Can Tàpera

Son Palerm i Son Palermet

La propietat es formà mitjançant la unió dels rafals de Son Palerm i Son Palermet i altres peces de terra confrontants que adquiriren el doctor en medicina Miquel Fe i la seva esposa, Francina Ferrer, entre el final del segle XVII i el començament del XVIII. Aquests rafals prengueren nom del conrador Antoni Palerm. Desconeixem l’origen de l’altre topònim.

Al seu torn, Son Palerm i Son Palermet procedeixen d’una peça de terra de 27 quarterades que Jaume Rossinyol establí al conrador Antoni Palerm, Major, mitjançant instrument de 21 de març de 1604 atorgat en poder del notari Andreu Caselles, amb l’obligació de prestar un cens reservatiu de 27 lliures i un cens alodial de 2 gallines. Confrontava amb les comunes, terres d’Antoni i Arnau Tou, la vorera de la mar i terres de la mateixa procedència (ARM, Not. 3047, f. 127).

Antoni Palerm, Major, tengué tres fills: Antoni, Joan i Francina. Testà el 2 d’abril de 1634 en poder del notari Domingo Balle i nomenà hereu universal propietari el seu fill Antoni, Menor. Repartí Son Palerm entre els tres fills, ço és, 11 quarterades per a Antoni, 10 per a Joan i 6 per a Francina. La part d’Antoni era la pròpiament dita Son Palerm, mentre que la de Joan era coneguda per Son Palermet. El cens reservatiu de 27 lliures se’l repartiren a raó d’1 lliura per quarterada, mentre que les 2 gallines alodials les carregaren sobre les terres d’Antoni i Joan, a raó d’1 perhom (ARM, Not. M-1761, f. 192; ARM, Not. M-1765, f. 23).

Antoni Palerm, Menor, tengué sis fills: Joan Antoni —conrador, casat amb Jerònima Jover—, Miquel —teixidor de lli—, Francina —esposa del menorquí Pere Sintes—, Joana —casada amb el conrador Magí Sacarés—, Antonina —esposa del conrador Jaume Tous— i Margarita, els quals, amb instrument de 15 d’octubre de 1700 atorgat en poder del notari Ramon Morey, establiren Son Palerm al doctor en medicina Miquel Fe, imposant un cens reservatiu de 28 lliures 15 sous pagador el dia de Sant Miquel. Aleshores, ocupava una superfície d’11 quarterades i tenia casa i torre. Era tengut sots alou de Jaume Ballester Fuster —comte d’Aiamans, com a successor del prevere i canonge Jeroni Ballester de Togores—, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Prestava 1 gallina cens alodial inquitable el dia de Sant Miquel de setembre a dit senyor alouer de nombre de les 2 que feia l’íntegre rafal de Son Palerm, endemés d’11 lliures al for de 8% als aniversaris de la Seu. Confrontava amb la muntanya comuna dels establidors de Son Vic, un rafal d’hereus del doctor en medicina Jeroni Ferrer —sogre del comprador—, un rafal d’hereus de Joan Palerm que fou de la mateixa procedència, terres de Cala Major —de Benet Capó— i terres de Son Ferrer —d’hereus de Joan Ferrer Mas, al qual s’havien agregat 6 quarterades procedents de Son Palerm— (ARM, Not. M-1761, f. 192).

