Son Toells

L’origen de la propietat es troba en una peça de terra procedent de Son Vic que Jaume Rossinyol establí als germans Arnau i Antoni Tou —conradors— amb instrument de 21 de març de 1604 atorgat davant el notari Andreu Caselles. Prestava 115 lliures cens i 6 gallines alodials i inquitables (ARM, Not. 5156, f. 275).

Pel que fa al topònim, cal assenyalar primer que la documentació arxivística ofereix dues formes més d’escriure el nom fruit de la diferent pronúncia: Son Touells i Son Tovells. És probable que sigui un diminutiu del llinatge Tou, que també trobam com a Touet a la propietat veïnada de Son Touet.

El 18 d’octubre de 1616, els germans Arnau i Antoni Tou es repartiren la propietat davant el notari Pere Femenia. Arnau s’adjudicà 34 quarterades de terra que confrontaven amb Bendinat, la vorera de la mar, terres de Joan Porcell, terres de Bartomeu Ribes, terres de Miquel Ramon i terres del teixidor de lli Miquel Massot, amb l’obligació de pagar 34 lliures i 2 gallines. Antoni prengué la resta, que confrontava amb terres d’Antoni Palerm, les comunes designades per Jaume Rossinyol, terres de Bartomeu Bou, terres de Bartomeu Antelm, terres de Miquel Massot i terres de Miquel Ramon, amb l’obligació de pagar 80 lliures i 4 gallines (íd.).

Amb instrument de 17 de setembre de 1620 atorgat davant el notari Pere Femenia, Antoni Tou establí al notari Domingo Balle les quatre propietats següents: una peça de terra d’unes 16 quarterades, una altra peça de terra que Antoni Tou establí a Bartomeu Ribes amb cens de 15 lliures —de la qual no s’havia signat acta d’establiment i que Ribes havia retut a Tou—, una altra peça de terra establida a Miquel Massot amb càrrec de 10 lliures cens —de la qual no s’havia signat acta— i una peça de terra establida a Joan Salom amb càrrec de 12 lliures cens. S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures 4 sous. Eren tengudes sots alou de la cavalleria de Son Vic, a mercè de lluïsme i a cens d’una part de 85 lliures de nombre de 111 lliures. Confrontaven amb les comunes d’establidors de Son Vic, terres de Bartomeu Sala, terres de Joan Salom, terres de Miquel Massot, terres de Miquel Ramon i terres de Bartomeu Ribes. Prestaven 10 lliures a Joan Porcell i 8 lliures a Miquel Ramon per una peça de terra establida el 18 d’octubre de 1616 davant el notari Pere Femenia —probablement, So na Porcella. Bartomeu Bou prestava 8 lliures per una peça de terra que li establí Antoni Tou el 12 de febrer de 1617, i Joan Mir, 10 lliures per una altra peça de terra que li establí dit Tou el 12 de febrer de 1617. Segons l’acta de compravenda, Domingo Balle tenia l’obligació de signar acta d’establiment a Salom i Massot si aquests obtenien la fadiga del senyor alouer (ARM, Not. 5182, f. 177v).

En virtut de la condició expressada a l’acta de compravenda d’exercici de dret de fadiga a Salom i Massot, Domingo Balle es veu obligat a cedir una peça de terra al teixidor de lli Miquel Massot, imposant un cens reservatiu de 22 lliures. L’acta se signà el 15 d’abril de 1626 davant el notari Pere Femenia. Confrontava amb terres de Bendinat, terres del forner Arnau Tou, terres del forner Nicolau Petro, terres de Joan Baptista Garcia i terres de Bernadí Ferrer. Era tenguda a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies (ARM, Not. 5183, f. 107).

Més endavant, el rafal pertanyé a Pere Balle —fill de Domingo—, qui es desfeu d’algunes peces de terra que contribuïren a formar propietats noves, especialment Son Batle. El tenia en virtut de capbrevació que —en nom seu— signà Miquel Balle l’11 de juliol de 1658.

El 20 de febrer de 1668, el conrador Pere Balle establí al doctor en medicina Jeroni Ferrer una part del rafal de Son Vic, amb cases majors, cisterna i empriu en les muntanyes comunes, imposant un cens reservatiu de 60 lliures. Era tengut sots alou del comte d’Aiamans i prestava 10 lliures als hereus de Jaume Llorens. Confrontava amb les comunes dels establidors de Son Vic, terres de Bartomeu Sales des de la Comuna fins al camí reial, i de dit camí torrent, torrent dret a un penyalet del garrigó de Son Toells i dit penyalet dret a la paret de Son Toells, i d’aquí al cantó del pla de Son Toells, i de dit cantó fins al pi d’en Tou i amb terres dites Son Toells, de dit Batle i de Gabriel Tou, i de dit pi la part que mirava a la mar amb terres de Gabriel Tou fins arribar a So na Porcella i amb terres d’Antoni Palerm. A l’acta s’assenyalava que si el comprador volia el molí de sang de les cases del rafal, havia de pagar-ne el preu just (ARM, Not. 6578, f. 47v).

