Son Matet

Son Pellisseret

La propietat procedeix de la possessió de Son Vic. Les notícies més antigues que en tenim són del 4 de febrer de 1635, quan Antoni Janer i la seva esposa, Maria Anna, l’establiren al conrador Miquel Moll amb acta signada davant el notari Joan Baptista Mir. Desconeixem l’origen del topònim principal. En canvi, sabem que Son Pellisseret prengué nom del conrador Jaume Pallisser, qui en fou propietari a la segona meitat del segle XVII (ARM, Not. 5479, f. 125).

Amb instrument de 9 d’abril de 1652 atorgat davant el notari Nicolau Terrassa, Miquel Moll vengué la propietat al conrador Jaume Pallisser (íd.).

El 17 de gener de 1672, Jaume Pallisser i la seva esposa establiren la propietat al conrador Joan Moll, Boter, imposant un cens reservatiu de 9 lliures. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 4 quarterades i confrontava amb terres de Portopí, terres d’Antoni Pou i la vorera de la mar (íd.).

Segons els estims de 1685, Son Pellisseret pertanyia a Joan Moll, àlies Boter, i valia 260 lliures (ARM, D-1253, f. 201).

En un moment que no podem precisar, Joan Moll es veu obligat a tornar la propietat a Jaume Pallisser —fill de l’anterior— mitjançant acta de retiment feta de paraula, car no pogué fer front al pagament de les pensions de cens degudes. Aquest testà el 23 de juny de 1690 en poder del notari Joan Antoni Parets i nomenà hereva la seva esposa, Caterina Vallori, la qual, amb instrument de 21 de gener de 1691 autoritzat pel notari Joan Campamar, vengué la propietat, per preu de 62 lliures, al conrador Guillem Abrines (ARM, Not. 3482, f. 2).

Guillem Abrines morí el 14 d’abril de 1713, amb testament que havia ordenat set dies abans en poder del notari Pere Cladera, en què llegà al seu fill Antoni el rafal de Son Pellisseret i 2 quarterades de terra procedents de Son Tià contigües a aquell (ARM, Not. R-468, f. 77).

Antoni Abrines Palou testà en poder del notari Pau Servera i feu hereu el seu fill Guillem, el qual, el 21 de maig de 1736, vengué a Pere Joan Moragues —majoral de Bendinat— 3 quarterades de terra —on es trobava una part de Son Pellisseret— que confrontaven amb la vorera de la mar dita Cala Major, terres restants al venedor, terres de Guillem Abrines —fill de Guillem—, 2 quarterades de terra romanents al venedor dites Son Tià i les terres denominades Son Llodrà —del prevere Josep Martí Tamorer, rector de Sant Nicolau— (ARM, Not. 5745, f. 143).

Amb instrument de 7 de novembre de 1771 autoritzat pel notari Gabriel Rosselló Sabater, Pere Joan Moragues feu donació de la propietat en contemplació de matrimoni al seu fill Gabriel, qui, al seu torn, la donà a la seva filla Antonina en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Pere Antoni Oliver —conrador de Santa Eugènia— mitjançant acta atorgada davant el mateix notari (ARM, Not. M-2296, f. 264).

Antonina Moragues morí el 3 de gener de 1802, amb testament que havia ordenat el 6 de gener de 1795 en poder del notari Jaume Simó, en què nomenà hereu universal el seu espòs, Pere Antoni Oliver, qui, el 30 de juny de 1814, vengué la propietat al tinent de milícies retirat i capità urbà Jeroni Ignaci Ribera Ribera, per preu de 900 lliures, que era la quantitat que el venedor devia al comprador per l’arrendament de la possessió de Son Company (Montuïri) (íd.).

Segons l’Apeo (1818), Son Matet pertanyia a Jeroni Ribera, ocupava una superfície de 2 quarterades de camp de tercera qualitat i valia 700 lliures (ARM, D-1530, f. 130).

