Cronologia de l’enderrocament i reacció de l’opinió pública

Davant la possibilitat que les cases de la Teulera es poguessin veure afectades dels plans parcials d’urbanització de la zona en què es trobaven, el 22 de març de 1990, el prevere Juan Pascual Bennásar, en nom i representació de l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics —ARCA—, envià una instància adreçada al batle de Palma, Ramón Aguiló Munar, demanant-li la «inclusió urgent [de les cases de la Teulera] en el Catàleg amb la màxima categoria, en atenció als mèrits sobrats d’unes edificacions els orígens de les quals es remunten al segle XV». Pascual demanava que s’aplicassin «les mesures de protecció que li corresponen, suposat que les cases de Sa Teulera foren objecte de catalogació».

Atesos els rumors sobre un enderrocament proper, ARCA sol·licità a la Comissió del Centre Històric i Catalogació de l’Ajuntament de Palma la inclusió de les cases de la Teulera en el Catàleg d’edificis protegits. La Comissió es reuní el 15 de maig de 1991, sota la presidència del tinent de batle Antonio Roig Muntaner i amb l’assistència dels vocals Gabriel Alomar Esteve, Catalina Cantarellas Camps, Vicente Homar Ferrer de Sant Jordi, Felipe Sánchez Cuenca Martínez, Antonio Pont Munar, Miguel Fiol Castaño i Tomás Bosch Payeras, als quals s’incorporà més tard Tomás Fortuny Salas. El segon punt de l’ordre del dia era la sol·licitud presentada per ARCA perquè es catalogassin les cases de la Teulera. La Comissió acordà «recabar de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports información de si el edificio denominado ‘La Taulera’ ha merecido ya la consideración de Bien de Interés Cultural; y, caso contrario, interesar se considere la oportunidad de iniciar los trámites para que dicho inmueble pueda recibir esta calificación».

A partir d’aquesta data, l’expedient restà paralitzat i, el 20 de juny de 1992, un dissabte horabaixa, la promotora REINA enderrocà el conjunt arquitectònic.

El 29 de juny següent, Mercedes Truyols Zaforteza, com a presidenta d’ARCA, envià una instància adreçada al batle de Palma, Juan Fageda Aubert, en què li recordava que el maig de 1991 ARCA sol·licità «la catalogació de la possessió dita Sa Taulera a la Comissió del Centre Històric i de Catalogació sense que de llavors ençà s’hagi resolt l’expedient». Li demanava que ARCA fos informada «sobre la sol·licitud presentada i si els autors de l’enderrocament disposaven de llicència municipal» i que l’opinió pública tengués coneixement «de quines mesures prendrà l’Ajuntament envers aquest enderrocament».

El mateix dia, Truyols envià una altra instància adreçada a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, en què, després d’exposar els mateixos motius que a l’altre escrit, demanava que «la Comissió de Patrimoni obri un expedient per aclarir responsabilitats, i en el seu cas sancionar els autors de l’enderrocament».

Tota la premsa local se’n feu ressò, amb amplis reportatges sobre la feta. El dibuix d’Arthur Byne recorregué tots els racons de l’illa, mostrant la bellesa de la casa que, en paraules del president de la Comissió de Patrimoni, Jaime Martorell Cerdá, «no estaba declarada bien de interés cultural pues no tenía entidad suficiente como para ello y por lo tanto, no había impedimentos legales para su derribo» (Última Hora, 1-7-1992).

ARCA denuncià que l’esbucament es feu amb el corresponent permís oficial i amb el vistiplau de la Comissió de Patrimoni. El comunicat que l’entitat envià als mitjans de comunicació era contundent: «No hay duda que la comisión es especialista en enviar fiscales para elaborar sus informes en lugar del correspondiente abogado defensor, como cabría esperar de un organismo cuya función es la tutela y la salvaguarda. Nosotros hemos llegado demasiado tarde, pero no callamos ante un hecho de estas características y queremos que la opinión pública conozca los méritos que tenían aquellas casas de possessió» (Diario de Mallorca, 1-7-1992).

La revista El Mirall, al seu nombre 55, de juny de 1992, publicà un extens reportatge elaborat per Jaime Llabrés Mulet titulat La destrucció de la Teulera, una casa de possessió de Ciutat.

