Can Abrines

L’origen de la propietat es troba en una peça de terra de 17 quarterades i 9 sous procedent de Son Vic que Jaume Rossinyol establí al forner Gabriel Fluxà el 21 de març de 1604. Confrontava amb la vorera de la mar, terres de Pere Palmer i terres i conradissos de Son Vic. Prengué nom del conrador Guillem Abrines (ARM, Not. 3047, f. 129v).

Més endavant, una rota d’unes 4 quarterades procedent d’aquella peça de terra passà a Jeroni Cifre, majoral de Son Espanyolet. Aquest testà el 7 de novembre de 1622 en poder del notari Bartomeu Vila i nomenà hereu universal el seu fill Antoni, qui, juntament amb sa mare, Sebastiana, rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia, endemés de la dessusdita propietat, una casa situada a la parròquia de Sant Jaume, a la illeta del Forn de l’Hospital, i unes cases amb 1 quartó de terra situades davant les Sitges, al camí de Portopí, a prop de Sant Magí. Aleshores, la propietat estava sembrada d’ordi i xeixa (ARM, Not. V-482, f. 9).

Antoni Cifre testà dia primer d’agost de 1669 davant el notari Joan Pasqual i feu hereva usufructuària la seva esposa, Elisabet Ginestra, i propietaris, els seus fills: Pere Joan, Antoni Magí, Andreu i Sebastiana Cifre Ginestra. El 29 de setembre següent, la viuda rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a l’arraval de Santa Caterina i una peça de terra d’unes 4 quarterades i mitja situada als establiments de Son Vic (ARM, Not. P-1063, f. 78).

Després de la mort sense descendència d’Andreu Cifre Ginestra, la propietat passà als seus germans Pere Joan i Antoni Magí —teixidors de lli— mitjançant acta de transacció que signaren amb la seva germana Sebastiana dia primer de juliol de 1681 davant el notari Jaume Bauçà. El 18 de juny de 1683, davant el notari Miquel Pons, vengueren la propietat a la seva germana Sebastiana (ARM, Not. P-920, f. 363).

Amb instrument de 18 de setembre de 1683 autoritzat per dit notari Pons, Sebastiana Cifre Ginestra i el seu espòs —el moliner Rafel Sitges— establiren la propietat al conrador Guillem Abrines. Aleshores, ocupava una superfície de 4 quarterades i confrontava amb el camí reial que anava a Cala Major, el camí reial que anava a la Comuna, terres de Joan Moll i terres de Joana Font —esposa de Benet Capó— (íd., f. 377v).

Segons els estims de 1685, pertanyia a Guillem Abrines i valia 360 lliures (ARM, D-1253, f. 202).

Guillem Abrines engrandí la propietat mitjançant l’adquisició de dues peces de terra. El 21 de gener de 1691, comprà 4 quarterades a Caterina Vallori —viuda de Jaume Pallisser— i, el 22 de gener de 1696, adquirí altres 4 quarterades d’Antonina Tous i d’altres (ARM, Not. 3476, f. 20; ARM, Not. 3482, f. 2).

Guillem Abrines morí el 14 d’abril de 1713, amb testament que havia disposat set dies abans en poder del notari Pere Cladera, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills Antoni i Guillem, nascuts del seu matrimoni amb Joana Anna Palou. Al primer li deixà unes cases novament edificades dites l’Aiguavés Nou i una peça de terra denominada Son Pellisseret. Al segon li llegà unes cases velles que havia construït dins la seva propietat situada a Son Vic, juntament amb la peça de terra denominada el Sementeret, que confrontava amb el camí reial d’Andratx, terres denominades Can Boter, terres de Gabriel Flor i terres dites Ca na Simona, d’Antonina Moll, Vinagre. Aquesta darrera propietat és la que, posteriorment, es coneixerà com a Can Abrines (ARM, Not. R-468, f. 77).

Anys després, els hereus dels germans Abrines Palou es desferen de les propietats que formaran el que, més endavant, es denominarà Can Abrines.

