Les notícies més antigues que en tenim són del març de 1323, quan el Col·legi dels Honorables Paraires l’adquirí de Bernat Berga, qui actuava com a administrador de l’heretat d’Andreu Cuba, fill i hereu de Guillem Cuba. El nom deriva de tirar (‘estirar’), car en aquest lloc s’estiraven els draps de llana un cop netejats perquè s’eixugassin (ARM, ECR-1129, f. 166v; Bibiloni, 2012: 560).
El camp del Tirador es trobava tancat de paret i tenia uns aljubs que rebien l’aigua de la síquia de la ciutat per l’aqüeducte dels Arcs dels Tints, denominat així perquè devora se situaven els tints, desplaçats del centre urbà per una ordre de 1381 (ARM, Còdex del Rosselló Vell, f. 289. Citat per Bernat, 2012).
Per reial privilegi de 22 d’agost de 1465 (registrat a la cúria de la Governació el 22 de novembre següent) es concedí títol nou sobre aquesta propietat al gremi de Paraires. Era tenguda en alou del rei de la porció que fou de Nunó Sanç i a vintè de lluïsme, i sots dit alou prestava 4 sous 6 diners cens alodial al rei (ARM, ECR-1129, f. 166v).
Segons els estims de 1578 «lo tirador del offici de Parayres» valia 10.000 lliures (ARM, D-1251, f. 151v).
El 26 de setembre de 1657 Sebastià Puixar i Bernadí Alomar (sobreposats del gremi de Paraires) establiren a Jaume Fornés una peça de terra procedent del Tirador que probablement havia romàs aïllada amb la construcció del Fortí. Feia partió amb el torrent de la Riera, el rafal de Miquel Gual i el camí de Puigpunyent (ARM, ECR-1085, f. 34).
El 1683 el camp del Tirador confrontava amb el camí que anava de la porta de Jesús a la de Santa Caterina, el torrent de la Riera davant el Fortí Nou de la porta de Jesús i el camí de Puigpunyent pel pont nou del Fortí (ARM, ECR-1129, f. 166v).
Segons els estims de 1685 «los tiradors, casas y tins del offici de Perayras» valien 13.500 lliures (ARM, D-1253, f. 198).
Amb instrument de 9 de març de 1840 autoritzat per Vicenç Seguí, escrivà de Cartes Reials, Joan Mariano Cerdà (nomenat a l’efecte en l’expedient governatiu format per l’Ajuntament de Palma per a l’adjudicació dels béns de l’extingit gremi de Paraires, com un dels seus creditors) vengué el camp del Tirador a la corporació municipal per 2.263 lliures 13 sous 4 diners. Aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada, 1 quartó i mig i 1 hort, comprenia cases i dos safaretjos i tenia una dobla, és a dir, dret de percebre contínuament aigua de la síquia de la ciutat sempre que en corregués. Feia partió amb el camí que anava de la porta de Jesús a la de Santa Caterina, el torrent de la Riera (que passava per davall el Fortí), el camí cobert i el fossat de la murada del Sitjar. Era tengut en alou del rei i sots dit alou prestava 4 sous 6 diners cens i 1 sou cens moneda de Barcelona al rei. Estava conobligat a la prestació de dos censos a Bàrbara Callar, ço és, un de 55 lliures 10 sous 8 diners el 16 de maig quitable al for de 5% imposat per l’Ajuntament de Palma i un altre de 90 lliures el 7 de gener redimible al for de 4 lliures 10 sous per cent imposat per la Universitat i Regne de Mallorca (RP11, 7518-terme).
En un primer moment l’Ajuntament destinà la propietat a planter d’arbres, com així es documenta a la primera inscripció de la finca registral del Tirador (íd.).
Bona part d’aquests terrenys, juntament amb d’altres procedents de l’Hort de la Creu, foren ocupats pels edificis de l’Institut General i Tècnic, l’Escola d’Arts i Indústria, la Biblioteca Provincial, l’Escola de Comerç i l’Escola Pràctica de Primer Ensenyament. Es tractava d’una reivindicació del claustre de professors de l’Institut General i Tècnic de Palma, que el 24 de març de 1903 manifestava «la inutilidad de sus esfuerzos para dar la enseñanza, el desarrollo y orientación que reclaman las necesidades de la vida, por carecer de locales adecuados, solicitando por esa circunstancia la construcción de un edificio destinado a instituto y demás centros de enseñanza». El Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts n’autoritzà la construcció per reial ordre de 17 d’abril de 1904. El 18 de febrer de 1908 l’Ajuntament de Palma i la Diputació Provincial de Balears subscriviren una instància mitjançant la qual es proposaven «contribuir a la realización del pensamiento del claustro de profesores, dando los terrenos necesarios para la construcción de un nuevo edificio destinado a Instituto General y Técnico, Escuela de Artes e Industria, Biblioteca Provincial, Escuela de Comercio y Escuela Práctica de Primera Enseñanza» (RP11: 7518-terme, 9130-terme, 9131-terme).
Amb escriptura de 2 de juliol de 1908 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, la Diputació Provincial de Balears cedí a l’Estat una porció de 10.690 m², ço és, una parcel·la de 9.152 m² procedent de l’Hort de la Creu i dels Caputxins Vells que comprà a l’entitat Manuel Salas Sociedad en Comandita i una altra de 1.775 m² procedent del Tirador que expropià a María de la Concepción Monedero Moragues (esposa de Benito Pons Fábregues), qui l’havia heretada de sa mare, Josefa Moragues Mata. Confrontava a l’est amb el camí del Cementeri; al sud i a l’oest, amb terrenys de l’entitat Manuel Salas Sociedad en Comandita mitjançant en part la síquia que duia aigua a l’Hort del Tirador, i també al sud, amb la carretera que anava al pont del Tirador (RP11: 8147-terme, 9081-terme, 9129-terme).
D’altra banda, amb escriptura de 8 de juliol de 1908 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, l’Ajuntament de Palma cedí a l’Estat una porció de 3.980,58 m² procedent del Tirador i el dret d’aigua annex. La corporació municipal n’havia acordat la cessió el 27 de gener de 1904 (RP11: 7518-terme, 9130-terme).
En representació de l’Ajuntament actuà el batle, Antonio Rosselló Cazador; de la Diputació, el president, José Alcover Maspons, i l’enginyer de camins, canals i ports Juan Frontera Estelrich, i de l’Estat, el governador civil, Laureano Irazazábal Echevarría, i el seu secretari, Gabriel Mas Guasp (RP11: 9081-terme, 9130-terme).
El conjunt arquitectònic fou construït entre 1912-16 sota la direcció dels arquitectes Jaime Aleñar Ginard i José Alomar Bosch segons projecte (1912) de l’arquitecte madrileny Tomás Gómez Acebo (GEM, VII, 140).
El terme de Palma 