La Teulera

La propietat se situava a la vall de Santa Eulàlia, entre Son Dureta, el pinar del castell de Bellver, Son Berga, Son Puigdorfila i Son Muntaner. Desconeixem l’origen del topònim, que probablement fa referència a l’existència pretèrita d’una fàbrica de teules en aquella contrada. De fet, a possessions veïnades com ara Son Sureda o Santa Eulàlia es documenten gerreries i l’activitat d’extracció de terra de gerrer.

Les notícies més antigues que en tenim són del 8 de maig de 1521, quan el seu propietari, Jaume Joan Desmàs, carregà un cens sobre la propietat. A l’acta, signada en poder del notari Alexandre Brondo, s’assenyala que la tenia com a hereu de son pare, Huguet Desmàs, qui testà el 26 de juliol de 1513 en poder del notari Francesc Mília. Aleshores, feia partió amb el camí d’Andratx, terres del castell de Bellver i, per dues parts, amb la possessió de Bernadí Berga (ARM, Not. 1118, f. 34v).

Per decret donat pel veguer el 10 de maig de 1543, es donà possessori de la Teulera a Eleonor Desmàs pels crèdits que tenia contra l’heretat del seu germà Jaume Joan. Al seu testament, Eleonor llegà la propietat al seu net Huguet Pachs, qui testà el 7 de setembre de 1555 i nomenà hereu universal el seu germà Pere (ARM, Marquès de la Torre, secció Montenegro, lligall 76-M, plec 15).

Amb acta de 19 de novembre de 1558 signada en poder del notari Gabriel Serra, Pere Pachs donà la propietat a la seva filla Francina en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Felip Despuig. La dot —estipulada en 3.000 lliures— fou coberta amb el valor de la Teulera —2.000 lliures— i d’una casa situada dins la ciutat que havia estat de Nicolau Pachs —1.000 lliures— (ARM, Not. S-1641, f. 93).

Segons els estims de 1578, la propietat pertanyia a Felip Despuig i valia 4.500 lliures: «La possessió de mossèn Felip Puig dita la Taulera: quatre mília y sinch-centes liures» (ARM, D-1251, f. 150v).

Fruit d’aquest matrimoni nasqué Francina Despuig Pachs, beata. En segones núpcies, Felip Despuig es casà amb Elisabet Núniç de Sant Joan i en fou filla Margarita, casada amb Jerònim Pau Puigdorfila. Testà el 30 de juliol de 1597 en poder del notari Joan Bonet i feu hereva universal la seva filla Francina. Fou enterrat el 17 de setembre següent al convent de Sant Francesc, «en el vas seu de la Mare de Déu de la Mamella». El 25 següent, Francina rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia unes cases a la parròquia de Santa Creu, unes altres cases a la parròquia de Sant Jaume, la possessió de Son Puig i el rafal de Son Vic (Puigpunyent), la possessió i la cavalleria de Son Galiana (Manacor) i la possessió de la Teulera, que feia partió amb el rafal d’en Puigdorfila, el rafal de Francesc Montaner —abans de Berenguer Vida—, la possessió de Joanot Sureda Thomàs, la possessió de Joanot Sunyer, terres del castell de Bellver i el rafal d’en Dureta. Aleshores, la propietat era donada a mitges al conrador Mateu Reus (ARM, Not. 1311, f. 157; Oleza, 1923: 265).

Francina Despuig Pachs testà el 20 de setembre de 1605 en poder del notari Melcion Sans i nomenà hereu universal el seu nebot Ramon Puigdorfila Despuig, fill de Jerònim Pau Puigdorfila i de Margarita Despuig Núniç de Sant Joan, germana de la testadora. Fou enterrada el 13 d’agost de 1608 al convent de Sant Francesc (ARM, ECR-1149, f. 14; ARM, Marquès de la Torre, secció Montenegro, lligall 76-M, plec 15; Oleza, 1923: 279).

El 12 d’octubre de 1627, Ramon Puigdorfila Despuig arrendà la possessió a Antoni Planes —fill de Jaume— per 1 any i renda en metàl·lic de 360 lliures, més 25 quintars de garroves i 25 de palla. El contracte ja fa referència al sementer de la Fontsanta (ACM, 14833, f. 357v).

L’11 de desembre de 1655, Joan Ferragut —com a administrador de l’heretat— rebé l’inventari de béns de Ramon Puigdorfila Despuig, que comprenia, entre d’altres, la possessió i la cavalleria de Son Galiana (Manacor), la cavalleria de la Roca, una casa a Manacor i la possessió de la Teulera, que aleshores es trobava arrendada per 440 lliures (ACM, 14849, f. 727).

