Son Dameto

Les Vinyes, Les Torres, Les Dues Torres

La propietat es formà mitjançant la unió de quatre vinyes que els Bartomeu, nissaga de rics mercaders, adquiriren a la part de la Muntanya. Prengué nom de la família Dameto, qui en fou propietària en els segles XVI-XVII. La denominació de les Vinyes fa referència al conreu a què era dedicada la propietat, mentre que el topònim de les Torres o de les Dues Torres podria venir de la configuració de la propietat a partir de dos rafals, els quals al seu torn estaven formats per dues vinyes cadascun.

D’una banda, tenim les dues vinyes que pertanyien al canonge Gaspar Calixte Bartomeu. La primera l’adquirí de Ramon Moyà i la seva esposa, Francina, el 19 d’octubre de 1524. Se situava a la part de la Muntanya i consistia en una vinya amb un camp contigu. Era tenguda sots alou propi —comprès en la venda—, franca de cens i comprenia la vaixella vinària existent: un cup de 125 somades, un altre de 80 somades, un altre de 40 somades, una bota de 28 somades i una altra de 24 somades. Confrontava amb una via pública i les vinyes de Gaspar Sala —el Rafal d’en Trullol, després Son Pisà—, Jordi Pont —el Rafal de na Pont, després Son Pisà—, Melcior Bartomeu —germà seu— i Joanot Bartomeu —posteriorment, Son Moix Blanc— (ARM, Not. P-550, f. 44v).

La segona l’adquirí per herència del seu germà Melcior, de qui era hereu universal segons el testament que havia disposat el 14 d’agost de 1545 en poder del notari Rafel Mora. El primer de setembre següent, Gaspar Calixte Bartomeu rebé l’inventari de béns del seu germà Melcior. L’heretat comprenia una propietat sots alou propi que consistia en camp i vinya, situada a la part de la Muntanya, devora el camí de Puigpunyent, obligada al pagament de 5 lliures a Andreu Mesquida. Confrontava amb dit camí i les propietats de Pere Lladó —posteriorment, Son Peretó—, Miquel Bartomeu, Gaspar Calixte Bartomeu —esmentada al paràgraf anterior— i Jordi Pont —el Rafal de na Pont, després Son Pisà. Sembla que la propietat comptava amb unes cases, car segons l’inventari hi havia 6 quarteres d’ametles al rebost (ARM, Not. M-878, f. 42).

Posteriorment, en una data que no podem precisar, les propietats passaren a la seva germana Francina Bartomeu Burgues, qui, al seu torn, era propietària d’altres dues vinyes que tenia per successió al mercader Joan Bartomeu. Aquest estava casat amb Eleonor Martí i morí a Nàpols el 3 de maig de 1470, amb testament que havia disposat el 3 de novembre anterior en poder del notari Joan Porquer, en què nomenà hereus universals els seus cinc fills mascles: Joan, Francesc Romeu, Mateu, Miquel i Gaspar, amb substitució a favor de les dues filles, Francina i Margarita, per al cas de morir sense descendència. El 30 següent, davant el mateix notari, s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Creu, prop de la Drassana, i una vinya situada a la part de la Muntanya, de la qual es diu que consistia en un celler —amb els arreus i objectes necessaris per a la fabricació de vi— i en unes cases de dos pisos: la planta de dalt tenia dues cambres i un menjador i una altra cambra al replà de pujada al primer pis, mentre que la planta baixa comptava amb menjador, cambra de l’amo, cuina, cambra dels joves i cambra dels catius. Joan Bartomeu les adquirí de Jaume Pujals i la seva esposa, Bàrbara, mitjançant instrument de 15 de juliol de 1457 autoritzat pel notari Joan Falcó (ARM, ECR-1108, f. 262v; Sastre, 2006: 258).

Francina Bartomeu Burgues era filla de Martí Bartomeu i d’Eleonor Burgues. Es casà amb Nicolau Dameto Pachs —fill d’Albertí i de Francina— i en foren fills Nicolau i Bernat. Testà el 27 de gener de 1558 en poder del notari Rafel Mora i nomenà hereu universal el seu fill Nicolau, qui apareix als estims de 1578 com a propietari de dos rafals valorats en 4.500 lliures (ACB, Llibre d’actes de Tomàs Burgues Zaforteza, n. 3, f. 17; ARM, D-1251, f. 149v).