Carlos Garrido feu una crònica dels fets al Baleares titulada «Sa Teulera, en el tiempo», on recordava «que cuando hacía la mili en el Palma 47 pasaba cada mañana por delante de su señorial estampa. Siempre me pareció un edificio majestuoso, dominando el antiguo llano de Son Dureta con sus palmeras y su torre. Recién salida de cualquier grabado del archiduque o pintura antigua. Era como una de aquellas imágenes que salen en segundo plano de los retablos italianos. Medio palacio medio castillo. Representando la vertiente toscana del paisaje mallorquín. En aquellos años, cuando iba de paquete en una vespa sujetándome la gorra, pensaba que un día debía visitar la possessió solitaria. Conocer los rincones del jardín y sentir los pasos perdidos de las salas y las torres. Me parecía indudable que allí debían pervivir antiguas historias. Otro mundo si se mira con ojos del que hace el servicio militar. Desgraciadamente, nunca me decidí a visitarla. Porque, en mi ingenuidad, creía que casas como Sa Teulera no pueden desaparecer. Estaba convencido de que son patrimonio de la comunidad entera. Formando parte consustancial de sus tierras y gente. Pero, ya ven que me equivocaba. De Sa Teulera no han dejado ni una piedra. Pronto edificarán encima unos cuantos chalets adosados. Que son los nichos del cementerio de nuestra historia y nuestro paisaje» (Baleares, 2-7-1992).

El mateix dia, el regidor Jesús R. Jurado Gallardo, en nom i representació del PSM-Nacionalistes de Mallorca, envià una nota de premsa on manifestava que, «davant l’esbucament de la històrica possessió de Sa Teulera, prop de Gènova, duita a terme amb desacostumades formes —dissabte, horabaixa i tractant de que no es fessin fotografies—, el passat dia 20 de juny, […] el nostre Grup Municipal, immediatament de tenir coneixement dels fets, s’ha dirigit a la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, lamentant el succés, i demanant l’obertura immediata d’un expedient. […] no es pot entendre com a un Pla Parcial de 1975, a una modificació del mateix de 1986 i a un projecte d’urbanització de 1988 es pugui autoritzar l’esbucament d’un casal de reconegut valor del segle XVIII ni com una obra del volum de l’esmentat esbucament no figuri al pressupost del projecte d’urbanització, per tal de que no sigui detectat pels Serveis Tècnics de l’Ajuntament. […] resulta inadmissible que una petició d’una entitat com ARCA, demanant la catalogació d’un edifici i la torre —totes les torres de defensa són un Bé d’Interès Cultural—, feta al final de la passada legislatura, encara avui no ha estat contestada per la Comissió del Patrimoni de la Comunitat Autònoma. […] el PSM-Nacionalistes de Mallorca, esgarrifat en pensar que el 1992 encara es puguin donar aquests casos, demana a l’Ajuntament de Palma que promogui una urgentíssima revisió del Catàleg d’Edificis Protegits del terme de Palma, amb uns criteris que prevalguin la cultura per damunt de l’especulació». La nota sortí publicada lo endemà al Baleares i dos dies després a El Día del Mundo.

L’escriptor Antonio Serra Bauzá, a la seva columna «L’encletxa» del diari Última Hora, es queixava de la contradicció de Palma, car el mateix dia que ARCA denunciava l’esbucament de les cases de la Teulera, s’anunciava amb un altre titular: «Día de arte y cultura en Palma», perquè s’havien inaugurat el mateix dia quatre exposicions. «Per tots els llamps divinals, ¿cómo se compagina que, por una parte, nos dediquemos a la destrucción sistemática del patrimonio (oficializado o no) y que, por otra, exista una oferta cultural tan considerable, en teoría por lo menos? […] Ayer destruimos Son Quint para dar paso a una urbanización sin calidad ni prestigio, hoy ha sido Sa Teulera… y mañana, ¿qué otra barbaridad cometeremos en nombre del falso concepto de progreso? ARCA es una entidad de cada día más necesaria, pero —¡ay!— ya insuficiente a tenor de nuestra capacidad devastadora» (Última Hora, 3-7-1992).

En una carta al director adreçada al president Cañellas, María Luisa Llompart es queixava, entre moltes altres coses, de «la demolición por ‘sorpresa’ de la finca ‘Sa Taulera’ junto a Son Dureta y que parece ser estaba pendiente de ser visitada por un inspector de esa comisión, desde hacía varios meses. ARCA también lo denunció en su momento» (Diario de Mallorca, 23-7-1992).

L’explicació que donà l’Ajuntament de Palma fou que no es podia fer res per a salvar les cases de la Teulera perquè el pla parcial havia estat aprovat el 1975, abans de la redacció del Pla general d’ordenació urbana de 1985, que incloïa el primer catàleg d’edificis a protegir.

