Jaume, prevere (ARM, ECR-1149, f. 1v).

Amb instrument de 17 de gener de 1634 autoritzat pel notari Jaume Sardó, Jaume Vich feu donació causa mortis al seu net Jaume, la qual fou reafirmada al testament que disposà el 6 d’agost de 1656 en poder del notari Jaume Antoni Fiol, en què també el nomenà hereu universal. Poc després, el 3 d’abril de 1664, els germans Francesc i Jaume Vich i Francesc Vich —fill de Jaume—, del lloc de Superna, de la parròquia de Puigpunyent, vengueren la propietat —juntament amb l’alou— per 2.770 lliures a Esteve Conrado Delabau (ARM, Not. 5449, 2a foliació, f. 1).

Segons els estims de 1685, era denominada Son Vic, pertanyia a Esteve Conrado Delabau i valia 2.000 lliures: «Son Vich, de M.ᵒ Esteva Conrrado, dos mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 197v).

Esteve Conrado Delabau era fill del mercader genovès Joan Andria Conrado Belloto i de Francina Delabau Artigues. Nasqué el 13 de setembre de 1632 i, el 2 de maig de 1683, es casà en terceres núpcies amb Francina Sampol Oliver, nascuda el 12 de març de 1656, filla de Jaume Sampol de la Teulera Pont de la Terra i de Joana Oliver Mut. En foren fills Jaume, Nicolau —prevere—, Joaquim —de la Companyia de Jesús—, Maria Teresa (†6-1-1724) —primera esposa del doctor en drets Josep Bassa Conrado (†15-8-1732)—, Francina —casada amb Gaspar Poquet Net— i Caterina Conrado Sampol, religiosa del convent de Sant Jeroni. Morí el 4 d’octubre de 1702, amb testament que havia disposat el 12 de setembre anterior en poder del notari Joan Campamar, en què, entre altres coses, llegà el rafal de Son Palmer a la seva filla Francina. El 12 d’octubre següent, s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors de l’heretat, situades a la parròquia de Santa Creu; els rafals de Son Prunés i Son Palmer i la possessió de la Teulera, situats al terme de la ciutat, i tres vinyes al terme de Santa Maria, als llocs de Son Dolç (7 quarterades), Can Guilló (4 quarterades) i el Camp Gran (24 quarterades) (ARM, Not. 3458, f. 245).

Amb instrument de 24 de febrer de 1715 autoritzat pel notari Josep Bassa, Francina Conrado Sampol establí Son Palmer a Antonina Mora —viuda de Bernadí Moll—, imposant un cens reservatiu de 68 lliures que fou redimit per la compradora l’any següent (ARM, ECR-1152, f. 1v).

Antonina Mora testà el 10 de setembre de 1742 en poder del notari Joan Muntaner i nomenà hereu universal el seu fill Miquel Moll Mora. Aquest morí el 13 de juny de 1743, amb testament que havia disposat el 20 d’agost de 1723 en poder del notari Joan Fullana, en què feu hereu universal el seu fill Bernat, nascut del seu matrimoni amb Maria Bauçà. Bernat Moll Bauçà morí intestat i sense deixar descendència el 21 d’octubre de 1750 i els seus béns passaren a la seva germana Antonina, casada amb Miquel Julià. Antonina Moll Bauçà morí el 2 de maig de 1784, amb testament que havia ordenat el 9 de gener de 1781 en poder del notari Miquel Joan Rosselló Quintana, en què fundà un fideïcomís que inicialment recaigué sobre Antonina Feliu, viuda en primeres núpcies del doctor en drets Antoni Mora Pisà i aleshores esposa de Joan Rosselló Planas (ARM, ECR-1120, f. 128v; ARM, Not. R-698, f. 43; CNIB, Gregorio Vicens, Any 1859, f. 221).