D’una banda, amb instrument de 27 d’abril de 1744 atorgat en poder del notari Vicenç Colom, Guillem Abrines Gil —fill d’Antoni i de Joana— vengué les cases denominades l’Aiguavés Nou a l’apotecari Joan Cerdà Sitjar, fill de Rafel i de Miquela Rosa. Confrontaven amb les cases de Guillem Abrines, un camí d’establidors i terres de dit Guillem Abrines (ARM, Not. 3586, f. 17).

D’altra banda, el 14 de novembre de 1748, davant el notari Guillem Rosselló, Guillem Abrines Palou —fill de Guillem Abrines Palou— vengué a dit Joan Cerdà Sitjar una peça de terra que confrontava amb les cases que el comprador havia adquirit el 1744, un camí d’establidors, terres de Joan Moll, Boter, i terres que li romanien al venedor (ARM, Not. R-694, f. 110v).

Finalment, Guillem Abrines establí a Pedro Verí Sureda de Sant Martí una peça de terra d’unes 4 quarterades denominada Can Abrines, amb unes cases edificades. La terra confrontava amb el camí reial d’Andratx, terres denominades Can Boter, terres dels hereus de Gabriel Flor i terres denominades Ca na Simona, de Bernat Moll, Vinagre. Les cases confrontaven amb un camí d’establidors, terres de la propietat dita les Cases Noves i les cases denominades les Cases Noves —d’Antoni Abrines, oncle del venedor— (ARM, Not. R-695, f. 77v).

El 9 d’abril de 1767, Pedro Verí Sureda de Sant Martí vengué al prevere Cristòfol Martorell —canonge de la Seu— una peça de terra de 2 quarterades i 3 quartons que s’integrà dins Son Boter, propietat del comprador (ARM, Not. R-701, f. 274).

Pedro Verí Sureda de Sant Martí morí el 21 de gener de 1791, amb testament que havia ordenat el 17 de febrer de 1789 davant el notari Joan Oliver Oliver, en què llegà a la seva segona esposa, Bàrbara Chacón, el que li restava d’aquesta propietat i una casa situada a la vila de Sineu (ARM, Not. O-350, f. 520).

Bàrbara Chacón testà el 17 de desembre de 1794 en poder del notari Miquel Brotad i feu hereu universal el seu parent Joan Sureda Verí, III marquès de Vivot. El 29 de setembre següent, Eleonor Verí Togores, com a apoderada del marquès de Vivot, rebé l’inventari de béns de la difunta, que comprenia diversos objectes ubicats a les cases del carrer dels Verins, 8.000 lliures de la dot del matrimoni que contragué amb Pedro Verí, 2.000 lliures que li llegà dit Verí al seu darrer testament, unes cases a Sineu i el rafal denominat Son Abrines, d’unes 2 quarterades i mitja de superfície, on hi havia unes cases amb nombrosos objectes al seu interior (ARM, Not. 2235: f. 79, 83).

Fill de Joan Cerdà Sitjar (†1758) fou el també apotecari Joaquim Cerdà, nascut del seu matrimoni amb Sebastiana Llompart. Es casà amb Miquela Mora i en foren fills Francesc, Maria Francisca i Agnès. Morí el 17 de maig de 1780, amb testament que havia ordenat el 19 de maig de 1778 davant el notari Ramon Vich Gallur, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Francesc, i usufructuària, la seva esposa, a qui també feu tutora de les persones i dels béns dels seus fills, amb substitució —que tengué lloc per premoriència— a favor del doctor en drets Bernat Contestí Bennàsar i de l’apotecari Joaquim Masip Vich, els quals instaren dit notari a elaborar l’inventari de béns del difunt, que s’inicià cinc dies després «en las casas a hont morí y que habitava vivint el dit señor testador, […] ab una botiga de apothecari, situadas en esta ciutat de Palma y parròquia de Sanct Nicolau, devant el cantó del carrer dit dels Verins». Al terme de la ciutat, era propietari dels rafals de Son Bisbal o la Bisbal, Son Campos o el Camp d’en Basset, Son Xamena, Son Ventallol, l’Hostal de Mossèn Sitges o Son Sitges, Son Rutlan, Son Salvà Magí, Son Llàtzer Gran, Son Llàtzer Petit i «unas casas ab son corralet ditas Son Abrines, situadas en dit terme de la present ciutat, en el lloch de la cavalleria de Son Vich, prop de Calamajor, en alou del egrègio señor conde de Ayamans» (ARM, Not. V-270, f. 75).

