Son Vatlori

Com altres propietats de la zona, sorgí de l’establiment de Son Tous. El 20 de febrer de 1774 Josep Deyà Maura establí a Jaume Espases Pasqual (fill de Miquel i de Joana) una peça de terra d’1 quarterada i mitja que comprenia cases i aljub imposant un cens reservatiu de 13 lliures. Confrontava amb terres de Bartomeu Palmer, Estella, de la mateixa procedència, terres de Son Sèmola, Son Palerm i la resta de Son Tous. El venedor es comprometia a donar sortida al camí reial de Calvià al comprador i aquest a permetre el pas al venedor per dins la seva propietat per anar a l’aljub existent i per anar a la Bonanova (ARM, Not. R-703, f. 135).

Jaume Espases Pasqual, «de 78 años de edad, de profesión honor […] falleció el día cinco de febrero de 1823 a las cinco de la tarde a consecuencia de mal asmático según certificación del médico»¹ i fou succeït pel seu fill Antoni (nascut del seu matrimoni amb Francina Roca Vich), qui morí viudo de Rafaela Roca el 12 de setembre de 1875 amb testament que havia disposat el 28 de juliol de 1874 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Jaime, José, Francisca i Rafaela (casada amb Luis Abraham Palmer) i nomenà hereva universal propietària la seva filla Isabel (casada amb Sebastián Nadal Oliver). Mitjançant escriptura de 16 de novembre de 1875 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Vatlori, que se l’adjudicà Isabel. Aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada, comprenia una casa i valia 2.000 pessetes. Confrontava al nord amb Son Sèmola; al sud, amb Can Capellà; a l’est, amb terrenys de Son Buit, i a l’oest, amb Son Tous i Can Guasp. Prestava 13 lliures cens el 20 de febrer a José Guasp Pascual (abans a Juan Bautista Billón Bauzá) (RP6, 2675-terme, 1a-3a).

Isabel Espases Roca morí el 22 de desembre de 1887 amb testament que havia ordenat el 24 de setembre anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonia (†1888), Sebastián i Antonio Nadal Espases. Mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1898 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Sebastián i Antonio Nadal Espases procediren a la divisió de Son Vatlori (única propietat compresa en l’herència) de la següent manera: Antonio s’adjudicà una porció de 3 quartons situada a la part de llevant i Sebastián, la parcel·la restant, de 5.065 m², amb la casa, situada a ponent (íd., 4a-7a).

Sebastián Nadal Espases es casà amb María Martínez Pujol i en foren fills Antonia, Sebastián, Isabel (†1943) i José. Morí l’11 de desembre de 1939 amb testament que havia disposat el primer anterior davant el notari Juan Alemany Valent, en què llegà a la seva filla Antonia la casa de Son Vatlori i una porció de terreny adjunta de 1.209,21 m² i nomenà hereus propietaris els seus altres fills. Mitjançant escriptura de 10 de juny de 1943 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano es repartiren la resta de Son Vatlori de la següent manera: Sebastián, una porció de 961 m²; María, una parcel·la de 1.410 m², i José, els 1.351 m² restants (RP6, 7261-terme: 1a, 8a; RP6, 22191-terme, 1a).

Antonia Nadal Martínez morí sense testar el 19 d’abril de 1946, i en acte de 7 d’agost següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarat hereu legal el seu pubil, Rafael Abraham Nadal (†17-4-1996). Segons escriptura de 5 de juny de 1997 autoritzada pel notari José María Feliu Bauzá, la casa de Son Vatlori es trobava en estat ruïnós i se situava damunt un trast de 1.209,21 m² marcat amb el nombre 7 del carrer d’Antoni Mus (RP6, 22191-terme, 2a; RP6, 31966-VII, 1a).


¹ Libro de defunciones de Santa Cruz I46 D22, f. 170, n. 0; Santa Creu, Defuncions, Llibre 1, f. 18, n. 215. Informació aportada per Manuel Rivera Ruiz.

Deixa un comentari