La Comuna

Com explicam a la presentació del web, al capítol Desintegració de la possessió de Son Vic, quan Jaume Rossinyol establí (1604) el domini útil de la propietat, concedí als nous emfiteutes una zona comuna on podien proveir-se de diferents productes naturals, especialment la llenya, i pasturar els ramats que la reduïda dimensió de les seves propietats els permetia mantenir.

De llavors ençà, tant la cavalleria de Son Vic com les seves comunes seguiren la mateixa evolució. Així consta, per exemple, a la capbrevació que el notari Antoni Nadal —com a administrador de l’herència de Jaume Rossinyol— en feu, assenyalant que les tenia com a hereu de Francina Armadans, segons el testament que aquesta disposà el 29 de desembre de 1590 davant el notari Joanot Mollet (ARM, ECR-1148).

No obstant això, la mala situació del patrimoni de Jaume Rossinyol —que ja l’havia obligat a establir la possessió— el forçà a vendre també la cavalleria, és a dir, el conjunt de drets d’origen feudal: dominis directes, censos, tasques, lluïsmes i drets de fadiga. El 10 de novembre de 1653, l’adquirí el prevere Jeroni Ballester de Togores Dameto (†1662) —canonge de la Seu i III comte d’Aiamans— per preu de 2.251 lliures. A la compravenda s’assenyalava que comprenia els censos alodials, delmes, redelmes, lluïsmes i el dret de tanteig i retracte. Confrontava amb terres del castell de Bellver, Son Berga, la muntanya de na Burguesa, terres de Bendinat, la vorera de la mar a la part de Cala Major, Cala Formatge i Portopí fins arribar a la cala del Pont del Diable (ARM, Not. R-644, f. 437).

Poc temps després, l’apoderat del comte d’Aiamans denuncià que aquest era propietari de «cierto alodio, propio, franco y líbero y directo dominio sobre un rafal llamado Son Vich, ahora establecido a diversos particulares, que ahora se llama caballería de Son Vich». Des d’aleshores, la cavalleria passà a formar part del patrimoni de la casa dels comtes d’Aiamans (ARM, ECR-1149, f. 53).

El IV comte d’Aiamans fou Miquel Joan Ballester de Togores Fuster, fill de Miquel Joan Togores —cosí del III comte— i de Joana Fuster Togores. Nasqué el 18 de març de 1608 i, el 21 de març de 1641, es casà amb Cecília Olesa Moix —nascuda el 21 de novembre de 1622, filla de Jaume i de Jerònima— i en foren fills Jaume, Joan Miquel —prevere i canonge—, Francesc —prevere i canonge— i Joana. Testà el 2 de gener de 1663 en poder del notari Antoni Morro i lo endemà fou enterrat al convent de Sant Francesc (Sansó i Sansó, 2009: 159; Cadenas, 1991: 82; Oleza: 1925: 27).

Jaume Ballester de Togores Olesa, V comte d’Aiamans, nasqué el 23 de juny de 1643. Es casà, el 26 d’agost de 1676, amb Caterina Gual Togores i en foren fills Miquel Joan, Violant —casada amb Joan Sales Berga, gentilhome de cambra del rei—, Ramon (†1745) —sagristà de la Seu—, Caterina (†1723) —casada amb Jeroni Sales—, Elisabet —casada amb Joan Sureda Villalonga, I marquès de Vivot—, Jaume —canonge coadjutor— i Cecília (†1701). Jaume Ballester de Togores Olesa testà el 6 de juliol de 1695 en poder del notari Ramon Morey i, el 19 d’octubre de 1703, fou enterrat al convent de Sant Francesc. Caterina Gual Togores —nascuda el 20 de setembre de 1655— era filla de Ramon Gual Puigdorfila (n. 1625) i de Violant Togores Aubra (n. 1636). Testà el 29 de setembre de 1718 en poder del notari Lleonard Mesquida i, el 20 de juny de 1722, fou enterrada al mateix convent (Cadenas, 1991: 82; Oleza, 1925: 88, 92).

Miquel Joan Ballester de Togores Gual, VI comte d’Aiamans, nasqué el 15 d’octubre de 1677. Es casà amb Margarita Sales Berga —filla d’Antoni Fuster de Sales Togores i de Beatriu Berga Santacília— i en foren fills Jaume —hereu dels fideïcomisos familiars—, Antoni (†1798) —casat amb Onofra Net Ferrandell (†1771)—, Caterina —casada (1737) amb Agustí Sureda Valero Fortuny—, Beatriu —religiosa—, Ramon (1723-1788) —col·legial de Lluc i canonge de la Seu—, Joan (†1791) —sagristà de la Seu— i Margarita, Maria i Maria Magdalena, religioses del convent de Santa Clara. Miquel Joan Ballester de Togores Gual testà el 2 de febrer de 1732 en poder del notari Miquel Florit i, el 14 de febrer de 1741, fou enterrat al convent de Sant Francesc. Margarita Sales Berga testà el 22 de juny de 1756 en poder del notari Miquel Morey i, el 7 de gener de 1757, fou enterrada al mateix convent (Oleza, 1925: 152, 155).