Però la polèmica no acabà aquí. El 13 de juliol de 2000, el zelador d’obres Julián Garau Tugores «personado en visita de inspección rutinaria por la calle camí de Gènova (se adjunta emplazamiento) observa que en los terrenos donde se ubicaba la finca Sa Taulera, se está procediendo al acopio de tierras procedentes de la excavación que se realiza en la calle Protectora, Bordoy, etc. por parte de la empresa de camiones Trans VM […] se le advierte al chófer (extranjero), y telefónicamente al encargado del desmonte, que no pueden verter tierras en el terreno sin la correspondiente licencia». Es tractava del bloc de pisos —42 habitatges, 3 locals, 7 ascensors i 235 aparcaments— que la promotora REINA construïa al carrer de la Protectora, on té la seu. El 25 següent, passà al negociat d’Infraccions per tal d’iniciar un expedient que qualificava la infracció com a greu. El 21 de setembre, Rafael Calle Castañeda, cap servei adjunt de Disciplina Urbanística —negociat d’Infraccions i Denúncies—, informava que «atesa la pregunta formulada el 13 de setembre —data entrada negociat 21-9-00— per la vocal del Consell de Gerència d’Urbanisme, Sra. Margarita Thomás, en relació a l’abocador de terres al predi de Sa Taulera us adjunt còpia de l’informe de l’OTIB [Oficina Tècnica d’Informació Bàsica] i s’ordena la immediata suspensió de les obres». Diario de Mallorca n’informà el 6 d’octubre: «La gerencia de Urbanismo del ayuntamiento de Palma ha ordenado la paralización de unos vertidos de tierra denunciados por ARCA que se están efectuando sobre los restos de las antiguas casas de la finca de sa Teulera».

Una nota d’El Mundo/El Día de Baleares publicada el 26 de setembre de 2000 informava que «ARCA ha pedido que la ejecución de la segunda fase de la urbanización integre los elementos (jardines y huerto) que se salvaron de la destrucción hace unos años y que durante estos días son víctimas de la voracidad de las excavadoras». Segons explicava el misser Juan Massot, representant d’ARCA a la Comissió de Centre Històric, «no estamos en contra de la urbanización. Solo pedimos que ya que no se pudo salvar en su día la casa se puedan integrar en la nueva urbanización como zona verde los jardines y el huerto y que se respeten los elementos que lo conforman como los bancos de piedra, las mesas, los ‘caminals’, las ‘marjades’ […] Los bancales de Sa Teulera son posiblemente el único conjunto de ‘marjades’ que queda en el área metropolitana de Palma y están a punto de desaparecer […] La petición de protección fue elevada hace dos semanas a la Comissió de Centre Històric del Ayuntamiento de Palma, pero fue desestimada por sus miembros, que no consideraron relevante conservar estos elementos porque se llegaba tarde y se consideró que los jardines estaban descontextualizados una vez que ya no existía la casa principal de Sa Teulera».

El 19 d’octubre de 2000, Concepción Clar Forteza, per delegació de la secretaria general del servei de Planejament de la Gerència d’Urbanisme, feu arribar a Pedro Ollers Vives —en representació d’ARCA— una còpia de l’informe emès el 6 d’octubre per Gabriel Vidal Arcas —cap de l’àrea de Planejament i Gestió Urbanística— en resposta a una instància que aquest envià a Gerència d’Urbanisme en relació a les obres de la zona de la Teulera. Aquesta fou la resposta:

«La referida zona se encuentra incluida en el ámbito del suelo urbanizable con Plan Parcial (API 22-01 Sa Taulera) aprobado el 24 setiembre 1975 y modificado el 27 febrero 1986. Como en todo Plan Parcial se establecen las determinaciones y ubicación de las distintas zonas y suelos destinados a viales, a espacios libres públicos y a suelos de aprovechamiento, a todo habrá de ajustarse obligatoriamente la ejecución de las obras de urbanización que se contienen en el correspondiente Proyecto de Urbanización que también se encuentra aprobado.

»Por tanto, en contra de lo manifestado en el escrito presentado, se encuentra aprobado el Plan Parcial y también el Proyecto de Urbanización.»

