Son Buit

Les notícies sobre el procés de configuració d’aquesta propietat són escasses. De fet, la línia evolutiva contínua comença el 12 de desembre de 1714, quan Joan Moll, Boter, rebia títol nou sobre una peça de terra d’unes 4 quarterades que confrontava amb terres de Miquel Moll, Vinagre, el rafal de la Bonanova (dels pares carmelitans), la Cova, terres del castell de Bellver i terres de Portopí (ARM, Not. 5737, f. 1).

Probablement, es correspon amb la propietat de 4 quarterades que fou establida a Bartomeu Caldentey mitjançant escriptura de 30 de juliol de 1619 autoritzada pel notari Pere Femenia i que confrontava amb terres del castell de Bellver, terres de Rafel Berga (posteriorment Son Vic), terres de Nadal Gibert (posteriorment la Bonanova), terres de Bernadí Calafat (posteriorment la Cova) i el camí de la Creu Vella (ARM, Not. 5159, f. 161).

Seguint aquesta hipòtesi, més endavant pertanyé (totalment o en part) al tintorer Rafel Moragues, qui el 6 de febrer de 1632 adquirí de Bartomeu Caldentey una peça de terra de 2 quarterades, i posteriorment, algunes peces de terra que procedien de la propie­tat originària de dit Caldentey (ARM, Not. S-1749, f. 23).

Tanmateix, el fet que la família Moll, àlies Boter, tengués tantes propietats contigües procedents dels establiments de Son Vic fa complicat esbrinar exactament l’evolució del rafal.

Segurament, la propietat es correspon amb una peça de terra valorada en 200 lliures que els estims de 1685 inventarien a nom de Joan Moll, Boter, situada als establiments de Son Vic i Cala Major: «Pessa de terra de Joan Moll, Boter, dos-centas lliuras.» Segons aquest document, Joan Moll era també propietari de Son Pellisseret i de dues peces de terra que més endavant formaren el rafal de Son Boter (ARM, D-1253, f. 201-202).

Mitjançant escriptura de 12 de desembre de 1714 autoritzada pel notari Jaume Bauçà, Joan Moll, Boter, feu donació de béns a favor del moliner de vent Joan Moll, Boter, qui morí el 7 de maig de 1746 amb testament que havia disposat el 25 d’abril anterior davant el notari Joan Rotger, en què nomenà hereus universals propietaris els seus dos fills Joan i Rafel, i usufructuària, la seva dona, Gertrudis Sitges, la qual el 20 de novembre següent capbrevà la propietat declarant que confrontava amb terres de Bernat Moll Bassa, Vinagre, el rafal de la Cova i el castell de Bellver (íd., f. 204v; ARM, Not. 5737, f. 1; ARM, Not. R-692, f. 26v).

El 10 de desembre de 1752 Gertrudis Sitges i els seus fills Joan i Rafel establiren la propietat a l’escrivà Martí Aleñar, fill de Miquel, imposant un cens reservatiu de 7 lliures (ARM, Not. R-697, f. 114).

Martí Aleñar morí el 21 de juliol de 1811 amb testament que havia ordenat quatre dies abans davant el notari Pere Francesc Amer, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Miquel, qui morí sense testar el primer de setembre següent i la propietat passà a Martí Aleñar (ARM, Not. 4017, f. 36).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Antonina Aina Rosselló (probablement mare d’aquest darrer), tenia casa, ocupava una superfície de 2 quarterades de camp de tercera qualitat i valia 600 lliures (ARM, D-1530, f. 162v).