La família continuà per la dessusdita Agnès Cerdà Mora, casada (1792) amb Nicolau Siquier Danús, qui apareix com a propietari de Can Abrines a l’Apeo (1818), segons el qual ocupava una superfície de 3 quarterades de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 900 lliures. Fill seu fou Nicolau (†1848), casat amb Antonina Maria Bibiloni, de qui nasqueren Nicolás —qui continuà la línia principal—, Leonardo —doctor en ambdós drets per la Universitat de Madrid— i José —capità d’artilleria— (ARM, D-1530, f. 132; Piferrer, 1859: 277-278).

Nicolás Siquier Bibiloni es casà amb María Antonia Verd Reura i en foren fills Nicolás, Gabriel, José, Antonia María, Catalina i María Francisca Siquier Verd. Morí el 28 de setembre de 1887, amb testament que havia disposat dos dies abans en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill primogènit, Nicolás. Aleshores, Can Abrines ocupava una superfície de 3 quarterades de camp amb garrovers, ametlers i figueres i tenia dues cases, marcades amb el nombre 84. Confrontava, al nord i a l’est, amb camins, i, al sud i a l’oest, amb Son Boter (RP6, 2360-terme, 1a-2a).

El 22 de maig de 1902, davant el notari José Socías Gradolí, Nicolás Siquier Verd vengué la propietat, per preu de 6.750 pessetes, als cònjuges Antonio Mayol Vidal (1848-1935) —metge higienista— i Margarita Barceló Mir (íd., 3a).

Antonio Mayol Vidal morí el 2 de juny de 1935, amb testament obert autoritzat pel notari Pedro Alcover Maspons el 21 de juliol de 1934, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietaris, ço és, d’una quarta part el seu nebot Juan Mayol Amer (†1935), d’una altra quarta part la seva filla adoptada Juana María Mayol Barceló —casada amb Miguel Oliver Ordinas—, d’una altra quarta part les seves nebodes carnals Catalina, Magdalena i Antonia Mayol —filles del seu germà consanguini Juan Mayol Ripoll— i de la quarta part restant les seves nebodes María, Isabel i Josefa, filles del seu germà Jaime. Amb escriptura de 22 de maig de 1939 autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach, Juana María Mayol Barceló acceptà els béns de l’herència per renúncia dels altres cohereus (íd., 4a).

Margarita Barceló Mir morí el 15 d’abril de 1942, amb testament que havia ordenat el 10 de febrer de 1936 davant dit notari Gual, en què nomenà hereva la seva filla Juana María Mayol Barceló, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 9 de juliol de 1936 autoritzada pel notari Valentín Salas Medrano (íd., 5a).

L’11 de juny de 1954, davant el notari José Masot Novell, Juana María Mayol Barceló vengué la propietat, per preu de 50.000 pessetes, als cònjuges Joan Miró Ferrà i Pilar Juncosa Iglesias. Segons recent midament, ocupava una superfície de 2 quarterades (íd., 6a).

Mitjançant escriptura de 7 de març de 1981 atorgada davant el notari Juan Nadal Pont, Joan Miró Ferrà (1893-1983) i Pilar Juncosa Iglesias (1904-1995) donaren una porció de 2.850 m² de Can Abrines i una porció de 1.611,85 m² de Son Boter —amb la casa principal— a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, que les rebé representada pel batle president de l’Ajuntament de Palma, Ramón Aguiló Munar. La donació incloïa l’estudi del pintor, les instal·lacions, els tallers de gravat, les premses i tots els instruments necessaris per al gravat i la litografia. A canvi, la fundació s’obligava a mantenir els béns donats en bon estat de conservació i a utilitzar-los per a fins culturals, promovent exposicions i actes de divulgació de l’art contemporani a les instal·lacions, les quals havien de romandre obertes al públic i amb uns serveis mínims de secretaria, neteja, vigilància i jardineria (RP6, 6015-VII, 1a).

