Son Gili

Era la primera propietat que hom trobava sortint de la ciutat per la porta de Santa Caterina. Prengué nom del notari Bartomeu Gili, espòs de la propietària, Caterina Salvat.

Les notícies més antigues que en tenim són del 19 de febrer de 1524, quan els germans Joan —doctor en drets— i Nicolau Berard i sa mare, Elisabet, la vengueren al paraire Antoni Torres. Aleshores, la propietat consistia en una vinya i era tenguda per la major part sots alou de l’Hospital General, i per la part restant, en alou dels hereus del mercader Arnau Pujol. Prestava 7 lliures 13 sous cens a Pere Villalonga (ARM, Not. S-1074, f. 9v).

Posteriorment, la propietat passà a l’hortolà Joan Puig, qui, amb acta signada el mes d’octubre de 1534 en poder del notari Ferdinando Vergara, la vengué al paraire Gregori Ferrer. Aleshores, era tenguda íntegrament sots alou de l’Hospital General, car la part tenguda antigament en alou dels hereus del mercader Arnau Pujol havia passat a dit hospital. Feia partió amb l’hort dels Mesells, el camí de les Mans, la vinya dels Brossa i l’hort de l’hospital de Santa Caterina (ARM, Not. S-1077, f. 46v).

La falta de documentació no ens permet identificar el que posteriorment serà Son Gili amb cap propietat dels estims de 1578.

El 15 de gener de 1590, la confraria de Sant Pere i Sant Bernat la vengué al conrador Mateu Reus. Aquest testà el 3 gener de 1608 en poder del notari Bernat Mudoy i nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margarita, la qual, amb instrument de 27 d’octubre de 1614 autoritzat pel notari Joanot Mataró, establí la propietat a Caterina Salvat, imposant un cens reservatiu de 20 lliures anuals. Aleshores, era tenguda sots alou de l’Hospital General. Consistia en un camp amb unes cases, sínia i safareig. Confrontava amb una via pública «olim dicta la plassa dels Corders», el camí de les Mans, la vinya de l’escrivà Gabriel Antich i terres dels germans de Santa Caterina (ARM, Not. M-1270, f. 27).

Al testament que ordenà el 18 de febrer de 1598 en poder del notari Melcion Sans, Caterina Salvat feu hereu usufructuari el seu espòs, el notari Bartomeu Gili, i propietaris, els convents de Sant Francisco de Paula i del Sant Esperit. En morir, Gili rebé l’inventari de béns de la difunta, que comprenia un camp d’unes 6 quarterades denominat el Garrigó, situat al terme de la ciutat, i aquesta peça de terra, que confrontava amb el camí reial dels Corders, el camí de les Mans i diverses propietats (íd.; ARM, C-4666, s/f).

El 29 de setembre de 1648, el notari Joan Pont —com a curador de l’herència de Caterina Salvat— feu entrega dels béns a dits convents. Aleshores, la propietat ocupava una superfície d’unes 4 quarterades i la tenia arrendada Jaume Ramon, Barbeta, per ànnua mercè de 60 lliures (ARM, C-4666, s/f).

En aquelles saons, dins les terres de Son Gili ja existia un molí de vent fariner que aleshores tenia arrendat el dessusdit Jaume Ramon, Barbeta, per ànnua mercè de 20 lliures. Es tracta del molí de vent que apareix reproduït al plànol de la ciutat de Mallorca aixecat pel prevere Antoni Garau el 1644. Anys després, l’11 de juny de 1661, els pares de Sant Francisco de Paula i del Sant Esperit establiren el molí al moliner Pere Pou, imposant un cens anual de 4 lliures. Aleshores, confrontava amb el camí de les Mans i terres de dits convents (ARM, Not. H-16, f. 219).

Tal com posen de manifest els estims de 1685, la propietat es trobava dividida en dues parts pel camí de Puigpunyent. A la banda esquerra, «anant des de la porta de Santa Catherina […] per el camí de Puigpuñent», hi havia la part considerada com a rafal, que valia 1.000 lliures i confrontava amb el molí de vent i terra d’hereus de Pere Pou. A l’altre costat del camí, és a dir, «anant per el mateix camí de Puigpuñent, a la mà dreta, comensant la murada», es trobava la resta de la propietat, que consistia en una peça de terra valorada en 600 lliures (ARM, D-1253: f. 195, 196).

