El Camp d’en Barceló

El Camp d’en Fornés

La propietat es formà per la unió de tres camps situats a devora les murades de la ciutat que adquiriren el conrador Antoni Barceló i la seva filla Joana, casada amb el paraire Jaume Fornés. Prengué ambdues denominacions d’aquests personatges.

Aquests tres camps apareixen documentats als estims de 1578 a nom del paraire Gabriel Pasqual —200 lliures—, del misser Jaume Moranta —700 lliures— i de Joan Rosselló —337 lliures 10 sous— (ARM, D-1251, f. 149v).

El primer camp, d’unes 3 quarterades de superfície, l’adquirí Antoni Barceló del paraire Pau Cerdà el 13 de març de 1600. Era tengut sots alou del rei de la porció que fou de Nunó Sanç. Prestava 1 sou cens alodial al rei, 3 lliures als hereus de Joanot Berard, 3 lliures a Asbert Pacs, 2 lliures 8 sous a Bartomeu Olesa i 12 sous a Rafel Bibiloni. Feia partió amb terres de la senyora Moranta, terres dels hereus de Jaume Antoni Serralta, el camí de Puigpunyent i la via pública que es trobava a devora la vall de les murades. Segons l’acta de compravenda, Pau Cerdà el tenia per venda que li signaren Sebastià Ferrà i la seva esposa, Anna, el 6 d’octubre de 1594, i Sebastià Ferrà el tenia per venda que li feu Pasqual Pasqual el 10 de novembre de 1582. Aleshores, ocupava una superfície de 2 quarterades, tenia unes cases edificades i confrontava amb dues vies públiques i els camps de Francesc Serralta, Jaume Massanet i Cristòfol Moll. Pasqual Pasqual el tenia com a hereu de son pare, el paraire Gabriel Pasqual, segons el testament que disposà el 4 de maig de 1564 en poder del notari Julià Oliver, i aquest el tenia per venda que li signaren el blanquer Damià Perpinyà i la seva esposa, Margarita, el 3 de març de 1543. L’acta de compravenda de 1582 assenyala que el rei i la Universitat havien ocupat part dels terrenys d’aquest camp per a ampliar la fortificació. D’altra banda, dins la propietat es trobava una peça de terra amb forma de vela llatina i cases edificades que Gabriel Pasqual havia adquirit del procurador reial Jordi Sant Joan el 29 d’octubre de 1566 (ARM, ECR-534, f. 291; ARM, ECR-610: f. 15v, 515; ARM, ECR-1106, f. 321v).

El segon camp l’adquirí Antoni Barceló del doctor en drets Felip Moranta amb instrument de 5 de gener de 1604 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials. Ocupava una superfície d’unes 6 quarterades, tenia unes cases ruïnoses i era tengut sots alou del rei de la porció que fou de Nunó Sanç, franc de cens. S’imposà un cens de 40 lliures. Feia partió amb el camí de les Mans, el camp i cases del conrador Gabriel Bassa, el camp del comprador —abans de Gabriel Pasqual— i el camp de Joan Antoni Garcies Julià —antigament de Francesc Serralta. Felip Moranta el tenia per donació que li signà en contemplació de matrimoni Praxedis Caldentey —viuda del conseller reial Jaume Moranta— el 31 d’agost de 1599 davant el notari Jaume Soler. Aquella el tenia com a hereva universal del seu espòs, segons el testament que disposà el 28 d’agost de 1581 en poder del notari Guillem Socies. Jaume Moranta el tenia com a hereu universal de son pare, el notari Felip Moranta, segons el testament que ordenà el 5 de setembre de 1563 en poder del notari Antoni Palou. Aquest el tenia per venda que li signaren Jaume Verger i la seva esposa, Magdalena, el 23 de gener de 1557 (ARM, ECR-535, f. 261; ARM, ECR-1106, f. 569v).

Antoni Barceló testà el 25 de juliol de 1630 en poder del notari Joan Agustí Alemany i feu hereva universal la seva filla Joana, qui, el 31 de juliol de 1636, rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer del Sitjar, i els dos camps abans esmentats, que aleshores formaven una peça de terra de 8 quarterades conradisses que feia partió amb el camí de les Mans, terres de Joan Antoni Güells, Menor, les murades de la ciutat i terres d’Antoni Garcies, de la Capelleria (ARM, Not. P-863, f. 13).