Amb un altre instrument de 17 de gener de 1670, Pere Balle establí a Jeroni Ferrer una peça de terra d’unes 6 quarterades situada al camp del Pou, procedent de Son Vic, imposant un cens reservatiu de 8 lliures. Confrontava amb terres del comprador que abans eren del venedor, un camí reial i terres romanents al venedor (ARM, Not. 6579, f. 6).

Pere Balle testà el 22 de juny de 1666 en poder del notari Miquel Joan Lliteras i nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills Domingo i Caterina. L’11 de maig de 1671, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pels seus fills i hereus, entre els quals hi havia tres peces de terra contigües, ço és, una denominada l’Horta Nova i la Tortuga, una altra denominada Son Barrera i l’altra denominada Can Toells i la Rota d’en Massot, d’unes 30 quarterades de superfície, procedents de Son Vic. Eren tengudes sots alou dels hereus del comte d’Aiamans, a mercè de lluïsme i franques de cens (ARM, Not. B-632, f. 580).

Amb acta de 20 de gener de 1675 atorgada davant el notari Domingo Balle, els germans Domingo i Caterina Balle signaren la divisió de l’heretat. Domingo s’adjudicà les propietats, cases i torre denominades Son Toells, Son Barrera, la Rota i la Tortuga, mentre que Caterina prengué a la seva part els censos: 8 lliures cens que prestaven Miquel Genestar i Rafel Sales i 32 lliures que prestava Jeroni Ferrer per un rafal que li establí son pare el 20 de febrer de 1669 davant Jaume Gibert (ARM, Not. 1788, f. 9).

Segons els estims de 1685, el rafal de Domingo Balle valia 900 lliures (ARM, D-1253, f. 202).

Amb instrument de 15 d’octubre de 1686 atorgat davant el notari Miquel Bibiloni, Domingo Balle donà a la seva germana totes les terres que posseïa al lloc de Son Vic, amb reserva de l’usdefruit de la torre i empriu en les figueres (ARM, Not. 1742, f. 173).

Caterina Balle es casà amb el notari Joan Campamar i en fou fill Pere —prevere i beneficiat de la Seu—, el qual fou nomenat hereu universal al testament que disposà sa mare el 21 d’octubre de 1702 davant el notari Joanot Garcias (ARM, Not. R-693, f. 163v).

Pere Campamar Balle engrandí el rafal mitjançant l’apropiació per deutes d’una peça de terra d’unes 39 quarterades de Gabriel Tou, Major, segons decret dictat el 30 d’octubre de 1732 per Miquel Serra Maura, jutge privatiu de Censos. Gabriel Tou li devia 1.034 lliures 15 sous 10 diners, ço és, 547 lliures 5 sous 10 diners per pensions vençudes fins a l’any 1731 i 487 lliures 10 sous per capital d’un cens de 39 lliures que aquella peça de terra prestava a Pere Campamar en dues partides. Magdalena Tou —com una de les propietàries de dita peça de terra— tengué per bé que fos adjudicada a Pere Campamar en cobriment del deute. La propietat fou estimada en 1.500 lliures per Miquel Moll i Miquel Florit (ARM, C-3429, s/f).

El 28 de novembre de 1747, Pere Campamar Balle capbrevà davant el notari Guillem Rosselló totes les propietats que tenia sots alou de Jaume Ballester Fuster, comte d’Aiamans. En primer lloc, declarà que tenia una part del rafal de Son Vic, amb cases edificades, que confrontava amb terres de la mateixa procedència de Francina Ferrer —abans, del doctor Ferrer— i terres romanents al denunciant. Més, una peça de terra franca de cens denominada Can Toell, d’unes 9 quarterades, valorada en 165 lliures, que confrontava per dues parts amb terres del pla de Son Batle, i per les restants parts, amb terres del denunciant. Més, una altra peça de terra franca de cens denominada Can Barrera, d’unes 15 quarterades, valorada en 217 lliures, que confrontava amb terres del prevere i ardiaca Miquel Sastre Palou, les muntanyes comunes, terres de Bendinat, terres del denunciant i terres de Francina Ferrer. Finalment, una peça de terra d’unes 39 quarterades que fou de l’herència de Gabriel Tou, Major, que prestava 2 gallines alodials i que confrontava amb el camí de la mar, terres de Francina Ferrer i terres del denunciant (ARM, Not. R-693, f. 163v).