La mala situació econòmica en què restà l’heretat de Ramon Puigdorfila Despuig motivà que els seus béns fossin segrestats a instància dels creditors. Amb acta de 30 de març de 1656 signada a la cúria civil del Sant Ofici, la Teulera fou venuda a Joan Andria Conrado Belloto per 8.701 lliures, ço és, la meitat en efectiu i sobre la resta es creà un cens reservatiu de 348 lliures que, juntament amb totes les càrregues que ja pesaven sobre la propietat, sumaven un total de 557 lliures de cens anual (ARM, Not. 5446, f. 290).

Joan Andria Conrado Belloto, mercader genovès, era fill d’Esteve Conrado i de Jerònima Belloto i vengué a Mallorca amb els seus pares cap a 1620. El 6 de juny de 1631, es casà amb Francina Delabau Artigues, nascuda el 10 d’abril de 1613, filla de Tomàs i de Francina. En foren fills Francina —casada amb el doctor en drets Josep Bassa Castañer (†21-2-1686)—, Tomàs, Jerònia —casada amb Francesc Vilasaló (†8-11-1672)— i Esteve, casat amb Francina Sampol Oliver. Testà el 13 de setembre de 1656 en poder del notari Macià Ferrer i nomenà hereva usufructuària la seva esposa amb la facultat de no haver de donar compte als seus fills. Com que no pogué fer front a les càrregues a què estava obligada la propietat, el 24 de desembre de 1660, hagué d’entregar-la al seu fill Esteve, qui, en aquell temps, amplià el patrimoni familiar amb l’adquisició dels rafals de Son Palmer i Son Prunés, situats al terme de la ciutat (íd.; ARM, Not. 3489, f. 14).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Esteve Conrado i valia 11.500 lliures: «La Taulera, de M.º Esteva Conrrado: onse mil sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 196v).

Esteve Conrado Delabau nasqué el 13 de setembre de 1632 i, el 2 de maig de 1683, es casà en terceres núpcies amb Francina Sampol Oliver, nascuda el 12 de març de 1656, filla de Jaume Sampol de la Teulera Pont de la Terra i de Joana Oliver Mut. En foren fills Jaume, Nicolau —prevere—, Joaquim —de la Companyia de Jesús—, Maria Teresa (†6-1-1724) —primera esposa del doctor en drets Josep Bassa Conrado (†15-8-1732)—, Francina —casada amb Gaspar Poquet Net— i Caterina, religiosa del convent de Sant Jeroni. Morí el 4 d’octubre de 1702, amb testament que havia disposat el 12 de setembre anterior en poder del notari Joan Campamar, en què fundà un fideïcomís que recaigué sobre el seu fill Jaume. El 12 d’octubre següent, s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors de l’heretat, situades a la parròquia de Santa Creu; els rafals de Son Prunés i Son Palmer i la possessió de la Teulera, situats al terme de la ciutat, i tres vinyes al terme de Santa Maria, als llocs de Son Dolç (7 quarterades), Can Guilló (4 quarterades) i el Camp Gran (24 quarterades) (ARM, Not. 3458, f. 245).

Jaume Conrado Sampol nasqué el 10 de gener de 1696 i fou batiat lo endemà a la parròquia de Santa Creu amb els noms de Jaume Esteve Francesc Ignaci. El 8 de juliol de 1742, es casà amb Anna Flor Alemany, filla de Gabriel Flor Amer de la Punta (1690-1748) i de Margarita Alemany Moragues (1695-1772), nascuda el 14 de setembre de 1722. En foren fills Mariano Casimiro —casat amb Eleonor Berard Pont y Vich— i Gertrudis Conrado Flor (†26-12-1832), dramaturga, casada amb Bartomeu Danús Laudes (†29-1-1805). Morí el 9 de gener de 1773, amb testament que havia disposat el 30 d’octubre de 1764 en poder del notari Josep Bernad, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill Mariano, qui també era hereu universal propietari del seu oncle Nicolau Sampol de la Teulera Vallès (†1773), abans Conrado, en virtut del testament que havia ordenat el 29 de desembre de 1771 en poder del notari Guillem Rosselló. El 3 de febrer següent, la viuda i l’hereu reberen l’inventari de béns del difunt davant dit notari Bernad. L’heretat comprenia les cases majors; unes cases a la parròquia de Santa Creu, al carrer de Montenegro; dues cases al carrer del Sol; la possessió de l’Alcadena, el bosc d’Almadrà i diverses peces de terra al terme d’Alaró; les possessions de la Teulera, Son Oliver i Son Prunés, situades al terme de la ciutat. De les cases de la Teulera es descriuen la sala bona, la quadra de la torre, la primera cambra, la segona cambra, la tercera cambra, el rebost, el menjador, la cuina, el rebostet de la cuina, el primer estudi, el segon estudi, l’estudiet, la capella i la païssa. Aquest inventari posa de manifest que les cases eren de proporcions notables i que comptaven amb torre. Els seus interiors eren guarnits de nombrosos olis de temàtica religiosa i ornaments procedents de Gènova (ARM, Not. 2150, f. 200).