Joan Palerm, propietari de Son Palermet, només tengué una filla, Francina, a qui nomenà hereva universal propietària al testament que ordenà el 29 de setembre de 1645 en poder del notari Joan Antoni Carbonell Armengol. Casada amb Pere Verger, també tengué un únic fill, Pere Joan —conrador—, el qual no deixà descendència del seu matrimoni amb Antonina Barceló. Morí el 24 d’agost de 1676, amb testament que havia ordenat el 27 d’agost de 1670 davant el notari Joan Antoni Parets, en què nomenà hereus universals propietaris els fills pòstums i naixedors, i usufructuària, la seva esposa, Antonina Barceló —casada en segones núpcies amb el conrador Jeroni Garcias—, la qual, amb instrument de 2 de març de 1704 atorgat en poder del notari Ramon Morey, establí Son Palermet al doctor en medicina Miquel Fe, imposant un cens reservatiu de 10 lliures. Aleshores, ocupava una superfície de 10 quarterades i la tenia arrendada el mercader Nicolau Escoto per 18 lliures anuals. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic —posseïda per Miquel Ballester Fuster, comte d’Aiamans—, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Prestava 1 gallina cens alodial inquitable el dia de Sant Miquel de setembre a dit senyor alouer de nombre de les 2 que feia l’íntegre rafal de Son Palerm, endemés de 2 lliures al for de 8% de nombre de les 27 lliures que antigament es prestaven a Jaume Rossinyol —després a Onofra Mir Villalonga i aleshores als aniversaris de la Seu— dit dia de Sant Miquel. Confrontava amb Son Palerm, terres dites Ca na Porcella —d’hereus del doctor en medicina Jeroni Ferrer—, la vorera de la mar i terres denominades Cala Major —antigament Ca na Palla, que foren del fuster Benet Capó i que aleshores eren de l’escrivà Francesc Lloret— (ARM, Not. M-1765, f. 23; ARM, Not. R-692, f. 37; ARM, Not. R-800, f. 192).

Miquel Fe descendia d’una important família de metges. Fou (1693-96) un dels primers catedràtics o professors de la Facultat de Medicina de la Reial i Pontifícia Universitat Literària de Mallorca. Es casà amb Francina Ferrer, filla del doctor en medicina Jeroni Ferrer (†1685) (ARM, Not. R-692, f. 37).

El 15 de febrer de 1723, Miquel Fe i Francina Ferrer, d’una banda, i Joan Baptista Pujals —rector del col·legi de Sant Martí—, de l’altra, signaren davant el notari Joan Sales un contracte d’arres pel qual els primers es comprometien a vendre al col·legi de Sant Martí unes cases que tenien a la parròquia de Santa Creu, on els jesuïtes pretenien edificar la nova seu del col·legi. A canvi, els religiosos assumien la redempció d’uns censos que pesaven sobre Son Palerm i Son Palermet, de Miquel Fe, i Son Batle o Son Vic, de Francina Ferrer (ARM, Not. S-193, f. 117v).

Miquel Fe morí el 28 d’abril de 1725, amb testament que havia ordenat el 23 d’agost de 1719 en poder del notari Joan Sales, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa, la qual, amb instrument de 19 de desembre de 1746 autoritzat pel notari Guillem Rosselló, capbrevà tots els seus béns que es trobaven sots alou de Jaume Ballester de Togores, comte d’Aiamans i senyor de la cavalleria de Son Vic. Declarava tenir i posseir una part del rafal de Son Vic, amb cases majors i cisterna, que heretà (1685) de son pare, qui l’adquirí (1668) del conrador Pere Balle; Ca na Porcella, de 10 quarterades, que adquirí la denunciant del comte d’Aiamans; una peça de terra de 6 quarterades al camp del Pou que heretà (1685) de son pare, qui l’adquirí (1670) del referit Pere Balle; una peça de terra de 5 quarterades que també heretà (1685) de son pare, qui l’adquirí (1678) de Bartomeu Sales Oliver; Son Palerm, d’11 quarterades, que Miquel Fe adquirí (1700) dels germans Palerm, i Son Palermet, de 10 quarterades, que comprà (1704) dit Fe a Antonina Barceló. Tots aquests rafals i peces de terra estaven units i formaven una propietat que confrontava amb Son Toells, Cala Major, la muntanya comuna de Son Vic i la vorera de la mar (ARM, Not. R-692, f. 37).

Francina Ferrer morí el 10 de maig de 1756, amb testament que havia disposat el 26 de desembre de 1754 davant el notari Sebastià Ferrer, en què nomenà hereu universal el seu fill Miquel, qui, al testament que ordenà el 5 de maig de 1762, efectiu per la seva mort el 22 de juliol de 1765, feu hereva la seva germana Antonina (ARM, Not. S-1414, f. 269).

