L’origen de la propietat es troba en els terrenys del convent de Nostra Senyora dels Àngels de Jesús, de l’orde franciscà, que foren desamortitzats durant el Trienni Liberal (1820-23).
En virtut de dues escriptures de 31 de juliol de 1822 autoritzades per Josep Perelló, escrivà d’Amortització, José Runggaldier adquirí la propietat del crèdit públic de la nació. El 27 de gener de 1849 Mariano Barceló (en nom de les germanes Carlota, Ana i Amalia Bimet, netes de Runggaldier) l’establí al conrador Guillem Llabrés Sorà, fill del també conrador Joan Baptista Llabrés Ferrer i d’Anna Sorà. Aleshores consistia en un hort tancat de paret amb unes casetes contigües. Ocupava una superfície d’1 quartó i feia partió amb un camí públic, Can Domenge i unes cases de Francisco Rullán (ARM, Not. 6020, f. 16v).
Guillem Llabrés Sorà es casà amb Antonina Mateu Bonet (†1852) i en foren fills Guillermo, Juan (casat amb Pedrona Roca Salas), Francisca María, Ana, Isabel i Antonia Llabrés Mateu. Morí el 18 de gener de 1855 amb testament que havia ordenat el 27 de desembre de 1854 en poder del notari Sebastián Feliu Bonet, en què llegà el Jardí del Clot de Jesús al seu fill Guillermo (RP11, 8084-terme, 1a).
Guillermo Llabrés Mateu morí viudo el 25 d’abril de 1902 amb testament que havia disposat el 7 de març de 1896 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats, entre els quals el d’aquesta propietat a favor del seu nebot i fillol Jaime Palmer Llabrés amb l’obligació d’haver de satisfer 2.000 pessetes al seu nebot José Sintes Llabrés i 250 pessetes a cadascun dels seus altres nebots: Juan, Jaime, Tomás, Rafael, Margarita, Antonia, Isabel, Águeda i Ana Sintes Llabrés i Antonia Palmer Llabrés. Nomenà hereu usufructuari el seu nebot Juan Colomar Llabrés, i propietaris, els fills d’aquest: José, Antonia i Margarita Colomar Salas. Amb escriptura de 15 d’abril de 1903 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, que consistien en dues cases que treien façana als carrers de la Unió i de la Rosa marcades amb els nombres 93 i 101, ço és, la primera adquirida per herència de son pare, i la segona, per compra (1889) a Sebastián Salas Mayol; una casa botiga i algorfa marcada amb els nombres 5 i 6 de la placeta d’en Trullols i una botiga al carrer d’en Pueyo abans marcada amb els nombres 3, 4, 5 i 6 de la illeta 176, adquirides (1887) de Guillermo Colomar Llabrés; un magatzem construït damunt un trast de 776 m² procedent de Son Gili delimitat pel carrer de la Indústria, el camí de Ronda, terrenys de Son Antic i el Molí d’en Salom, adquirit (1884) de Bernardino Borrás Pujol; Can Morei (7 quarterades i mitja), situada entre l’Hort de Sant Joan, la Vela d’en Diego, el camí de la Barca i la síquia de la ciutat; unes cases procedents de Son Borràs i un corral entre Can Veta i la carretera d’Esporles; Can Veta (2 quarterades), situada entre la carretera d’Esporles, Son Borràs i Son Vatlori; el Rafalet de la Torre o la Casa de la Pega (2 quarterades i mitja), que feia partió amb la Vela d’en Grau, el camí de Bunyola, la Torre i el camí de Ronda; la propietat denominada el Jardí del Clot de Jesús (1 quartó), plantada de fruiters, amb dues casetes (marcades amb el nombre 3), afrontada amb l’Hort de Jesús (nord), Can Domenge (est), un camí que anava a la carretera d’Esporles (sud) i un altre camí de Can Domenge (oest); dos crèdits, sis accions de la societat denominada Crédito Balear, un depòsit de 4.650 pessetes al Crédito, mobiliari i una tomba al cementeri (íd.; CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1903, 2n semestre, f. 853).
Jaime Palmer Llabrés es casà amb Antonia Moll Sintes (†1963) i en foren fills Guillermo, casat amb Francisca Simó Oliver (†1978); Ana (†1924), casada amb Bartolomé Calafell Mulet; Antonia, casada amb Guillermo Palmer Reus; Rafael (†1964), casat amb Dolores Parietti Coll; Bernardino (†1924); Jaime (†1974), casat amb Isabel Sintes Reyes (†1972); Antonio (†1975), casat amb María Homs Homs; José Francisco (†1936), casat amb Rita Tomás Camps, i María de la Concepción Palmer Moll (†1978). Morí el 25 de juny de 1913 amb testament que havia disposat el 23 de juny de 1911 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus nou fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (RP11, 8084-terme, 2a; RP11, 14925-VI, 1a).
Mitjançant escriptura de 15 de març de 1984 autoritzada pel notari Salvador Balle Oliver, Antonia Palmer Moll, els seus fills i els hereus dels altres germans Palmer Moll s’adjudicaren el Jardí del Clot de Jesús de la següent manera: 1/10 part indivisa per a Antonia Palmer Moll i els germans Palmer Parietti, 4/10 parts indivises per a María Magdalena Palmer Tomás, 4/10 parts indivises per a Jaime Palmer Tomás i 1/10 part indivisa per als germans Palmer Palmer i Antonia María Palmer Homs (RP11, 14925-VI, 1a).
La propietat es veu afectada del projecte d’urbanització del pla parcial de Son Vatlori i Son Borràs (aprovat definitivament el 28 d’octubre de 1982) i, al seu torn, d’un expedient expropiatori tramitat davant l’Ajuntament de Palma pel procediment de taxació conjunta a instància de la junta de compensació de dit pla parcial, la qual tenia la condició de beneficiària de l’expropiació d’acord amb la normativa de la Llei del sòl. Mitjançant resolucions de 6 i 12 de març de 1984, la Comissió Provincial d’Urbanisme fixà la valoració dels terrenys en la quantitat de 7.221.704 pessetes. El 24 de maig de 1985 s’aixecà l’acta d’ocupació, la qual fou signada per Ramón Aguiló Munar (com a batle president de l’Ajuntament de Palma), Juan Oliver Mateu (com a president de dita junta de compensació) i el misser Gabriel Lladó Vidal (com a representant dels propietaris) (íd., 2a).
El terme de Palma 