El 22 d’octubre de 1802, Antoni Mora Pisà —fill d’Antoni i de Maria— donà al comerciant Gabriel Sacarés Lloret —qui actuava en nom propi i en representació dels veïnats de la Vileta— una casa i una porció de terreny de 15.652 pams quadrats perquè s’hi construís una església. Com a contrapartida, Sacarés s’havia de comprometre a pagar la construcció d’una nova casa per valor de 600 lliures que reemplaçàs l’immoble cedit. Abans de signar-se la donació, Sacarés ja disposava de la casa interinament i hi havia fet les actuacions pertinents per a destinar-la al culte. No obstant això, com que «aquella casa era del tot vella y ruïnosa», es necessitaven uns terrenys contigus per a reformar-la i ampliar-la (ARM, Not. R-967, f. 170. Citat per Carrió, 2006).

Segons l’Apeo (1818), Son Palmer pertanyia a Antonina Feliu, ocupava una superfície de 12 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 8.400 lliures (ARM, D-1530, f. 142v).

En sentència de 25 de gener de 1831 —confirmada pel Suprem Tribunal de Justícia el 10 de desembre de 1839—, Macià Mora Pisà fou declarat successor al fideïcomís fundat per Antonina Moll Bauçà en el plet que seguia amb Joan Rosselló Planas —com a espòs d’Antonina Feliu— i Josep Vanrell. En conseqüència, fou possessionat del rafal de Son Palmer. Macià Mora Pisà morí el 1835 i fou succeït pel seu fill Antonio, nascut del seu matrimoni amb Maria Antich (CNIB, Gregorio Vicens, Any 1859, f. 221).

Mitjançant acte de 22 de desembre de 1857, el jutjat de primera instància de Palma executà la sentència per la qual Antonio Mora Antich havia d’esser possessionat del rafal de Son Palmer, que ja posseïa des del 22 de desembre de 1854 com a successor al fideïcomís fundat per Antonina Moll Bauçà i per haver-se’l adjudicat en la liquidació dels béns de dit vincle en sentència de 12 de gener de 1850 dictada pel mateix jutjat —confirmada en una altra de 29 de març de 1852 pronunciada per la sala primera de la Reial Audiència, suplicada davant la sala segona, confirmada també el primer de maig de 1854 i manada executar el 6 següent. Aleshores, tenia casa, valia 5.000 pessetes i ocupava una superfície d’unes 11 quarterades. Confrontava, al nord, amb el camí de la Vileta; a l’est, amb l’església i cementeri de la Vileta; al sud, amb Son Cigala i un carreró denominat d’Anar a missa, i a l’oest, amb Son Cigala i el camí d’accés a les seves cases (RP2, 5440-terme).

El 1876, Antonio Mora Antich inicià l’establiment de Son Palmer. Les segregacions es feien amb una sèrie de condicions molt semblants a les imposades per a l’establiment de Son Riera: 1) les compravendes es feien per via d’emfiteusi, és a dir, es pagava un preu d’entrada i sobre la resta es creava un cens reservatiu pagador el 15 de desembre; 2) el venedor es reservava el domini directe; 3) els establiments es realitzaven lliures de pagament de l’alou, però havia d’esser abonat en els traspassos successius; 4) el comprador havia de satisfer tots els drets i altres despeses ocasionades en virtut de la compravenda, encara que fossin de compte del venedor, a qui calia entregar una primera còpia autèntica de l’escriptura degudament inscrita en el registre de la propietat; 5) les línies que marcaven l’extensió del solar havien d’esser traçades pel mestre picapedrer José Quetglas Ferrer —qui cobrava 20 pessetes per trast— i revisades per ell mateix en iniciar-se la construcció de les parets divisòries, les quals havien de tenir la meitat de la seva gruixa al terreny que es venia i l’altra meitat al contigu, de manera que coincidís el centre de l’amplària de la paret amb la línia divisòria; 6) el comprador havia de construir i conservar a costes i despeses seves a la part extrema del trast una paret de 20 cm de gruix i 2,1 m d’alçada on no podia fer cap obertura; 7) l’adquirent havia d’abonar a l’arrendatari de Son Palmer l’import dels conreus que li inutilitzava per mor de les obres de construcció; 8) les escriptures de compravenda s’havien de signar davant el notari Joaquín Pujol Muntaner (íd.).