El 27 de juny de 1592, Nicolau Dameto Bartomeu capbrevà el rafal que sa mare, Francina Bartomeu Burgues, heretà del mercader Joan Bartomeu. Declarà que es tractava d’un rafal, «olim vineas», tengut sots alou propi, que ocupava una superfície d’unes 24 quarterades, dins el qual hi havia un «magnum hospitium» amb celler. Feia partió amb el rafal de Ferrando Moix, el rafal d’Onofre Castanyer i el camí de Puigpunyent (ARM, ECR-1108, f. 262v).

Nicolau Dameto Bartomeu es casà amb Margarita Bonapart Sureda (†1565) —filla de Joan Baptista i de Beatriu— i en foren fills Joan, Nicolau, Pere Ignaci, Albertí, Bernat i Maria. Testà el 12 de desembre de 1575 en poder del notari Joanot Genovard, nomenà hereu el seu fill Nicolau i llegà la propietat al seu fill Pere Ignaci. Aquest testà el 28 d’octubre de 1591 en poder del notari Onofre Nadal i nomenà hereu universal el seu germà Nicolau (ARM, Not. 5119, f. 56v).

Nicolau Dameto Bonapart es casà amb Elisabet Font de Roqueta Montornès i en foren fills Joan —casat amb Joana Simonet—, Bernat, Albertí i Antoni. Amb acta signada davant el notari Miquel Sanceloni, feu donació de la propietat al seu fill Joan. La complicada situació econòmica de la família obligà Joana Simonet —ja viuda de Joan Dameto Font de Roqueta— a subhastar i vendre la propietat mitjançant acta de 5 de març de 1631 autoritzada pel notari Miquel Galmés. L’adquirí el teixidor de llana Francesc Tur en representació de Francesc Anglada Villalonga per 12.201 lliures (íd.; ACB, Llibre d’actes de Tomàs Burgues Zaforteza n. 3, f. 17).

Si l’escut que es conserva a la clastra de les cases de Son Dameto —amb la data de 1630 i el monograma de Jesucrist— és genuí, es podria afirmar que la família Dameto —o els seus avantpassats— feu construir totalment o parcialment el conjunt arquitectònic que ha perdurat fins als nostres dies.

Francesc Anglada Villalonga disposà testament el 29 d’abril de 1632 en poder del notari Joan Antoni Carbonell, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal sa mare, Maria Villalonga Fuster, filla de Pere i d’Eleonor. Aquesta ordenà testament el 2 de març de 1644 en poder del notari Antoni Carbonell, en què nomenà marmessors els seus nebots Gregori i Francesc Olesa Santacília —prevere— i els canonges Marc Antoni Cotoner i Pere Ferrer i fundà un fideïcomís que recaigué sobre el seu hereu universal, Gregori Olesa Santacília. Morí el primer d’abril següent i fou enterrada lo endemà al convent de Sant Francesc, «en lo vas de Anglades». El 4 següent, Gregori Olesa Santacília, Marc Antoni Cotoner i Pere Ferrer reberen l’inventari de béns de la difunta, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer homònim, la possessió denominada lo Jueu o Son Delabau (Llucmajor) i el rafal de Son Dameto, del qual només es descriu el bestiar de feina: set egües, quatre mules i un mul, més un carro (ARM, Not. 3165, f. 370; Oleza, 1923: 340).

Gregori Olesa Santacília testà el 22 de desembre de 1649 i nomenà hereva la seva pubila, Maria —nascuda del seu matrimoni amb Francina Sureda—, qui succeí al fideïcomís fundat per Maria Villalonga Fuster. Poc després, s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades al carrer de Sant Jaume, les possessions de Son Delabau (Llucmajor), Son Cladera (Manacor) i Vinagrella —amb els seus agregats anomenats el Verger, Parola i l’Alqueria d’Amunt (Llubí) i Son Sastre o Biniaco (Muro)— i el rafal de Son Dameto, documentat amb la denominació de les Torres, del qual només es descriu el bestiar de feina (ARM, Not. 5473, f. 475).