Joana Barceló, casada amb el paraire Jaume Fornés, amplià la propietat amb la compra d’un tercer camp al mercader Joan Antoni Güells mitjançant instrument de 30 d’octubre de 1642 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials. Ocupava una superfície de 2 quarterades i era tengut sots alou del rei de la porció que fou de Nunó Sanç. Se situava entre les portes de Santa Caterina i de Jesús i feia partió amb terres de la compradora, el camí de les Mans i la vall de les murades de la ciutat. Joan Antoni Güells el tenia per establiment que li signaren Pereta Lladó —viuda del paraire Antoni Simó, «dicto de la Cova»— i el seu fill el 24 de març de 1623 a l’escrivania de Cartes Reials (ARM, ECR-548, f. 315; ARM, ECR-545, f. 500).

Fill de Jaume Fornés i de Joana Barceló fou Antoni, qui testà el 7 d’octubre de 1681 en poder del notari Jaume Campamar i nomenà hereu universal el seu fill Jaume —prevere—, i marmessor, Sebastià Fornés —prevere i beneficiat de la Seu—, el qual rebé l’inventari de béns del difunt el 17 de febrer següent. Comprenia els mateixos béns documentats a l’inventari d’Antoni Barceló, amb la diferència que la propietat ja era denominada el Camp d’en Barceló i comprenia el camp adquirit (1642) per Joana Barceló (ARM, Not. 1824, f. 116).

Segons els estims de 1685, era un camp que pertanyia al prevere Sebastià Fornés i valia 2.500 lliures. Se situava «anant per el mateix camí de Puigpuñent, a la mà dreta, comensant la murada» (ARM, D-1253, f. 196).

Jaume Fornés morí el 23 de juliol de 1712, amb testament que havia disposat el 8 anterior en poder del notari Joan Campamar, en què nomenà hereva universal la seva germana Antonina, esposa del tintorer Pere Antoni Ripoll, qui, al testament que ordenà el 15 de març de 1713 en poder del mateix notari, feu hereu universal el seu fill Jaume, el qual, per part de pare, era també propietari d’alguns béns situats a prop de les murades de la ciutat (ARM, ECR-1122, f. 45).

Jaume Ripoll Fornés morí el 19 d’abril de 1749, amb testament que havia ordenat el 14 anterior, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Maria Anna Cantallops, i propietari, el seu nebot Pere Antoni Ripoll, escrivà. Dos dies després, la viuda i altres administradors testamentaris reberen l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer del Call, unes altres cases contigües a les anteriors, una botiga al carrer de Bonaire, tres botigues i tres algorfes al carrer del Sitjar, 1 quartó de terra a devora les murades al camí d’Ítria, el Camp d’en Barceló —d’unes 9 quarterades, a devora el Fortí del Tirador—, unes cases a Fornalutx i diversos olivars, horts i vinyes a Sóller (ARM, Not. T-361, f. 332).

Pere Antoni Ripoll testà el 14 de juliol de 1770 en poder del notari Joan Nicolau Clar i feu hereu universal el seu fill Jeroni —doctor en drets—, nascut del seu matrimoni amb Caterina Pelegrí (ARM, ECR-1122, f. 45).

Segons l’Apeo (1818), la propietat era denominada el Camp d’en Fornés, valia 5.200 lliures i ocupava una superfície de 7 quarterades —de camp de segona qualitat— i 1 quartó —de camp de reguiu de primera qualitat— (ARM, D-1530, f. 142).

Jeroni Ripoll Pelegrí es casà amb Joana Anna Martí i en foren fills Pedro Antonio —militar— i Catalina. Morí sense testar el 30 d’octubre de 1821 i la propietat passà a Pedro Antonio després d’haver pagat la llegítima corresponent a la seva germana (RP11, 3581-terme).