El 7 de novembre de 2000, Miguel Barceló Llompart —en nom del president de la Comissió de Patrimoni Històric— feu arribar a ARCA una còpia de l’informe entregat per l’inspector de Patrimoni Històric, Vicente Homar Ferrer de Sant Jordi, el 3 d’octubre anterior, amb l’assumpte «Obres a la possessió de Sa Taulera, Ciutat», en resposta a un escrit enviat per l’associació proteccionista el 15 de setembre anterior on se sol·licitava la paralització de les obres a la urbanització de la Teulera, així com la catalogació i protecció de les restes existents en aquell moment. Així mateix, s’informava que es donaria trasllat de l’informe «a l’empresa promotora de les obres [REINA] i a l’Ajuntament de Palma per tal que, sempre que sigui possible, es preservi l’arbrat i les restes de construccions antigues existents al lloc». Aquest era el contengut de l’informe:

«A tal fi, se sol·licità per part d’aquesta inspecció una reunió urgent amb el gerent i tècnics de la promotora i l’arquitecta municipal, Sra. Pilar Riera Vicens. El dia 26 de setembre, a les 9,30 hores, els Srs. Tomás Pizá, Marco Menéndez i Bernardo Pol, per part de la Promotora Reina, la citada Pilar Riera Vicens, en nom de l’Ajuntament de Palma, i l’inspector que subscriu, realitzam una inspecció a dita urbanització amb el fi d’estudiar en tots els seus termes la petició d’Arca.

»De les conversacions mantingudes, la conclusió resultant per part del tècnic que subscriu és com segueix:

»Primer: La urbanització ‘Sa Taulera’ es va començar fa ja molts d’anys, i després de múltiples negociacions amb l’Ajuntament de Palma, va rebre el vistiplau de dita Corporació.

»Segon: En l’actualitat, s’ha pogut comprovar l’existència, en millor o pitjor estat, de parets, marges i camins, que sense cap dubte i en el seu moment, juntament amb les cases derruïdes, formaven un conjunt digne de ser preservat, bé en part o en la seva totalitat.

»Tercer: De la documentació gràfica que m’ha estat entregada per la propietat, es desprèn que les restes actuals coincideixen amb carrers, terrenys propietat de l’Ajuntament, zones verdes a executar, així como solars que ja han estat venuts. Tot això crearia una problemàtica de conseqüències imprevisibles.

»Exposat l’anterior, i salvant altres opinions de rang superior contradictòria, l’inspector que subscriu entén que ens hem de dirigir a la promotora de dita urbanització, en el sentit de que sempre que sigui possible, s’intentarà que l’arborat i restes de construccions antigues sien preservades.»

Davant la polèmica aixecada entorn de la protecció del conjunt de l’antic jardí de la Teulera, el 16 d’octubre de 2000, Bernardo Pol Reus —gerent de la promotora REINA— envià una carta a Pedro Ollers Vives com a resposta a la sol·licitud d’ARCA perquè es protegissin els elements que formaven el jardí. Entre altres coses, des de la promotora es volia aclarir que «tot i les malicioses notícies publicades en la premsa local, en les quals es parla de destrucció i posteriorment de paralització de les obres, puc assegurar-li que Promotora REINA mai realitza una obra sense tenir tota la documentació en regla; per tant, no és correcte que ‘el projecte no estigui ni presentat ni aprovat’. […] Evidentment, és una opinió molt respectable que vostè consideri com a ideal el pujol al qual fa referència en el seu escrit per a la ubicació de les corresponents zones verdes; però nosaltres, els nostres tècnics, l’Ajuntament i el Consell hem considerat millor situar-les a l’est de la urbanització, al costat del torrent, ja que allà existeixen més de 70.000 m² de pineda que desitgem conservar perquè tots els ciutadans en gaudeixin. De totes maneres, li informo que la major part de les parets seques i arbres representatius que ocupen la zona del pujol també es conservaran. […] Els interessos de la promotora no tenen perquè anar en contra d’aconseguir un millor entorn. Fa deu anys es varen realitzar algunes actuacions en la zona que, en el dia d’avui, amb els actuals propietaris i responsables, no serien possibles. Entre elles, l’enderroc de l’antiga possessió i algunes obres com les cases blanques del carrer Illes Balears i els adossats d’estil pirenaic en el mateix carrer. Però res d’això no té remei. L’actual REINA ha optat per altres tipus de construcció i ens esforcem per mantenir tot el que valgui la pena i millorar tot el que sigui possible. Si bé és cert que alguns arbres han sucumbit a les pales, no és menys cert que molt poques urbanitzacions tenen la quantitat de zones verdes públiques i privades com hi ha a ‘Sa Teulera’, més de 300.000 m². Jo, personalment, no en conec cap. […] A títol personal, li diré que com a mallorquí que estima aquesta, la nostra terra, considero perfectament compatible la promoció immobiliària i els seus legals beneficis amb el respecte per l’entorn i la conservació del patrimoni, i em sento orgullós de poder contribuir al bon fer que té REINA en ‘Sa Teulera’. […] I, per finalitzar, li diré que en el nostre ànim està el de conservar tot el que sigui digne d’ésser conservat a ‘Sa Teulera’ i en qualsevol altra promoció que en un futur emprengui REINA».

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s