Segons els estims de 1685, la propietat era denominada Son Dameto, pertanyia a Maria Olesa Sureda i valia 9.400 lliures (ARM, D-1253, f. 196).

Maria Olesa Sureda es casà, el 25 de setembre de 1650, amb Tomàs Quint Çafortesa Verí —fill de Lleonard Burgues Fortesa Quint de Morell (†29-10-1675) i de Joana Verí Dameto— i en foren fills Francina (†1747) —casada en primeres núpcies amb Ramon Gual Térmens Desmur i en segones amb Pedro Verí (†1700)—, Tomàs (†1713) —I marquès del Verger de Vinagrella—, Lleonard, Maria —teresiana—, Gregori —sagristà i canonge de la Seu—, Beatriu —clarissa—, Elisabet —clarissa— i Joana, casada amb Francesc Sureda de Sant Martí. Testà el 20 de maig de 1706 en poder del notari Bartomeu Fàbregas. Amb instrument de 16 de gener de 1709 autoritzat pel notari Salvador Gallard, feu donació dels béns de la família Olesa de Vinagrella al seu fill Tomàs. Fou enterrada el 24 de setembre de 1713 al convent de Sant Domingo, «en lo vas de Fortezas» (Oleza, 1921: 217; Oleza, 1923: 7; ARM, ECR-1152, f. 206).

Tomàs Burgues Çafortesa Olesa es casà, el 26 de maig de 1686, amb Cecília Dameto Togores (1669-1737) —filla d’Antoni Dameto Rocabertí (†1718) i de Joana Togores Moix (†1706)— i en foren fills Maria (†1730) —casada amb Tomàs Verí— i Tomàs (1695-1753), II marquès del Verger de Vinagrella. Cecília testà el 25 de març de 1736 en poder del notari Francesc Garcias i fou enterrada el 24 de març de 1737 al convent de Sant Domingo, «en lo vas de los Fortezas» (Albertí et al., 2002: 68, 71; Oleza, 1921: 262).

Tomàs Burgues Çafortesa Olesa constituí en dot el rafal de Son Dameto a la seva filla Maria Çafortesa Dameto en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Tomàs Verí Çafortesa, però l’hi fou restituït amb instrument de 10 d’agost de 1730 autoritzat per dit notari Garcias. Maria havia estat enterrada el 10 de gener anterior al convent de Sant Domingo, «en lo vas de sos majors» (ARM, Not. 2150, f. 155v; Oleza, 1921: 258).

Tomàs Burgues Çafortesa Dameto nasqué el 23 de juny de 1695. Es casà (1716) amb Eleonor Berga Çafortesa (1701-1767) i en foren fills Gabriel (†1742), Tomàs (1720-1772) i Cecília (†1789), casada amb Francesc Sureda de Sant Martí, marquès de Vilafranca. La mort del primogènit en edat pupil·lar feu que Tomàs heretàs el patrimoni familiar (Albertí et al., 2002: 68, 71; Ramis de Ayreflor, 1911: 203).