El 1868, Pedro Antonio Ripoll Martí sol·licità permís a les autoritats militars per a construir dins el Camp d’en Barceló una casa baixa, una sínia, un safareig i un molí de vent aiguader de fusta, a l’empara del decret dictat l’octubre d’aquell any per la Junta Revolucionària, que permetia edificar dins les zones militars de Palma. Fins en aquell moment, la propietat no comptava amb cases perquè es trobava dins la primera zona polèmica de la ciutat. Aleshores, ocupava una superfície de 6 quarterades i 245 destres, valia 5.000 pessetes i era travessada pel camí de Ronda. Confrontava, al sud, amb els molins de vent de Miguel Ferrer i Francisco Bosch; a l’est, amb el glacis de la fortificació i el Fortí; a l’oest i al nord, amb el Camp d’en Serralta —de Nicolás Brondo—, i, al sud-oest, amb el camí de Son Rapinya (íd.; AIMB, Comandancia de Obras, 515/4, n. 31).

El 27 d’octubre de 1872, Pedro Antonio Ripoll Martí sol·licità permís a les autoritats militars per a construir dins la propietat una barriada que donàs continuïtat a les ja projectades a Santa Caterina i al Camp d’en Serralta. La llicència li fou concedida per reial ordre de 21 de novembre següent amb aquestes condicions: 1) els carrers s’havien d’adequar al disseny establert al plànol aixecat per al Camp d’en Serralta; 2) havia de deixar lliure la prolongació del carrer o via militar —actual carrer del Comte de Barcelona—; 3) els compradors de parcel·les havien de comunicar a la comandància d’enginyers el dia d’inici de les obres del que s’hi construís i el nom del mestre d’obres encarregat de dirigir-les; 4) les cases havien d’esser edificades d’acord amb les condicions prevengudes a la reial ordre de 13 de febrer de 1845 (RP11, 3581-terme; AIMB, Comandancia de Obras, 517/2, n. 29).

El 1879, s’inicià l’establiment de la propietat, que s’estenia, aproximadament, entre els actuals carrers del Comte de Barcelona —abans, successivament, Fátima i Hornabeque o via militar— i Ramón y Cajal —abans lletra M—, el passeig de Mallorca —abans lletra K—, el carrer de Teodor Llorente —abans nombre 41—, l’avinguda de l’Argentina —abans, successivament, carrer lletra I, ronda de Poniente i camí de Ronda— i el carrer de la Indústria —abans, successivament, camí de Son Rapinya i de Puigpunyent. Les primeres segregacions les feu el mateix Pedro Antonio Ripoll Martí entre 1879-81 i es concentraren en la porció triangular delimitada pels carrers de la Industria i d’Hornabeque i el camí de Ronda, dividida en dues illetes pel carrer de Rodríguez de Arias. Els compradors foren el moliner Martín Bestard Sans —236,68 m²—, La Harinera Mallorquina SA —998,79 m²—, el boter Jaime Sastre Triay —1.052,1 m²—, el cuiner Antonio Sans Terrades —177,96 m²— i la Compañía Industrial y Mercantil de Mallorca SA —3.342,8 m²— (RP11, 3581-terme).

Pedro Antonio Ripoll Martí es casà amb Antonia Matheu Coll (†1908) i en foren fills Jerónimo —metge—, Pedro, Antonio i María del Carmen (†1903). Morí el 13 d’agost de 1883, amb testament que havia disposat el 24 de febrer anterior en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què llegà part dels béns de l’herència als seus fills Pedro i Antonio en concepte de llegítima; deixà 10.000 pessetes i cinc accions de la Sociedad Agrícola, Industrial y Comercial de Manacor a la seva filla, María del Carmen, en concepte de llegítima; nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietari de la resta de béns, el seu fill Jerónimo. Amb escriptura de 30 de maig de 1890 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el Camp d’en Barceló o d’en Fornés, que, després de les segregacions efectuades i d’una recent canació, ocupava una superfície de 6 quarterades i 136 destres i valia 4.000 pessetes. La propietat era travessada pels carrers d’Hornabeque —d’est a oest— i de Rodríguez de Arias —de sud-est a nord-oest— (íd.).

Després d’un període de gairebé 10 anys sense efectuar-se cap segregació, Antonia Matheu Coll i els seus fills vengueren algunes parcel·les més entre 1890-92, també procedents de la mateixa porció triangular abans esmentada. Els compradors foren Gumersindo Pujol Alemany —200 m²—, Gabriela Rigo Adrover —154 m²— i els cònjuges Francisco Fernández Almagro i Francisca Massanet Pou (íd.).