Antonina Fe Ferrer morí sense testar el 29 de març de 1768. El 8 d’agost següent, es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel viudo, Vicenç González Fiol, entre els quals hi havia les cases majors de l’heretat, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Font del Candeler, i el rafal de Son Batle, que incloïa les terres que posteriorment seran Can Tàpera (ARM, Not. 5824, f. 50).

Fruit del matrimoni entre Vicenç González i Antonina Fe nasqueren Andreu, Miquel, Francina, Antonina i Margalida González Fe, els quals, el 18 de desembre de 1806, vengueren Son Palerm i Son Palermet, per preu de 2.600 lliures, al negociant Jaume Cerdà Terrades, fill de Jaume i de Joana. Aleshores, confrontaven amb un camí reial, terres de la possessió de Son Batle —dels venedors—, terres denominades Ca na Porcella —agregades a Son Batle—, la vorera de la mar, terres de Cala Major —de Pere Jeroni Alemany— i terres de Pere Ramis Cugullada (ARM, Not. S-1414, f. 269).

Poc després, el 9 de gener de 1809, Jaume Cerdà Terrades adquirí dels germans González Fe, per preu de 1.000 lliures, una peça de terra d’unes 10 quarterades que es trobava agregada a Son Batle i que, de llavors ençà, passarà a formar part de Can Tàpera. Confrontava amb terres de Son Batle, Son Toells, peces de terra del comprador procedents de Son Batle i la vorera de la mar (íd., f. 527).

Jaume Cerdà Terrades morí el 30 de desembre de 1811, amb testament que havia ordenat el 19 de gener de 1793 davant el notari Pere Josep Bonet, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Jaume, nascut del seu matrimoni amb Caterina Borràs (ARM, Not. M-2297, f. 310).

Amb instrument de 3 de novembre de 1817 atorgat en poder del notari Agustí Marcó Guardiola, els comerciants palmesans Tomás Serrano —fill de Manuel— i Francesc Xavier Bas —fill de Francesc—, cessionaris de Jaume Cerdà Borràs per la quantitat de 15.588 lliures, vengueren la propietat a Pere Josep Ferragut Pi —fill de Pere i de Francina— per 9.950 lliures. L’origen d’aquest deute es trobava en el fracàs d’una expedició comercial que el patró Jaume Cerdà Lasserra —fill de Jaume Cerdà Borràs— emprengué per a exportar fruits a Montevideo i Rio de Janeiro. L’expedició havia estat finançada per Joaquim Pujol, Basili Canut, Benet Capó, Salvador Sorà, Macià Antich i d’altres. Aleshores, la propietat estava formada per Son Palerm, Son Palermet, So na Porcella i sengles peces de terra d’1 quarterada i mitja i 3 quarterades i 3 quartons procedents de Son Batle. En total, ocupava una superfície de 36 quarterades de camp i garriga i tenia cases rústiques i urbanes novament edificades. Confrontava amb terres de Son Ferrer i Son Ferreret mitjançant el camí dels Reis, les comunes de la cavalleria de Son Vic, terres de Son Batle del notari Miquel Bonet, terres del comprador procedents de Son Batle, Son Toells i la vorera de la mar mitjançant el camí reial d’Andratx (íd.).

Prèviament, amb instrument de 6 de març de 1807 autoritzat pel notari Agustí Marcó Guardiola, Pere Josep Ferragut Pi havia adquirit d’Andreu i Margalida González una peça de terra de 2 quarterades (íd., f. 127).

Segons l’Apeo (1818), la propietat era denominada Can Tàpera, pertanyia a Pere Josep Ferragut Pi, valia 11.400 lliures, tenia casa i ocupava una superfície de 30 quarterades, de les quals 12 eren camp de segona qualitat amb arbres, i les 18 restants, camp de tercera qualitat amb oliveres (ARM, D-1530, f. 168).

A la mort de Pere Josep Ferragut Pi, la propietat passà per meitats indivises als seus nebots Pere Josep i Joaquim Ferragut Barceló.

