L’Hort d’Avall

L’Hort de Baix

La propietat se situava a la barriada de Santa Caterina. Es formà en el segle XVI mitjançant la unió de diversos vergers procedents de les terres que la família Brossa tenia a la contrada.

Les notícies més antigues que en tenim són del 22 de juny de 1554, quan el conrador Antoni Rexach l’establí al barber de panys Jaume Espinosa mitjançant acta signada en poder del notari Pere Joan Mas. Aquest l’establí en diverses ocasions, però els nous propietaris acabaven retent-la després d’un temps i retornava a Espinosa. Finalment, amb acta de 10 d’agost de 1568 signada davant el notari Antoni March, la propietat fou adquirida per Anna, esposa de Jeroni Janer (ARM, Not. S-401, f. 25).

El 6 de juny de 1571, Jeroni Janer i el seu fill Jeroni —viudo i fill respectivament d’Anna— establiren l’hort —que antigament eren tres vergers— al prevere Cristòfol Ginard. Aleshores, la propietat comptava amb dues sínies —la Sènia d’Amunt i la Sènia d’Avall— i unes casetes situades a devora el camí de Portopí. Era tenguda sots alou dels hereus de Nicolau Brossa i feia partió amb l’hort del monestir de Santa Caterina, el rafal dels hereus d’en Brossa —posteriorment Son Antic—, per dues parts amb el camí de Portopí, la gerreria de Francesc Burgues i un comú que tenia sortida en aquest hort (íd.).

Amb instrument de 26 de febrer de 1572 autoritzat pel notari Guillem Sureda, Cristòfol Ginard l’establí a l’hortolà Bartomeu Calafat, imposant un cens reservatiu de 40 lliures. Segons l’acta d’establiment, hi havia una torre edificada i el venedor es reservava una part de la propietat. D’altra banda, Ginard era també propietari d’unes altres cases i hortets a la zona procedents de les terres contigües a l’hospital de Santa Caterina sots alou de l’Hospital General. Segons els estims de 1578, Calafat era propietari d’unes cases i hortet valorades en 550 lliures, mentre que Ginard posseïa un «trosset de terra […] com una punta al camí de Sanct Magí ab cases y un aljub» valorat en 75 lliures, una «casa descuberta al carrer de Sanct Magí tinent a la gerraria de don Fran.ch Burgues» valorada en 25 lliures i un hortet valorat en 50 lliures (ARM, Not. 1368, f. 5; ARM, D-1251, f. 150).

El 12 d’octubre de 1580, Bartomeu Calafat reté la propietat, que passà als germans Sebastià, Bartomeu, Mateu, Bàrbara, Joana i Agnès Ginard —hereus de Cristòfol Ginard—, els quals, amb acta de 12 de novembre següent signada davant el notari Guillem Sureda, la vengueren a Sebastià Bertran (ARM, Not. S-403, f. 185).

El 5 de febrer de 1583, Eleonor i el seu fill Bernat Brossa donaren al notari Guillem Sureda el domini directe sobre aquesta propietat. Segons l’acta, la donació es feia pels bons serveis que el notari havia prestat a la família. De llavors ençà i fins al segle XX, la família Sureda i els seus successors —els Pons— posseiran el domini directe sobre la propietat i els seus establits (ARM, Not. 1368, f. 5).

Mitjançant actes de 29 de maig de 1586 i 7 de maig de 1589 signades respectivament davant els notaris Miquel Domenge i Jeroni Janer, Sebastià Bertran i els seus hereus vengueren la propietat al comerciant Gabriel Balle —fill de Mateu—, qui, amb instrument de 30 de gener de 1592 atorgat en poder del notari Pau Ribes, l’establí al notari Gabriel Ciurana. Aleshores, consistia en un hort amb torre. Feia partió amb l’hort de l’església derruïda de Santa Caterina i per dues parts amb el rafal dels hereus del notari Gabriel Antich (ARM, Not. R-343, s/f).

En aquelles saons, tant Gabriel Balle com Gabriel Ciurana signaren alguns establiments de la propietat, la qual cosa facilità el creixement de l’arraval de Santa Caterina. Així, el 9 de setembre de 1596, Gabriel Balle establí unes cases al conrador Antoni Salom i, el 4 d’abril de 1606, Gabriel Ciurana establí a Vicenç Salom un safareig de pertinences de l’hort. Com s’ha assenyalat anteriorment, aquests establits continuaren sots alou de la família Sureda i dels seus hereus i així foren capbrevats en el decenni de 1820 (ARM, S-1385, f. 94v; ARM, Not. S-1388, f. 12v; ARM, Not. O-459, lligall 3, f. 1).

