Son Puigdorfila

La propietat se situa al lloc de la Muntanya, entre Son Muntaner, Son Espanyolet, Son Moix Blanc, la Teulera i Son Dureta. Pren nom de la família Puigdorfila, qui en fou propietària fins a mitjan segle XVII.

Les notícies més antigues que en tenim són del 16 de novembre de 1508 (o 1509), quan Elisabet (casada amb Antoni Puigdorfila) i els seus fills Antoni, Guillem, Joana i Elisabet vengueren la propietat per preu de 700 lliures a Joan Puigdorfila mitjançant escriptura autoritzada pel notari Joan Porquers. Consistia en una vinya amb el seu alou i en un rafal amb els seus camps, garrigues i olivars. El producte de la compravenda havia d’esser destinat als nombrosos creditors censalistes contra aquesta propietat i les cases de l’heretat, situades a prop de la porta del Sitjar (ARM, Not. P-448, f. 34).

Mitjançant escriptura de 29 de març de 1543 autoritzada pel notari Alexandre Brondo, Nicolau Spanyol, com a tutor i curador de l’heretat de Joana Anna Puigdorfila (filla de Joanot, la qual era a punt d’entrar al convent de monges de Santa Margalida), establí la propietat a Francina (casada amb Joan Puigdorfila), qui la rematà en pública subhasta per preu de 1.201 lliures. En la venda anava inclosa la vaixella vinària, que consistia en cinc botes congrenyades. Aleshores feia partió amb les vinyes i el rafal de Francesc Bartomeu, el camí Vell de Puigpunyent, el rafal d’Huguet Desmàs (posteriorment integrat dins Son Espanyol), la vinya dels hereus d’Antoni Dureta i una peça de terra de Robert Desmàs de la mateixa procedència (ARM, Not. 1112, f. 19).

El 24 (o 25) de juliol de 1544 davant el notari Ferdinando Vergara, Francina (casada amb Joan Puigdorfila) donà la propietat al seu fill Joan Puigdorfila en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Onissa Pachs, filla de Pere. Aquell, al seu torn, mitjançant escriptura de 9 de maig de 1567 autoritzada pel notari de Roma Francesc Joan Pérez en feu donació al seu fill Joan Puigdorfila, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578 amb una valoració de 3.750 lliures: «Rafal de mossèn Joan Puigdorfila, tres mília set-centes sinquanta liures» (ARM, Not. M-1561, f. 27; ARM, D-1251, f. 150v).

El 23 de novembre de 1577 Joan Puigdorfila capbrevà la propietat declarant que era tenguda sots alou propi i obligada a la presentació de fadiga als hereus de Bernadí Roig. Se situava a la part de la Muntanya, a prop de la Fontsanta. Confrontava amb el rafal de Ferrando Moix, el rafal de la Teulera (de Felip Despuig), el rafal de Gaspar Dureta i el rafal de la Casa Blanca (ARM, ECR-1146, f. 121v).

Joan Puigdorfila morí el 4 de desembre de 1604 amb testament que havia disposat el 22 de juliol de 1598, en què nomenà hereu el seu net Joan Antoni Puigdorfila, fill de Joan (qui premorí a son pare). Entre 1637-45 Joan Antoni Puigdorfila fou administrador del patrimoni del difunt Joan Baptista Despuig Despuig, fill de Ramon Despuig Sant Martí (†1634) i de la seva primera dona, Francina Despuig Pachs (†1618). Com a conseqüència d’aquesta administració acumulà deutes per valor de 10.000 lliures, segons la sentència publicada el 16 de febrer de 1651, i li fou segrestada aquesta propietat. El 22 de febrer de 1655 Joan Puigdorfila (fill de Joan Antoni) i Ramon Despuig Rocabertí (germà consanguini de Joan Baptista) arribaren a un acord pel qual aquest rebia el rafal de Son Puigdorfila en cobriment del deute. Aleshores feia partió amb Son Moix Blanc (de Ferrando Moix), el camí del Rei, el rafal del prevere Ramon Llull, la possessió de Jaume Montaner, la Teulera (d’Antoni Puigdorfila), el rafal dels hereus de Joan Antoni Dureta i Son Espanyol (ARM, Not. M-1561, f. 27).