Pere Josep Ferragut Barceló es casà amb Maria Camps de Suñer Coch (†1883), de qui no deixà descendència. Morí a Palma el 7 de març de 1848, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 9 de febrer de 1847 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què, després de nomenar hereu universal propietari el fill mascle primogènit amb substitucions a favor de la resta de fills i filles que finalment no tengué, feia hereu el seu germà Joaquim (RP6, 5203-terme, 1a).

Joaquim Ferragut Barceló morí a la Calatrava el 28 de desembre de 1862, a l’edat de 76 anys, amb testament que havia ordenat el 13 anterior en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva universal la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor en la persona dels pobres. Mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1863 atorgada davant el notari Miguel Pons Barrutia, els marmessors acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Tàpera —abans, Son Palerm i Son Palermet—, de 38 quarterades, valorada en 13.000 lliures (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1863, f. 881; RP6, 62-terme, 1a).

El 2 d’agost de 1864, davant el notari Miguel Font Muntaner, els marmessors de Joaquim Ferragut Barceló vengueren Can Tàpera, per preu de 13.003 lliures, al fabricant Juan Pericás Sastre. Aleshores, ocupava una superfície de 46 quarterades. Confrontava, a l’est, amb Cala Major; al sud, amb la vorera de la mar i Son Toells; a l’oest, amb Son Ferreret i Son Batle, i, al nord, amb Son Ferrer. Era tenguda en alou del comte d’Aiamans i, sots dit alou, prestava 2 gallines cens alodial el 29 de setembre. Prestava 17 lliures 5 sous al for de 3%, ço és, 2 lliures 2 sous 6 diners a Miquel Palerm, 13 lliures al convent de la Mercè i 2 lliures 2 sous 6 diners a la confraria dels Àngels (RP6, 62-terme, 1a-2a).

Amb escriptura de 10 de setembre de 1864 autoritzada per dit notari Font, Juan Pericás Sastre vengué al comerciant Nicolás Humbert Burguer, per preu de 100 lliures, un ermàs de 5 quarterades que confrontava amb la mar, la carretera d’Andratx i la platja de Cala Major. Dins aquestes terres es trobava el puig de la Guarda. El 1891, dividí la propietat en tres porcions i les vengué en poder del notari Emilio Guasp Vicens: 1) el caminer Antonio Mesquida Riera, del lloc de Gènova, adquirí per 250 pessetes una peça de terra de 100 destres afrontada amb la mar, la carretera d’Andratx i terres romanents denominades el Puig de la Guarda, on construí una casa de dos aiguavessos i un pis; 2) els cònjuges Mateo Enrique Lladó Lladó i Gabriela Pujol Alemany compraren per 4.000 pessetes les terres denominades el Puig de la Guarda, de 3 quarterades, afrontades amb la platja de Cala Major, la mar i la carretera d’Andratx, on edificaren un aljub i una caseta de banys; 3) Bartolomé Pablo Palmer Porcel (†1929) —sagristà de l’església de la Vileta— adquirí per 250 pessetes una peça de terra de 106 destres afrontada amb la mar, la carretera d’Andratx i terres de Son Toells, on aixecà una casa de planta baixa i pis amb un soterrani que tenia accés a la mar (RP6: 5810-terme, 5887-terme, 173-terme).

Bartolomé Coll Vidal interposà demanda davant el jutjat del districte de la Llonja contra Juan Pericás Sastre (†1887) per l’impagament de 9.000 lliures derivades d’un préstec hipotecari. En conseqüència, la propietat fou embargada i posada a la venda en pública subhasta. La rematà el demandant el 12 de febrer de 1880 per 29.200 pessetes (RP6, 62-terme, 15a).

Fills de Bartolomé Coll Vidal foren Jerónima, Bartolomé, Antonia i Margarita Coll Moragues. Morí el 22 de gener de 1885, amb testament que havia ordenat el 12 de setembre de 1881 davant el notari Miguel Pons Barrutia. Mitjançant escriptures de 6 d’abril de 1886 i 31 de desembre de 1891 autoritzades, respectivament, pels notaris d’Inca Gaspar Riutort i Jaime Vidal, els germans Coll Moragues es dividiren els béns de l’herència i Can Tàpera se l’adjudicà Jerónima, qui la inscrigué al seu favor amb escriptura de 20 d’octubre de 1892 atorgada en poder del notari Juan Palou Coll (íd.).

