Son Ferrer i Son Ferreret

L’origen de la propietat es troba en una peça de terra d’unes 27 quarterades procedent de Son Vic que Jaume Rossinyol establí a Antoni Palerm el 21 de març de 1604. Prengué nom del negociant Joan Ferrer Mas, qui en fou propietari a mitjan segle XVII (ARM, Not. M-1761, f. 192).

El 2 d’abril de 1634, davant el notari Miquel Balle, Antoni Palerm llegà a la seva filla Francina una porció de 6 quarterades procedent d’aquella peça de terra. La donació es feu efectiva amb acta de 26 d’abril de 1639 signada davant el notari Joan Agustí Alemany. Filla de Francina Palerm fou Elisabet Colomar Palerm, declarada hereva ab intestato de sa mare. Amb instrument de 12 de març de 1658 atorgat en poder del notari Joan Gibert, Elisabet Colomar Palerm i el seu espòs —el teixidor de lli Joan Sastre— vengueren la propietat al negociant Joan Ferrer Mas (íd.).

El 16 de juliol de 1664, es redactà l’inventari de béns de Joan Ferrer Mas, que fou rebut pel prevere Vicenç Ferrer —beneficiat de Santa Eulàlia—, com a hereu usufructuari del difunt segons el testament que havia disposat el 16 d’abril anterior. L’herència comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Miquel, unes altres cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia —a la Cadena de Cort— i un rafal situat al terme de la ciutat que cal identificar amb el que posteriorment serà conegut com a Son Ferrer (ARM, Not. M-975, f. 18).

Segons els estims de 1685, pertanyia al notari Joan Baptista Llorens i valia 2.000 lliures. Desconeixem per què Llorens n’apareix com a propietari, car se suposa que encara es trobava en mans de la família Ferrer (ARM, D-1253, f. 202).

El 22 de març de 1707, a instàncies d’Antoni Verí, la cúria del Batle Major tragué a pública subhasta el rafal de Son Ferrer, de l’heretat de Joan Ferrer Mas. El rematà el doctor en drets Onofre Ramis Salvà, per preu de 1.325 lliures. Era tengut en alou de la cavalleria de Son Vic i, sots dit alou, prestava 3 lliures cens al benefici fundat a l’altar de Sant Climent de la Seu i 10 sous cens als hereus de Jaume Rossinyol. Una part del rafal —que cal identificar amb Son Ferrer— confrontava amb terres del doctor en medicina Miquel Fe, terres de Francesc Lloret, terres de Margarita Palerm, el rafal de Son Pere Onofre i el camí reial de Bendinat. L’altra part confrontava amb el rafal dels hereus de Sebastià Ferragut, les comunes de la cavalleria, terres de Miquel Fe i el camí reial de Bendinat (ARM, C-3397, s/f).

Onofre Ramis Salvà es casà amb Antonina Pujol Berenguer —filla del doctor en drets Bartomeu Pujol i de Joana Anna Berenguer— i en foren fills els doctors en drets Onofre i Bartomeu Ramis Pujol. Fou extret per al càrrec d’assessor del veguer el 1695 i misser anual de la Universitat i Regne el 1697 i el 1710. Exercí com a misser. Al seu estudi es formaren com a passants els doctors Domingo Mas Ramis (1721 i 1725) i Bartomeu Santandreu (1737). Fou autor de més de vint al·legacions jurídiques impreses. Morí el 31 de març de 1739, amb testament que havia disposat el 17 de gener de 1737 en poder del notari Guillem Roca, en què nomenà hereu universal el seu fill Bartomeu (Planas, 2001: 96; ARM, Not. R-692, f. 35).