La família Despuig formà en aquella època la major part del seu patrimoni immoble. Endemés de Son Puigdorfila, adquirí Raixa (Bunyola, 1660), Son Ferretjans (Puigpunyent, 1658-62), l’Alqueria (Santa Margalida, 1656), Son Garreta (Campanet), Son Net i Son Cirerol (Palma, 1685) i Son Huguet o Son Riera (Petra, 1645). A més a més, els Despuig eren propietaris de Son Serralta (Puigpunyent, 1615) —veïnada de Son Ferretjans—, Son Bessó (Palma, 1689) —incorporada al seu patrimoni mitjançant una dot— i altres propietats que tenien des d’antic, com per exemple Son Puig (Puigpunyent) i Son Putxet (Palma) (ARM, Marquès de la Torre, secció Montenegro, lligall 149-M, plecs 4 i 5).

Ramon Despuig Rocabertí, I comte de Montenegro i III de Montoro, nasqué el 13 de febrer de 1633. Era fill de Ramon Despuig Sant Martí i de la seva tercera dona, Anna Rocabertí. Es casà a la Seu el 14 de novembre de 1654 amb Melchora Martínez de Marcilla Ram de Montoro, III comtessa de Montoro, filla de Lorenzo Martínez de Marcilla Ximeno de Lobera Muñoz de Pamplona Monreal, virrei de Mallorca (1651-57), i de Magdalena Ram de Montoro Ram de Viu Pérez de Oliván, II comtessa de Montoro. En foren fills Eleonor, monja; Joan Baptista; Llorenç (1667-1712), casat (1699) amb Margarita Fortuny Sales; Francisco (†10-11-1675), albat; Magdalena (†27-5-1741), casada amb Ramon Puigdorfila; Isidoro (†18-10-1675), albat; Ramon (†1657); Ramon (1670-1741); Melciora (†25-12-1684), albada; Anna (†23-9-1675), casada amb Ramon Fortuny Vida, i Maria, monja (ACM, 1357: f. 79, 80; ACM, 1366, f. 83).

Ramon Despuig Rocabertí morí el 7 de setembre de 1681 amb testament que havia ordenat el 16 de juliol de 1674 davant el notari Joan Servera, i fou enterrat lo endemà a la Seu «en el seu vas, qui està dins de la sue capella de Nostre Señora de Conseptió». Melchora Martínez de Marcilla morí el 25 de gener de 1690 amb testament que havia disposat l’11 de setembre de 1686 davant el dessusdit notari, i fou enterrada lo endemà al mateix lloc que el seu home (ACM, 1363, f. 78v; ACM, 1371, f. 79).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Joan Baptista Despuig Martínez de Marcilla i valia 12.000 lliures: «Son Puigdorfila, del egrègio don Joan Despuig, conde de Montenegro, dotse mília lliuras» (ARM, D-1253, f. 196v).

En aquelles saons la propietat la tenia arrendada Jacinto Blanco, actiu mercader molt vinculat al comte de Montenegro. El 13 d’agost de 1699 Onofra Morrelles (viuda i hereva universal d’aquell) rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia, entre d’altres, 7 muls de feina i 2 carros que es trobaven a Son Puigdorfila. Aquell any, la collita havia estat de 100 quarteres de mestall de civada i ordi, 40 quarteres de xeixa i 8 quarteres de faves, tot encara pendent de pagar delme (ARM, Not. M-1837, f. 60).

Joan Baptista Despuig Martínez de Marcilla, II comte de Montenegro i IV de Montoro, nasqué el 2 de gener de 1661. Es casà el 21 d’abril de 1689 amb Joana Cotoner Sureda, filla de Francesc Cotoner Olesa i de Magdalena Sureda Vivot, i en foren fills Magdalena (†1701); Maria, monja; Francisco (1696-1746), coronell del regiment de Sòria; Eleonor (†1721); Melciora; Ramon; Melciora, casada amb Antoni Puigdorfila Despuig (†26-12-1743); Nicolau (1703-1775); Joan (†1702); Joan (1702-1746); Joana, monja; Aina, monja; Llorenç (1706-1764), arquebisbe de Tarragona i bisbe de Mallorca, i Magdalena Despuig Cotoner (†10-4-1744), casada amb el seu cosí Ramon Despuig Fortuny, qui es feu canonge en enviudar. Morí el 15 de novembre de 1746 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1742 davant el notari Miquel Monserrat, en què nomenà hereu universal el seu fill Ramon. Fou enterrat lo endemà a la Seu «en lo sepulchre de sos antecessós, construït en la sua capella de la Concepció». El 13 de gener següent Ramon Despuig Cotoner rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia, entre d’altres, el rafal de Son Puigdorfila (ACM, 13885, f. 10v; ACM, 1428, f. 50; ARM, Not. R-935, f. 55).