Jaume Ballester de Togores Salas, VII comte d’Aiamans, nasqué el 6 de febrer de 1709 i heretà, després de la mort de son pare (1741), el patrimoni, els vincles i els fideïcomisos. Es casà en primeres núpcies amb Eleonor Cotoner Núniç de Sant Joan, de qui nasqué Margalida (n. 1736), casada (1754) amb Pedro Verí. En segones núpcies, es casà amb Magdalena Cotoner Salas —filla de Miquel i d’Eleonor— i en foren fills Miquel Mariano i Maria Magdalena, religiosa del convent de Santa Clara. Jaume Ballester de Togores Salas morí el 10 d’abril de 1789, amb testament que havia disposat el 21 d’octubre anterior en poder del notari Cayetano Socias, i fou enterrat lo endemà al convent de Sant Francesc. Magdalena Cotoner Salas testà el 17 de novembre de 1741 en poder del notari Guillem Rosselló i, el 5 de gener de 1787, fou enterrada al mateix convent (Mas, 1994: 27-29; Ramis de Ayreflor, 1911: 132-133; Oleza, 1925: 201, 212).

Miquel Mariano Ballester de Togores Cotoner —VIII comte d’Aiamans i capità de caçadors del regiment provincial de milícies de Mallorca— es casà amb Maria Puigdorfila Cotoner (†1825) —filla de Ramon i de Beatriu—, de qui nasqué només una filla, Magdalena Ventura. Morí a Hostalric (Catalunya) el 9 de març de 1795, amb testament que havia ordenat el 29 de juny anterior davant el notari Cayetano Socias. Fou enterrat dos dies després a la capella de la Puríssima de l’església de Santa Maria d’Hostalric (Catalunya) (Oleza, 1925: 215).

La mort sense descendència masculina de Miquel Mariano Ballester de Togores Cotoner originà un plet per la successió als fideïcomisos familiars entre el seu gendre, Josep Francesc Villalonga Desbrull —marquès de Casa Desbrull, casat amb la pubila Magdalena Ventura Togores Puigdorfila—, i el seu cosí Antoni Togores Net, fill d’Antoni Togores Salas i d’Onofra Net Ferrandell. El litigi es resolgué el 1804, passant el títol de comte d’Aiamans a Josep Togores Çanglada —fill d’Antoni Togores Net i de Joana Çanglada Rossiñol— a canvi de la cessió de diverses propietats als Desbrull (Sansó i Sansó, 2009: 159).

En sentència de 12 de juny de 1818 dictada pel Reial i Suprem Consell de Castella, Josep Togores Çanglada fou possessionat dels vincles familiars, malgrat que Maria Puigdorfila Cotoner —comtessa viuda d’Aiamans— actuava com a cap de la casa i de la cúria d’Aiamans des de la mort del seu espòs (ARM, ECR-1161, f. 278v).

Josep Togores Çanglada (1767-1831), IX comte d’Aiamans, nasqué el 12 de juliol de 1767. Perdé el llinatge Ballester, car s’havia trencat la línia successòria originada pel matrimoni d’Humbert Togores, senyor de Lloseta, amb Montserrat Ballester, filla de Miquel Joan Ballester, el Gran, qui la feu (1503) hereva amb gravamen de nom i armes. Fou un destacat militar i escriptor. Il·lustrat i liberal, rompé el pacte de les Nou Cases en contreure matrimoni (1802) amb Antonina Anna Rosselló Rosselló (1769-1820) —filla de Bernat i de Magdalena— (Cadenas, 1995: 79; Sansó i Sansó, 2009: 159).

Fill dels anteriors fou Pascual Felipe Togores Rosselló, X comte d’Aiamans, nascut el 31 d’octubre de 1805. En el decenni de 1840, la legislació liberal li permeté de parcel·lar la Comuna i cedir-la en establiment emfitèutic. El procés començà el 21 d’agost de 1842. Entre aquell any i 1888, el comte establí un total de 44 trasts, la majoria dels quals tenien una extensió mitjana d’1 quartó. La superfície total establida en aquest període fou de 15 quarterades. Fins al 1848, totes les escriptures de compravenda foren signades en poder del notari Agustí Marcó Guardiola; entre 1852-88, davant els notaris Joan Muntaner Riera, Pedro José Bonet, Miguel Font Muntaner i Miguel Ignacio Font Muntaner, successivament. El venedor es reservava l’alou o domini directe i un cens redimible al for de 3%. Per un quartó de terra, els compradors pagaven de mitjana una entrada de 3 lliures i un cens reservatiu d’1 lliura (RP6, 2843-terme).

