Son Caulelles

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre l’Hostalet, Son Quint, Son Cigala, Son Pacs i Son Serra. L’evolució es pot seguir fins al primer terç del segle XVIII, quan fou integrada en les terres que el convent de Sant Domingo tenia a la contrada. Prengué nom de la família Caulelles.

Les notícies més antigues que en tenim són del 16 de setembre de 1562, dia en què s’inventariaren els béns de Joanot Caulelles, qui havia mort el dia anterior, amb testament que havia ordenat el 10 del mateix mes i any en poder del notari Melcion Sans, en què nomenà hereu universal el seu fill Jordi. L’herència comprenia unes cases situades a la parròquia de l’Almudaina, davant les cases de Gabriel Berga; unes altres cases situades a devora la costa de Mossèn Caulelles; una possessió situada al terme de Marratxí; la muntanya de Turixant, situada al terme de la vila de Sóller; la possessió de Son Galiana, situada a Montuïri, que ja havia estat prellegada a l’hereu, i una vinya situada al terme de la ciutat, al camí de Puigpunyent, que feia partió amb una vinya que havia estat de Joanot Hortolà i que aleshores pertanyia a dona Mayola —posteriorment, Son Palmer—, el rafal de Nicolau Quint —fill de Ramon—, la vinya de Jeroni Cigala, la vinya d’Asbert Pachs i la vinya del doctor en lleis Hugo Serra —antigament, de Bartomeu Descós. De les cases es descriu el celler, que comptava amb dos cups que tenien una capacitat total de 250 somades (ARM, Not. S-133, f. 115).

Fill i hereu de Jordi Caulelles fou Francesc Joan, qui, amb instrument de 4 de juliol de 1571 autoritzat pel notari Joanot Mollet, feu donació d’aquesta propietat al seu germà Joan Agustí en pagament de les llegítimes que li espectaven sobre els béns de son pare i del seu avi Joanot (ARM, Not. Ll-340, f. 87).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, valia 1.500 lliures i pertanyia a Joan Agustí Caulelles: «Rafal de mossèn Joan Augustí Caulelles, mil y sinch-centes liures.» Aquest es casà amb Francina Fuster i disposà testament el 17 de juny de 1606 en poder del notari Joan Mas, en què nomenà hereu universal el seu fill Francesc Joan, qui li premorí. Amb instrument de 24 d’agost de 1627 autoritzat pel notari Joan Parets, Joan Agustí Caulelles feu donació de la propietat a la seva filla Agnès en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Antoni Sales Verí (†1664), viudo en primeres núpcies d’Eleonor Çafortesa Cotoner (†1626). Fruit d’aquest enllaç nasqueren Jeroni (1628-1651), Joan i Eleonor (†1656) —casada amb Joan Despuig— (íd.; ARM, D-1251, f. 149; Pascual et al., 1993: 107).

Agnès Caulelles Fuster testà el 14 d’agost de 1633 en poder del notari Joan Mas i nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, i propietari, el seu fill Jeroni, els quals reberen l’inventari de béns d’aquella el 27 de maig de 1636 davant el notari Bartomeu Parets. L’heretat comprenia les 8.000 lliures que foren constituïdes en dot a la testadora, ço és, 4.000 lliures per l’estimació de Son Caulelles, 1.000 lliures pel valor d’unes cases situades a la parròquia de Santa Creu denominades les Cases Blanques i 3.000 lliures pel valor de diversos censos. Endemés, l’heretat percebia nombrosos censos que prestaven la Universitat i diversos particulars (ARM, Not. P-752, f. 568; Pascual et al., 1993: 107).

Després de la mort de Jeroni Sales Caulelles, la propietat passà (1651) al seu germà Joan, cognomenat Fuster de Sales per raons fideïcomissàries. Es casà en dues ocasions. En primeres núpcies, amb Margarita Togores Gual, de qui nasqueren Antoni (1656-1738) —qui succeí al vincle de Fuster—, Caterina —clarissa—, Agnès (†1729) —esposa de Ramon Fortuny Vida (†1730)—, Joana i Jordi. En segones núpcies es casà amb Margarita Español Dameto (†1666) i en fou filla Joana (1665-1712), casada amb Joan Sureda Villalonga (†27-7-1752) —I marquès de Vivot— (Pascual et al., 1993: 135).

Amb instrument de 8 de gener de 1662 autoritzat pel notari Miquel Balle, Joan Fuster de Sales Caulelles arrendà la propietat a Nicolau Tous i al seu fill Pere per temps de 4 anys (ARM, Not. 1624, s/f).

Joan Fuster de Sales Caulelles morí sense testar el 1673. El 4 de gener de 1674, davant el notari Antoni Moll, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Creu, les possessions de Son Sales (Marratxí), Son Pelai (Binissalem), Barcelona i Biniatzar (Bunyola) i el rafal de Son Caulelles, que aleshores es trobava arrendat a Pere Gil per 140 lliures anuals (Pascual et al., 1993: 107; ARM, Not. 1674, f. 399).

Segons els estims de 1685, pertanyia a Antoni Fuster de Sales Togores i a altres germans i valia 3.400 lliures: «Son Caulellas, de don Antoni Fuster, òlim de Sales, y altres germans, tres mil quatre-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 197v).

Les germanes d’Antoni Fuster de Sales Togores renunciaren la propietat, ço és, Caterina amb instrument de 5 de juliol de 1677 autoritzat pel notari Francesc Groñard, Agnès mitjançant acta de transacció autoritzada el 17 de desembre de 1684 pels notaris Llorenç Serra Goyet i Joan Vanrell i Joana amb decret de 5 de juny de 1712 dictat per la cúria de la Reial Audiència (ARM, Not. Ll-340, f. 87).

Antoni Fuster de Sales Togores es casà amb Beatriu Berga Santacília i en foren fills Joan (†1751) —casat amb Violant Togores (†1744)—, Gabriel (†1748) —canonge—, Nicolau —canonge—, Caterina —clarissa—, Antoni (1690-1764) —casat (1735) amb Joana Cotoner Núniç de Sant Joan— i Margarita, casada amb Miquel Joan Ballester de Togores Gual, VI comte d’Aiamans (Pascual et al., 1993: 135).

El 4 de desembre de 1724, Antoni Fuster de Sales Togores, el seu fill Joan i les seves esposes respectives —Beatriu Berga Santacília i Violant Togores— establiren la propietat al convent de Sant Domingo, que l’adquirí representat pel prior, el doctor en teologia Antoni Sales. Aleshores, feia partió amb l’Hostalet —d’Antonina Mora, Vinagre—, terres de Son Quint, Son Cigala —de dit convent—, Son Pacs —també del convent— i Son Serra. S’imposà un cens reservatiu de 100 lliures (ARM, Not. Ll-340, f. 87).

De llavors ençà i fins a la desamortització de Mendizábal (1836-51), Son Caulelles formà part del conjunt de propietats que el convent de Sant Domingo tenia al Vinyet. A pesar que el topònim no aparegui de forma explícita a l’Apeo (1818), certament la propietat estava inclosa dins els rafals de Son Cigala i Son Putxet, que aleshores pertanyien al convent de Sant Domingo, valien 41.800 lliures i ocupaven una superfície de 66 quarterades, de les quals 30 eren camp de segona qualitat, i les 36 restants, camp de tercera qualitat amb ametlers i garrovers (ARM, D-1530, f. 112v).