Després de la mort de Gabriel Ciurana, la viuda —Francina— vengué la propietat al prevere Magí Pou —doctor en teologia—, qui, al testament que disposà davant el notari Joanot Bonet, nomenà hereva universal Margarita, esposa del patró català Ildefons Sajols. Mitjançant instrument de 7 de desembre de 1634 atorgat en poder del notari Gaspar Mulet, aquests dos la vengueren al conrador Jaume Bisbal per 96 lliures i l’obligació de pagar el cens de 30 lliures 14 sous a què estava obligada. Aleshores, feia partió amb el camp del monestir de Santa Caterina, el camp de Miquel Francesc Pisà, el safareig de Vicenç Colom, la gerreria del comte de Savellà, l’hort de Francesc Canyelles, les cases d’Esperança Silvestre i les cases de Bartomeu Bou (ARM, Not. M-1444, f. 338v).

Jaume Bisbal testà el 2 de gener de 1640 en poder del notari Domingo Balle i feu hereu universal el seu fill Jaume —paraire—, qui, al testament que ordenà el 2 de juliol de 1652 en poder del notari Bernadí Martorell, nomenà hereva universal la seva filla Francina. El 9 de setembre següent, el prevere Sebastià Carrió —com a procurador de Francina Bisbal— rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia aquesta propietat, la qual aleshores comptava amb cases i sínia. Es trobava arrendada a Gabriel Rosselló, dels Muls, per ànnua mercè de 43 lliures (ARM, Not. M-1460, f. 205).

Francina Bisbal es casà amb el conrador Jeroni Garcias, a qui nomenà hereu universal al testament que disposà el 19 de juliol de 1668 en poder del notari Joan Baptista Llorens. El 22 de juny de 1671, a instàncies de Jeroni Garcias i del notari Valentí Terrers —com a administrador de l’herència—, es redactà l’inventari de béns de la difunta. Aleshores, la propietat consistia en un hort amb cases, sínia i safareig, més unes altres cases derruïdes i contigües que foren antigament del tintorer Cosme Orell, qui les desemparà. Era tenguda sots alou dels hereus del mercader Nicolau Sureda (ARM, Not. M-1652, f. 129).

Segons els estims de 1685, era un hort amb cases que pertanyia a Jeroni Garcias i valia 900 lliures (ARM, D-1253, f. 204).

Jeroni Garcias morí el 5 de desembre de 1694, amb testament que havia disposat dos dies abans en poder del notari Jaume Bauçà, en què nomenà hereu universal el seu fill Joan, teixidor de lli. Aquest morí el 5 d’octubre de 1722, amb testament que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Andreu Cirerols, en què feu hereu universal el seu fill Jeroni, prevere i veïnat de Santa Caterina. Al començament del segle XVIII, Joan Garcias establí algunes parts de la propietat (ARM, Not. 1995, f. 181; ARM, Not. R-476, f. 217).

Segons referències posteriors i mitjançant una acta que no s’ha pogut localitzar, el prevere Jeroni Garcias fideïcometé la propietat.

Més endavant, pertanyé a Joan Garcias Amengual —fill de Miquel i de Caterina—, qui morí a l’arraval de Santa Caterina el 15 de novembre de 1861, amb testament que havia disposat el 6 de febrer de 1856 en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margalida Sintes Nadal, i propietaris, els seus fills: Miguel (†1909) —patró—, Catalina (†1871) —casada amb el mariner Juan Roca Pujol—, Isabel (†1865), Juan —jornaler—, Gabriel —mariner—, Margarita —casada amb el mariner Bernardo Planas Oliver— i Águeda (RP6, 4121-terme, 1a).

El 4 d’agost de 1868, Margalida Sintes Nadal adreçà una instància al capità general de Balears sol·licitant-li permís per a fer algunes obres de millora a la seva propietat denominada l’Hort d’Avall. Concretament, volia empedrar la casa i aixecar algunes parets interiors per a augmentar el nombre d’habitacions, endemés de reparar alguns dels rentadors. L’autorització de l’Exèrcit —que hi donà el vistiplau el 28 següent— era preceptiva perquè se situava dins la primera zona polèmica (AIMB, Comandancia de Obras, 515/1, n. 37).