Els primers emfiteutes (1842-88) foren: Josep Roca Tomàs (†26-7-1887) —jornaler, espòs de Maria Nadal Moragues (†25-12-1891)—, Jordi Porcel Alemany, Miquel Cunill Ferrer —fill de Benet i de Joana—, Antoni Roca Tomàs (†15-3-1860), Damià Palmer Carbonell (†20-1-1887) —pastor, fill de Jordi i de Margalida—, Margalida Calafell Roca (†2-10-1852), Joan Massot Frau —fill de Bartomeu i d’Antonina—, Joan Monserrat Verdera —jornaler, fill de Jaume i d’Antonina, espòs de Llorença Espases Roca—, Antoni Abraham Cañellas —espòs de Montserrada Roca Tomàs—, Jordi Palmer Carbonell —jornaler—, Caterina Calafell Terrasa —esposa de Jaume Estelrich Terrasa—, Joan Arrom Simó (†29-7-1851) —fill de Miquel i de Coloma, casat amb Francina Palmer Ramon (†19-2-1880)—, Jordi Porcel Cañellas (†18-10-1889) —casat amb Montserrada Palmer Ballester—, Guillem Colomar Roca, Joan Planas Roca —fill de Bartomeu i de Joana Maria—, Miquel Antich Rotger (†17-1-1882) —casat amb Felicità Manassero Mercè—, Gaspar Bestard Mieras (†27-8-1870) —casat amb Miquela Alemany Terrades—, Jaume Oliver Planes —fill de Pere Antoni i de Joana Maria—, Magí Vives Juan (†23-3-1867) —espòs d’Antonina Salvà Roca—, Francina Cabrer Barceló, Bartomeu Bosch Espases (†28-1-1894), Magdalena Coll Palmer, Joan Monserrat Espases (†21-5-1876), Pere Joan Abraham Bestard (†14-4-1888) —espòs de Maria Pujol Roca—, Bartomeu Juan Roca —fill de Jaume i de Maria—, Mateu Bernad Alemany —fill de Gabriel i d’Antonina, casat amb Anna Porcel—, Joan Perelló Porcel —fill de Rafel i de Joana Maria—, Antoni Coll Planas (†12-12-1868), Pere Antoni Vicens Oliver (†16-7-1891) —casat amb Francina Perelló Porcel—, Pere Joan Nadal Moragues —jornaler—, Bartomeu Garcias Garnier —mariner i botiguer—, Gabriel Mesquida Sastre —peó caminer—, Josep Borràs Mir —fuster—, Joan Mayans Rossell —jornaler—, Antoni Porcel Cañellas, Miquel Frau Juan —jornaler i sabater—, Francina Anna Alemany, Macià Frau Camps —fill de Gabriel i de Margalida—, Caterina Enseñat Pujol, Francina Serra Florit i Bartomeu Salvà Barceló (íd.).

El 28 de juny de 1888, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Mariano Gual de Togores —en concepte d’apoderat del seu avi Pascual Felipe— vengué el ple domini del que romania de la Comuna de Gènova, per preu de 10.666 pessetes, al pilot Bernardino Borrás Pujol i al picapedrer Antonio Roca Rebassa, en la proporció de 2/3 parts el primer i 1/3 part el segon. Aleshores, ocupava una superfície de 189 quarterades i comprenia bosc i pedreres de guix (íd., 2a).

Amb escriptura de 4 de desembre de 1897 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonio Roca Rebassa i Bernardino Borrás Pujol es dividiren la propietat, adjudicant-se el primer una porció de 68 quarterades i mitja valorada en 3.220 pessetes amb 4 cèntims, on es trobaven les pedreres de guix, i el segon, la part restant, de 120 quarterades i 240 destres, venuda al mateix acte, per preu de 3.890 pessetes amb 63 cèntims, a Bernardo Ramón Rosselló (íd., 3a-4a; RP6, 7071-terme, 1a).