En un moment que no podem precisar entre els anys 1685 i 1727, els pares de Sant Francisco de Paula i del Sant Esperit edificaren dins la propietat un altre molí de vent, que fou establit el 27 d’octubre de 1727 al moliner Miquel Gelabert. Confrontava amb el camí reial de Calvià, terres de dits convents i el molí de Joan Moll, Boter, antigament de Pere Pou (ARM, Not. H-20, f. 100).

El molí de Joan Moll, Boter, era el més proper a la murada i serà denominat, almanco a partir del segle XIX, el Molí d’en Xaloc. El molí de Miquel Gelabert s’anomenarà, també a partir d’aquella centúria, el Molí d’en Nadal (RP6: 4597-terme, 1126-terme).

Segons el Plano de la Plaza de Palma en el Reino de Mallorca con sus contornos a la distancia de 200 tuesas, dins els terrenys que havien format part de Son Gili, a més dels dos molins de vent, hi havia una petita casa per a l’explotació de la propietat, marcada al plànol amb el nombre 46. La memòria que l’acompanya diu el següent: «Casa de el Comvento de Sn Francisco de Paula construido de tiempo inmemorial, que la posee por obra pía. Nota. Esta casa es construida de todo material, tiene 15 pies de alto y no consta la licencia de su construcción» (Tous, 2009: 104).

El 17 d’agost de 1774, Rafel Comas i Bartomeu Vicens —com a apoderats respectius dels convents del Sant Esperit i de Sant Francisco de Paula— establiren al botiguer Joan Mulet una porció de Son Gili que ocupava una superfície d’1 quarterada i 18 destres. Confrontava amb el molí de Jaume Bestard, terres de Son Antic, la plaça on antigament es trobava l’hort del convent de Santa Caterina, terres romanents a dits convents, el camí reial de Calvià i un camí nou que s’havia obert el 1771. Es tractava de la part de la propietat més allunyada de la murada de la ciutat (ARM, ECR-1168, f. 174).

Aquest nou camí que s’esmenta al paràgraf anterior donava accés al rafal de Son Antic i fou origen d’un plet entre Joan Mulet —qui havia adquirit, com hem vist, una part de Son Gili— i Antoni Vich de Superna, propietari de Son Antic. Aquest darrer acabà comprant el camí el 8 de març de 1778 (ARM, C-5445, f. 3).

Joan Mulet morí el 5 de setembre de 1793, amb testament que havia disposat el 31 de maig de 1792 en poder del notari Pere Josep Bonet, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Caterina Colomar, i propietari, el seu fill Jaume. El 4 d’abril de 1794, la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia una casa a l’arraval de Santa Caterina i una peça de terra denominada Son Gili, d’1 quarterada de superfície (ARM, Not. 2162, f. 22).

Jaume Mulet Colomar es casà amb Caterina Ferrer i en fou filla Isabel Maria, la qual, amb escriptura de 21 de novembre de 1847 autoritzada pel notari Miquel Servera, feu donació de la propietat al seu fill Joan Bosch Mulet. Aquest morí sense testar a Orà (Algèria) el 5 de setembre de 1858 i, en providència de 22 de juliol de 1865 dictada pel jutjat militar de Marina, en fou declarat únic hereu legal el seu fill Pedro José Bosch Bosch. En el moment de la seva mort, Joan Bosch Mulet no posseïa cap propietat, car els béns adquirits de sa mare —procedents de l’heretat de Jaume Mulet Colomar i d’altres— es trobaven retenguts per Joan Mulet i els seus hereus, contra els quals mogueren plet Isabel Maria Mulet Ferrer —primer— i Anna Bosch Oliver —posteriorment, com a tutora del seu fill Pedro José. El 7 de setembre de 1869, es donà possessori judicial de Son Gili a Anna Bosch Oliver, com a curadora del seu fill (RP6, 1853-terme).