Pere Campamar Balle morí el 6 de març de 1755, amb testament que havia disposat el 7 d’agost de 1749 davant el notari Francesc Gomila, en què nomenà hereva universal la seva neboda Caterina Anna Clar. Aquesta testà el 10 de desembre de 1755 en poder del notari Joan Coll Pont i feu hereu universal el seu fill Ignaci Salvà Clar —mort sense testar el 20 de gener de 1794—, qui fou succeït pel seu pubil, Jaume Salvà de la Calera, el qual, amb instrument de 8 de maig de 1852 autoritzat pel notari Antoni Sancho, feu donació universal en contemplació de matrimoni a favor del seu fill Jaime Salvá Salvá (ARM, Not. M-2346, f. 215).

Amb instrument d’11 de juny de 1853 atorgat davant el notari Joan Muntaner Riera, Jaume Salvà de la Calera —fill d’Ignaci i de Josepa— i Jaime Salvá Salvá —fill d’aquell i de la seva segona esposa, Francina Anna Salvà— vengueren la propietat, per preu de 9.000 lliures, a Antonio Pericás Sastre, fill de Joan i de Rosa. Aleshores, totes les peces de terra abans esmentades estaven agrupades en una sola propietat denominada Son Toells, que ocupava una superfície de 72 quarterades, amb oliveres, garrovers, ametlers i bosc. Tenia casa rústica i urbana, aljub i cisterna. Era tenguda sots alou del comte d’Aiamans. Confrontava amb Can Tàpera —Son Palerm i Son Palermet—, Son Batle, terres de Juana Ana i Jaime Baró Moragues, Bendinat i la vorera de la mar. A l’acta de compravenda restà comprès el dret que tenien els atorgants de prohibir o de permetre que subsistís el camí que passava per dedins la propietat pel qual s’anava a unes pedreres de guix, segons constava d’una escriptura pública atorgada per Francisco Socías i Jaime Salvá davant el notari Mateu Mora Carbonell (íd.).

Antonio Pericás Sastre es casà amb Luisa Sastre Aloy i en foren fills Rosa (†1866), Juan (†1877), José, Antonio, Jaime i Luis (1846-1859). Morí a Palma sense testar dia primer de febrer de 1854. En sentència de 19 d’abril de 1865 dictada per Francisco Madrid Dávila —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Jerónimo Sureda, en foren declarats hereus els seus fills, els quals, amb escriptura de 26 de maig de 1868 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Toells, que se l’adjudicà Luisa Sastre Aloy per indivís amb els seus nets María Magdalena, José (†1876) i Antonio Gamundí Pericás —fills de la seva difunta filla Rosa—, endemés de la quantitat de 9.179 lliures 19 sous 11 diners assignada a Luisa com a quarta marital i la quantitat de 954 lliures 17 sous 6 diners per la porció d’herència intestada del seu fill Luis. S’acordà que, en morir Luisa Sastre Aloy, els germans Juan i José Pericás Sastre disposarien de 60 dies per a pagar la quantitat de 10.134 lliures 17 sous 4 diners si volien que els revertís Son Toells; si no, s’hauria de treure a pública subhasta i repartir-se el preu proporcionalment. Aleshores, tenia casa rústica i urbana i ocupava una superfície de 72 quarterades, amb olivars, garroverars, ametlerars i bosc. Confrontava, al nord, amb Can Tàpera —abans, Son Palerm i Son Palermet—; al sud, amb Bendinat; a l’est, amb la vorera de la mar, i, a l’oest, amb Son Batle i terres d’hereus de Jaime i de Juana Ana Baró denominades l’Ermita (RP6, 1133-terme, 1a).

Luisa Sastre Aloy morí viuda a Palma el 26 de maig de 1873, a l’edat de 62 anys, amb testament que havia ordenat el 24 de juny de 1868 davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereu universal usufructuari i propietari el seu fill Jaime —prevere—, qui interposà demanda al jutjat de primera instància del districte de la Llonja el 31 de març de 1882 contra el seu germà Juan, car havien passat més de 9 anys de la mort de sa mare i encara no havia pagat la quantitat de 10.134 lliures 17 sous 4 diners que s’havia acordat perquè li revertís Son Toells. En sentència ferma de 20 de maig de 1882, s’ordenà a Juan Pericás Sastre que procedís a la venda de la propietat en pública subhasta. Fou rematada el 28 de febrer de 1885 per Juana María Reus Pastor, per preu de 40.000 pessetes, i la compravenda s’elevà a escriptura pública el 7 d’agost de 1888 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 6a-10a).