Un contracte d’arrendament que Mariano Conrado Flor signà el 17 de març de 1781 a favor de Nicolau Tous documenta l’existència a la Teulera d’un hostal situat a devora el camí de Calvià —on residia l’arrendatari— i d’una «botiga de la mina de la font» que proveïa d’aigua la possessió. El senyor es reservava 1 quarterada de terra per a fer favar i la possibilitat de fer planter d’ametlers al corralet de les cases majors (ARM, Not. S-1597, f. 4).

Segons l’Apeo (1818), valia 32.500 lliures i ocupava una superfície de 70 quarterades, de les quals 30 eren camp de segona qualitat, altres 30 eren camp de tercera qualitat, i les 10 restants, garriga (ARM, D-1530, f. 121v).

Mariano Conrado Flor es casà el 29 de gener de 1796 amb Eleonor Berard Pont y Vich, nascuda el 20 de febrer de 1773, filla de Jeroni Boix de Berard Solà i de Joana Anna Pont y Vich Pont y Vich. Morí el 9 d’agost de 1825 i fou succeït pel seu fill Jaume (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1867, 2n semestre, f. 1253; RP6, 910-terme, 2a).

Amb acta de 13 de març de 1826 signada en poder del notari Macià Sampol, Eleonor Berard Pont y Vich reconeixia que l’herència del seu difunt espòs responia a diversos fideïcomisos i vincles a què havia de succeir el seu fill Jaume per dret de primogenitura. S’acordà que, mentre s’apurava la consistència d’aquests vincles mitjançant la liquidació, Eleonor havia d’entregar a compte al seu fill Jaume les possessions de la Teulera i de Son Prunés, però només tenia dret de percebre’n, en aquell moment, la renda pecuniària. No obstant això, les terces o pagues de l’ànnua mercè de dites propietats que vencien aquell mateix mes havien d’esser repartides entre tots dos. Eleonor havia de pagar el lloguer de la casa on visqués Jaume (ARM, Not. S-796, f. 68).

Jaume Conrado Berard, I marquès de Fuensanta de Palma, es casà el primer de setembre de 1819 amb Maria Antònia Asprer Canal, nascuda el 23 de novembre de 1800 a Sant Joan de les Abadesses (Girona). En foren fills Mariano, Antonio María —comandant graduat— i María Antonia Conrado Asprer —casada amb Miguel Mariano Ribas de Pina— (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1867, 2n semestre, f. 1253; RP6, 910-terme, 2a).

El 27 de gener de 1847, davant el notari Joan Ignaci March, Jaume Conrado Berard signà acta de donació de la meitat dels fideïcomisos de la família a favor del seu fill primogènit, Mariano, mentre que l’altra meitat dels béns vinculats s’havia de repartir entre Mariano i els seus germans, Antonio María i María Antonia (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1867, 2n semestre, f. 1253).