Entre 1876-86, les segregacions les feu el mateix Antonio Mora Antich, i entre 1887-90, representat pel seu gendre i apoderat, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres—, qui també actuarà com a apoderat del seu fill Antonio Frau Mora fins al 1894. En aquest període, es vengueren un total de 14.175,13 m² situats entre el cementeri vell de la Vileta —que era a darrere l’església— i el camí de la Vileta. Entre els compradors que adquiriren majors porcions cal esmentar Bartolomé Pablo Palmer Porcel, qui adquirí en quatre compres (1876-94) 2.369 m² on construí —a devora l’església— una casa de planta baixa i pisos, pati, cotxeria, bugaderia, forn, jardí i estables; el conrador Damián Tous Lladó, qui comprà (1877-86) nou trasts contigus —1.440 m²— on aixecà —a devora el camí de la Vileta— un edifici de vuit habitatges i corral, i el marí Eusebio de Haro Motta (†1900) —casat amb Juana María Trías Juan—, qui adquirí (1884-89) una parcel·la de 8.962 m² —situada entre Son Cigala i els camins de la Cabaneta i de la Vileta— on construí una casa de quatre aiguavessos —de 862 m² de superfície— i plantà un hort de tarongers (RP2: 5540-terme, 7165-terme, 10773-terme, 26471-terme).

Mitjançant escriptura de 22 de febrer de 1892 autoritzada pel notari de Porreres Pedro Alcover Maspons, Antonio Mora Antich feu donació al seu net Antonio Frau Mora de la nua propietat de Son Palmer i de la de tots els censos imposats sobre els establits de dit rafal (RP2, 5440-terme, 2a).

El 20 de juny de 1918, davant el notari Miguel Pons Pons, Antonio Frau Mora vengué el que restava de Son Palmer, per preu de 4.080 pessetes, a l’advocat de l’Estat Felipe Guasp Pou. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 9 quarterades i 88 destres, comprenia casa —marcada amb el nombre 87— i confrontava, a l’oest, amb terres que foren d’Eusebio de Haro Motta; al sud, amb el rafal de Son Cigala; a l’est, amb el carrer de Massanella —abans, carreró d’Anar a missa—, i al nord, amb l’església i el cementeri vell de la Vileta, un terreny contigu a dita església —per on s’accedia a Son Palmer—, dos carrerons que no passaven dits del Conde i de Muro, el camí de la Vileta i trasts procedents de Son Palmer (íd., 4a).

El nou propietari feu construir-hi (1919) una casa de nova planta, que és la que es conserva actualment. Un any després, reinicià el procés de parcel·lació de la propietat, però a un ritme menys intens. Entre 1920-36, segregà un total de 1.976,6 m² situats entre l’església, el camí de la Vileta i els carrers de Massanella i Santa Ponsa. Les escriptures de compravenda se signaven davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Entre els compradors, cal esmentar la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad, que, representada per la superiora general —sor María del Olvido Oliver Deyá—, adquirí (1920) un trast de 266 m² situat entre el carrer del Pozo i el camí de la Vileta que fou expropiat (1923) per l’Ajuntament per a destinar-lo a via pública. Un altre comprador fou Raimundo Fortuny Moragues —propietari del rafal veïnat de Son Ceba—, qui adquirí (1923) un trast de 120 m² situat entre l’església i la plaça de l’església on hi havia un pou, amb la intenció de dur l’aigua a una parcel·la de Son Ceba que havia venut a la Congregación de Religiosas Oblatas del Santísimo Redentor, creant una servitud d’aprofitament d’aigua de 3 dies i mig a la setmana. Així mateix, Gas y Electricidad SA adquirí (1936) una porció de 12 m² (RP2: 5440-terme, 11031-terme).

Felipe Guasp Pou es casà amb Mercedes Rovira Truyols i en foren fills Carmen, Mercedes, Felipe, María, Pilar i Asunción Guasp Rovira (†1950). Morí a Palma el 28 de maig de 1938, amb testament que havia disposat el 26 de gener de 1934 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietaris, els seus sis fills en parts iguals (RP2, 5440-terme: 8a, 11a).