Ramon Despuig Cotoner, III comte de Montenegro i V de Montoro, nasqué el 8 de febrer de 1694 i fou batiat lo endemà a la parròquia de Santa Creu amb els noms de Ramon Nicolau Romuald Josep Joaquim Francesc Joan Llorenç Cayetano Publi Antoni Eustaqui. El 29 d’abril de 1723 es casà amb Maria Dameto Sureda de Sant Martí, filla d’Antoni i de Maria, i en foren fills Joana (n. 27-7-1724), monja de Santa Magdalena; Maria (1727-1766), casada (5-5-1743) amb Antoni Dameto Dameto (1723-1805), VIII marquès de Bellpuig; Melciora (1729-1731); Melciora (n. 27-9-1732), casada (1-2-1755) amb Francesc Cotoner Sales; Joan; Magdalena (n. 3-1-1739), monja de Santa Magdalena; Josepa (n. 29-11-1740), monja de Santa Caterina de Sena; Aina (n. 14-11-1742), casada (28-7-1764) amb Francesc Cayetano Cotoner Llupià (n. 5-9-1734), II marquès d’Ariany, i Antoni Despuig Dameto (1745-1813), cardenal. Morí el 27 de març de 1772 amb testament que havia ordenat el 25 d’abril de 1766 davant el notari Josep Bernad, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Joan, qui el 13 d’abril següent rebé l’inventari de béns de son pare, que comprenia les cases on habitava el difunt (situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer antigament dit dels Bastaixos), les possessions de Raixa i la Casa Nova de Raixa (Bunyola), Son Serralta i Son Ferretjans (Puigpunyent), l’Alqueria (Santa Margalida) i Son Garreta (Ullaró), la cavalleria de la Tretzena d’en Samella (Manacor) i el rafal de Son Puigdorfila, que es trobava arrendat a Nicolau Tous i al seu fill Onofre per 450 lliures anuals. De les cases es descriuen la sala bona, una cambra, una habitació amb escalfapanxes, una quadreta, la tafona (de dues bigues), la botiga de l’oli, la cuina, el rebost, el pastador, el forn, dues païsses i l’estable. L’inventari documenta els sementers del pla del Pou, la Fontsanta, la Cabana i el Garroverar (ARM, Not. 2150, f. 1; Salvá, 1976: 32).

Diversos contractes d’arrendament de Son Puigdorfila signats a la segona meitat del segle XVIII ens permeten fer-nos una idea de com era la propietat. Comptava amb casa de senyors i d’arrendataris. Devora les cases hi havia un jardí tancat de paret que el propietari (juntament amb les cases majors) sempre es reservava per a ell i la seva família. Es dedicava al conreu de l’olivera i per això tenia una tafona de dues bigues i un trull. Comprenia els sementers de la Fontsanta, la Tanca o la Creueta (d’unes 21 quarterades, que pot esser identificat amb la Cabana), el pla del Pou i el Garroverar. El 1783 fou arrendada a Joan Baptista Llabrés Ferrer, fill de Gaspar i de Margarita, per temps de 6 anys i ànnua mercè de 500 lliures (ARM, Marquès de la Torre, secció Montenegro, lligall 91-M, plec 4; ARM, Not. 2137, f. 370; ARM, Not. A-922, f. 107).

Joan Despuig Dameto, IV comte de Montenegro i VI de Montoro, nasqué el 24 de desembre de 1735 i fou batiat a la Seu amb els noms de Joan Manuel Mariano Josep Joaquim Ignaci. El 19 de maig de 1767 es casà a la parròquia de Sant Jaume amb Isabel Çafortesa Sureda (1744-1828), filla de Tomàs Burgues Çafortesa Berga i de Caterina Sureda Togores, i en foren fills Ramon, Tomàs, Joan, Salvador i Maria Lluïsa Despuig Çafortesa. Morí el 21 de setembre de 1813 amb testament que havia disposat el 16 de juliol de 1786 davant el notari Mateu Alemany, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Ramon (Ramis de Ayreflor, 1911: 270).