Jaume Conrado Berard morí el 19 d’abril de 1866, a l’edat de 67 anys, amb testament tancat que havia ordenat el 23 de febrer de 1864 —protocol·litzat el 30 d’abril de 1866 pel notari Cayetano Socías Bas juntament amb una memòria testamentària que havia disposat el 18 de juny de 1864—, en què ratificà l’acta de donació abans referida. Deixà el tern de Sant Francisco de Paula i la casulla de Sant Gaietà al seu fill Mariano, amb l’obligació de destinar-los —ell o els seus successors— als respectius convents per al cas que fossin restablerts. També li llegà tots els ornaments dels oratoris —tant de la casa principal com de les propietats rústiques— i tots els seus instruments de matemàtiques, dibuix i pintura, endemés del seu gabinet d’història natural, objectes arqueològics i numismàtics, llibres, notes i papers perquè els posseís, conservàs i augmentàs, si era possible. Així mateix, li deixà l’arxiu familiar, amb l’obligació de conservar-lo amb molta de cura i de facilitar als seus germans els documents o còpies que haguessin de menester. Feu alguns llegats al seu germà Jeroni Conrado Berard i al fill d’aquest Mariano Conrado Cifuentes. Amb escriptura de 7 d’octubre de 1867 autoritzada pel mateix notari, els germans Conrado Asprer acceptaren i es dividiren els béns de l’herència d’acord amb les disposicions testamentàries estipulades. María Antonia s’adjudicà la possessió de Son Oliver de Sant Jordi (Palma); Antonio María, les cases del carrer del Sol i les cases del carrer del Pes de la Palla, unes cases amb jardí a Alaró i l’Hort del Poador i el Camp d’en Rutlan (Alaró); Mariano, la possessió de l’Alcadena (Alaró) —que comprenia l’Alcadena Nova, l’Alcadena Vella i el bosc d’Almadrà—, la sort dita la Socorrada (Alaró), el Vinyet de Son Jordi (Consell) i la possessió de la Teulera, que comprenia cases —marcades amb el nombre 4— i pedreres, ocupava una superfície de 118 quarterades i mitja i valia 48.000 escuts. Confrontava amb Son Dureta —est—, terres del castell de Bellver —sud—, Son Berga —oest—, Son Puigdorfila i Son Muntaner —nord— (íd.).

El 2 d’abril de 1867, Mariano Conrado Asprer signà un acord amb el Bisbat pel qual es comprometia a regalar el marès necessari per a construir l’església de la Immaculada Concepció de Sant Magí, extret de les pedreres de la Fontsanta (ADM, III/12/59).

Mariano Conrado Asprer, II marquès de Fuensanta de Palma, es casà amb Catalina Contestí Torres i en foren fills Jaime, Antonio, José María, Josefa, María Antonia, María Isabel i Catalina. Morí a Santa Maria del Camí el 15 de desembre de 1881, a l’edat de 61 anys, amb testament que havia disposat l’11 de juny de 1867 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, a qui facultà per a nomenar hereu propietari el fill o fills comuns mascles o femelles que elegís. Amb escriptura de 7 de desembre de 1882 autoritzada pel mateix notari, Catalina Contestí Torres acceptà els béns de l’herència, que consistien en la possessió de la Teulera, el convent dels Mínims de Santa Maria del Camí —amb l’església i altres dependències—, dues vinyes al terme d’Alaró i nombrosos censals (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1882, 4t trimestre, f. 2479; RP6, 910-terme, 14a).

El 5 de novembre de 1886, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Catalina Contestí Torres i els seus fills vengueren el ple domini de la Teulera a Rafael Blanes Massanet per 165.000 pessetes (RP6, 910-terme, 22a).

Rafael Blanes Massanet es casà amb Josefa Rosenda Tolosa Álvarez i en foren fills Rafael, María Ángeles —casada amb Felipe Villalonga Dezcallar—, Petronila —casada amb Sebastián Feliu Fons—, María Escolástica Josefina —casada amb Venancio Recio Villalonga—, Rosa, Tomás, Isabel, Antonia i Concepción Blanes Tolosa. Morí el 31 d’agost de 1901, amb testament que havia disposat el 30 de novembre de 1899 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill Rafael. Amb escriptura de 8 de gener de 1902 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, que consistien en dues cases a Artà; les possessions d’Albarca, Can Canals, el Verger i Son Morei (Artà); les possessions de Son Pou i Son Brotat (Son Servera); tres cases a Palma, als carrers de Sant Feliu, Unió i Sol; les possessions de la Teulera i Son Espases Nou i una part important de l’Hort d’en Moranta (Palma), on hi havia una fàbrica i un magatzem, la possessió de l’Hostalet (Calvià) i nombrosos crèdits i accions (íd.: 22a, 33a-39a; CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1902, Protocol 1, f. 59).

A la dècada de 1920, els historiadors de l’art nord-americans Arthur Byne i Mildred Stapley visitaren diverses possessions de l’illa per tal d’estudiar les característiques de l’arquitectura tradicional mallorquina. La feina restà plasmada en el llibre Majorcan Houses and Gardens, publicat a Nova York el 1928, en el qual trobam un dibuix i dues fotografies de la Teulera. La il·lustració presenta una panoràmica del conjunt arquitectònic, mentre que les dues fotografies mostren, d’una banda, el portal forà —d’arc rodó adovellat amb coberta de teulada— i la torre i, de l’altra, una columna embeguda de fust helicoïdal i capitell jònic que sostenia l’escala dels senyors —a la clastra— (Byne i Stapley, 2002: 11-12).