Jeroni Ignaci Ribera Ribera —fill de Jeroni Ribera Marquès i de Maria Ribera Noguera— morí l’11 de juliol de 1821, amb testament que havia ordenat el 10 de març anterior en poder del notari Josep Tous, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margalida Anna Garau, i propietària, la seva filla, Maria Agnès Ribera Garau, les quals, el 21 de setembre de 1822, establiren la propietat al notari Agustí Marcó Guardiola, imposant un cens reservatiu de 21 lliures. Aleshores, confrontava amb Son Coll mitjançant paret, Son Llodrà i la vorera de la mar per la part de Cala Major (ARM, Not. R-225, f. 30).

Després de diverses sentències favorables als fills de Pere Antoni Oliver i Antonina Moragues, els successors de Ribera es veren obligats a retre la propietat als germans Oliver Moragues, els quals, per qüestió de deutes contrets, l’entregaren al prevere Domingo Casellas Serra —degà de la Seu— mitjançant acta de 7 de març de 1838 signada davant el notari Joan Nadal (ARM, Not. N-261, f. 242).

Domingo Casellas Serra morí el 3 de març de 1854, amb testament que havia disposat l’11 de juny de 1842 en poder del notari Gabriel Oliver Salvà, en què deixà Son Matet a la seva neboda Margarita Ferrá Casellas, viuda de José Fontirroig, filla de Bartomeu Ferrà i d’Esperança Casellas Serra (RP6, 2474-terme, 1a).

Aquell mateix any, s’inicià el primer procés de parcel·lació de la propietat. Amb escriptura de 15 de desembre de 1854 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner, Esperança Casellas Serra —filla de Jaume i de Caterina Anna— i la seva filla Margarita Ferrá Casellas establiren els trasts lletres I, F i L a Mateo Oleo Estada (†20-4-1887), per preu de 6.837 rals 51 morabatins, ço és, 637 rals 27 morabatins d’entrada i dels 6.200 rals 24 morabatins restants es creà un cens reservatiu de 14 lliures quitable al for de 3%. Confrontava amb Son Llodrà i la carretera d’Andratx. Comprenia una casa d’un aiguavés —nombre 90— i ocupava una superfície total de 3.500 m². Més endavant, aquesta propietat prendrà el nom de la Miranda (RP6, 2634-terme).

Margarita Ferrá Casellas morí el 5 de gener de 1874, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia ordenat el dia anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què llegà a la seva neta Margarita Fontirroig Ribot una de les seves joies, a triar pels seus fills Ramón i Domingo Fontirroig Ferrá, fusters. Prellegà a aquest darrer totes les eines de fuster, fustes i altres mobles i objectes que es trobaven a la botiga on feien de fusters Domingo i el seu germà José. De la resta dels seus béns nomenà hereus universals els seus fills Ramón (†22-12-1874) —casat amb María Ignacia Jaume Barceló—, Bartolomé —xocolater—, Domingo (†25-10-1897) i José Fontirroig Ferrá (†4-2-1905) —casat amb Francisca Colom Nadal—, millorant José i Domingo amb 1.500 i 1.000 pessetes, respectivament. Amb escriptura de 15 de juliol de 1874 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Matet, situat al lloc de la Bonanova, sots alou de la cavalleria de Son Vic, que aleshores ocupava una superfície de 3 quarterades i mitja, tenia casa rústica i urbana i valia 2.075 pessetes. Confrontava, al nord i a l’est, amb terres de José Cladera; al sud, amb la carretera d’Andratx i terres de Mateo Oleo, i, a l’oest, amb terres de Miguel Estade (RP6, 2474-terme, 1a).

Amb escriptura de 29 de maig de 1886 autoritzada pel notari Guillermo Sancho, els germans Domingo, José i Bartolomé Fontirroig Ferrá vengueren Son Matet, per preu de 9.500 pessetes, a Pedro Juan Aguiló Forteza, el qual, amb escriptura de 18 de gener de 1889 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, la vengué, per preu de 3.200 pessetes, al comandant d’infanteria Gabriel Mas Pou, qui, mitjançant escriptura de 14 de gener de 1895 atorgada en poder de dit notari Socías, la vengué, per preu de 8.000 pessetes, a Bartolomé Cabrer Serra (íd., 3a; RP6, 5480-terme, 1a-3a).

Mitjançant escriptura de 9 d’agost de 1902 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bartolomé Cabrer Serra permutà amb Joaquín Mascaró Sosa una porció de 475 m² de Son Matet per un tros de terra de Son Coll (RP6, 7895-terme, 1a).

