Can Fornari, Can Estada
La propietat es formà per la unió de dues peces de terra procedents de Son Vic que el conrador Miquel Femenia adquirí el 1604 i el 1620. Prengué nom de tres propietaris: Antoni Llodrà Femenia, Josep Fornari Llabrés i Miguel Estade Sabater.
Amb instrument de 17 de febrer de 1604 atorgat davant el notari Andreu Caselles, adquirí de Jeroni Cifre una peça de terra de 5 quarterades. El 23 de maig de 1620, en comprà una de 8 quarterades a Jaume Rossinyol (ARM, Not. M-1450, f. 300v).
Miquel Femenia morí sense testar. Amb instrument de 3 de febrer de 1635 atorgat davant el notari Joan Baptista Mir, les seves filles, Martina Femenia Tou, Antonina Femenia Llodrà i Francina Femenia, acceptaren els béns de l’herència i es dividiren la propietat de la següent manera: 8 quarterades per a Martina, 2 quarterades per a Antonina i 3 quarterades amb una caseta construïda pel difunt per a Francina (íd.).
En un moment que no s’ha pogut documentar —però en tot cas anterior a 1679—, la propietat de Francina —amb la caseta— passà a la seva germana Antonina, qui morí sense testar i fou enterrada a la parròquia de Santa Creu el 4 de setembre de 1681. L’herència —que consistia en aquesta peça de terra— passà al seu fill Antoni Llodrà Femenia (ARM, Not. 5737, f. 41).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra amb casa valorada en 600 lliures i pertanyia a Miquel i Antoni Llodrans (ARM, D-1253, f. 202v).
Antoni Llodrà morí el 28 de setembre de 1728, amb testament que havia ordenat el 31 de juliol de 1717 davant el notari Salvador Gallard, en què nomenà hereu el seu fill Francesc, nascut del seu matrimoni amb Joana Tou (ARM, Not. 5737, f. 41).
Assetjat per la pressió dels creditors censalistes contra aquesta propietat, que es trobava carregada amb diversos censos als quals no podia fer front —12 lliures a l’Hospital General, 6 lliures 18 sous a l’heretat d’Antoni Roig i 35 lliures a Antoni Fuster de Salas—, Francesc Llodrà Tou es veu obligat a vendre-la. La compravenda se signà el 12 de juliol de 1732, per preu de 600 lliures, a favor del prevere Josep Martí Tamorer —rector de l’església parroquial de Sant Jaume—, qui, poc després, netejà la propietat dels censals a què estava obligada. Aleshores, ocupava una superfície de 5 quarterades i comprenia cases i aljub. Confrontava amb terres dels hereus de Guillem Abrines mirant cap a la fortalesa de Sant Carles, el camí reial d’Andratx, el camí de la Costa —per on es davallava a Cala Major—, les terres de Gabriel Flor denominades Cala Major i la vorera de la mar (íd.; ARM, Not. R-692, f. 17v).
El 7 de juny de 1743, Josep Martí Tamorer adquirí de Gabriel Flor una peça de terra de mitja quarterada procedent de Cala Major que fou agregada a Son Llodrà (ARM, Not. R-696, f. 37).
Josep Martí Tamorer —prevere que fou de la parròquia de Sant Jaume i abans de la d’Alcúdia— pertanyia a una família relativament acomodada natural d’Esporles. A Palma, la casa major dels Tamorer donà nom al carrer de Can Tamorer. Testà el 2 de maig de 1746 en poder del notari Gabriel Oliver i nomenà marmessors els preveres Onofre Serra —rector de Santa Creu—, Miquel Bauçà —rector de Sant Jaume— i Sebastià Fornari —arxiver de Sant Jaume—, els quals, el 19 de juny de 1751, establiren la propietat a Margalida Aguiló —filla de Gabriel i esposa de Baltasar Valentí Forteza—, imposant un cens reservatiu de 22 lliures 8 sous (íd.; Ferrà-Ponç, 2011: 25-26).