Amb escriptures de 27 de juliol de 1908 i 4 de febrer de 1909 autoritzades pel notari Miguel Pons Pons, els germans Jerónimo, Pedro i Antonio Ripoll Matheu, d’una banda, i les germanes Joaquina i Carmen Sánchez Ripoll i Salvador María Sánchez de Mendiluce —filles i viudo, respectivament, de María del Carmen Ripoll Matheu—, de l’altra, procediren a la divisió dels béns de les herències de Pedro Antonio Ripoll Martí i Antonia Matheu Coll, entre els quals hi havia el que romania del Camp d’en Barceló, que se l’adjudicà Jerónimo. Aleshores, la propietat comprenia casa, quadra, sínia i safareig (íd.).

Entre 1909-15, Jerónimo Ripoll Matheu vengué alguns trasts més, sobretot de les illetes delimitades pel Fortí i pels carrers lletra K —passeig de Mallorca—, nombre 41 —Teodor Llorente— i lletra I o ronda de Poniente —avinguda de l’Argentina. Els compradors foren l’industrial Jaime Magraner Vidal —5.150 m²—, Andrés Bestard Payeras —1.164,1 m²—, Antonio Alfredo Llompart Juliá —585 m²—, José Salvá Mínguez —461 m²—, Guillermo Ferrer Pujadas —690 m²— i els mestres picapedrers Antonio Porcel Juan, Jaime Sabater Roca i Pedro Rosselló Vidal —7.573,23 m²— (íd.).

Amb escriptures de 19 d’abril i 22 d’octubre de 1917 autoritzades pel notari Rafael Togores Palou, Jerónimo Ripoll Matheu vengué per 5.000 pessetes el que restava de la propietat —24.766 m²— a l’enginyer Antonio Ballester Llambías —50%—, a l’ajudant d’enginyer de forests José Sancho Vidal —30%—, al militar Emilio Feliu Arbona (†1927) —10%— i al pèrit agrònom Eugenio Aguiló Aguiló —10%—, els quals es constituïren en societat civil particular. La propietat era afectada del Proyecto de ensanche de Palma de Mallorca (1901), que la dividia —pels carrers que la travessaven— en cinc porcions urbanitzables de 401 m², 1.690 m², 7.806 m², 4.515 m² i 1.564 m² —amb la casa principal— i en terrenys no edificables —8.790 m²— destinats a l’obertura de carrers (íd.).

Entre 1920-27, vengueren totes les parcel·les i consolidaren l’entramat urbà delimitat per les vies denominades actualment carrer de Teodor Llorente, avinguda de l’Argentina, carrer de Ramón y Cajal i passeig de Mallorca. Els compradors foren Juncosa y Sagristá Sociedad en Comandita —1.564 m² amb la casa principal—, els cònjuges Juan Marimón Fernández i Antonia Espases Ramón i Elías Contreras Montejo i Francisca Espases Ramón —330 m²—, els cònjuges Jesús Peñuela Aguado i María Font Gili —300 m²—, l’Instituto de Religiosas de la Visitación de Santa María —11.720 m²—, María Mestre Gomila —680 m²—, els cònjuges Juan Roca Rebassa i Catalina Tomás Pujol —300 m²— i Rafael Pons Bennásar —300,45 m²— (íd.).

La parcel·la que comprenia la casa principal, amb quadra, sínia i safareig, fou adquirida —com s’ha expressat al paràgraf anterior— per Juncosa y Sagristá Sociedad en Comandita, per preu de 15.000 pessetes, mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. Se situava, aproximadament, entre els actuals carrers de Rodríguez de Arias i de la Indústria i l’avinguda de l’Argentina. Juncosa y Sagristá Sociedad en Comandita fou constituïda davant el notari José Alcover Maspons el 25 d’octubre de 1916 per Lamberto Juncosa Masip, Leopoldo Sagristá Llompart i Guillermo Borrás Palmer (RP11, 11173-terme, 1a).

A la mort de Leopoldo Sagristá Llompart —ocorreguda el 5 de maig de 1923—, la viuda —María de la Concepción Pons Talladas— i els altres dos socis dissolgueren Juncosa y Sagristá Sociedad en Comandita i fundaren la raó social Lamberto Juncosa y Compañía Sociedad en Comandita, dedicada a la fabricació i venda de mobles, amb un capital social de 140.000 pessetes (íd., 3a).