Martí Aleñar, veïnat de Sencelles, estava casat amb Caterina Ramis. Morí el 3 d’abril de 1850 amb testament que havia disposat el 9 de desembre de 1848 davant el notari de Sencelles Joan Vicenç Castell. Mitjançant escriptura de 17 d’abril de 1851 autoritzada pel mateix notari, Martín Aleñar Ramis (veïnat de dita vila) vengué Son Buit a José Cáceres (fill de José i de María Josefa Aguirre) per preu de 800 lliures. Aleshores ocupava una superfície de 4 quarterades i mitja i tenia casa. Prestava 7 lliures cens a Josep i Rosa Moll. Era tenguda en alou del comte d’Aiamans i, sots dit alou, prestava 1 gallina alodial. Confrontava amb el bosc de Sant Nicolau de Portopí (de Sebastián Morro Ferrer), terres del prevere José Mariano Forteza Aguiló, terres del rafal de la Cova (del prevere Jerónimo Castelló) i terres del castell de Bellver (ARM, Not. 4017, f. 36; RP6, 44-terme, 1a).

José Cáceres Aguirre engrandí la propietat mitjançant l’adquisició de terres veïnades. D’una banda, mitjançant escriptura de 28 de maig de 1851 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner comprà al prevere José Mariano Forteza (fill d’Antoni i de Maria Aguiló) 8 quarterades de terra, camp i bosc de major nombre denominades Can Estella per preu de 13.287 rals 6 morabatins. Eren tengudes sots alou de la cavalleria de Son Vic i prestaven 9 lliures cens de nombre de 24 lliures el 22 de gener a José Guasp Pascual. Confrontaven amb terres del rafal de Portopí, Son Vatlori, Son Sèmola, la Cova i Son Buit. D’altra banda, mitjançant escriptura de 5 d’agost de 1853 autoritzada pel notari Pedro José Bonet adquirí de Sebastián Morro (fill de Sebastià i de Josepa Ferrer) per preu de 332 rals 6 morabatins una porció de 54 destres procedent de Portopí, en alou propi (no comprès), lliure de cens, que confrontava amb la casa i terra de Son Buit i la resta de Portopí (RP6, 44-terme, 1a).

José Cáceres Aguirre, casat al temps de la seva mort amb María Palmer Vidal (†1889), morí als 76 anys el 2 de gener de 1888 amb testament i codicil que havia ordenat el 17 de novembre de 1887 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà 125.000 pessetes al menor José Contestí (d’uns 3 anys d’edat), de qui es cuidaven Magdalena Contestí Rosich i Antonia Rosich, domiciliats tots tres al nombre 15 del carrer d’en Mas. En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, la seva neboda María Mir Cáceres i el seu nebot segon Francisco Mir Palmer. Nomenà marmessors Miguel Cerdá Pieras, Emilio Guasp Vicens i el referit Francisco Mir Palmer. Al codicil deixà 2.500 pessetes a cadascun dels seus criats Antonio Mestre Pons i Onofre Vicens Ferrer i 80 pessetes a la seva criada Margarita Soler Adrover, amb el benentès que romanguessin al seu servei fins al dia de la seva mort; 500 pessetes a cadascuna de les seves cunyades Josefa, María Francisca (coneguda per Dolores) i Catalina Palmer Vidal i Bárbara Mir; 1.000 pessetes a Antonia (coneguda per María) i 250 pessetes a cadascun dels germans Pedro i Miguel Vila, fills de dita Dolores; 5.000 pessetes a la seva germana política Juana Palmer Vidal i 1.000 pessetes a cadascun dels seus marmessors Emilio Guasp Vicens i Miguel Cerdá Pieras. Disposà que l’hereva usufructuària (o en substitució d’ella, els hereus propietaris) havia de pagar els estudis i pensió de Pedro i Antonio Vila al Seminari Conciliar. Mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1889 autoritzada pel notari Emilio Guasp Vicens acceptaren i procediren a la divisió dels béns de l’herència, que comprenia un cens, un crèdit, unes cases al carrer de la Glòria, unes altres cases al carreró d’en Cáceres (devora el carrer del General Barceló, antigament del Vi), una peça de terra de 10 quarterades i 3 quartons procedent del rafal de la Cova (la Bonanova), una altra peça de terra de 2 quarterades de la mateixa procedència, una peça de terra procedent del rafal de Portopí (que confrontava amb Son Buit) i el rafal de Son Buit, que se l’adjudicà Francisco Mir Palmer. Aleshores ocupava una superfície de 12 quarterades, 2 quartons i 54 destres, tenia casa i valia 2.000 lliures. Confrontava al nord amb la Cova (de Francisco de Paula Castelló Quetglas) i terrenys del bosc de Bellver (del Reial Patrimoni); al sud i a l’est, amb Portopí (d’Eduardo Morro Español), i a l’oest, amb terres de Son Sèmola (de Margarita Caimari Vila) i terres d’Esperanza Martí Valentí (íd., 5a).