Bernardo Ramón Rosselló es casà amb Antonia Gamundí Sastre (†1906) i en foren fills Bernardo, Mateo i Magdalena. Morí el 15 de desembre de 1905, amb testament que havia disposat el 28 d’octubre de 1895 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima els seus fills. Nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietaris en parts iguals, els seus fills. Amb escriptura de 31 de juliol de 1906 autoritzada pel mateix notari, acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, que comprenia diverses cases al carrer de la Farina (Palma), la propietat denominada la Coma (Gènova) i la Comuna, que se l’adjudicà Magdalena. Aleshores, confrontava, al nord, amb Bendinat; a l’oest, amb la porció de la Comuna d’Antonio Roca Rebassa; al sud, amb terres d’hereus de María Ignacia Rebassa, Son Batle i establits de la Comuna, i, a l’est, amb Son Berga i Bendinat (CNIB, Rafael Togores Palou, Any 1906, Semestre 2n, f. 732; RP6, 2843-terme: 3a, 5a).

Magdalena Ramón Gamundí es casà amb l’enginyer de camins eivissenc Bernardo Calvet Girona (1864-1941) i en foren fills María de los Remedios, Bernardo, Juan, María Antonia, María de los Ángeles i Mateo Calvet Ramón. Morí sense testar el 19 de desembre de 1923 i, en sentència de 29 de gener següent dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja, en foren declarats únics i universals hereus en parts iguals els seus sis fills, amb reserva al viudo dels drets que li concedia l’article 834 del codi civil (RP6, 2843-terme, 6a).

Entre 1931-32, els germans Calvet Ramón realitzaren un segon procés de parcel·lació de la propietat. Només vengueren set trasts i la superfície total establida fou d’11.592,46 m². De forma aïllada, el 1943, vengueren una parcel·la de 2.848,26 m². És difícil establir el preu del metre quadrat, perquè oscil·lava aleatòriament entre els 36 cèntims i la pesseta i mitja. Totes les escriptures de compravenda foren signades en poder del notari Pedro Alcover Maspons. Els compradors foren Antonio Solivellas Llampayes —metge—, Francisco Mestre Farrán, Abramo o Tomás Abraham Facchi Pedercini (†21-6-1956) —cònsol i director de la Femu, casat amb Angelina Maria Passaggio—, José María Madico Pi (†25-2-1934) —casat amb Francisca Susany Sans— i Natacha Rambova (1897-1966), natural i veïnada de Nova York (RP6, 2843-terme).

Amb escriptura de 30 de desembre de 1947 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, els germans Calvet Ramón es dividiren els béns que posseïen per indivís i la Comuna se l’adjudicaren María Antonia, María de los Remedios i María de los Ángeles per terceres parts indivises. Al seu torn, María de los Ángeles o sor María Magdalena —religiosa de l’orde dominic— vengué la seva tercera part indivisa a la seva germana María Antonia per 18.200 pessetes (íd., 9a-10a).

María de los Remedios i María Antonia Calvet Ramón efectuaren el tercer i darrer procés de parcel·lació. Entre 1954-64, vengueren 18 trasts i la superfície total establida fou de 36.419,5 m². Novament, és difícil establir el preu del metre quadrat, perquè oscil·lava aleatòriament entre 1,59 i 17,07 pessetes, indistintament de l’any. Les escriptures de compravenda foren signades en poder dels notaris Jorge Roura Rosich, Tomás Sastre Gamundí i Florencio Villanueva Echeverría. Els compradors foren Gerald Gramer —llibreter editor suís—, Thea Cottone Davey —americana casada amb Philip Davey—, Martín Barceló Palliser —gestor administratiu—, Margarita Palliser Grau —casada amb Antonio Barceló Frau—, Ana Würtenberger Müller (†26-10-1968), Johan Adriann Fleischer Reedeker —arquitecte holandès resident a Veneçuela—, Bartolomé Darder Hevia —metge—, Antonio Terrasa Salvá —artista pintor—, María Iglesias Paytuvi, Pedro Ameller Sintes —escultor—, Carmen Serra Mir, Sebastián Amengual Gomis —mestre d’obres—, Margarita Cañellas Roca, Carmen Pedret Tasquer, Carmen Borrull Pujol, Rose Marie Sunderland i Catalina Zaforteza Calvet (RP6, 2843-terme).

Amb escriptura de 13 de gener de 1956 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, María de los Remedios i María Antonia Calvet Ramón donaren a la Parroquia del Divino Salvador de Gènova una peça de terra de 10.000 m² «situada en la cumbre del Monte Es Caragol. Se valora la porción donada en cinco mil pesetas, y se destinará a la erección de una cruz, un santuario y un monumento al Inmaculado Corazón de María». En nom de la parròquia n’actuà el rector, Francisco Vives Ordinas (RP6, 29035-terme, 1a).

Pel que fa a la porció de la Comuna d’Antonio Roca Rebassa, segregada de l’íntegra propietat el 1897, passà, successivament, a Antonio Roca Rayó (1914) i Antonio Roca Porcel (1933) (RP6, 7071-terme, 1a-4a).

Cal assenyalar que bona part de la Comuna de Gènova està classificada com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s