El 27 d’abril de 1920, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Bartolomé Cabrer Serra vengué una porció de 2.252 m², amb casa de planta baixa i terrat i altres dependències, per preu de 15.000 pessetes, a Mercedes Sancho Sancho, casada amb Antonio Coll Orlandis. El 1961, es registrà la segregació d’una porció de 950 m² a favor dels seus fills Antonio, Guillermo i Carmen Coll Sancho (RP6: 11178-terme, 262-III).

Bartolomé Cabrer Serra era agent consular del rei Víctor Manuel III d’Itàlia a Palma i tenia l’agència consular a ca seva, al nombre 82 del carrer de la Concepció. Construí a Son Matet, davant la mar, un establiment hoteler denominat Villa Juana o Hotel Cala Mayor. Morí viudo a Palma l’11 d’agost de 1928, a l’edat de 62 anys, amb testament obert que havia disposat el 16 de març de 1925 en poder del notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus tres fills: Jaime Buenaventura, Bárbara Amelia —casada amb Antonio Carlos Sureda— i María de las Mercedes Cabrer Vadell, casada amb el comerciant Matías Martorell Alemany. Amb escriptura de 12 de desembre següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència i es repartiren Son Matet: 15.000 m² amb la casa rústica i urbana per a Bárbara Amelia, 3.820 m² per a Jaime Buenaventura i María de las Mercedes i 4.297 m² també per a Jaime Buenaventura i Mercedes. En aquesta darrera parcel·la es trobava l’establiment hoteler (RP6, 7895-terme, 4a).

María de las Mercedes Cabrer Vadell morí casada i sense descendència a la ciutat de Manzanillo (Cuba) el 10 d’octubre de 1929 i, en acte de 25 d’agost següent dictat per Luis Rosselló Sendra —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant el secretari Juan Cabanes, en foren declarats hereus en parts iguals els seus germans, Jaime Buenaventura i Bárbara Amelia. Amb escriptura de 26 de setembre de 1930 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, acceptaren els béns de l’herència i Jaime Buenaventura s’adjudicà les meitats indivises de les propietats que compartia amb la seva germana María de las Mercedes (íd., 11a).

Entre 1929-31, Jaime Buenaventura Cabrer Vadell efectuà diverses segregacions fins a desfer-se de la seva part de Son Matet.

El 13 de setembre de 1929, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Jaime Buenaventura Cabrer Vadell vengué a Antonia Pieras Pensabene —representada per son pare, l’industrial Juan Pieras Carbonell—, per preu global de 850 pessetes, dos trasts de 200 m² i 650 m² que confrontaven amb la mar i la carretera d’Andratx. El solar més gran procedia del sementer denominat el Pinaret i hi foren construïdes unes cases. Antonia Pieras Pensabene vengué (1932) ambdós trasts, per preu global de 60.000 pessetes, al contractista Bernardino Seguí Garriga, qui els aportà (1932) a l’entitat Inmobiliaria Mallorquina SA —IMSA— pel seu valor total de 100.000 pessetes. El 1937, IMSA vengué el trast de 650 m² per 32.000 pessetes al comerciant Jaime Alemany Calafell, qui, al seu torn, el vengué (1943) per 23.000 pessetes als germans Luis —militar, casat amb Estefanía Costa Real— i Fernando Mateu Gacías, els quals el vengueren (1958) per 24.000 pessetes a Esperanza Oleo Moragues, casada amb Juan Gili Sancho. El matrimoni reconstruí les antigues edificacions gràcies als crèdits que sol·licitaren (1960-64) a través de les entitats Frigoríficos Mallorquines SA i Hotel Costa Azul SA al Banco de Crédito Industrial SA i al Crédit Lyonnais per un import total de 67,5 milions de pessetes. El 1970, aportaren la propietat a l’entitat Hotel Cala Mayor SA pel seu valor de 2.350.000 pessetes. Pel que fa al trast de 200 m² situat davant la mar, IMSA el vengué (1947) en unió d’un altre solar contigu de 1.280 m², per preu global de 150.000 pessetes, als germans Juan —misser— i Tomás González Moro Zaforteza, militar. Segons el plànol de parcel·lació de la propietat, es tractava dels solars nombres 3 i 4. Juan vengué la seva part al seu germà Tomás i aquest hi edificà un hotel de set plantes gràcies als crèdits que sol·licità (1955) per valor de 800.000 pessetes al Banco Hipotecario de España i a Magdalena Coll Deyá, casada amb Miguel Cabot Massot. El 1958, vengué la propietat per 121.000 pessetes al comerciant Juan Gili Sancho, qui hi afegí (1960) una vuitena planta. L’establiment fou reformat amb fons procedents dels crèdits esmentats anteriorment i que importaven un total de 67,5 milions de pessetes (RP6: 7895-terme, 13998-13999-terme, 26538-terme, 15753-III).

