Can Veta

Ca n’Apol·lònia

La propietat se situava devora el camí d’Esporles, entre Son Vatlori i Son Borràs. Ambdós topònims els trobam documentats per primera vegada a les darreries del segle XVIII, però en desconeixem l’origen.

Les notícies més antigues que en tenim són del 15 de juny de 1539, quan el notari Antoni Tries establí la propietat (aleshores vinya) al conrador Gaspar Català mitjançant escriptura autoritzada pel notari Pere Font. El venedor la tenia per abandonament del propietari anterior. Era tenguda sots alou de Joanot Berard, abans de Joanot Armadans. Feia partió amb el camí de la Real, el carreró anomenat d’en Perpinyà, la síquia d’en Baster i un camp del prevere Joan Rullan (ARM, Not. 4836, f. 88).

Després de la mort de Gaspar Català la propietat passà a la viuda, Elisabet, com a hereva universal durant la seva vida únicament. Amb escriptura de 7 d’agost de 1560 Elisabet reté la propietat en favor del seu nebot Pere Joan Bordoy, notari. Segons el contracte de cessió, la propietat consistia aleshores en un camp tancat de paret amb una casa edificada (ARM, Not. 1346, f. 48v).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal valorat en 400 lliures que pertanyia al notari Pere Joan Bordoy: «Rafal de mossèn Pere Joan Bordoy, nott., quatre-centes liures.» El 9 de març de 1585 el seu fill i hereu, el mercader Antoni Bordoy, rebé l’inventari de béns del difunt, que consistien en unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, a l’illa de la Font d’en Candeler, i un rafal d’unes 2 quarterades situat al camí de la Real, a prop del convent de Jesús, que es trobava arrendat per ànnua mercè de 24 lliures (ARM, D-1251, f. 147v).

El 25 de juny de 1610 Joana Bordoy, filla i hereva universal del mercader Antoni Bordoy, rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer que anava de la Quartera a Sant Francesc; nombrosos censos sobre particulars i la Universitat; la possessió de Son Carrió, situada al terme de la vila de Manacor; un hort de reguiu situat al Coll d’en Rabassa (posteriorment Son Bordoll), a prop de la Punta d’en Ferretjans; un altre hort a la porta Pintada i un rafal situat devora el camí de la Real, a prop del molí d’en Garau (ARM, Not. 4145, f. 303).

En un moment que no podem precisar, la propietat passà al mercader Pere Joan Bordoy, qui testà en poder del notari Pere Joan Pons i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina, qui el 8 d’agost de 1619 rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia les propietats exposades al paràgraf anterior, excepte els censos, l’hort del Coll d’en Rabassa i l’hort de la porta Pintada (ARM, Not. 4147, f. 154).

Posteriorment, la propietat passà al mercader Antoni Bordoy. Es casà amb Francina Mesquida i en foren fills Joan Antoni, Caterina i Coloma Bordoy Mesquida. Testà el 26 d’abril de 1642 en poder del notari Jacinto Martí Poderós, i el 10 de gener de 1644 Jaume Antoni Fiol (curador depositari de l’herència mitjançant decret de la Reial Audiència de 19 de desembre anterior) rebé l’inventari de béns del difunt amb assistència de la viuda i del seu fill Joan Antoni. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de n’Antic Jofre; unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia; un rafal situat a prop del convent de Jesús, arrendat al conrador Marc Català; un rafal situat a prop del Coll d’en Rabassa, arrendat a Joan Obrador i a la seva dona, Joana; unes cases i hort situades al camí de Sóller, arrendades a Pere Llobera, d’Inca, i a Guillem Guasp, de Binissalem, i diversos censos i debitoris (íd.; ARM, AA-409, f. 306; ARM, Not. P-863, f. 133).

Amb escriptura de 27 de maig de 1655 autoritzada pel notari Llorenç Busquets, Francina Mesquida donà aquesta propietat a la seva filla Coloma en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb el mercader Onofre Barceló. Al mateix acte, Coloma en feu donació al seu home en concepte de dot (ARM, Not. 1693, f. 9v).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra i cases, valia 700 lliures i pertanyia a Onofre Barceló: «Pessa de terra y casas de Honofre Barseló, set-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 199v).