El 16 de desembre de 1746, Bartomeu Ramis Pujol capbrevà la propietat davant el notari Guillem Rosselló, com a regidor dels alous de Jaume Ballester de Togores, comte d’Aiamans. Era tenguda en alou i directe domini de la cavalleria de Son Vic —del comte d’Aiamans—, a mercè de lluïsme, a presentació de fadiga de 10 dies i a delme de tots els fruits collidors a raó de 20/1 a dit senyor alouer. Sots dit alou, prestava 1 gallina i mitja i 1/4 de gallina cens alodial inquitable el 29 de setembre. Prestava 10 sous cens el 9 de setembre a l’heretat de Jaume Rossinyol, 6 lliures cens el 29 de setembre al convent i monges de Santa Clara —abans, a Antonina Ferrer, viuda de Pere Servera—, 6 lliures cens el 29 de setembre als aniversaris de la Seu i 27 lliures 16 sous 6 diners cens el 19 de novembre, ço és, 9 lliures al convent de Sant Francisco de Paula, 10 lliures 5 sous 10 diners a la comunitat de la parroquial església de Santa Creu i 8 lliures 8 sous 8 diners a la confraria de Nostra Senyora de dita església. Una part confrontava amb terres dels hereus del doctor en medicina Miquel Fe, terres de Gabriel Flor —abans, de Francesc Lloret—, terres de dits hereus del doctor Fe —abans, de Margarita Palerm—, el rafal de Son Pere Onofre i el camí reial de Bendinat. L’altra part del rafal —que eren 6 quarterades que foren d’Antoni Palerm— travessava del camí reial fins a les comunes i confrontava amb el rafal del prevere Gabriel Rubert, la comuna de Son Vic, terres dels hereus del doctor Fe i el camí reial de Bendinat (ARM, Not. R-692, f. 35).

Bartomeu Ramis Pujol es graduà a la Universitat Literària el 23 de novembre de 1732. Realitzà la passantia amb son pare. Després d’esser examinat per la Reial Audiència, prestà jurament com a misser el 21 de febrer de 1737. El 1743, fou jutge d’apel·lacions del Consolat de Mar. Es casà amb Francina Cugullada Adde —filla de Maria Adde Frontera i del doctor en drets Jaume Josep Cugullada Mòger (†1735)—, la qual, al testament que disposà el 14 de setembre de 1746 davant el notari Nicolau Roca Mora, nomenà hereu el seu espòs, qui morí el 13 de juliol de 1778, amb testament que havia ordenat el 14 de febrer de 1763 davant el notari Cayetano Socias Bover, en què feu hereu el seu fill Pere Ramis Cugullada (ARM, Not. N-220, f. 329; Planas, 2002: 81).

Pere Ramis Cugullada nasqué el 16 d’octubre de 1746. Fou batiat a la Seu i en foren padrins el doctor Pere Onofre Ramis —beneficiat de Santa Eulàlia— i Maria Adde Cugullada. Es graduà a la Universitat Literària el 12 d’agost de 1768. Realitzà la passantia amb son pare. Després d’esser examinat, prestà jurament com a misser el 24 de novembre de 1777. Matriculat al Col·legi de Missers des de la seva fundació el 1779, en fou tresorer entre 1794-95. Es casà amb Jerònia Sala i en foren fills Pau, Pere —capità del regiment provincial de Mallorca—, Francina i Bartomeu, els quals, amb escriptura de 26 d’agost de 1816 atorgada davant el notari Gabriel Nadal, es repartiren l’herència de son pare, mort sense testar el 8 d’abril de 1801. A Francina li correspongué una peça d’olivar a Sóller i la possessió de Son Joi (Manacor), Pere s’adjudicà la possessió de Son Llodrà de la Garriga (Manacor), i Pau, la part restant de l’heretat, que comprenia el rafal de Son Garí i els rafals de Son Ferrer i Son Ferreret (íd.).

Segons l’Apeo (1818), Son Ferrer i Son Ferreret valien 5.000 lliures, tenien cases i ocupaven una superfície de 14 quarterades, de les quals 12 eren camp de tercera qualitat amb ametlers i garrovers, i les 2 restants, garriga (ARM, D-1530, f. 129).

Pau Ramis Sala morí el 24 d’agost de 1854, amb testament que havia ordenat el 27 de març de 1848 davant el notari Mateu Mora Carbonell, en què nomenà hereu propietari el seu fill Martín Joaquín Ramis Torrens, qui també fou hereu de les seves germanes María Magdalena i Jerónima, mortes sense testar el 5 de setembre de 1855 i el 14 de febrer de 1887, respectivament (CNIB, José Alcover Maspons, Any 1892, 2n semestre, n. 351).