El 26 de setembre de 1930, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Jaime Buenaventura Cabrer Vadell vengué a Margarita Pons Talladas —casada amb Luis Cerdó Pujol—, per preu global de 2.000 pessetes, un trast de 1.048 m² situat entre la carretera d’Andratx, la mar i la platja de Cala Major i un altre trast de 1.365 m² procedent del sementer denominat el Pinaret, a raó de 1.000 pessetes per solar. Pons vengué (1973) a l’entitat Ingeniosa Española SA, per preu global d’1,9 milions de pessetes, el trast procedent del Pinaret i una propietat procedent de Son Matet denominada la Miranda que adquirí (1929) de Juana Granell Palmer, qui la tenia per herència del seu espòs, Joaquín Oleo Estades (†16-9-1910), i aquest, per herència de son pare, Mateo Oleo Estada (RP6: 14309-14310-terme, 23842-III, 5068-VII, 2634-terme).

El 26 de maig de 1931, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Jaime Buenaventura Cabrer Vadell vengué a Francisco Rullán Garau, per preu de 2.000 pessetes, un trast de 200 m² que confrontava amb la carretera d’Andratx, la mar i les propietats d’Antonia Pieras Pensabene i de Margarita Pons Talladas. El 1941, Rullán vengué la propietat a Gabriel Bosch Fábregas (RP6, 14500-terme).

Bárbara Amelia Cabrer Vadell també efectuà diverses segregacions de la seva part de Son Matet fins a desfer-se’n.

El 24 de desembre de 1930, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Bárbara Amelia Cabrer Vadell vengué una porció de 1.257 m², amb una casa de recent construcció, per preu de 15.000 pessetes, al rendista Luis Navarro Viola Susviela, veïnat de la capital federal de la República Argentina, fill del periodista i polític argentí Miguel Navarro Viola (1830-1890) i de Carmen Susviela Mendoza (1833-1873). Morí a Buenos Aires el 24 de novembre de 1941, amb testament hològraf que havia atorgat el 16 de març de 1938 a Marine Court, Saint Leonards-on-Sea (East Sussex, Anglaterra), en què nomenà hereva la seva esposa, Petronella Juanita Anderson, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 4 de maig de 1948 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Mitjançant escriptura atorgada quatre dies després a Cal Català (Calvià) davant el notari de Santa Maria del Camí José María Salazar García, Petronella Juanita Anderson vengué la propietat, per preu de 19.125 pessetes, a Francisca Gayá Riutort, esposa del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. El 18 d’abril de 1952, davant el notari José Vidal Busquets, Francisca Gayá Riutort vengué la propietat, per preu de 17.000 pessetes, a María Josefa González Moro Zaforteza. El 3 de setembre de 1960, davant dit notari Chacártegui, vengué la propietat, per preu de 95.000 pessetes, a Margarita Serrano, esposa de William Eyre, de nacionalitat britànica. Aleshores, confrontava amb terres de Son Coll de Pedro Vives Palou, terres d’Antonia Fiol Beltrán, terres de Son Llodrà i el carrer de Son Matet (RP6, 14402-terme).

Després d’aquesta segregació, la porció de Son Matet que contenia la casa rústica i urbana es veu reduïda a una superfície de 13.743 m². Aleshores, s’hi construïa una casa nova de planta baixa. Confrontava, al nord i a l’oest, amb la parcel·la venuda a Luis Navarro Viola Susviela; a l’est, amb la propietat de successors de Joaquín Mascaró Sosa, i, al sud, amb la propietat de Mercedes Sancho Sancho (RP6, 13895-terme, 6a).