Tomàs Burgues Çafortesa Berga nasqué el 13 de setembre de 1720. Es casà, el 8 d’abril de 1739, amb Caterina Sureda Togores (1722-1814) —filla de Joan Sureda Villalonga i de Caterina Togores Gual Térmens, marquesos de Vivot— i en foren fills Pedro (1764-1837), Maria —morta en edat pupil·lar—, Eleonor (†1769) —casada amb Joan Sureda, marquès de Vivot—, Anna Maria (†1798) —clarissa—, Joan (1756-1825) —casat amb Cecília Melciona Borràs Feliu—, Tomàs (†1772) —casat amb Joana Sureda de Sant Martí—, Caterina (†1783) —concepcionista—, Ignaci —mort en edat pupil·lar—, Josep (1762-1812) —casat amb Maria Francisca Dameto Sureda (1772-1842)—, Cecília (†1811) —concepcionista—, Maria (†1832) —casada amb Jaume Melcion Thomàs, abans Sureda Verí—, Maria Gabriela (†1771) —concepcionista— i Elisabet (1744-1828), casada amb Joan Despuig Dameto, IV comte de Montenegro i VI de Montoro. Morí el 31 d’agost de 1772, amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1762 i codicils que havia signat el 10 de febrer de 1771 i el 28 d’agost de 1772 en poder del notari Josep Bernad, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill primogènit, Joan. El 19 de setembre següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut per la viuda. L’heretat comprenia les cases majors —Can Fortesa del Sitjar—, situades al carrer de la Concepció, on morí el difunt; unes cases grans situades a la parròquia de Sant Nicolau, al Pas d’en Quint; Son Dameto, el Rafal Vell, Son Fortesa, Son Valentinet, Son Anglada, Son Berga, Son Quint i Santa Eulàlia (Palma); Son Valentí, les Mosqueres, Son Bunyola i Son Balaguer (Esporles); l’Estalella (Llucmajor); l’Alqueria, l’Ermitori i Vinagrella (Llubí); Son Fortesa, Son Josep, So na Moixa i Son Vell (Manacor), més la posada; Son Boronat (Calvià); Alfàbia, Honor i Son Ignaci (Bunyola) i la cavalleria de Lloscos (Muro). De Son Dameto es diu que comptava amb cases, païssa, era i un sementer denominat les Torres (Albertí et al., 2002: 71; ARM, Not. 2150, f. 120).

El 24 de maig de 1790, davant el notari Sebastià Oliver, els germans Joan i Josep Çafortesa Sureda signaren acta de transacció per la qual Son Dameto passava a Joan, qui, cinc dies després, la vengué a Miquel Salas Riera —fill de Rafel i de Martina—, arrendatari de Son Quint i Santa Eulàlia. En realitat, es tractava d’una entrega i no d’una venda, car, com així es reconeixia a l’acta, Miquel Salas era creditor contra l’heretat de Joan Burgues Çafortesa en les quantitats següents: 2.000 lliures que Caterina Sureda havia rebut de dit Salas per a pagar la dot de Maria Çafortesa pel matrimoni que contragué amb Jaume Sureda, 4.000 lliures que dita Sureda manllevà quan els germans Josep i Pedro Çafortesa se n’anaren a Malta a córrer les garavanes i 14.400 lliures rebudes per Joan Burgues Çafortesa en previsió de les despeses a què havia de fer front pels plets que iniciaren son pare i la seva àvia —Eleonor Berga— per la causa que seguien sobre els fideïcomisos de Joan Miquel Santacília i Arnau Santacília, declarats a favor seu en sentència de 25 de gener de 1782. Aleshores, Son Dameto feia partió amb el camí reial de Puigpunyent, Son Peretó i el Garrigó, de Guillem Coll Planes. L’establiment no comprenia el domini directe (ACB, s/s).

Segons l’Apeo (1818), valia 35.100 lliures i ocupava una superfície de 54 quarterades, de les quals la meitat eren camp de segona qualitat amb ametlers, i l’altra meitat, camp de tercera qualitat amb ametlers i garrovers (ARM, D-1530, f. 141).

Miquel Salas Riera inicià una reforma de les cases de Son Dameto que finalitzà parcialment el 1813. La data apareix inscrita a la façana principal, que fou folrada de pedra de Binissalem. Morí el 27 de setembre de 1826, amb testament que havia disposat el 29 de febrer de 1816 en poder del notari Pere Miquel Roig, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Josep i instituí en la porció llegítima els altres fills: Gabriel (†1851), Bartomeu (†1853), Martina (†1848), Rafel, Francina i Miquel Salas Salas (RP6, 145-terme, 6a).

Rafel Salas Salas interposà demanda davant l’Audiència sobre el pagament de la llegítima que li espectava: 6.000 lliures en metàl·lic o en béns d’herència. El procés judicial es resolgué mitjançant acta de transacció signada el 22 de desembre de 1847 davant el notari Jaume Rosselló, per la qual Salas acceptava com a pagament d’una part de la llegítima paterna una porció de Son Dameto de 6 quarterades de superfície valorada en 3.000 lliures. Aquesta propietat, que més endavant serà coneguda com a Son Calbet, feia partió amb el camí reial de Son Rapinya, Son Pisà, les Cases Noves i la resta de Son Dameto (ARM, Not. R-534, f. 358).