Coloma Bordoy Mesquida morí el 10 de maig de 1710 amb testament que havia disposat el 19 d’abril de 1709 en poder del notari Joan Campamar, en què fundà una obra pia i en nomenà administradors els frares dels convents de Sant Domingo i del Carme. El 31 següent el prevere Josep Salas (prior del convent de Sant Domingo) i altres marmessors reberen l’inventari dels seus béns en poder del mateix notari. L’heretat comprenia les cases on vivia la difunta i la propietat que aquí ens ocupa, la qual aleshores es trobava arrendada a Gabriel Bujosa per ànnua mercè de 45 lliures (ARM, Not. 3458, f. 259).

El 17 de desembre de 1798 Tomàs Español (mestre en teologia i prior del convent de Sant Domingo de l’orde dels predicadors) i Rafel Cladera (prior del convent del Carme), com a administradors de l’obra pia disposada per Coloma Bordoy, vengueren la propietat per preu de 2.601 lliures al conrador Joan Baptista Llabrés Ferrer, fill de Gaspar i de Margalida. Aleshores la propietat ja era coneguda amb el nom de Can Veta, ocupava una superfície d’unes 2 quarterades i 3 sous de terra i tenia unes cases edificades. Era tenguda sots alou del rei, a desè de lluïsme i franca de cens. Feia partió amb el camí públic de la Real, les cases i hort dels hereus de Bartomeu Domenge mitjançant el camí sender que passava per davant el molí d’aigua fariner del convent de la Real, terres del convent del Socors i les cases dels hereus del prevere Bartomeu Borràs (ARM, ECR-582, f. 422).

Joan Baptista Llabrés Ferrer morí el 16 de gener de 1809 amb testament que havia disposat el 18 de maig de 1807 en poder del notari Jordi Colomar, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Anna Sorà (†4-12-1811), i propietari, el seu fill Gaspar, qui rebé l’inventari de béns del difunt el 14 de gener de 1812 en poder del mateix notari. L’heretat comprenia dues cases a la Vileta, quatre cases al carrer de Don Pueyo que havia comprat al pintor Joan Muntaner, unes cases amb corral i celler a Binissalem, diverses peces de terra al terme de Binissalem (Can Mascaró i Son Agulló, entre d’altres) i unes cases i 2 quarterades de terra contigües anomenades Can Veta. De l’inventari de béns es dedueix que el difunt explotava els rafals de Son Puigdorfila (on vivia), Son Llull i Son Maçanet (ARM, Not. 3902, s/f).

Amb escriptura de 18 de novembre de 1812 autoritzada per dit notari Colomar, Gaspar Llabrés Sorà feu donació de la propietat al seu germà Guillem, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual tenia cases, ocupava una superfície de 2 quarterades de camp de segona qualitat amb arbres i valia 3.000 lliures (ARM, ECR-1124, f. 142; ARM, D-1530, f. 216v).

El nou propietari eixamplà el patrimoni familiar amb l’adquisició de propietats veïnades, com ara el Jardí del Clot de Jesús (1849), Son Borràs (1852) i Son Vatlori (1853) (ARM, Not. 6020, f. 16v; ARM, Not. 6025, f. 312).

Guillem Llabrés Sorà es casà amb Antonina Mateu Bonet i en foren fills Guillermo, Juan (casat amb Pedrona Roca Salas), Francisca María, Ana, Isabel i Antonia Llabrés Mateu. Antonina Mateu Bonet testà el 20 de gener de 1846 en poder del notari Sebastián Feliu Bonet i morí el 19 d’agost de 1852. Guillem Llabrés Sorà morí el 18 de gener de 1855 amb testament que havia ordenat el 27 de desembre de 1854 en poder del mateix notari, en què deixà Can Veta al seu fill Guillermo. Aquest morí viudo el 25 d’abril de 1902 amb testament que havia disposat el 7 de març de 1896 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà sengles porcions d’1 quarterada de Can Veta als seus nebots Bernardo i Guillermo Llabrés Roca, els quals les inscrigueren al seu favor mitjançant escriptura de 15 d’abril de 1903 autoritzada pel mateix notari. La part de Bernardo comprenia la casa i confrontava al nord amb un camí que anava a la carretera d’Esporles; a l’est, amb dita carretera; al sud, amb la porció del seu germà Guillermo, i a l’oest, amb Son Vatlori. La porció de Guillermo confrontava al nord amb la part del seu germà Bernardo; a l’est, amb la carretera d’Esporles; al sud, amb Son Borràs Nou (de José Sintes), i a l’oest, amb Son Vatlori (de Guillermo Sintes) (RP11, 8085-terme, 1a; RP11, 8205-terme, 1a).