Segons l’Apeo (1818), Son Puigdorfila valia 23.500 lliures i ocupava una superfície de 64 quarterades, de les quals 29 eren camp de segona qualitat amb arbres, 20 eren camp de tercera qualitat amb arbres, i les 15 restants, garriga (ARM, D-1530, f. 139).

Ramon Despuig Çafortesa, V comte de Montenegro i VII de Montoro, morí sense successió el primer de desembre de 1848 amb testament que havia ordenat el 18 de juliol de 1843 davant el notari Jaume Rosselló, en què nomenà hereu usufructuari el seu germà Joan. Aquest morí l’11 d’agost de 1853 amb testament que havia disposat el 12 d’abril de 1850 davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què feu hereva usufructuària la seva germana Maria Lluïsa (RP6, 6428-terme, 1a-4a).

Maria Lluïsa Despuig Çafortesa es casà amb el seu cosí Josep Despuig Fortuny i en foren fills Tomás, Lorenzo (†26-4-1871) i Salvador Despuig Despuig (†8-10-1874). Morí el 23 de novembre de 1861 amb testament que havia ordenat el 24 d’abril de 1854 davant el notari Francisco Sancho Pujol (íd.).

Tomás Despuig Despuig, VI comte de Montenegro i VIII de Montoro, morí fadrí a Artà als 67 anys el 10 d’octubre de 1884 amb testament que havia disposat el 5 de març de 1861 davant dit notari Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària sa mare, i propietaris, els seus germans, Lorenzo i Salvador, amb substitució (que tengué efecte per premoriència d’aquests) a favor del seu nebot Ramón Despuig Fortuny, fill de Lorenzo i de Magdalena Fortuny Sureda. Mitjançant escriptura de 4 de novembre de 1894 autoritzada pel notari Guillermo Sancho, l’hereu acceptà els béns de l’herència, que consistien en les cases majors, situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de Montenegro, i diverses dependències al mateix carrer; els rafals de Son Puigdorfila i Son Bessó, situats al terme de la ciutat; les possessions de Son Serralta (Puigpunyent), Raixa i Raixeta o la Casa Nova (Bunyola), Son Fortesa i Son Bernadí (Artà), l’Alqueria (Santa Margalida) i Son Garreta (Campanet) i diverses peces de terra contigües al terme de Campanet, endemés de diferents censos i alous. Aleshores Son Puigdorfila ocupava una superfície de 84 quarterades i 3 quartons, tenia casa rústica i urbana i valia 55.000 pessetes. Confrontava al nord amb Son Moix Blanc; al sud, amb la Teulera i Son Dureta; a l’est, amb Son Espanyolet, i a l’oest, amb Son Muntaner (íd.).

El primer de setembre de 1896 davant el notari Rafael Togores Palou, Ramón Despuig Fortuny vengué la propietat per preu de 95.750 pessetes a l’industrial Gabriel Juan Ribas (íd., 5a; CNIB, Rafael Togores Palou, Any 1896, Quadrimestre 3r, f. 1237).

Un any després les cases de Son Puigdorfila foren sotmeses a una important reforma que els conferí, en gran mesura, l’aspecte que presenten actualment. El rellotge de sol de la façana principal, que mostra l’any 1897, recorda la data d’aquesta intervenció.

Mitjançant escriptura de 21 d’abril de 1899 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Gabriel Juan Ribas adquirí del seu germà José per preu de 2.000 pessetes una porció de garriga de 15 quarterades procedent de Son Muntaner que fou agregada a Son Puigdorfila, la qual passà a ocupar una superfície de 99 quarterades i 3 quartons. Tanmateix, mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1949 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Bartolomé i Mercedes Juan Serra (aleshores propietaris respectius de Son Muntaner i Son Puigdorfila Vell) arribaren a un acord de permuta pel qual la porció tornava al seu lloc d’origen i Bartolomé li donava a la seva germana 2/10 parts indivises de la casa nombre 6 del carrer de la Mar i de les cases nombres 10, 11 i 12 del carrer de na Peña (RP6: 7331-7332-terme, 25151-terme).