El 4 d’octubre de 1940, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Rafael Blanes Tolosa cedí gratuïtament a l’Estat-Ram de l’Exèrcit una porció de 1.803 m² situada entre Son Berga i la carretera de Gènova, on s’havia d’instal·lar una estació permanent d’escolta (RP6, 20530-terme, 1a).

El 9 de juny de 1961, davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Rafael Blanes Tolosa vengué la peça de terra denominada la Pleta, de 8 quarterades de superfície, per preu de 75.000 pessetes, a l’entitat Ferrer Pons Hermanos SRC —representada pel contractista Andrés Ferrer Pons— i als germans Miguel i Ramón Vaquer Alemany —industrials—, que l’explotaren com a pedrera. Confrontava, al nord, amb la resta de la Teulera; a l’est, amb la carretera del Coll de la Creu, i, al sud i a l’oest, amb Son Muntaner. Amb motiu de la construcció del tram III-A de la Via de Cintura, la propietat patí (1987) l’expropiació d’una parcel·la de 1.010 m² que comprenia l’oficina, la bàscula i el camí d’accés per als camions. El preu just es fixà en 1.919.000 pessetes (RP6, 417-III, 1a; AGCM, 25393/2).

Amb escriptura de 26 de novembre de 1962 autoritzada per dit notari Massanet, Rafael Blanes Tolosa aportà el que restava de la Teulera, pel seu valor de 15 milions de pessetes, a l’entitat Representaciones, Inversiones y Administraciones SA —REINA—, que en promogué la urbanització. En sessió celebrada el 20 de setembre de 1974, el Ple de l’Ajuntament de Palma aprovà provisionalment el Projecte de pla parcial d’ordenació urbana dels terrenys, redactat pels arquitectes Alfonso Soldevilla i Valentín Rodríguez i promogut pel misser Rafael Santacruz Hedo en nom i representació de REINA. Amb ordre de 24 de setembre de 1975, el director general d’Urbanisme del Ministeri de l’Habitatge aprovà definitivament el pla parcial després d’haver estat suspès en compliment de l’ordre ministerial de 14 de febrer anterior, que requeria, entre altres coses, un estudi paisatgístic i la classificació del llit del torrent de Sant Magí com a zona verda pública: «En el plano de zonificación de este plan parcial, a efectos de su debida constancia, se hará figurar en correlación con otras calificaciones análogas del plan, la de espacio libre público para los terrenos que constituyen la protección del cauce del torrente de Sant Magí, cuyo destino específico será la de parque o jardín público». El pla parcial fou modificat el 27 de febrer de 1986 i, en sessió de 30 d’octubre següent, el Ple de l’Ajuntament n’aprovà definitivament el projecte de compensació. El projecte d’urbanització, aprovat el 1988, autoritzava l’esbucament de les cases de la Teulera, que foren enderrocades el 20 de juny de 1992 (RP6, 910-terme, 41a; AMP, AH-2294, 20-9-1974, f. 168; BOE, n. 267, 7-11-1975).

El 29 de juliol de 1976, davant el notari Raimundo Clar Garau, Rafael Santacruz Hedo —en nom i representació de REINA— vengué una porció de 27.603,75 m², per preu de 28.226.462 pessetes, a l’Instituto Nacional de Previsión, que l’adquirí representat pel misser Gabriel Morell Font dels Olors, com a funcionari de dit institut. Els terrenys estaven classificats de la següent manera: 19.647 m² com a zona assistencial sanitària, 5.496,75 m² com a vials de cessió obligatòria i 2.460 m² com a zona verda. Confrontaven, al nord, amb la carretera de Gènova i l’eix de la futura via interior del pla parcial; al sud, amb el torrent de Son Alegre; a l’est, amb terrenys del Seguro de Enfermedad de l’Instituto Nacional de Previsión, i, a l’oest, amb l’eix de la futura via interior del pla parcial i la resta de la propietat. El 18 d’octubre de 1983, Miguel María Morey Ferrer, com a tresorer territorial, sol·licità la inscripció d’aquesta propietat a favor de la Tresoreria General de la Seguretat Social, creada per Reial decret 2318/1978, de 15 de setembre (RP6, 38544-III, 1a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s