Les Cases Noves
La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Son Llull i els camins dels Reis, Son Rapinya i Son Muntaner. Es formà amb l’agregació de tres peces de terra procedents del rafal de Son Llull. Es desconeix l’origen de la denominació principal, probablement relacionada amb el malnom de qualque propietari o arrendatari. L’altre nom li ve donat per l’existència d’unes cases novament edificades damunt una de les tres parcel·les.
L’artífex de la formació de la propietat fou Gabriel Alemany Llull, qui, entre 1726-32, adquirí el domini útil d’aquelles tres peces de terra. La primera ocupava una superfície de mitja quarterada i la comprà a Pere Llull amb instrument de 25 de novembre de 1726 autoritzat pel notari Rafel Sampol. La segona tenia una extensió d’1 quartó i l’adquirí de dit Llull mitjançant instrument de 18 de juliol de 1728 autoritzat pel mateix notari. La darrera comprenia unes cases novament edificades i la comprà a Joana Pisà Llull —viuda d’Antoni Balaguer— amb instrument de 21 de juliol de 1732 autoritzat pel notari Miquel Morey. Joana Pisà Llull —filla de Jaume Pisà i d’Esperança Llull— era neboda del dessusdit Pere Llull, qui entregà (1708) a la seva germana Esperança en pagament de llegítimes aqueixa peça de terra amb cases, la qual feia partió amb Son Moix Blanc, Son Quint i el carreró del Rei Jaume (ARM, Not. 6103, f. 376; ARM, Not. 4366, f. 55).
Gabriel Alemany Llull morí el 3 de juliol de 1735, amb testament que havia disposat el 28 de novembre de 1734 en poder del notari Nicolau Gallard, en què nomenà hereu universal el seu fill Joan. Aquest morí a Son Cotoner d’Amunt (Puigpunyent) el 14 de juny de 1768, amb testament que havia ordenat el 17 d’abril anterior en poder del notari Guillem Vallès Cladera, en què feu hereu universal el seu fill Gabriel, nascut del seu matrimoni amb Joana Salas Riera. L’11 de setembre següent, es redactà l’inventari de béns de Joan Alemany, que només comprenia la propietat denominada les Casetes Noves, que cal identificar amb Son Garrit (ARM, ECR-1154, f. 185v; ARM, Not. V-258, s/f).
El 9 de novembre de 1747, els germans Miquel, Caterina, Esperança i Beneta Llull i els seus nebots Onofre i Antonina Salvà Llull vengueren per 300 lliures a Rafel Salas Torrens (†1783), Silvestre, el domini directe que pesava sobre el rafal de Son Llull i sobre les tres peces de terra que havia adquirit Gabriel Alemany Llull entre 1726-32, ço és, el que es coneixerà com a Son Garrit (ARM, Not. 4370, f. 208v).
La capbrevació de la propietat signada per Joana Salas Riera el 14 de juliol de 1790 proporciona dades sobre les confrontes de les tres peces de terra que formaren Son Garrit: 1) la peça de terra d’1 quartó de superfície feia partió amb el camí que anava a Calvià i Andratx, Son Puigdorfila i terres de Miquel Llull de la mateixa procedència; 2) la peça de terra d’1 quarterada confrontava amb terres de Joana Salas de la mateixa procedència, el camí d’Andratx i de Calvià, Son Puigdorfila i terres de Miquel Llull; 3) la peça de terra que comprenia les cases —d’1 quarterada i mitja— feia partió amb Son Moix Blanc, Son Quint, Son Puigdorfila, el carreró del Rei i terres de Miquel Llull de la mateixa procedència (ARM, ECR-1157, f. 6).
Gabriel Alemany Salas morí el 28 de juliol de 1816, amb testament que havia disposat el 17 de gener anterior en poder del notari Josep Tous, en què nomenà hereu universal el seu fill Joan, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual valia 3.000 lliures i ocupava una superfície de 2 quarterades i mitja de camp de segona qualitat (ARM, Not. 6103, f. 376; ARM, D-1530, f. 140v).
Joan Alemany morí el 17 de novembre de 1821, amb testament que havia ordenat el mateix dia en poder del notari Macià Sampol, en què nomenà hereu universal el seu fill Gabriel —nascut del seu matrimoni amb Caterina Salom—, el qual, amb instrument de 13 de juliol de 1838 autoritzat pel notari Antonio Fernández, vengué la propietat a Antoni Reus Rullan, fill de Josep i de Maria. Aleshores, era denominada Son Garrit. Comprenia cases rústiques i urbanes i altres dues casetes i ocupava una superfície de 2 quarterades. Confrontava amb el camí reial que anava a Son Quint, el rafal de Son Llull, la possessió de Son Muntaner i el carreró del Rei Jaume. Reus engrandí la propietat amb la compra d’una peça de terra de 142 destres a Margalida Alemany Bestard mitjançant instrument de 31 de gener de 1839 autoritzat per dit notari Fernández (ARM, Not. 6103, f. 376; RP6, 4908-terme, 1a).