Guillermo Llabrés Roca no pogué fer front al deute de 5.000 pessetes que havia contret amb Vicente Rosselló Daviu, i en acte de 26 de juny de 1902 el jutjat de primera instància de Palma ordenà l’embargament de la seva porció de Can Veta i d’una casa i corral procedent de Son Borràs, les quals foren posades a la venda en pública subhasta el 30 de març de 1904 i rematades pel conrador Ramón Planas Clar per preu global de 3.880 pessetes. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 21 de maig següent davant el notari Rafael Togores Palou (RP11, 8204-8205-terme, 2a).

Bernardo Llabrés Roca es casà amb Francisca Calafell Roca, de qui nasqueren Juan, Martina i una altra filla que els premorí. Morí sense testar el 28 d’octubre de 1909, i en sentència de 20 d’abril següent dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Julio Torres Gisbert davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus legals els seus fills i els seus nets Jacinto, Bernardo, Lorenzo, Juana Ana, Juan i José Ordinas Llabrés, fills de la seva difunta filla i de Lorenzo Ordinas Pons. Amb escriptura de 25 de gener de 1911 autoritzada per dit notari Togores acceptaren els béns de l’herència, que només comprenia Can Veta, la qual fou adjudicada a Juan Llabrés Calafell. Al mateix acte, la vengué per preu de 12.500 pessetes al conrador Ramón Planas Clar per a extingir obligacions de son pare (RP11, 8085-terme, 3a-4a).

Ramón Planas Clar morí viudo el 21 de novembre de 1937 amb testament que havia disposat el 25 d’octubre anterior en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva filla María Planas Carbonell, i propietaris en parts iguals, els seus nets María, Bárbara, Ramón, Antonio, Catalina, Benito i Margarita Roca Planas (fills d’aquella), els quals s’adjudicaren la porció de Can Veta que havia estat de Guillermo Llabrés Roca i la casa i corral procedent de Son Borràs. Llegà a la seva altra filla, Catalina Planas Carbonell (casada amb Miguel Moratinos Victori), la porció de Can Veta que havia estat de Bernardo Llabrés Roca. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a; RP11, 8204-8205-terme, 3a).

El 29 d’octubre de 1947 davant el notari Asterio Unzué Undiano, María Planas Carbonell i els seus fills vengueren les seves porcions de Can Veta i Son Borràs a María Bisáñez Rosselló (casada amb el comerciant Francisco Guardiola Reus) per preu global de 19.000 pessetes, ço és, 7.000 pessetes per la primera i 12.000 pessetes per la segona (RP11, 8204-8205-terme, 4a).

María Bisáñez Rosselló parcel·là la seva porció de Can Veta. Entre 1947-72 vengué un total de 5.441,76 m² d’ús lucratiu. Un dels compradors fou la Congregación de las Hermanitas de los Pobres (representada per la superiora provincial, María Rosa Coloma Juana Font Juliá), que adquirí (1947) per preu de 80.000 pessetes una porció de 1.604 m² que confrontava al sud i a l’oest amb una parcel·la de la seva propietat. Un altre comprador fou el xofer deianenc Juan Marroig Ripoll, qui adquirí (1960) per preu de 37.000 pessetes dos trasts de 1.080 m² i 1.184 m². El primer trast confrontava amb els carrers del General Riera (est) i del Soldado Arrom Cuart (oest) i s’hi construí un edifici de quatre plantes marcat amb el nombre 54 (després 51) del carrer del General Riera. El segon trast feia partió amb el carrer nombre 223 o prolongació del carrer d’Ausiàs March (sud), el carrer del Soldado Arrom Cuart (est) i terrenys de Son Vatlori que després foren ocupats pel Campo de Deportes de Educación y Descanso El Alcázar (RP11: 24773-terme, 32399-terme, 32401-terme).