El 1871, Anna Bosch Oliver inicià la parcel·lació del que restava de la propietat, que només ocupava una superfície de 4.979,6 m² després d’haver-ne venut part a Gaspar Berga. Se situava ben davant la porta de Santa Caterina i els seus límits eren, aproximadament, els actuals carrers de Caro —nord—, Fàbrica —sud— i Pou —oest— i l’avinguda de l’Argentina. El procés s’executà (1871-74) a partir d’un plànol que dividia la propietat en 19 solars i que fou protocol·litzat aquell mateix any pel notari Gregorio Vicens Bordoy, davant el qual se signaren totes les escriptures de compravenda. Els compradors foren Julián Jaume Rosselló —jornaler—, Pedro Juan Vallés Mungé —pilot—, Juan Bestard Sans (†1873) —moliner—, Antonio Bestard Sans —forner—, Francisca Vidal Alemany, Juan Enseñat Alemany, Nicolás Company Pujol, Pedro Company Pujol, José Oliver Berga, Antonio Bosch Oliver i Gabriel Oliver Vich (íd.).

Els dessusdits Julián Jaume Rosselló, Pedro Juan Vallés Mungé, Juan Bestard Sans i Antonio Bestard Sans adquiriren (1871) una porció de 796 m² —solars 8-13 de la illeta 1— delimitada pel camí de Ronda, damunt la qual construïren (1873) una fàbrica de farines al vapor que restà molt malmesa després d’un incendi. Tenia entrada pel nombre 99 del camí de Ronda i pel 2 del carrer de la Fábrica. El 1879, la vengueren a La Harinera Mallorquina SA —de la qual era director gerent José Salas Palmer—, que posteriorment passarà a denominar-se Sociedad General Mallorquina. El 1898, fou adquirida en pública subhasta per María Oliver Triay —casada amb Rafael Oliver García—, qui la vengué (1906) al comerciant Francisco Massanet Andreu (†1948). Aquest engrandí la propietat amb la compra a Eugenia Pujol Company d’una casa amb tres entrades per la ronda de Poniente. A la seva mort, passà als seus fills, els germans Massanet Bestard, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Bestard Capllonch, els quals l’aportaren (1950) a l’entitat mercantil Massanet Hermanos Sociedad en Comandita i la vengueren (1959) al contractista Juan Eusebio Ferrer Gil i als comerciants Antonio María i Francisco Fuster Molas. Aquests la vengueren (1963) a l’industrial francès Henri Georges Laurent i a l’entitat Société Financière de Participations SA Genève —SOFIPARTIC— (RP11: 1881-terme, 8667-terme, 25560-terme).

Antonio Bosch Oliver vengué (1875) la seva porció —1.200 m²— al comerciant Miguel Ramón Rosselló, qui segregà a favor del boter Pedro Martínez Bordoy (†1932) un solar de 446,52 m² on aixecà un magatzem que feia cantonada amb el carrer de Caro i la ronda de Poniente (íd.; RP6, 3144-terme).

Pel que fa a la part del rafal que no s’establí a Joan Mulet —situada més a prop de les murades—, l’adquirí l’Exèrcit el 18 de setembre de 1777 per 672 lliures 16 sous 10 diners. La tenia llogada des d’antic i l’emprava per a guarnir-hi les tropes d’infanteria i fer-hi operacions militars. Ocupava una superfície d’1 quarterada i 72 destres i confrontava amb el camí cobert de les murades, el camí reial dels Molins de Son Antic —que anava a Calvià—, terres de Joan Mulet de la mateixa procedència mitjançant el nou camí reial i terres i plaça del rei —antigament del convent de Santa Caterina. Rafel Salas, de Son Quint, valorà les terres en 450 lliures, sense incloure-hi el lluïsme que calia pagar a l’Hospital General (ARM, ECR-577, f. 301).

Amb escriptura de 26 de febrer de 1902 autoritzada pel notari Guillermo Sancho, el Ram de Guerra —representat per Apolinar Barrado Ilarregui, Venancio Fuster Recio i Tomás Ruiz Pérez— entregà a l’Ajuntament de Palma —representat pel batle, Mateo Enrique Lladó Lladó, i pel síndic Tomás Muntaner Torres— el recinte emmurallat de la ciutat en aplicació de l’article 1 de la Llei de 7 de maig de 1895 i de la Reial Ordre de 31 de gener de 1902. En aquesta cessió anaven inclosos els terrenys de Son Gili que adquirí (1777) l’Exèrcit i que avui dia són ocupats majoritàriament pel parc de la Feixina (CNIB, Guillermo Sancho, Any 1902, f. 269).