El 5 de febrer de 1893, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Jerónima Coll Moragues vengué Can Tàpera al jornaler Guillermo March Reus, per preu ajornat de 33.000 pessetes (íd., 17a).

El 1909, Guillermo March Reus inicià l’establiment de la propietat, amb la venda de parcel·les d’uns 1.000 m², aproximadament. Uns anys abans, el 1891, el seu germà Andrés havia iniciat l’establiment del rafal veïnat de Son Toells. Aquests establiments foren l’origen del que més endavant serà el barri de Sant Agustí. Els primers compradors foren (1909-25) Jaime Mas Femenía, Juan Suau Bennásar, Bartolomé Sastre Trías, Juan Martí Pizá, Gaspar Bennázar Moner, Sebastiana Pallicer Enseñat, Benigno Palos Fabregat, Lorenzo Galmés Fiol, Antonia Ferrer de Lucas, els cònjuges Jorge Bauzá Prats i Margarita Tomás Barceló, Andrés Cortés Valls, els cònjuges Miguel Vadell Pastor i Magdalena Muntaner Riera, Antonia Salvá Abraham, els cònjuges Leonardo Reus Vila i María Martínez Pujol, els cònjuges Miguel Bordoy Nadal i Antonia Cabot Coll, José Forteza Pastor i els cònjuges Miguel Pujol Bosch i Catalina Juan Roca (RP6, 62-terme).

Amb escriptura de 31 de juliol de 1909 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, els germans Guillermo i Andrés March Reus donaren i cediren gratuïtament a l’Església Catòlica sengles solars contigus de 252 m² cadascun procedents de Can Tàpera i Son Toells «deseando dotarla de un oratorio que con el concurso de sus moradores han ayudado a construir en el punto de unión de [Can Tàpera] con el predio Son Toells, de Andrés March y Reus, contando para ello con la venia de la Superior Autoridad Eclesiástica». En representació del bisbe comparegué Mateo Garau Estrany, canonge penitencier (RP6, 9356-9358-terme).

El 19 de febrer de 1921, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Guillermo March Reus donà a la Congregación Diocesana de Hermanas Carmelitas un trast de 749,73 m² que confrontava amb el camí veïnal de Gènova. En representació de les religioses actuà sor María de la Encarnación —en el segle, Francisca Matas Pou—, superiora general. S’estipulà que «la parcela donada ha de servir para que en ella se edifique una casa convento que habiten las religiosas de dicha Congregación Diocesana de Hermanas Carmelitas. Y si por disolución en cualquier tiempo de dicho instituto o por incautación de sus bienes, se revertirá la finca donada al señor March o a sus herederos». Amb escriptura de 13 de novembre de 1930 autoritzada pel mateix notari, sor María de la Encarnación —com a superiora general de l’Instituto Diocesano de Religiosas Carmelitas— cedí tots els drets que la congregació tenia damunt el solar a l’Instituto de Religiosas Hermanas de la Misericordia Franciscanas, representat a l’acte per sor Fermina —en el segle, Francisca Ferragut Alzamora—, «para que el indicado instituto adquirente en el solar de este número construya una casa convento y la habiten, practicando las obras de caridad y beneficencia a que se dedican y con la condición de revertir a Guillermo March o a sus herederos caso de disolución del instituto o de incautación de bienes» (RP6, 11425-terme, 1a-2a).