El 4 d’octubre de 1753, Margalida Aguiló l’establí al prevere Josep Fornari Llabrés, qui morí el 28 de maig de 1787, amb testament que havia disposat el 29 de novembre de 1785 davant el notari Mateu Alemany, en què deixà l’usdefruit de tots els seus béns als seus germans i manà que, una vegada morts, es fundàs al rafal de Son Llodrà un col·legi de Propaganda Fide de missioners apostòlics —tal com havia fet el pare Llinàs— i que tot el temps transcorregut fins a la seva fundació el rèdit del rafal servís per a utilitat de la Casa de la Criança, amb la condició que si existia un parent seu fins al quart grau de parentiu, el fruit havia de servir per al seu aliment. Per aquest motiu, el 29 de maig de 1797, passà a la Casa de la Criança. Segons una nova canació, ocupava una superfície d’unes 8 quarterades, amb ametlers i garrovers (ARM, Not. M-2243, f. 49).
Dos anys després, en virtut de les disposicions desamortitzadores del moment per les quals s’havien d’alienar els béns d’hospitals i hospicis, es posà a la venda la propietat, que fou adquirida pel canonge Martí Torrens, per preu de 4.152 lliures. Confrontava amb Son Coll —del prevere Gabriel Coll—, la vorera de la mar i el camí reial de Cala Major (ARM, Not. S-1413, f. 246).
Martí Torrens morí el 14 de novembre de 1799, amb testament que havia disposat el 7 d’octubre de 1790 davant el notari Miquel Joan Rosselló Quintana, en què nomenà hereva usufructuària la seva neboda Miquela Fortuny —casada amb Bruno Torrens—, i propietari, el primer fill mascle legítim i natural nascut de dit matrimoni, que fou Francisco de Paula Torrens Fortuny —comptador de rendes—, mort de còlera el 3 d’agost de 1855 a Lleida, on es trobava per motius laborals. Aquest es casà amb la menorquina María Garcías Cánovas (1825-1890) i en foren fills Francisca de Paula (1840-1842), Rafael (1843-1925), Martín (n. 1845), Francisca (n. 1847), María (n. 1850) i José (1853-1890) (RP6, 1549-terme, 2a).
Amb instrument de 12 de setembre de 1846 atorgat en poder del notari Sebastián Feliu Bonet, el misser Ramón Ballester Amengual —com a apoderat de Francisco de Paula Torrens Fortuny— vengué la propietat, per preu de 3.000 lliures, a Miguel Estade Sabater, fill de José i de Coloma. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 8 quarterades, tenia cases, era tenguda sots alou del comte d’Aiamans i estava lliure de cens. Confrontava amb Son Coll, Son Matet, el camí Nou d’Andratx, el camí Vell d’Andratx, el camí que anava de Son Coll a Gènova passant per Son Boter i la vorera de la mar. La compravenda s’ha d’entendre com un ajustament de comptes entre el venedor i el comprador (ARM, Not. 6019, f. 229).
Quan es construí el camí Nou d’Andratx, restà un tros de terra de 544 m² del camí Vell entre aquesta via i la mar. En un principi, fou agregat a Son Llodrà, però l’Estat se n’apropià en virtut de les lleis desamortitzadores. L’11 de gener de 1876, Miguel Estade Sabater sol·licità que l’hi fos adjudicat i l’Estat hi accedí el 10 de febrer de 1879, previ pagament de les 65 pessetes en què havia estat taxat (RP6, 1549-terme, 3a-4a).
Anteriorment, el 20 de juliol de 1843, Miguel Estade Sabater —com a apoderat de Francisco de Paula Torrens— havia arrendat la propietat a Bernardo Rayó Simonet, per temps de 6 anys i ànnua mercè de 60 lliures. Entre els pactes i condicions, s’assenyalava que no s’incloïen en l’arrendament les cases principals, l’estableta, la capella, l’hortet i la «casa catalana» (ARM, Not. 6018, f. 272).
Miguel Estade Sabater morí sense testar el 23 d’agost de 1881 i, en sentència de 12 de setembre següent dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Miguel Villalonga, en fou declarat únic hereu legal el seu fill José Estade Coll —misser—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 22 de febrer següent autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll (RP6, 1549-terme, 5a).
El 10 de febrer de 1904, davant el notari Mateo Jaume Servera, José Estade Coll adquirí de Mariano Gual Togores —comte d’Aiamans—, per preu de 100 pessetes, l’alou o domini directe que pesava sobre la propietat (íd., 10a).