Josep Salas Salas, de Son Quint, fou una persona de renom a la contrada, braç dret del trinitari exclaustrat Miquel Ferrer Bauçà. Participà activament i econòmicament en les obres de construcció de la nova església de la Vileta, finalitzades parcialment el 1843. A més a més, pagà la capella de Sant Josep. Amb eloqüència ho testimonia el retrat a l’oli pintat per Melchor Umbert a mitjan segle XIX, custodiat a la sagristia de l’església de la Vileta —i del qual hi havia còpia exacta a les cases de Son Dameto—, que duu la llegenda: «Añy 1843. L’honor Jusep Salas, de Son Quint, altres y el potble no s’aturaren fins a cubrí mitja iglésia de sa Vileta, comensada l’añy 14. Am 4 pams de paret cessà l’obra fins a l’añy 50. Per malaltia del qui a més pagà sa capella de San Jusep.» Morí el 13 de juny de 1860, amb testament i codicil que havia ordenat, respectivament, el 9 d’abril de 1834 i el 30 de novembre de 1848 en poder del notari Jaume Rosselló, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill José (†1836), amb substitucions a favor dels altres fills: Juan, Rafael, Francisca i Ana Salas Llabrés. Aleshores, Son Dameto ocupava una superfície de 48 quarterades i valia 80.000 pessetes. Confrontava, al nord, amb Son Peretó —de Jorge San Simón Montaner, marquès del Reguer—; al sud, amb les Cases Noves —de Miguel Pascual Roca— i la porció de 6 quarterades procedent de Son Dameto —que aleshores era de Francisca Salas Roca—; a l’est, amb el camí de la Vileta, i, a l’oest, amb el camí de Son Rapinya i Son Moix Blanc —de Francisca, Isidoro i Rosalía Aguiló Cortés— (Carrió, 2006: 45-57; RP2, 4584-terme, 1a; RP6, 145-terme, 6a).

Juan Salas Llabrés es casà amb Margarita Sancho i en foren fills José, Sebastián, Francisca, Catalina, Margarita i Ana. Morí viudo el 14 de març de 1884, a l’edat de 69 anys, amb testament que havia disposat el 23 de novembre de 1882 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills José i Sebastián —conradors—, els quals, amb escriptura de 26 d’abril següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Dameto i la casa familiar, situada al carrer de la Pau (RP2, 4584-terme, 2a).

José Salas Sancho es casà amb María Llabrés Pons —filla de Gaspar Llabrés Llull—, de qui no deixà descendència. Morí el 9 de desembre de 1909, amb testament que havia ordenat el 13 de juliol de 1884 en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietaris, els fills pòstums i naixedors. Per al cas de morir sense descendència —com així ocorregué—, nomenava hereva propietària la seva esposa, la qual, si moria sense testar, havia de deixar els béns al seu germà Sebastián Salas Sancho. La substitució no tengué efecte perquè María Llabrés Pons, al testament que ordenà el 5 de juny de 1924 en poder del notari José Socías Gradolí —efectiu per la seva mort el 24 de setembre de 1928, a l’edat de 75 anys—, instituí hereu universal propietari el seu nebot Juan Pizá Salas —natural de Bunyola—, qui, amb escriptura de 21 de maig de 1929 autoritzada per dit notari Socías, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia una meitat indivisa de Son Dameto (íd., 5a).

Sebastián Salas Sancho es casà amb Catalina Terrades Covas (†1947), de qui nasqué Sebastián. Morí el 28 de novembre de 1928, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1926 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill, qui, amb escriptura de 31 de gener següent autoritzada pel mateix notari, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia l’altra meitat indivisa de Son Dameto (íd., 4a).

Mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1929 autoritzada per dit notari Alemany, Juan Pizá Salas i Sebastián Salas Terrades procediren a la divisió dels béns que posseïen per indivís, entre els quals hi havia Son Dameto. Juan Pizá Salas s’adjudicà una porció de 25 quarterades, 3 quartons i 1 hort que prengué per nom Son Dameto de Baix. Valia 30.000 pessetes i confrontava, al nord, amb la resta de la propietat i Son Moix Blanc; al sud, amb les Cases Noves i Son Calbet; a l’est, amb el camí de la Vileta, i, a l’oest, amb el camí de Son Rapinya. Sebastián Salas Terrades s’adjudicà la part restant, de 24 quarterades, 2 quartons i 3 horts, amb les cases principals, que passà a denominar-se Son Dameto de Dalt. Valia 50.000 pessetes i confrontava, al nord, amb Son Peretó; al sud, amb Son Dameto de Baix —de la qual se separava per una línia recta que arrencava des del cantó de Son Moix i seguia fins al camí de la Vileta—; a l’est, amb el camí de la Vileta, i, a l’oest, amb Son Moix Blanc (íd., 6a-7a; RP2, 14055-terme, 1a).

Juan Pizá Salas era net i hereu de Francisca Salas Roca —casada amb Francisco Pizá Oliver—, qui, molt probablement, era filla de Rafel Salas Salas, a favor del qual s’adjudicà una porció de Son Dameto de 6 quarterades que prengué per nom Son Calbet. Aquesta morí el 19 de juliol de 1886, amb testament que havia disposat al terme de Bunyola el 20 de gener de 1880 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu el seu pubil, Rafael Pizá Salas (†1880), amb substitució que tengué efecte a favor dels fills d’aquest: Juan, Francisco, Rafael, Francisca i Margarita Pizá Salas, ço és, el primer com a hereu i tots cinc com a legitimaris. Juan Pizá Salas es casà amb Francisca Arnau Rosselló (†1950) i en foren fills Magdalena, Julián i Rafael. Morí a Palma el 28 d’abril de 1941, amb testament que havia ordenat el 16 anterior en poder del notari Juan Alemany Valent, en què, després de llegar diverses propietats a la seva filla Magdalena i als seus nets María de la Concepción i Manuel Fiol Pizá —fills de Pedro Fiol Barceló—, prellegà al seu fill Julián «el chalet que habitan los ingleses en Son Dameto», amb una meitat de la païssa, estable, vaqueria i aljub, i al seu fill Rafael, «la casa de Son Dameto llamada del colono» i la meitat restant de la païssa, estable, vaqueria i aljub. Nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietaris en parts iguals, els seus fills Julián i Rafael, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de març de 1947 autoritzada per dit notari Alemany. L’herència comprenia també les terres de Son Dameto de Baix, que foren inscrites a favor de Julián i Rafael per meitats indivises. Tant el xalet dels anglesos com la casa de l’amo se situaven dins Son Calbet (RP11, 4584-terme, 7a; RP11, 10653-terme, 3a).

El 25 d’agost de 1959, davant el notari José Masot Novell, els germans Pizá Arnau vengueren al comerciant Luis Plantalamor Rovira, per preu de 948.003,75 pessetes, una porció de 21.066,75 m² que confrontava amb el camí de la Vileta i les Cases Noves. Damunt una part d’aquesta parcel·la es projectà la construcció de 234 habitatges de renda limitada subvencionada, segons projecte aprovat el 30 de maig anterior. La propietat fou, successivament, de la societat civil particular Urbanización Vista Alegre (1961), del misser Andrés Estarellas Nadal (1963) i del també misser José María Lafuente López, qui la parcel·là (RP11, 31067-terme).

Amb escriptura de 10 d’octubre de 1962 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Pizá Arnau agruparen Son Dameto de Baix i Son Calbet sota una mateixa finca registral —que ocupava una superfície conjunta de 204.915,25 m²— i n’iniciaren el procés d’urbanització (RP11, 1404-III, 1a).