Antoni Reus Rullan morí a Palma el 7 de gener de 1853, amb testament que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què llegà una certa quantitat en metàl·lic a la seva filla Francisca Reus Cabot i béns determinats per llegítima al seu net José Billón Reus —en representació de sa mare, María Reus Cabot. Nomenà hereu universal el seu fill Antonio Reus Cabot —misser—, qui satisfeu la llegítima a la seva germana Francisca i entregà Son Ramis al seu nebot José Billón Reus. Amb escriptura de 26 de gener de 1886 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, l’hereu acceptà els béns de l’herència, que consistien en unes cases situades al carrer d’en Sintes amb una botiga a devora, nombroses cases dins la ciutat, els horts de les Portes Empegades i Can Graixa, diversos censos i crèdits i la propietat denominada Son Garrit —antigament, les Cases Noves—, tenguda sots alou propi i valorada en 10.000 pessetes. Aleshores, confrontava, al nord, amb el camí de Son Rapinya; al sud, amb el camí de Son Muntaner; a l’est, amb el camí dels Reis, i a l’oest, amb establits de Son Llull (CNIB, Juan Palou Coll, Any 1886, Semestre 1r, f. 139; RP6, 4908-terme, 1a).
Amb escriptura de 19 de febrer de 1867 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Antonio Reus Cabot adquirí del conrador Miquel Llull Serra, per preu de 901 lliures, la propietat denominada Ca na Miquela, amb casa de dos aiguavessos —de planta baixa i pis, marcada amb el nombre 3— i mitja quarterada de terra, la qual confrontava amb Son Garrit —est—, el camí de Son Rapinya —nord—, el camí de Son Muntaner —sud— i terres procedents de Son Llull —oest— (RP6, 759-terme: A, 2a).
Antonio Reus Cabot morí a Palma el 18 de febrer de 1889, amb testament que havia disposat el 4 de juny de 1880 en poder del notari Juan Palou Coll, en què llegà una quantitat determinada per llegítima a cadascuna de les seves filles: Luisa, Francisca i María, les quals rebutjaren el llegat. Nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Luisa Oliver Frontera (†1889), i propietari, el seu fill Antonio. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de primer de juliol de 1890 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 4a; RP6, 4908-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 15 d’octubre de 1896 autoritzada pel notari Guillermo Sancho, Antonio Reus Oliver vengué Son Garrit i Ca na Miquela a Antonio Piña Forteza per 10.000 pessetes, ço és, 7.000 per la primera i 3.000 per la segona (íd., 5a; íd., 3a).
Antonio Piña Forteza morí viudo a Palma el 28 de juny de 1921, a l’edat de 79 anys, amb testament que havia ordenat el 23 de maig de 1913 en poder del notari José Socías Gradolí, en què deixà Son Garrit i Ca na Miquela a la seva filla María Piña Piña, llegà la llegítima a aquesta i a la seva neta Juana Forteza Rey Piña —en representació de la difunta mare d’aquesta i filla del testador, Juana Ana, casada amb José Forteza Rey Aguiló— i nomenà hereva universal propietària de la resta dels seus béns la referida María Piña Piña. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a; íd., 5a).
María Piña Piña morí viuda el 15 de gener de 1962, amb testament que havia disposat el 8 de març de 1948 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Ramón —metge—, María de la Concepción i Juana Ana Aguiló Piña, nascuts del seu matrimoni amb el metge Cayetano Aguiló Bonnín. Amb escriptura de 20 de setembre de 1963 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una casa a Can Capes —que se l’adjudicà Ramón— i les propietats contigües denominades Son Garrit i Ca na Miquela —que se les adjudicà María de la Concepción— (íd., 8a; íd., 6a; RP6, 3798-terme, 7a).
Amb escriptura d’11 de maig de 1967 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, María de la Concepción Aguiló Piña agrupà Son Garrit i Ca na Miquela sota una mateixa finca registral. Aleshores, ocupaven una superfície total de 19.000 m² —amb terra, camp i arbrat— i comptaven amb una casa de tres plantes, una altra de dues plantes i altres dues d’una sola planta. L’íntegra propietat confrontava, al nord, amb el camí de Son Rapinya, on les cases tenien els nombres 1, 15, 17, 19 i 21; al sud, amb el camí de Son Muntaner; a l’est, amb el camí dels Reis, i a l’oest, amb establits de Son Llull (RP6, 7606-III, 1a).
María de la Concepción Aguiló Piña morí viuda el 9 de juliol de 1970, amb testament que havia ordenat el 25 de juny de 1959 en poder del notari José Clar Salvá, en què nomenà hereus en parts iguals els seus vuit fills: Mariano —practicant—, Cayetano (†1992) —locutor de ràdio—, Francisca, José María —militar—, María Rosa, Francisco —comerciant—, María de la Concepción i Enrique Fuster Aguiló —estudiant—, nascuts del seu matrimoni amb José Fuster Fuster (†1959), fundador de Radio Mallorca. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de setembre següent autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau (íd., 3a).
Amb escriptura de 17 de juliol de 1973 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Fuster Aguiló vengueren la propietat, per preu de 7.500.000 pessetes, a l’entitat Co-Inversión Balear SA —COINBA— (íd., 5a).
El mateix any, Pedro Pourtau Sempere, en representació de Co-Inversión Balear SA, obtengué llicència de l’Ajuntament de Palma per a enderrocar les cases de Son Garrit sota la direcció de l’arquitecte Guillermo Reynés Corbella. Amb escriptura de primer d’octubre de 1974 autoritzada per dit notari Chacártegui, Co-Inversión Balear SA l’aportà en unió d’una altra propietat —pel seu valor global de 8 milions de pessetes— a l’entitat Son Garrit SA, que urbanitzà els terrenys (íd., 7a; AMP, LO-73/4292).
El terme de Palma 