Mercedes Rovira Truyols i els seus fills continuaren el procés urbanitzador. Entre 1940-76, segregaren un total de 27.882,93 m² situats entre els carrers de Muro, Doctor Barberi, Santa Ponsa i Hueso i el camí de la Vileta. Altres carrers que es documenten en aquest període són els de Son Palmer, Primero de Abril i lletres D i E. Les escriptures de compravenda se signaren, successivament, davant els notaris Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (1940), Manuel Cerdó Pujol (1940-45) i José Clar Salvá (1957-59). Els compradors que adquiriren major superfície de terreny foren Manuel Pérez Barrachina —trasts nombres 1-5 de la illeta lletra M i trasts nombres 1-6 d’una altra illeta: 2.330,06 m²—, Rosa Estarás Salvá —1.715 m²—, Miguel Font Jaume —trasts nombres 1-5 i 8-9 de la illeta lletra G i trasts nombres 1-3 i part del trast nombre 4 de la illeta lletra H: 2.835 m²—, l’industrial Jorge Salom Torres —trasts nombres 1-5 de la illeta lletra K: 1.145 m²—, Carlos Capa Vigo —4.350 m²— i Guillermo Bonet Mas —1.146 m². Cal esmentar també els germans Benito —casat amb Francisca Llull Esteva—, Catalina i María Ignacia Colombás Rubí, els quals adquiriren (1940-45) una vintena de trasts —6.733,37 m²— (RP2, 5440-terme).

Mercedes Rovira Truyols morí a Palma el 10 d’abril de 1981, amb testament que havia ordenat el 5 d’octubre de 1959 en poder del notari José Clar Salvá, en què instituí en la porció llegítima les seves filles i nomenà hereu universal el seu fill. Amb escriptura de 21 de setembre de 1982 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, manifestaren que desitjaven cessar en la proindivisió en què es trobava Son Palmer i en procediren a la divisió i adjudicació de la següent manera: el lot A, que comprenia la meitat de les cases principals —de planta baixa i pis i superfície de 1.100 m²—, per a Pilar; el lot B, que consistia en una parcel·la de 5.805 m², per a Felipe; el lot C, que consistia en la meitat restant de les cases principals, per a María; els lots D —3.510 m²— i D-1 —1.365 m²—, per a Mercedes; els lots E —2.992 m²— i E-1 —2.146 m²—, per a Carmen; el lot A-1/C-1 —1.162 m²—, per a María i Pilar; una parcel·la de 455 m², per als cinc germans, i la part restant de la propietat —14.749 m²— es destinà a obertura de carrers i zones verdes i d’ús públic. Just abans de la divisió, la propietat ocupava una superfície de 34.388 m² i confrontava, al nord, amb els carrers del Primero de Abril i del Doctor Barberi, l’església de la Vileta i els blocs de pisos del Complejo La Vileta I i II; al sud, amb Son Cigala; a l’est, amb el carrer de Massanella, i a l’oest, amb terres que foren d’Eusebio de Haro Motta (RP2, 17463-VI, 1a-2a).

María Guasp Rovira morí a Palma el 2 de març de 2017, amb testament que havia ordenat el 19 de juliol anterior en poder del notari Julio Trujillo Zaforteza, en què nomenà hereus universals els seus dos fills, José Joaquín i Felipe Gual de Torrella Guasp, nascuts del seu matrimoni amb Tomás Gual de Torrella Gual. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de juliol següent autoritzada pel notari Andrés Isern Estela (RP2, 17474-VI, 4a).

La casa principal de Son Palmer està marcada amb el nombre 31 del carrer de Santa Ponça i se situa damunt una parcel·la de 1.391 m² delimitada pels carrers de Santa Ponça i Rector Juan i les instal·lacions del Club Ciclista La Vileta. La part de Pilar Guasp Rovira comprèn una superfície de 234 m² de la casa i una porció de terreny de 863 m², i la dels germans Gual de Torrella Gual, una superfície de 231 m² de la casa i una porció de terreny de 528 m² (íd., 1a; RP2, 17472-VI, 1a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s