Can Baró

Antonio Roca Rebassa, picapedrer, era fill d’Antonio Roca Palmer (†19-5-1888) i de Juana Ana Rebassa Baró (†22-3-1891), els quals tenien propietats a Gènova procedents de l’Ermita i Can Morei. El mateix Antonio Roca Rebassa amplià el patrimoni familiar adquirint un establit de Son Llagosta (1869) i una porció de la Comuna de Gènova on hi havia unes pedreres de guix (1888). També tenia propietats a l’arraval de Santa Caterina.

El 28 d’agost de 1872, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Antonio Roca Rebassa adquirí de Pedro Maza de Lizana, abans Caro Álvarez de Toledo, V marquès de la Romana, per preu de 8.600 pessetes, una porció de Son Espanyol de 6 quarterades i 195 destres situada entre el torrent de Sant Magí i el camí de Calvià o de Gènova. Confrontava, al nord, amb Son Dureta; al sud, amb la carretera d’Andratx; a l’est, amb el torrent de Sant Magí, que la separava de la resta de la propietat, i a l’oest, amb el camí de Calvià (RP6, 2107-terme, 1a).

Amb escriptura de 16 de gener de 1874 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Antonio Roca Rebassa hipotecà la propietat al sabater Juan Roca Palmer en seguretat d’un préstec de 27.350 pessetes de principal i sense interessos. La hipoteca fou cancel·lada el primer d’agost de 1877 amb escriptura autoritzada pel mateix notari. Molt probablement, els doblers es destinaren a la construcció de la primera de les dues cases de Can Baró. De fet, el Plano del puerto y parte de la bahía de Palma, aixecat el 1890 per la Comissió Hidrogràfica de la Península i publicat el 1894, ja documenta una de les dues cases (íd., 2a-3a; IGN, S1-35-N-58).

El 26 de setembre de 1898, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonio Roca Rebassa hipotecà novament la propietat en garantia d’un préstec de 8.500 pessetes de principal —6% d’interès anual, termini de 6 mesos i 1.500 pessetes per a costes— que li feu l’industrial banyalbufarí Jaime Cabot Albertí. Segons l’escriptura de préstec, hi havia una casa edificada i una altra en construcció. La hipoteca fou cancel·lada el 5 d’agost següent amb escriptura autoritzada pel mateix notari (RP6, 2107-terme, 5a-6a).

Antonio Roca Rebassa es casà en primeres núpcies amb Ana Rayó Cabrer i en foren fills Antonio —contractista d’obres—, Martín —maquinista—, Juan —militar—, Jaime —mariner—, Bernardo —metge— i Ramón Roca Rayó. En segones núpcies, es casà amb Francisca Ripoll Durán i en fou filla Juana Ana Roca Ripoll. Morí l’11 de desembre de 1911, a l’edat de 70 anys, amb testament que havia disposat el 10 de juliol de 1909 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus set fills i destinà Can Baró, entre altres béns, a Antonio, qui aleshores residia a l’Havana. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de març de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 7a).

Antonio Roca Rayó morí el 21 d’octubre de 1916, a l’edat de 55 anys, amb testament obert que havia ordenat el 29 d’abril de 1915 en poder del notari de l’Havana Carlos Martín Alzugaray Lavaggi, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Monserrata Porcel Palmer, i propietaris en parts iguals, els seus fills Ana —divorciada de Manuel Paz Amado— i Antonio Roca Porcel, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de març de 1924 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. Segons aquesta escriptura, la propietat consistia en una peça de terra amb una casa de planta baixa i accessoris i valia 18.500 pessetes (íd., 8a).

Amb escriptura de 26 de maig de 1933 autoritzada per dit notari Alcover, María Monserrata Porcel Palmer i els seus fills, Ana i Antonio Roca Porcel, es dividiren els béns que posseïen per indivís, entre els quals hi havia aquesta propietat, que la fraccionaren en quatre porcions: 1) una de 21.204 m² que s’adjudicà Antonio i que confrontava amb Son Dureta, el torrent de Sant Magí, el camí de Gènova i les porcions adjudicades a María Monserrata i a Ana; 2) una de 10.868 m² —amb la casa, de planta baixa i alts— que s’adjudicà María Monserrata i que confrontava amb les porcions adjudicades als seus fills, el camí de Gènova i el torrent de Sant Magí; 3) una de 9.503 m² que s’adjudicà Ana i que confrontava amb les porcions adjudicades a Antonio i a María Monserrata i el torrent de Sant Magí; 4) una de 4.700 m² que s’adjudicà Ana i que confrontava amb la porció adjudicada a María Monserrata, la carretera d’Andratx, el torrent de Sant Magí i el camí de Gènova (RP6: 2107-terme, 16041-16043-terme).

El mateix any 1933, Ana i Antonio Roca Porcel iniciaren la parcel·lació de les seves porcions. La parcel·la de 4.700 m² fou adquirida gairebé en la seva totalitat per l’andritxol Juan Flexas Pujol, qui comprà 3.600 m² per 4.000 pessetes amb escriptura de 14 de juny de 1945 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (RP6, 23476-terme, 1a).

María Monserrata Porcel Palmer morí viuda el 3 de juny de 1939, amb testament que havia ordenat el 5 de novembre de 1936 en poder del notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills, Ana i Antonio. Amb escriptura de 25 de novembre de 1967 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, es dividiren la porció de 10.868 m² que comprenia la casa. Antonio s’adjudicà tres porcions de 680 m², 1.284 m² i 870 m²; Ana, tres porcions de 1.013,5 m², 2.295 m² i 600 m². Ambdós germans s’adjudicaren la porció que comprenia les cases, de 1.926 m², marcada amb la lletra F al plànol de parcel·lació, que confrontava amb els carrers d’Andrea Doria i Escultor Vila, un carrer en projecte, la parcel·la lletra G i terreny que fou de Juan Flexas Pujol. Antonio s’adjudicà la planta baixa de la casa principal, que comprenia també la casa vella, la cotxeria, l’establa i una porció de jardí; Ana, el primer pis i l’algorfa de la casa principal, una terrassa annexa a l’enfront a la qual s’accedia per una escala exterior i una porció de jardí (RP6: 10398-10414-III).

Ana Roca Porcel morí viuda el 14 de març de 1969, amb testament que havia disposat el 12 de febrer de 1968 en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereus en parts iguals els seus nebots Antonio i María Roca Roca i llegava la seva part de Can Baró a Antonio. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 10414-III, 2a).

Antonio Roca Porcel morí viudo el 9 d’octubre de 1972, amb testament que havia ordenat el 7 de juliol de 1939 en poder del notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Anita Roca Garcías (†1-12-1942), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills, Antonio —apotecari— i María Roca Roca. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 de març següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (RP6, 26595-III, 1a).

Can Baró fou enderrocada el juliol de 2016 i el solar és ocupat per un edifici d’habitatges de luxe promogut per Aedas Homes.