Gabriel Juan Ribas morí fadrí als 70 anys el 3 de setembre de 1912 amb testament que havia ordenat el 7 d’agost de 1905 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos deixà Son Puigdorfila al seu germà Vicente i nomenà hereus universals en parts iguals els seus germans Vicente, Miguel i José, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de desembre de 1913 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP6, 7332-terme, 2a).

Vicente Juan Ribas es casà amb Práxedes Serra Palmer i en foren fills María, Mercedes, Vicente, Catalina i Bartolomé Juan Serra. Morí sense testar el 9 de novembre de 1919, i en acte de 5 de febrer següent dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Ignacio Lecea Grijalbo en foren declarats hereus universals en parts iguals els seus fills. Mitjançant escriptura de 19 de novembre de 1921 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Puigdorfila, que se la repartiren les germanes Mercedes (56 quarterades i 3 quartons) i María (43 quarterades) (íd., 3a; RP6, 11757-terme, 1a).

La part de Mercedes Juan Serra passà a esser coneguda com a Son Puigdorfila Vell. Ocupava la meitat de mestral de la propietat i comprenia les cases antigues.

Mercedes Juan Serra morí fadrina el primer de setembre de 1973 amb testament que havia ordenat el 24 de febrer de 1971 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos efectuà diversos llegats als seus nebots i a la seva germana. En la resta dels béns nomenà hereu universal el seu nebot Vicente Sastre Juan (†14-10-1985, casat amb Francisca Sancho Font), qui mitjançant escriptura de 27 de novembre següent autoritzada pel mateix notari inscrigué al seu favor Son Puigdorfila Vell, que, segons un midament recent, ocupava una superfície de 41 quarterades, 1 quartó i 68 destres (RP6, 7332-terme, 5a).

El 3 d’abril de 2001 davant el notari Gonzalo López Fando Raynaud, Son Puigdorfila Vell fou adquirida per l’entitat Representaciones, Inversiones y Administraciones SA (REINA) (RP6, 29602-VII: 1a, 3a).

Pel que fa a la part de María Juan Serra, passà a esser coneguda com a Son Puigdorfila Nou. Ocupava la meitat de xaloc de la propietat i comprenia un edifici d’estil modernista i altres construccions que hi feu bastir Gabriel Juan Ribas entre 1906-07 (RP6, 7332-terme, 3a; RP6, 11757-terme, 1a).

María Juan Serra es casà amb el notari Tomás Sastre Gamundí (†14-2-1964) i en foren fills Josefa, José María, Vicente i Tomás Sastre Juan. Morí el 22 de gener de 1980 amb testament que havia ordenat el 13 d’agost de 1947 davant el notari José Vidal Busquets, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietaris en parts iguals, els seus fills. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 d’agost de 1982 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (RP6, 27825-VII, 1a).

No obstant això, els hereus ja s’havien repartit els béns mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1973 autoritzada per dit notari Villanueva. Son Puigdorfila Nou fou dividida en les següents porcions: 70.645 m² (bona part dels quals foren expropiats amb motiu de la construcció del tram III-A de la Via de Cintura), 64.245 m², 95.362 m² (que comprenien la part del torrent de Sant Magí, la Fontsanta i la placeta de toros), 61.749 m² i 2.212 m² (que comprenien les cases de Son Puigdorfila Nou) (íd.; RP6, 11757-terme, 4a; RP6, 25291-III, 1a).

A pesar de trobar-se a prop de zones molt desenvolupades urbanísticament, la superfície original de Son Puigdorfila roman pràcticament inalterada. Sense comptar la construcció de la Via de Cintura, l’única segregació important es produí el 16 de desembre de 1965, quan la mare Juana Galmés Riera (com a superiora general de la Congregación de Religiosas de la Pureza de María Santísima) adquirí davant el notari Florencio Villanueva Echeverría sengles porcions de 8.628 m² i 40.000 m² procedents, respectivament, de Son Puigdorfila Vell i Son Puigdorfila Nou, on s’aixecà el Col·legi Madre Alberta (RP6, 7332-terme, 3a-4a).