Joan Miró Ferrà morí a Palma el 25 de desembre de 1983, amb testament que havia ordenat el 12 anterior en poder del notari Raimundo Clar Garau, en què nomenà hereus, ço és, d’una tercera part la seva esposa, d’una altra tercera part la seva filla —María Dolores Miró Juncosa (1930-2004)— i de la tercera part restant en parts iguals els seus quatre nets: Emilio (1958-2012) i David Fernández Miró (1955-1991) i Juan (n. 1968) i Teodoro Punyet Miró (n. 1971), nascuts dels matrimonis de María Dolores amb David Fernández Fernández (1926-1964) —vista de duanes— i Teodoro Punyet Roigé (1935-2006) —mecànic—, respectivament. Mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1993 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una meitat indivisa d’una porció de Can Abrines d’11.356 m², amb dues cases (RP6, 6031-VII, 1a-2a).

Amb escriptura de 3 de juny de 1987 atorgada en poder de dit notari Clar, donaren una porció de Can Abrines de 6.053,41 m² a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca perquè hi construís un edifici complementari a les instal·lacions ja donades anteriorment per Joan Miró i Pilar Juncosa, on es pogués mostrar la col·lecció d’obres llegada per l’artista català a la fundació. La construcció fou sufragada amb els beneficis obtenguts d’unes obres de Miró donades per la viuda i que foren subhastades (1986) per Sotheby’s. El 1987, l’arquitecte José Rafael Moneo Vallés rebé l’encàrrec de projectar la nova seu de la fundació, situada al nombre 29 del carrer de Saridakis, que fou inaugurada el 19 de desembre de 1992. Fins aleshores, la fundació havia tengut la seu a Cal Marquès de Solleric (RP6, 28010-VII: 1a, 4a).

Pilar Juncosa Iglesias morí a Palma el 25 de novembre de 1995, amb testament que havia disposat el 21 de febrer anterior en poder de dit notari Clar, en què, després de prellegar al seu net Juan Punyet Miró la casa en la qual habitava la testadora —situada al nombre 31 del carrer de Joan de Saridakis—, nomenava hereus, ço és, d’un 40% la seva filla i d’un 15% cadascun dels seus nets —Emilio Fernández Miró i Juan i Teodoro Punyet Miró— i la seva besneta, Dolores Fernández Jiménez (n. 1981), filla d’Emilio Fernández Miró. Nomenà marmessora Ana Rullán Estarellas. Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 2002 autoritzada pel notari Andrés Isern Estela, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Can Abrines de 3.876,95 m² amb una casa, que se l’adjudicà Juan Punyet Miró. Aquest edifici fou construït el 1970 amb una superfície de 578 m². Entre 2009-10, fou objecte d’unes obres de reforma i ampliació sota la direcció de l’arquitecte Bartomeu Esteva Cañellas. Una vegada finalitzades les obres, valorades en 1.850.000 euros, el conjunt restà format per un habitatge principal de 758,76 m², un habitatge annex de 100,59 m², una porxada de 19,14 m² i una piscina de 55,65 m². D’aquesta porció, el 2003, es registrà la segregació d’una parcel·la de 1.475 m² —amb una casa— a favor de María Dolores Miró Juncosa (RP6, 6031-VII: 1a, 5a-6a).

Pel que fa a la porció que contenia la casa antiga de Can Abrines, marcada amb el nombre 33 del carrer de Saridakis, se l’adjudicà David Fernández Miró mitjançant escriptura de 6 de juny de 1989 autoritzada pel notari José Rafael Clar Garau. Aquest morí sense testar a Barcelona el 13 de gener de 1991 i en fou declarada única i universal hereva sa mare, María Dolores Miró Juncosa, la qual, mitjançant escriptura de 29 de desembre de 2003 atorgada davant el notari Andrés Isern Estela, feu donació de la referida porció que comprenia la casa antiga a la seva neta Lola Fernández Jiménez (RP6, 43529-VII, 1a-2a).