Catalina Planas Carbonell també promogué la urbanització de la seva porció de Can Veta. Feu aixecar un plànol de parcel·lació que dividia la propietat en 18 trasts. Els seus límits eren: a l’est, el carrer del General Riera; al sud, la meitat de la illeta situada entre l’actual carrer de Ferran Valentí i la costa de les Germanetes; a l’oest, terrenys de Son Vatlori, i al nord, la Travessia de Jesús (abans prolongació del carrer nombre 67 o del Doctor Andrés Feliu). Els terrenys eren travessats, ço és, d’est a oest, per la prolongació del carrer nombre 68 o del Padre Molina (després, successivament, Vázquez de Mella i Ferran Valentí), i de nord a sud, per la prolongació del carrer del Soldado Arrom Cuart (ara Mare Jeanne Jugan). Entre 1946-62 vengué un total de 4.865,94 m² d’ús lucratiu (RP11, 8085-terme).

Catalina Planas Carbonell morí sense testar el 12 de març de 1962, i en sentència de 2 de maig següent dictada pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarada hereva legal la seva germana, María, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 16 de novembre següent autoritzada pel notari José Clar Salvá, entre els quals hi havia dues porcions de Can Veta: una de 698 m² (trasts nombres 7-10) que comprenia l’antiga casa de la propietat i una altra de 924,5 m² (trast nombre 17). Al mateix acte, María Planas Carbonell vengué per preu de 10.000 pessetes al seu cunyat, Miguel Moratinos Victori, i al navilier Pedro Salas Garau el trast nombre 17, on la venedora havia construït prèviament una gallera. El 1982 aquest trast passà a formar part de la junta de compensació del pla parcial de Son Vatlori i Son Borràs, quan n’eren propietaris l’industrial Fernand Querrach i l’administrador de societats Jean Louis Marie, que l’havien adquirit (1975) de Salas i Moratinos (RP11, 8085-terme, 10a-11a; RP11, 29033-terme, 6a; RP11, 10499-VI, 1a).

En sessió ordinària celebrada el 12 de novembre de 1965 la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Palma acordà incloure la porció que comprenia l’antiga casa de Can Veta (assenyalada al plànol de parcel·lació amb els trasts nombres 7-10) en el Registre general de solars i altres immobles d’edificació forçosa. La sol·licitud havia estat presentada per Andrés Llompart Marqués, qui actuava en nom de María Planas Carbonell. La propietat, que segons un recent midament ocupava una superfície de 837,6 m², estava marcada amb el nombre 63 del carrer del General Riera i feia cap de cantó amb la Travessia de Jesús. A l’acta municipal s’explica que «sobre la descrita finca […] existe un arrendamiento a favor de D.ᵃ Antonia Ferrer Enseñat, la cual ocupa la antigua posada denominada Can Veta […] que se estima […] como edificación inadecuada» (AMP, AH-2235, 12-11-1965, f. 5v).

El primer d’agost de 1967 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Planas Carbonell vengué el trast (amb la casa ja derruïda) per preu de 150.000 pessetes al comerciant Jaime Alba Martorell (28,5%), al comerciant Miguel Ribot Roca (28,5%), a l’industrial Juan Llabrés Oliver (28,5%), a Bárbara Roca Planas (3%), als germans Margarita (2,525%) i Antonio Roca Planas (2,525%) i als germans María (2,1%), Catalina (2,1%) i Benito Roca Planas (2,1%). Damunt aquest trast es construïren (1971) dos edificis de 5 i 11 plantes marcats amb els nombres 1-23 de la Travessia de Jesús (RP11, 29033-terme: 7a, 10a).