Amb escriptura de 5 de novembre de 1889 atorgada davant dit notari Font, Juana María Reus Pastor vengué Son Toells, per preu de 30.000 pessetes, al seu fill Andrés March Reus —jornaler—, qui n’inicià la parcel·lació el 1891, concretament de la part sud, afrontada amb Bendinat (íd., 11a).

Andrés March Reus es casà amb María Ana Martorell Camps (†1920) i en foren fills Andrés, Juana María —casada amb Andrés March Ribas—, María Ana —casada amb Jaime March Ribas—, Margarita —casada amb Bartolomé Company Frau— i Concepción, casada amb Antonio Frau Comas. Morí al terme de la ciutat el 6 de juny de 1919, a l’edat de 72 anys, amb testament que havia ordenat el 15 de març de 1900 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietaris en parts iguals, els seus cinc fills. Els germans March Martorell acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 3 de juliol de 1920 autoritzada pel mateix notari i es dividiren la propietat. De les porcions resultants, ens interessen particularment les que s’adjudicaren Juana María —12 quarterades i 320 destres amb la casa del senyor i dues cisternes— i Andrés —23 quarterades i 244 destres amb la casa de l’amitger i un aljub— (RP6, 11277-terme, 1a; RP6, 11278-terme, 1a).

Amb escriptura de 21 de març de 1949 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Juana María March Martorell (†1953) donà diverses propietats als seus fills Mateo i Andrés March March, entre les quals es trobava la porció de Son Toells amb la casa del senyor, que se l’adjudicà Mateo (RP6, 11278-terme, 2a).

Mateo March March morí a Palma el 13 de març de 1964, amb testament que havia disposat el 3 de novembre de 1945 davant dit notari Unzué, en què nomenà hereva universal la seva esposa —Antonia Cañellas Pizá—, amb substitució fideïcomissària a favor dels seus nebots —fills del seu germà Andrés March March— i dels seus nebots polítics, fills dels seus cunyats Margarita i Jaime Cañellas Pizá. Amb escriptura de 3 de febrer de 1965 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, la viuda acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Toells de 83.930 m² que comprenia la casa del senyor i dues cisternes (RP6, 4406-III, 1a).

Antonia Cañellas Pizá morí viuda a Palma el 7 de juny de 1979 i, en virtut de la substitució fideïcomissària disposada per Mateo March March al seu testament, la propietat passà en parts iguals als seus nebots: María de los Ángeles, Andrés Salvador i Pedro Salvador March Bernat —fills d’Andrés March March— i Nicolás, Antonia, Pedro, Margarita i María Reus Cañellas —fills de Margarita Cañellas Pizá—, els quals, amb escriptura de 28 de novembre de 1979 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Toells de 52.478 m² que comprenia la casa del senyor i dues cisternes. Confrontava, al nord, amb Son Batle; a l’est, amb camí i propietat d’Ana March; al sud, amb Can Tàpera i propietat dels germans March, i, a l’oest, amb terrenys d’Andrés March. Endemés, confrontava per tots els costats amb porcions segregades (RP6, 3564-VII, 1a-2a).

Andrés March Martorell morí testat. En la partició dels seus béns —practicada mitjançant escriptura de 4 de juny de 1971 atorgada davant el notari Florencio Villanueva Echeverría—, la seva porció de Son Toells —de 22 quarterades i 8 destres, amb la casa de l’amitger i un aljub— fou adjudicada als germans Francisca, María i Juan Company March, als germans José i Guillermo March March i als germans Antonio i Catalina Frau March, els quals, amb escriptura de 30 de juny de 1988 atorgada davant el notari Manuel López Leis, vengueren una porció de 12.000 m² —amb la casa de l’amitger, de 339 m², i un aljub—, per preu de 5 milions de pessetes, a l’entitat Del Colono SA (RP6, 24800-III, 1a; RP6, 17520-VII, 1a-2a).

El 15 de desembre de 2010, davant el notari José Andrés Herrero de Lara, l’entitat Del Colono SA la vengué, per preu de 820.000 euros, a Corinne Philippoteaux (50%) i als cònjuges François Philippoteaux i Rose Catherine Berthe Josephine Philippoteaux (50%) (RP6, 17520-VII, 3a).

En sentència ferma de dia primer de juny de 2011 dictada per Juana Ana Arbona Ginard —jutgessa de primera instància nombre 24 de Palma—, l’alou o domini directe que gravava aquesta propietat —inscrit a favor de María Gual Ferret o dels seus hereus— restà cancel·lat mitjançant el pagament de 98,93 euros (íd., 4a).