Amb escriptures de 4 de desembre de 1926 i 26 de març de 1927 autoritzades pel notari Juan Alemany Valent, dissolgueren la raó social Lamberto Juncosa y Compañía Sociedad en Comandita, feren la corresponent liquidació i adjudicaren la parcel·la que comprenia les edificacions antigues —valorada en 30.000 pessetes— a Guillermo Borrás Palmer, qui, amb escriptura de 3 d’abril de 1935 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, la vengué a Lamberto Juncosa Masip per 30.000 pessetes. Aquest morí viudo el 24 de febrer de 1941. Del seu matrimoni amb Enriqueta Iglesias Oromí (†1935) nasqueren set fills: Lamberto, Enrique, Pilar, Josefa, Juan, Ángel i Luis, els quals, mitjançant escriptura de 26 d’agost de 1947 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengueren la propietat a l’entitat Inmobiliaria Mallorca SA per 100.000 pessetes. Aleshores, ocupava una superfície de 1.185 m² —després d’algunes segregacions— i les construccions antigues havien estat enderrocades. Al seu lloc, hi havia un edifici de planta baixa, semisoterrani i algorfa que confrontava amb els carrers de Rodríguez de Arias i de la Industria. El 16 de març de 1962, davant dit notari Chacártegui, Inmobiliaria Mallorquina SA la vengué per 100.000 pessetes a l’industrial Ángel Juncosa Iglesias, qui, el 1973, demanà llicència a l’Ajuntament de Palma per a esbucar el dessusdit edifici, segons projecte dels arquitectes Antonio Coll Bucher i Antonio Juncosa Aysa. El 14 de febrer de 1978, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, l’entitat Edificaciones y Promociones TRISA SA declarava que damunt el solar s’havia construït un edifici que tenia entrada pel nombre 8 del carrer de la Industria i 3 de Rodríguez de Arias (íd.: 1a, 4a-5a, 12a-14a; AMP, LO-73/4342; RP11, 8074-VI, 1a).

Un altre solar important —que realment n’eren dos separats pel futur carrer de Menorca— que sorgí de la parcel·lació del Camp d’en Barceló fou el que adquirí l’Instituto de Religiosas de la Visitación de Santa María, vulgarment saleses. La porció més gran ocupava una superfície de 7.806 m² i confrontava amb els actuals carrers de Simó Ballester —abans, successivament, Ruiz de Alda, Lacy i lletra N—, Menorca —abans nombre 38— i Fra Luis de León —abans, successivament, Tirant lo Blanch i nombre 40— i l’avinguda de l’Argentina. En aquesta parcel·la era on se situava el convent —traslladat posteriorment a Son Hugo—, el qual tenia entrada pel nombre 32 de la ronda de Poniente. L’adquiriren per 3.000 pessetes el 8 de juny de 1922 davant el notari Pedro Alcover Maspons quan n’era mare superiora María Juana Rubí Mateu. Entre 1956-66 fou totalment venuda en solars a l’Ajuntament de Palma —5.000 m²—, l’industrial Lorenzo Fluxá Figuerola —380,39 m²—, Magdalena Martorell Pons —1.153,84 m²—, Rafael Pomar Pomar i Juan Moyá Bestard —546,55 m²—, José Ferrer Soriano i Antonio Moyá Nicolau —514,25 m²— i Jerónimo i Mariano Palou de Comasema Ripoll —497,86 m². La porció més petita ocupava una superfície de 3.914 m² i se separava de l’altra pel futur carrer de Menorca. L’adquiriren per 3.000 pessetes el 24 de maig de 1927 davant dit notari Alcover quan n’era mare superiora María Serafina Pérez Martínez. Entre 1944-57 fou venuda en solars, els més extensos dels quals —1.098,05 m² i 1.118,24 m²— foren adquirits —per 137.312,5 pessetes i 139.780 pessetes, respectivament— per l’Estat, Ram de Guerra, que hi construí (1947) dos edificis: un per a residència de sotsoficials fadrins del regiment d’artilleria nombre 23 —amb entrada pels nombres 24 i 26 del carrer de Ruiz de Alda— i un altre per a residència d’oficials fadrins del regiment d’infanteria nombre 47 amb capacitat per a 60 oficials fadrins (RP11: 11781-terme, 13440-terme, 22616-terme, 28516-terme).