Martín Joaquín Ramis Torrens morí fadrí el 2 de març de 1892, amb testament que havia disposat el 25 de febrer anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal propietari el seu parent en vuitè grau Jaime Sitjar Cortey —veïnat de Porreres—, qui, amb escriptura d’11 d’agost següent atorgada en poder del mateix notari, acceptà els béns de l’herència, que comprenia unes cases situades al carrer de l’Estudi General, unes altres cases situades entre els carrers de Sant Nicolau i d’en Puigdorfila, els rafals de Son Morro i Son Garí —procedents de l’herència paterna—, Can Vell —comprat el 10 de setembre de 1887—, Son Perelló —cedit al seu favor el 15 de maig de 1874—, una peça de terra amb cases denominada Can Batle —situada al lloc de la Vileta—, la possessió de les Algorfes (Calvià) —adquirida (1884) pel difunt de Bernardo Roca—, la possessió de Son Joi (Manacor), Son Claret (Muro) i diverses peces de terra i cases situades al terme i a la vila de Muro, la major part de les quals procedien de l’herència de Rafel Torrens Ferrà (íd.).

Jaime Sitjar Cortey morí dia primer de febrer de 1903, amb testament que havia ordenat a Porreres el 8 de febrer de 1897 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills Jaime i Antonio Sitjar Sitjar (†1927). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 de març de 1903 autoritzada pel notari José Socías Gradolí i els rafals de Son Ferrer i Son Ferreret se’ls adjudicà Antonio en virtut de les disposicions testamentàries (RP6: 7655-terme, 7656-terme).

Amb escriptura de 19 de juny de 1907 atorgada en poder del notari José Alcover Maspons, Antonio Sitjar Sitjar vengué Son Ferrer i Son Ferreret, per preu global de 10.000 pessetes, a Ana Villalonga Feliu, casada amb Raimundo Montis Allendesalazar. Aleshores, Son Ferrer ocupava una superfície d’unes 23 quarterades i confrontava, al nord, amb el camí que anava de Gènova a Bendinat; a l’est, amb Son Pere Onofre —d’hereus de Bernardino Borrás—; al sud, amb Cala Major —de Miguel Alemany—, i, a l’oest, amb Can Tàpera, de successors de Juan Pericás. D’altra banda, Son Ferreret tenia una extensió d’unes 2 quarterades i mitja i confrontava, al nord, amb establits de la Comuna; a l’est, amb Son Mateu —d’hereus de Joaquim Ferragut—; al sud, amb el camí de Bendinat, i, a l’oest, amb Son Batle —d’Antonio Valent— (íd.).

Amb escriptura de 23 de desembre de 1966 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Ana Villalonga Feliu vengué ambdues propietats, per preu global de 200.000 pessetes, als seus fills: María Concepción (†1979), Isabel, Antonio —militar—, Francisca i Raimundo Montis Villalonga —enginyer industrial— (íd.).

Mitjançant instrument de 16 de novembre de 1972 atorgat en poder de dit notari Villanueva, Isabel Montis Villalonga feu donació de la seva cinquena part indivisa de Son Ferrer als seus vuit fills: Carlos —agricultor—, Raimundo —pèrit agrícola—, Rosa María —agricultora—, Ana María, María Isabel, María Magdalena, Mercedes i María José Alabern Montis, per vuitenes parts indivises (RP6, 7655-terme, 8a).

Amb escriptura d’11 de setembre de 1979 autoritzada per dit notari Villanueva, Antonio Montis Villalonga feu donació de la seva cinquena part indivisa de Son Ferrer als seus set fills: Ana María, María Ángeles, Antonio —metge—, Jaime —misser—, Concepción —llicenciada en Filosofia i Lletres—, Raimundo —metge— i Manuel Montis Suau —misser—, per setenes parts indivises. Així mateix, amb escriptura de 22 de novembre de 1980 autoritzada pel mateix notari, donà la vintena part indivisa de Son Ferrer que havia heretat de la seva germana María Concepción als germans Raimundo i Manuel Montis Suau, per iguals parts indivises (íd., 7a; RP6, 8217-VII, 1a).