Amb escriptura de 24 de novembre de 1938 atorgada davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Bárbara Amelia Cabrer Vadell vengué una porció de 3.750 m², amb la casa rústica i urbana, per preu de 22.500 pessetes, a Antonia Fiol Beltrán, casada amb l’industrial Antonio Buades Ferrer. Al mateix acte, Cabrer vengué als comerciants Miguel i Rafael Gamundí Contestí, per preu de 15.000 pessetes, una peça de terra de 7.282 m² que confrontava amb Son Coll, Son Llodrà, el camí de Son Matet i les propietats de Luis Navarro Viola Susviela i de Mercedes Sancho Sancho. Els germans Gamundí Contestí parcel·laren la propietat i vengueren solars a Carmen Morey Rodríguez i José Calafell Zaragoza (†12-11-1951), Antonia Fiol Beltrán, Luis Vilaró Ginestós i els cònjuges Antonio Vicens Ramis i Paula Martorell Ferrer (RP6: 13895-terme, 19285-terme).

El 3 de desembre de 1938, davant dit notari Chacártegui, Bárbara Amelia Cabrer Vadell vengué al comerciant José Roca Oliver, per preu de 40.000 pessetes, la darrera peça de terra que li restava, de 2.711 m² de superfície, amb jardí i casa de 177 m² que constava de planta baixa, soterrani, cotxeria, bugaderia, cisterna i torre. Confrontava amb terres de Miguel i Rafael Gamundí Contestí, la Miranda —de Margarita Pons Talladas— i la propietat de Luis Navarro Viola Susviela. José Roca Oliver la vengué (1946) per 15.000 pessetes a Andrés Isern Ripoll —fill d’Andrés Isern Vidal—, qui la vengué (1948) per 20.000 pessetes a Bartolomé Thomás Font, i aquest, al seu torn, la vengué (1955) per 25.000 pessetes a la seva exdona, Aminta Mercedes Arzeno Mallol Mignon, de nacionalitat dominicana. Entre 1963-64, es feren obres de reforma i ampliació de l’immoble, que se situava al nombre 3 del carrer de Son Matet (RP6, 19286-terme).

Antonia Fiol Beltrán engrandí la propietat mitjançant l’adquisició d’altres dues peces de terra. El 14 de gener de 1948, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, adquirí dels germans Miguel i Rafael Gamundí Contestí, per preu de 5.000 pessetes, un trast de 594,7 m² procedent de Son Matet que confrontava amb el camí Vell de Son Matet. El 13 de desembre de 1957, davant el mateix notari, adquirí del misser Manuel Bennásar Mas, per preu de 36.000 pessetes, un trast de 1.177,87 m² procedent de Son Coll que confrontava amb Can Estada. Amb aquestes dues compres, la propietat ocupava una superfície total de 5.132,57 m². Confrontava, al nord, amb la urbanització de Son Coll —de Manuel Bennásar—; al sud, amb les propietats denominades Las Golondrinas —de González Moro— i La Barraca —aleshores, Pensión Emperatriz—, i, a l’oest, amb Las Golondrinas i Can Estada —de Miguel Estade— (RP6: 26053-terme, 31052-terme, 1250-III).

Amb escriptura de 4 de setembre de 1961 autoritzada per dit notari Chacártegui, Antonia Fiol Beltrán feu donació de la nua propietat de Son Matet, per vuitenes parts indivises, als seus fills: Juan, Bartolomé, José Luis, Andrés, Antonio, Margarita —casada amb Juan Retuerto Martín—, Catalina —casada amb José María Echevarría Rodríguez— i Gabriel Buades Fiol, els quals, amb escriptura de 23 de gener de 1995 autoritzada pel notari Miguel Mulet Ferragut, quitaren l’alou o domini directe mitjançant el pagament de 650.000 pessetes als germans Planas Gual, fills de María Isabel Leocadia Gual Ferret (†22-1-1981) (RP6: 1250-III, 30444-VII).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s