Una altra parcel·la resultant fou la que adquirí l’Ajuntament de Palma per permuta amb les saleses. Tenia una superfície de 1.045,75 m² —575,75 m² del Camp d’en Barceló i la resta procedent de l’enderrocament de les murades— i confrontava amb el passeig de Mallorca. La idea inicial (1955) era construir-hi 24 habitatges de renda limitada, però a petició de l’Asociación de la Prensa de Baleares —quan n’era president el periodista Miguel Vidal Seguí— l’Ajuntament la hi cedí (1963) en permuta. A canvi, l’associació havia de transferir a Cort la titularitat del teatre que s’havia de fer a l’edifici que pretenia aixecar sobre dita parcel·la, per a la construcció del qual disposava d’un termini de 5 anys. Per tal de sufragar les obres, l’associació vengué (1964) una participació del 85,16% de l’immoble al constructor Pedro Nadal Salas per 701.126 pessetes. L’edifici, denominat Casa Miguel de los Santos Oliver, fou inaugurat oficialment l’11 de juny de 1965 (RP11, 28094-terme; París-Baleares, n. 126, juliol-agost 1965).

Un altre solar resultant de la parcel·lació del Camp d’en Barceló i de l’enderrocament de les murades fou el que ocupà el Frontón Balear. La parcel·la —de 4.773,36 m²— estava formada per una porció de terreny de 1.182,92 m² procedent del Camp d’en Barceló i per una altra de 3.590,44 m² procedent de la part del recinte fortificat que comprenia el bastió del Sitjar i el Fortí. Ambdues porcions foren agrupades pel seu propietari, Juan March Servera, qui les adquirí, ço és, la procedent del Camp d’en Barceló (1925) dels mestres picapedrers Antonio Porcel Juan, Jaime Sabater Roca i Pedro Rosselló Vidal —els quals, al seu torn, l’havien comprada (1915) a Jerónimo Ripoll Matheu— i la procedent de l’enderrocament de les murades del Progreso Urbano SA. Aleshores, la propietat confrontava amb la plaça lletra S —ara Fortí— i els carrers lletra K —ara passeig de Mallorca—, nombre 36 —ara Eivissa— i nombre 39 —ara Mateu Obrador. El 1932, Emilio Tramullas Perales —com a director de la Banca March— la vengué a Frontones y Espectáculos SA, que l’adquirí representada pel seu president, el misser Juan Lladó Vallés. El 1933, el misser Lamberto Franco Jaumandreu —en representació de Frontones y Espectáculos SA— l’aportà a Baleares de Frontones y Espectáculos SA, constituïda a Barcelona per dit Lladó, el procurador Juan Cadira Menta i Juan Marsans Peix. Sobre aquests terrenys es construí un edifici destinat a frontó conegut amb el nom de Frontón Balear —enderrocat el juliol de 1977. Les obres foren valorades en 800.000 pessetes. El 1939, se segregà a favor de Justo Solá Vicens una porció de 1.375,79 m² que confrontava amb l’actual plaça del Fortí (RP8, 1912-Llonja; RP11: 10342-terme, 14998-terme).

Altres solars procedents de la parcel·lació del Camp d’en Barceló foren els que compraren l’industrial Lorenzo Fluxá Figuerola —969 m² on construí (1967) un edifici de 10 plantes amb entrada pel nombre 22 del carrer de Menorca— i l’enginyer industrial Pedro Sansó Riera i el comerciant Ernesto Escalas Chameni —642,8 m² on Pedro Sansó Riera construí (1948) un edifici que fou convertit (1952) en l’Hotel Jaime Primero quan l’adquiriren Juan Bauzá Rullán, Juan Casals Thomás, Sebastián Cirerol Grau, Lorenzo Cirerol Grau i Juan Carmelo Kirchhofer Vilardell, amb entrada pels nombres 11, 13 i 15 del passeig de Mallorca— (RP11: 24745-terme, 30020-terme).