Son Vatlori

La propietat se situava entre el camí de Jesús, el pinar del convent de Jesús, Son Borràs i Can Veta. Es formà mitjançant la unió d’una vinya i d’un camp. Prengué nom del notari Jeroni Vallori, qui en fou propietari a la primera meitat del segle XVI.

Les primeres notícies que tenim de la vinya són del 20 de març de 1520, quan el moliner Bartomeu Perpinyà l’adquirí de Pereta, casada amb Joan Serra, mitjançant escriptura autoritzada pel notari Pere Antich. Perpinyà feu hereu el seu germà Pere, notari, qui poc després agregà a la propietat un camp veïnat que li establiren el flassader Pere Bou i les monges del convent de Santa Clara reservant-se’n el domini directe (ARM, Not. M- 858, f. 87; ARM, Arxiu Torrella, armari 14, lligall 31).

El 17 d’agost de 1537 davant el notari Tomàs Marcer, Pere Perpinyà vengué la propietat al també notari Jeroni Vallori. Una part era tenguda sots alou propi del venedor (inclòs en l’establiment) i prestava 4 lliures cens a diversos particulars. Feia partió amb el pinar de Jesús, el camí que anava al monestir de Jesús, un camp gran que Perpinyà havia venut el mateix dia a Vallori davant un altre notari i un verger i molí del comprador que s’ha d’identificar amb el Molí d’en Perpinyà. El mateix dia però davant un notari que desconeixem se signà l’escriptura de compravenda del camp gran entre Perpinyà i Vallori. Quant al domini directe, Vallori l’adquirí de Caterina (casada amb Cristòfol Jordi) i d’altres amb escriptura de 29 de maig de 1532 autoritzada pel notari Bartomeu Trobat (ARM, Not. M-858, f. 87; ARM, Not. 206, f. 61v).

El 10 de setembre de 1545 Jeroni Vallori i la seva dona, Pereta, vengueren la propietat per preu de 20 lliures al notari Nicolau Canyelles, qui els la retrovengué lo endemà (ARM, Not. 206: f. 61v, 62v).

Amb escriptura de 16 de juny de 1553 autoritzada pel notari Joanot Calafat, Jeroni Vallori establí la propietat al conrador Miquel Cassà, qui el 7 d’agost de 1560 davant el notari Cristòfol Beltran la vengué al conrador Sebastià Xamena, el qual la vengué al conrador Guillem Rosselló amb escriptura de 31 d’octubre de 1562 autoritzada pel notari Francesc Canyissar. Aleshores consistia en una peça de terra d’unes 4 quarterades tancada de paret on hi havia plantats nombrosos arbres. La major part de la propietat era tenguda sots alou del notari Jeroni Vallori, i la resta, per indivís en alou del convent de Santa Clara i dels hereus de Joan Nicolau. Feia partió amb el camí de Jesús, el camp que fou d’Onofre Llinyà, el camp (abans vinya) de Gaspar Català, la síquia de na Bastera, el verger del molí del moliner Antoni Garau (antigament denominat el Molí d’en Perpinyà) i el pinar del monestir de Jesús (CNIB, s/s).

Jeroni Vallori testà el 9 d’agost de 1566 en poder del notari Francesc Falcó i nomenà hereva la seva germana Caterina, casada amb el notari Jaume Oliver, qui capbrevà l’alou el 25 de setembre de 1577 (ARM, ECR-1105, f. 291v).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en molí, terres i hort, pertanyia a Antoni Garau i valia 2.800 lliures: «Lo molí de Antoni Garau ab les terras y hort, dos mília y vuit-centes liures» (ARM, D-1251, f. 147v).

Més endavant, la propietat pertanyé al blanquer Joan Amengual i a la seva dona, Magdalena Veny, els quals la vengueren a Antoni Veny amb escriptura de 7 d’agost de 1603 autoritzada pel notari Melcion Fortesa. Aquest testà el 28 d’abril de 1606 en poder del notari Gabriel Ferragut i nomenà hereu el seu fill Gabriel, qui testà el primer d’octubre de 1620 en poder del notari Pere Alomar i feu hereu universal el seu fill Antoni Veny Fullana, mercader (ARM, Not. S-962, f. 105v).

Antoni Veny Fullana testà el 15 d’agost de 1656 en poder del notari Jaume Antoni Fiol i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Elisabet Ortiz, la qual el 21 següent rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, la possessió del Pujol (Santanyí) i una sèrie de propietats que formaven Son Vatlori: un camp situat al camí de Jesús (plantat de morers, ametlers i figueres), un molí d’aigua devora dit camp (amb dos cups, dues sageties i dos parells de moles), un jardí amb una caseta devora les cases del molí i un carreró que anava al molí (ARM, Not. S-973, f. 1).

El 5 de setembre de 1658 Elisabet Ortiz (com a administradora dels béns dels seus descendents i amb l’objectiu d’eixugar els nombrosos deutes que gravaven l’heretat) vengué la propietat per preu de 1.275 lliures a l’espaser Gabriel Ques, qui l’adquirí en representació dels frares del convent del Socors. Aleshores feia partió amb el camí del convent de Jesús, terres del prevere Bartomeu Borràs, el rafal dels hereus del mercader Antoni Bordoy, un molí d’aigua fariner de l’heretat del mercader Antoni Veny Fullana i el pinar del convent de Jesús. El 3 d’octubre següent els frares adquiriren dels hereus del mercader Jaume Nicolau per preu de 91 lliures 13 sous el domini directe sobre la propietat, de manera que passaren a posseir-ne el ple domini (ARM, Not. R-648, f. 279v; ARM, Not. S-962, f. 105v).