Rafael Pizá Arnau morí a Palma el 12 de juny de 1979, amb testament que havia ordenat l’11 de novembre de 1944 en poder de dit notari Alemany, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Josefa Aguiló Cortés, i propietària, la seva filla María Francisca, les quals, mitjançant escriptura de 17 de gener següent autoritzada per dit notari Chacártegui, s’adjudicaren la casa denominada de l’amo en virtut del prellegat que li havia fet Juan Pizá Salas al seu fill Rafael. El conjunt constava de casa de dues plantes de 115 m², unes dependències contigües de 200 m² i un terreny annex de 585 m² i tenia entrada pel nombre 20 del carrer del Contraalmirante Martín Costa. D’altra banda, Julián Pizá Arnau inscrigué al seu favor la casa denominada dels anglesos —de 230 m² i terreny annex de 986 m²—, amb entrada pel nombre 18 de dit carrer, que fou venuda el 2 de juliol següent per 430.000 pessetes al metge Miguel Ribas Garau i a la seva esposa, María Francisca Pizá Ferrer (RP11: 13296-VI, 13301-13302-VI).

Sebastián Salas Terrades es casà amb Concepción Font Philip, de qui nasqué un únic fill, l’apotecari Sebastián Salas Font. Morí el 22 d’abril de 1982, amb testament que havia ordenat el 5 d’abril de 1937 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietari, el seu fill, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 28 de juny de 1982 atorgada en poder del notari Florencio Villanueva Echeverría (RP2, 6921-VI, 1a).

Amb motiu de la construcció del tram III-A de la Via de Cintura, Son Dameto de Dalt patí l’expropiació de 36.200 m². Es tractava de la finca marcada al plànol del projecte amb el nombre 16. El 5 de febrer de 1987, el Consell de Govern de la CAIB acordà la declaració d’urgent ocupació dels terrenys afectats de l’expropiació i, el 3 de març següent, s’aixecà l’acta prèvia d’ocupació. La parcel·la fou ocupada a les 14:00 del 10 de juliol següent. Aquesta infraestructura viària dividí la propietat en dues porcions: una de gairebé 6 quarterades que feia partió amb Son Dameto de Baix, la via de cintura, el camí de la Vileta i Son Moix Blanc, i una altra de 14 quarterades —amb les cases— que confrontava amb la via de cintura, Son Peretó, el camí de la Vileta i Son Moix Blanc (íd., 2a; AGCM, 25393/2).

Amb escriptura de primer d’agost de 2000 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, Sebastián Salas Font vengué una quota del 93,89% del que restava de Son Dameto, per preu de 9.916.699,72 euros, a l’entitat Hansa Urbana SA, la qual, al seu torn, vengué (2001) una meitat indivisa de la participació indivisa d’aquesta propietat a l’entitat Realia Business SA per 19.363.346,26 euros i una participació de l’1,52% a l’entitat Club de Golf Alicante SA (RP2, 6921-VI, 2a-3a).

El Pla parcial del sector Son Dameto de Dalt SUNP 33-01 fou aprovat provisionalment el 24 de juliol de 2001. La Junta de compensació fou constituïda el 10 d’octubre següent. El Pla fou aprovat definitivament per acord del Ple de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 24 de juliol de 2002 i fou protocol·litzat amb escriptura de 30 següent autoritzada per dit notari Alonso Cuevillas. De l’execució del Projecte de compensació SUNP 33-01 Son Dameto de Dalt, en resultaren 34 parcel·les lucratives, una de les quals —que ocupava una superfície de 7.281 m² i comprenia les cases principals del rafal— se l’adjudicà Sebastián Salas Font. Aquest morí a Palma el 6 d’octubre de 2015, amb testament que havia disposat el 30 de novembre de 1995 en poder del notari Gonzalo López Fando Raynaud, en què, després de declarar que mancava d’ascendents i descendents, nomenava hereva universal Margarita Bou Barbosa —filla d’una cosina segona del testador—, qui acceptà l’herència mitjançant escriptura d’11 de desembre següent autoritzada per la notària Blanca González Miranda Sáenz de Tejada. L’11 de desembre de 2017, davant el notari d’Eivissa Juan Acero Simón, Margarita Bou Barbosa vengué la parcel·la que comprenia les cases principals de Son Dameto a l’entitat Yacht Service and Assistance SL. Aleshores, les cases —de 1.483 m²— estaven marcades amb el nombre 20 del carrer d’Andalusia i es trobaven damunt una parcel·la de 7.279 m² (RP2, 57946-VI, 1a-3a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s