Amb escriptura de 12 de maig de 1882 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, els germans Garcías Sintes acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia l’Hort d’Avall o de Baix, que aleshores valia 27.000 reials, ocupava una superfície de 8.155,89 m² i confrontava, al nord i a l’est, amb Son Antic; al sud, amb el camí de Ronda, i, a l’oest, amb la propietat de Jorge Juan i les cases de José Juaneda, Bernardino Borrás, Juan Bosch, Bartolomé Esteva, Miguel Monserrat i Francisco Ballester. Era tenguda sots alou de Francisco Pons Umbert (†1870) —com a hereu substitut de José Sureda Lobo (†1829)— i prestava 15 sous cens alodial el dia de Pasqua de Resurrecció a Juana María Sureda Marroig (CNIB, Joaquín Pujol Muntaner, Any 1882, f. 531; RP6, 4121-terme, 1a).

A fi de delimitar la meitat subjecta al fideïcomís fundat pel prevere Jeroni Garcias espectant al primogènit —Miguel Garcías Sintes— i la meitat de lliure disposició del causant —Joan Garcias Amengual—, els germans Garcías Sintes —i els hereus dels germans ja difunts— acordaren dividir-se amistosament l’Hort d’Avall mitjançant l’escriptura abans esmentada. Encarregaren a Matías Lladó que aixecàs un plànol de parcel·lació de la propietat, la qual fou dividida en 24 solars. La urbanització s’estenia, aproximadament, entre els carrers del Rayo —ara Anníbal—, Servet, Pou i Cerdá, el camí de Ronda —ara avinguda de l’Argentina— i la plaça de la Navegación. Miguel Garcías Sintes s’adjudicà íntegrament els solars nombres 1, 2, 3, 7, 8, 11, 12, 16, 17, 19 i 21 —2.337,55 m²— i una porció de 234,34 m², i, per indivís amb els altres cohereus, els solars nombres 10, 15, 18 i 23 —653,95 m². Tots els cohereus —en la seva proporció— s’havien de fer càrrec del cost d’enderrocar les construccions antigues existents —bugaderia, rentadors i sínia—, tot i que havien d’esperar que Margalida Sintes Nadal construís una nova bugaderia a un trast que se li havia adjudicat en usdefruit —en un termini de dos mesos— i que rebia aigua de la fàbrica de farina. Una part de la propietat no era edificable perquè segons el pla d’eixample s’havia de destinar a plaça i vies públiques (RP6: 4121-4134-terme, 4206-terme).

El 1887, Miguel Garcías Sintes ja s’havia desfet de tots els trasts, excepte dues porcions de 198,4 m² —solar nombre 2— i 234,34 m². Els compradors foren Isabel Moll Flexas, Paula Terrades Borrás, Juan Felani Palmer, Magín Bestard Enseñat, Juan Noguera Salvá, Jorge Berga Abraham, Bernardo Palmer Pieras, Francisca Bardisa Servera, Bernardino Borrás Pujol, Felipe Palmer Covas, Juan Palmer Masot, Gabriel Moyá Martí, Juana Crespí Echevarría, Juan Tous Garcías, Antonio Sorá Nadal, Rafael Matas Pujol, Gabriel Estela Company, Juan Porcel Martorell, Bartolomé Moll Bosch, Bernardo Seguí Valleti, José Vallés Bosch, Gabriela Pujol Alemany, María Espases Bosch i l’Ajuntament de Palma (íd.).

Miguel Garcías Sintes es casà amb María Garcías Nadal (†1895) i en foren fills Matías —prevere— i Margarita, els quals residien a Arrecife (Lanzarote). Morí viudo el 26 de gener de 1909, amb testament que havia disposat a l’arraval de Santa Caterina el 16 de febrer de 1893 en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietaris amb designació de béns, els seus fills, els quals, amb escriptura de 30 de març següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia les dues porcions de l’Hort d’Avall que es reservà el difunt i que comprenien: 1) una casa consistent en botiga i algorfa d’un pis que formava dos habitatges, porxo i jardí o corral a darrere, amb dos portals d’entrada pel carrer de Servet; 2) tres botigues marcades amb els nombres 51, 53 i 55 de la ronda de Poniente, una casa marcada amb el nombre 57 de dit carrer que comprenia dos pisos —formant el darrer dos habitatges—, un hort i un local de planta baixa destinat a rentador públic —de 25,14 m², marcat amb els nombres 2, 4 i 6 del carrer de Servet, expropiat (1909) per l’Ajuntament per a alinear el carrer de Servet. Matías s’adjudicà la casa del carrer de Servet i el primer pis de la casa nombre 57 de la ronda de Poniente, amb l’hort corresponent, i Margarita, el segon pis de la casa nombre 57 —que formava dos habitatges—, les tres botigues nombres 51, 53 i 55 i el local de planta baixa destinat a rentador públic (RP6, 4121-terme, 8a; RP6, 4126-terme, 3a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s