Segons els estims de 1685, era una peça de terra i cases del convent del Socors que valia 900 lliures: «Pessa de terra y casas del convent del Socors, nou-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 199v).

El 9 de gener de 1741 el pare Joan Brotad (com a procurador del convent del Socors) capbrevà la propietat declarant que es tractava d’un camp que havia estat d’Antoni Veny Fullana i que era tengut, ço és, sots alou propi per 4/5 parts i per la 1/5 part restant en alou del convent de Santa Clara. Feia partió amb el camí de Jesús, terres que foren del prevere Bartomeu Borràs, un camp dels hereus del mercader Antoni Bordoy, un molí d’aigua fariner que era de l’heretat d’Antoni Veny Fullana i el pinar del convent de Jesús. També declarà que la caseta que es trobava a la part del convent de Jesús no fou compresa en la venda de 1658 i que pertanyia a dit convent de Jesús (ARM, ECR-1120, f. 102).

La propietat romangué en mans del convent del Socors fins a les primeres lleis desamortitzadores del segle XIX, que afectaven hospitals, hospicis, cases de misericòrdia, obres pies i d’altres. Amb escriptura de 16 de maig de 1807 atorgada a l’Oficina d’Amortització (amb presència del prevere Bonifaci Thomàs, com a apoderat del convent del Socors) la propietat fou venuda per preu de 4.000 lliures a Manuel Coll, qui actuava en nom del comerciant Antoni Borel Aymar, fill de Llorenç i d’Elisabet, natural de França i veïnat de la ciutat de Mallorca. Aleshores tenia cases i ocupava una superfície de 3 quarterades i 3 quartons. Era tenguda per 4/5 parts en alou del convent del Socors (no comprès en la venda), i per la 1/5 part restant, en alou del convent de Santa Clara, al qual prestava 15 sous cens alodial (ARM, ECR-1202, f. 202).

Antoni Borel Aymar es casà (ca. 1796) amb Joana Francina Abraham, de qui nasqueren almanco set fills, quatre dels quals eren Antoni, Llorenç, Joan Baptista i Francina. Morí el 22 d’octubre de 1815 amb testament que havia disposat el 12 de juny de 1804 en poder del notari Miquel Bonet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Antoni. El 7 de febrer de 1816 davant el notari Bartomeu Socias Desí, la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia una casa botiga i algorfa situada a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Vidrieria, amb quatre taules de vendre cuiram; unes altres cases situades a la mateixa parròquia, al carrer d’en Fullós; un terreny de 2 quarterades i 3 horts amb dret de cinc quarts d’aigua de la tanda de la Parellada situat dins el recinte de la ciutat; un hort amb emparralats i dret d’aigua situat davant l’església dels pares caputxins; una peça de terra de 3 quarterades i 3 quartons amb cases edificades denominada Son Vatlori, situada al camí de Jesús, i participació en el xabec anomenat Santa Anna (AGCM, X-842-2. Citat per Ferrer, 1997; AGCM, X-830, f. 160; ARM, Not. 6205, f. 312; ARM, Not. S-1966, f. 341).

Segons l’Apeo (1818) pertanyia a Joana Abraham, valia 3.000 lliures i ocupava una superfície de 2 quarterades i mitja sembrades d’arbres (ARM, D-1530, f. 216).

Les discrepàncies sorgides entre els germans Antoni i Llorenç Borel Abraham pel repartiment dels béns paterns i pel pagament de les llegítimes obligaren l’hereu, Antoni, a entregar Son Vatlori i l’hort dels Caputxins Vells al seu germà Llorenç mitjançant escriptura de 9 de gener de 1848 autoritzada pel notari Joan Antoni Perelló Pou. Fins aleshores, el mateix Llorenç havia gaudit interinament de la propietat i hi havia edificat una nova casa de dues plantes, devora la qual hi havia una tanca que emprava com a planter d’ametlers. En aquella escriptura Llorenç es comprometé, entre altres coses, a «proporcionar al D. Antonio habitación decente en las oficinas necesarias de la casa urbana del predio Son Vallori» (ARM, Not. P-1399, f. 259v; ARM, Not. O-427, f. 209).

Amb instrument de 18 d’agost de 1853 autoritzat pel notari Sebastián Feliu Bonet, Llorenç Borel Abraham vengué la propietat al conrador Guillem Llabrés Sorà, fill de Joan Baptista Llabrés Ferrer i d’Anna Sorà, per preu de 4.000 lliures. Tenia cases i ocupava una superfície d’unes 3 quarterades i 3 quartons. Feia partió amb el camí de Jesús, el camí que anava del de Jesús a la carretera provincial de Valldemossa, terres del comprador i un tros de terra de la mateixa procedència de Macià Mulet (ARM, Not. 6025, f. 312).

Guillem Llabrés Sorà es casà amb Antonina Mateu Bonet (†1852) i en foren fills Guillermo, Juan (casat amb Pedrona Roca Salas), Francisca María, Ana, Isabel i Antonia Llabrés Mateu. Morí el 18 de gener de 1855 amb testament que havia ordenat el 27 de desembre de 1854 en poder de dit notari Feliu, en què llegà els rafals contigus de Son Vatlori i Son Borràs al seu fill Juan, excepte una casa i corral de Son Borràs que deixà al seu fill Guillermo (Gomila, 2000: 87; RP11, 8204-terme, 1a).

A partir d’aquest moment, Son Vatlori seguí una evolució paral·lela a la de Son Borràs, amb la qual fou agrupada sota una mateixa finca registral per a esser parcel·lada i urbanitzada posteriorment. Una part dels terrenys foren ocupats pel Campo de Deportes de Educación y Descanso El Alcázar.