El 2 de juliol de 1982, davant dit notari Villanueva, vengueren a Miguel i Mateo Pujol Muntaner, per preu d’1 milió de pessetes, una porció de 8.540 m² que confrontava, al nord, sud i oest, amb zona de domini públic; a més, al nord, amb la carretera d’enllaç amb l’autopista i Sant Agustí, i, a l’est, amb la resta de Son Ferrer mitjançant camí de 10 metres d’ample. En sessió celebrada el 29 de maig de 1985, la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Palma acordà concedir llicència per a la construcció d’un habitatge unifamiliar sobre aquesta parcel·la (RP6, 8995-VII, 1a).

El 24 de desembre de 1984, davant el notari José Manuel de la Cruz Lagunero, vengueren a l’entitat Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares, per preu de 28.193.621 pessetes, una porció de 102.552,26 m² que confrontava, al nord, amb l’autopista de Ponent; a l’est, amb Son Pere Onofre; al sud, amb Cala Major i Can Tàpera, i, a l’oest, amb la propietat de Juan Pericás. Amb escriptura de 26 de setembre de 2001 atorgada davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, la propietat fou aportada i transmesa a la Fundació Sa Nostra, Caixa de Balears (RP6, 11463-VII, 1a-2a).

Després d’aquestes dues segregacions, Son Ferrer romangué amb una resta de 49.929,74 m². Les cases principals foren enderrocades quan es construí (1973-77) l’autopista de Ponent.

Pel que fa a Son Ferreret, se l’adjudicà Raimundo Montis Villalonga en la partició de béns que atorgà amb els seus germans mitjançant escriptura de 26 de novembre de 1971 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (RP6, 21812-III, 1a).

Raimundo Montis Villalonga —casat amb Mercedes Coll de San Simón (†2001)— dividí la propietat en dues porcions. Una de 9.647 m² que confrontava, al sud, amb un camí; al nord, amb la resta; a l’est, amb Son Mateu, i, a l’oest, amb Son Batle —aleshores, el cementeri de Gènova— i la resta. I una altra de 8.248 m² que confrontava, al nord, amb la Comuna de Gènova —aleshores, carrer del Rector Vives—; a l’oest, amb Son Batle; al sud, amb la resta i en part amb el cementeri de Gènova, i, a l’est, amb la resta i en part Son Mateu (RP6: 43469-III, 43473-III).

La primera la vengué al seu fill Raimundo Montis Coll, per preu d’1.500.000 pessetes, mitjançant escriptura de 12 de desembre de 1978 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Damunt aquesta parcel·la feu construir una casa unifamiliar marcada amb el nombre 146 del carrer del Rector Vives. El 2 de setembre de 1996, davant el notari José María Feliu Bauzá, la vengué, per preu de 25 milions de pessetes, a l’entitat Son Ferreret SL. El 18 de juny de 1998, davant el notari de Calvià Raimundo Fortuñy Marqués, l’entitat Son Ferreret SL la vengué, per preu de 30 milions de pessetes, a Horst Dieter Ullrich i Detlef Rosenberg. El 3 de maig de 2007, davant el notari Luis Terrasa Jaume, la vengueren als cònjuges Jordi Planella Rubinat i María Mercedes Ferrer Escolá (RP6: 43469-III, 31072-VII).

La segona la donà a la seva filla Mariana Montis Coll mitjançant escriptura de 18 de març de 1985 autoritzada pel notari Manuel López Leis. Damunt aquesta parcel·la feu construir una casa d’una sola planta de 181 m². El 13 de març de 1997, davant el notari Gonzalo López Fando Raynaud, la vengué, per preu de 27 milions de pessetes, als cònjuges Jean Yves Candlot i Frederique Marion Candlot, els quals l’adquiriren a través de l’entitat Yves de Son Ferreret SL (RP6, 22248-VII: 1a-3a, 7a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s