José Estade Coll es casà amb Juana Campo de Arbe Mas i en foren fills Miguel, casat amb Isabel Rosselló Abudo; Antonia, casada amb Antonio Cañellas Sureda, i Catalina, casada amb Gabriel Rosselló Guiscafré. Morí el 19 d’abril de 1906, amb testament que havia ordenat el 26 d’abril de 1894 en poder del notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills i nomenà hereu universal propietari el seu fill Miguel. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de març de 1907 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 11a).
El 14 de setembre de 1920, davant el notari Asterio Unzué Undiano, els germans Miguel, Antonia i Catalina Estade Campo de Arbe vengueren a Imelda Abudo Pou (1872-1926) —casada amb Joaquín Rosselló Miralles (1873-1956)—, per preu de 3.000 pessetes, una porció de 3.000 m² —amb la meitat d’una casa— que confrontava amb Son Coll, Son Matet i un camí que la separava del romanent. Els compradors eren sogres de Miguel Estade Campo de Arbe (RP6, 11286-terme, 1a-2a).
El 30 de setembre de 1920, davant el notari Pedro Alcover Maspons, vengueren a Antonio Fortuny Moragues, per preu de 3.910 pessetes, «el solar número uno del plano levantado para la enajenación en porciones», de 5.216 m², que confrontava amb la carretera Nova de Palma a Andratx, Can Oleo, la mar, el torrent i Cala Major. Amb escriptura de 24 de setembre de 1946 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Antonio Fortuny Moragues vengué la propietat, per preu de 2.500 pessetes, a l’arquitecte Francisco de Asís Casas Llompart (1905-1977), qui l’aportà a l’entitat Inversiones Turísticas SA —INTURSA—, constituïda per ell mateix, els germans Vicente, Antonio i Sebastián Alcover Colom —industrials—, Sebastián Alcover Rullán —industrial—, els germans Sebastián —hoteler— i Lorenzo Cirerol Grau, Juan Bauzá Rullán —industrial—, Juan Casals Thomás —comerciant— i José Ripoll Arbona —comerciant— mitjançant escriptura de 3 de gener de 1956 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich. Damunt aquest trast construïren l’Hotel Nixe Palace sota la direcció del mateix Casas Llompart (RP6, 11316-terme).
Amb escriptures de 3 de juliol de 1923 i 25 d’agost de 1927 autoritzades pel notari Asterio Unzué Undiano, Miguel Estade Campo de Arbe comprà, per preu global de 30.000 pessetes, les parts indivises del romanent de Son Llodrà a les seves germanes (RP6, 1549-terme, 12a).
Malgrat les dues segregacions aïllades de 1920, el procés de parcel·lació com a tal no s’inicià fins a l’octubre de 1947. En general, els solars eren amplis, d’uns 1.000 m² de mitjana. Entre 1947-66, es vengueren un total de 26.023,43 m². Els compradors foren Catalina Mayol Lafuge, els cònjuges Juan Bauzá Sala i Petra Thomás Thomás, Pedro Comas Balaguer, Paula Martorell Ferrer —casada amb Antonio Vicens Ramis—, María Luisa Marqués Mayol —casada amb el metge José Rovira Sellarés—, Antonio i Vicente García Delgado Díaz, Margarita Juaneda Rover —casada amb Gabriel Roses Maura—, els cònjuges Antonio Martí Oliver i Juana Vich Monserrat, Jaime Sabater Juliá, Guillermo Vich Ripoll, María de las Mercedes de la Fuente Muntaner —casada amb el militar Antonio Moyá Gilabert—, Juana Pinar Jaume —comare—, Francisca Rosselló Abudo —casada amb el metge Andrés Muntaner Ramonell—, Juan Portell Vich —mestre d’obres—, Antonia Adrover Vidal i la seva filla Isabel Coll Adrover —apotecària—, Catalina Marqués Mayol, els cònjuges José Vidal Lladó i Marianne Orsinger Fortlouis i Pedro Nadal Salas. Aquest darrer adquirí 6.934 m² i promogué la construcció dels edificis Impala (RP6, 1549-terme).