El 13 de juny de 1899 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Mir Palmer vengué a Ana Catany Capó (casada amb Ignacio Roca Buades) per preu de 500 pessetes una peça de terra de forma triangular de 4.000 m² de superfície que confrontava al nord amb el torrent del Mal Pas; al sud, amb el camí antic de la Bonanova, i a l’oest, amb terres de Juan Rubert procedents de la Cova. El 30 de setembre següent Catany adquirí de Juan Rubert Trías per preu de 2.000 pessetes una peça de terra de 2 quarterades i 3 quartons i mig procedent de la Cova. Com que ambdues propietats eren contigües, les agrupà sota una mateixa finca registral (RP6: 7361-terme, 7438-terme, 7819-terme).

Mitjançant escriptura de 28 d’octubre de 1921 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Francisco Mir Palmer feu donació de la propietat a la seva filla Catalina Mir Real. Aleshores ocupava una superfície de 37 quarterades i 176 destres (car el donant hi havia agregat altres dues propietats), tenia cases i valia 20.000 pessetes. Confrontava al nord amb el torrent del Mal Pas, el camí antic de la Bonanova (aleshores convertit parcialment en camí veïnal de Palma a Gènova), el camí de Son Sèmola i terres que foren d’Onofre Salas (aleshores d’Ana Villalonga); al sud, amb terres d’Eduardo Morro; a l’est, amb dites terres d’Eduardo Morro, la carretera d’Andratx i els terrenys d’una bateria que fou expropiada per l’Estat, i a l’oest, amb Son Sèmola, terres que foren d’Esperanza Martí i l’antic camí de la Bonanova (RP6, 11634-terme, 1a-2a).

En sessió celebrada el 12 de juliol de 1933 el Ple de l’Ajuntament de Palma aprovà la urbanització dels terrenys de Son Buit, tot i que l’establiment de la propietat s’havia iniciat dos anys abans (íd., 1a; AMP, AH-2294/2, 20-09-1974, f. 170).

Catalina Mir Real es casà amb José Bonilla Jaén, de qui nasqueren Enrique, Federico, José Antonio i Francisco Bonilla Mir (enginyer agrònom). Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1963 autoritzada pel notari de Jaén Carlos Pando Muñiz, els germans Bonilla Mir es dividiren la parcel·la de Son Buit que comprenia la casa principal (de 10.600 m²) de la següent manera: 5.300 m² per a Enrique, altres 5.300 m² per a Federico, la planta baixa de la casa principal (amb soterrani) per a José Antonio i el pis i el porxo per a Francisco. La casa principal constava de dos cossos units: un de 253 m² i un altre de 34 m², estava enrevoltada de terrassa (que donava al jardí) i dels extrems laterals arrencaven sengles dobles escalinates que menaven al segon pis. L’aspecte que presentava era el resultat d’una reforma executada cap a 1920, que consistí en la construcció del pis i el porxo, car anteriorment només comptava amb planta baixa (CPE, 17/12; RP6, 1665-III, 1a).

En sessió celebrada el 20 de setembre de 1973 el Ple de l’Ajuntament de Palma aprovà inicialment el pla parcial d’ordenació de Son Buit, presentat pels germans Bonilla Mir (AMP, AH-2294/2, 20-09-1974, f. 168v).

La parcel·la que conté la casa principal, de 7.777 m², té la classificació de patrimoni de protecció integral parcial A2 (clau 17/12) (RP6, 32928-VII, 1a).