Guillermo March Reus morí fadrí a Palma l’11 d’abril de 1923, a l’edat de 73 anys, amb testament obert que havia ordenat el 16 de juliol de 1914 davant el notari José Socías Gradolí, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereus universals propietaris en parts iguals els seus vuit nebots Juana María March Riutort, Andrés —casat amb Juana María March Martorell—, Mateo i Antonia March Ribas —casada amb Miguel Company Frau—, i Andrés, Juana María, Margarita —casada amb Bartolomé Company Frau— i Concepción March Martorell, casada amb Antonio Frau Comas. Llegà al seu nebot Jaime March Ribas i a la seva esposa, María March Martorell, la peça de terra dita Ca na Colomara. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de gener de 1924 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons i la resta de Can Tàpera se la repartiren els vuit hereus (RP6, 62-terme, 22a).

Juana María March Reus s’adjudicà una porció de 1.440 m² que comprenia la casa antiga. Mitjançant escriptura de 25 de febrer de 1925 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, la vengué, per preu de 2.250 pessetes, a l’enginyer anglès John Stuart Ellis de Vesian, natural de Londres (RP6, 12377-terme, 1a-2a).

Amb escriptura de 3 de maig de 1929 atorgada en poder del notari Pedro Alcover Maspons, «la asociación de beneficencia denominada Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares» comprà, per preu global de 160.528 pessetes amb 75 cèntims, set porcions de Can Tàpera que sumaven 53.547,63 m², ço és: 1) 1.440 m² amb la casa antiga a John Stuart Ellis de Vesian per 60.000 pessetes; 2) 25.586,23 m² i 15.487,5 m² a Antonia March Ribas per preu global de 61.610 pessetes; 3) 3.850 m² i 1.300 m² a Juana María March Martorell per preu global de 20.600 pessetes; 4) 2.075 m² a Margarita March Martorell per 12.968,75 pessetes; 5) 3.809 m² a Andrés March Ribas per 5.350 pessetes. En representació de l’entitat actuà el prevere Antonio Bosch Mas, com a vocal de torn de la Comissió Administrativa (RP6: 12377-terme, 12379-12380-terme, 14005-14009-terme).

La intenció de l’entitat era convertir els terrenys en centre de colònies d’estiu per a nines pobres. Durant la Guerra Civil (1936-39), el local fou requisat pels colpistes, que hi instal·laren un observatori antiaeri. En acabar el conflicte, restà abandonat. El 1949, el bisbe Juan Hervás Benet promogué la conversió de l’edifici en centre de formació social de caràcter religiós. D’aquesta manera, s’arribà a un acord entre el Bisbat i la Caja de Ahorros, pel qual l’entitat financera —que actuava representada pel director gerent, Felipe Morell Villalonga— cedia el local a l’Església. Aleshores, s’hi bastiren (1949-51) la capella, la sala d’actes i 50 habitacions, entre altres dependències, segons projecte de l’arquitecte José Oleza Frates. Amb aquesta intervenció, Can Tàpera passà a tenir els edificis següents: un de principal que constava de dues parts, un d’antiga construcció de planta baixa i pis —235 m²— i un de nova planta —1.630 m²— amb tres altures, un petit pavelló aïllat, la casa del guardià i dos aljubs de capacitat total de 1.000 m³. El 1951, fou inaugurat com a seu de la Casa de la Sagrada Família. Aquell mateix any, l’Instituto de Misioneras Seculares (IMS) se’n feu càrrec de la direcció. Fins al 1970, data en què aquesta institució abandonà el centre, s’hi organitzaren exercicis espirituals i cursets de cristiandat. Aleshores, la Caja de Ahorros de las Baleares recuperà l’administració directa del complex i l’assumí com a part de la seva obra social. El 1968, s’hi tornaren a fer colònies d’estiu per a infants. El 1984, l’entitat augmentà la superfície del centre mitjançant l’adquisició d’una porció de 102.552,26 m² procedent de Son Ferrer, propietat que confrontava amb Can Tàpera (RP6: 14009-terme, 11463-VII; GEM, XVII, 115-116).

Amb escriptura de 26 de setembre de 2001 atorgada davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares aportà la propietat i altres dues, pel seu valor global de 8.414.260,45 euros, a la Fundació Sa Nostra, Caixa de Balears, representada pel director gerent, Miquel Alenyà Fuster (RP6, 37546-VII, 1a).