Miguel Estade Campo de Arbe (1890-1971) es casà amb Isabel Rosselló Abudo (1895-1990) i en foren fills José (1921-2002), casat amb l’apotecària Isabel Coll Adrover (1921-1994), Joaquín (1925-1941) i Miguel Estade Rosselló (1927-2011), casat amb María del Carmen Ordovás Lázaro. Morí a Palma el 23 d’octubre de 1971, a l’edat de 81 anys. Amb escriptura de 24 d’abril següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, acceptaren els béns de l’herència i es dividiren la parcel·la de Son Llodrà que comprenia les dues cases: Miguel s’adjudicà una porció de 1.146 m², i José, la parcel·la restant, de 1.041 m², amb una casa perhom. La primera confrontava amb els carrers del Pintor Jaime Juan i Bernardo de Santa Eugenia i les propietats de Mercedes de la Fuente, José Estade i José Vidal, mentre que la segona confrontava amb dits carrers i les propietats de Miguel Estade, Mercedes de la Fuente i Antonio Pérez Villegas (RP6: 20400-III, 20404-III, 20408-III).
Amb escriptura de 15 de juliol de 1993 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Miguel Estade Rosselló segregà un solar de 447,72 m² i el vengué, per preu de 2.250.000 pessetes, als seus fills Miguel Joaquín i Isabel Estade Ordovás, els quals hi construïren dos habitatges adossats amb sengles cotxeries després d’haver obtengut la llicència de nova construcció concedida pel Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 21 d’abril anterior. La parcel·la restant, de 698,28 m², comprenia una de les cases antigues, marcada amb el nombre 3 del carrer de Jaume Juan (RP6, 27252-27253-VII).
Mitjançant escriptura de 15 d’octubre de 1997 autoritzada pel notari Gonzalo López Fando Raynaud, Miguel Estade Rosselló constituí en règim de propietat horitzontal la casa nombre 3 del carrer de Jaume Juan i en resultaren dos habitatges independents: un que comprenia el soterrani i la planta baixa, i l’altre, el primer pis. El 27 de febrer de 1998, davant el notari Eduardo Urios Camarasa, vengué el primer pis, per preu de 13 milions de pessetes, a la seva filla María del Carmen Estade Ordovás (RP6, 32157-32158-VII).
Miguel Estade Rosselló morí casat a Palma el 23 de juny de 2011, amb testament obert que havia ordenat el 23 d’abril de 2002 davant el notari Rafael Gil Mendoza, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María del Carmen Ordovás Lázaro, i propietaris en parts iguals, els seus cinc fills: Isabel, Miguel Joaquín, María del Carmen, María Margarita i María José Estade Ordovás. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de novembre de 2011 autoritzada pel notari Álvaro Delgado Truyols (RP6, 32157-VII, 2a).
Amb escriptura de 16 de maig de 1995 autoritzada pel notari Mateo Oliver Verd, José Estade Rosselló feu donació de la casa de la seva parcel·la de Son Llodrà a la seva esposa, Catalina Thomás Oliver Coll. Segons recent midament, la parcel·la ocupava una superfície de 1.065,5 m², dels quals 109 m² corresponien a la casa, que tenia entrada pel nombre 10 del carrer de Bernat de Santaeugènia, i 956,5 m², al jardí, al qual s’accedia pel nombre 7 del carrer de Jaume Juan (RP6, 30700-VII, 1a-3a).
El 25 de novembre de 1998, davant el notari Eduardo Urios Camarasa, José Estade Rosselló vengué la seva parcel·la a l’entitat mercantil Proyectos ALJ Balear SL. En sessió celebrada el 12 de maig de 1999, el Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma aprovà el projecte de parcel·lació d’aquest solar, que preveia la conservació de la casa antiga, de 109 m², i la construcció d’uns habitatges, segons projecte dels arquitectes Martí Lucena Cañellas, Antonia Mayol Seguí i Antonio Pérez Villegas Ordovás. La llicència d’obra fou atorgada el 21 de desembre següent, i el final d’obra, el 24 de novembre de 2000 (RP6: 30700-VII, 35227-35228-VII).
El terme de Palma 