El Garrigó

Les Cases Noves

Aquesta propietat sorgí a les acaballes del segle XVI, quan se segregà del Rafal d’en Trullol. Sobre l’origen dels topònims, el Garrigó probablement fa referència a la tipologia del terreny en el moment de separar-se de la finca matriu, mentre que les Cases Noves és el nom que substituí l’anterior quan s’hi construïren noves edificacions entre el final del segle XVIII i el principi del XIX.

El 29 de juliol de 1583, Antoni Joan —fill de Bartomeu Joan, Pauet— establí al mercader genovès Joan Maria Murta una peça de terra d’unes 6 quarterades procedent del Rafal d’en Trullol que feia partió amb el camí públic de Puigpunyent, la tanca denominada la Païsseta —de Nicolau Dameto—, el rafal de les Dues Torres —de dit Dameto— i la resta del rafal. Era tenguda sots alou del rei i a sisè de lluïsme. S’imposà un cens de 16 lliures (ARM, ECR-525, f. 358).

Joan Maria Murta fou un destacat mercader genovès propietari de la sagetia Sant Cebrià Bonaventura. Fou cònsol (1576) de francesos a Mallorca, amb connexions amb mercaders marsellesos. Arribà a esser arrendatari de la possessió de Son Claret (Calvià), propietat d’Antoni Vivot (Deyá, 2006: 53).

El 6 de març de 1592, el mercader Josep Claret —com a administrador de l’heretat segons decret de l’Escrivania Reial— rebé l’inventari de béns de Joan Maria Murta, que comprenia, entre d’altres, aquesta peça de terra (ARM, Not. M-1235, f. 264).

Les nombroses càrregues censals a què estava sotmesa la propietat —175 lliures de pensions de cens vençudes— determinaren que, el 21 de febrer de 1608, Josep Claret —en el concepte abans referit— es ves obligat a vendre-la. L’adquirí Caterina Salvat —esposa del notari Bartomeu Gili— per 571 lliures. En aquesta acta de compravenda trobam documentat per primera vegada el topònim del Garrigó (ARM, ECR-540, f. 12v).

Al testament que disposà el 18 de febrer de 1598 davant el notari Melcion Sans, Caterina Salvat nomenà hereu usufructuari el seu espòs, i propietaris per indivís, els convents de Sant Francisco de Paula i del Sant Esperit. El 30 de desembre de 1621, a instàncies de l’hereu usufructuari, es redactà l’inventari de béns de Caterina Salvat, que comprenia una peça de terra denominada el Garrigó, una altra peça de terra que posteriorment es denominarà Son Gili i nombrosos censos (ARM, C-4666, s/f).

Segons els estims de 1685, pertanyia als convents de Sant Francisco de Paula i del Sant Esperit i valia 600 lliures (ARM, D-1253, f. 196).

Amb acta d’11 de febrer de 1760 signada a l’escrivania de Cartes Reials, els procuradors dels dessusdits convents establiren la propietat a Guillem Coll Planes —fill de Guillem i de Francina—, imposant un cens reservatiu de 50 lliures 4 sous 10 diners. Guillem Coll Planes era hereu (1755) dels Planes, una important família d’arrendataris que trobam vinculada a nombroses propietats del Vinyet i de l’antiga cavalleria de Son Vic. Morí el 8 de setembre de 1787, amb testament que havia ordenat el 3 d’agost de 1781 davant el notari Joan Oliver Oliver, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Joana Bujosa, i propietari, el seu germà Antoni. Per al cas —que tengué lloc— de morir aquest sense descendència, l’heretat havia d’esser dividida en tres parts iguals i repartida entre els seus nebots. Amb acta de 2 d’octubre de 1799, procediren a la divisió de l’herència i el Garrigó correspongué als germans Mateu, Anna i Guillem Trias Coll —fills del doctor en medicina Bernadí Trias i de Joana Anna Coll—, a Sebastià Coll —fill de Sebastià, de la Pobla—, a Joana Thomàs —viuda i hereva usufructuària d’un altre Guillem Coll—, als germans Joana Antonina i Francesc Coll —fills i hereus d’aquest darrer Guillem Coll— i als germans Sebastià, Guillem, Miquel i Antonina Coll —fills de Francesc— (ARM, ECR-574, f. 228v; ARM, ECR-1123, f. 49v).

El 28 d’octubre de 1799, establiren la propietat a Francesc Pasqual Martí, imposant un cens de 95 lliures. Aleshores, el rafal ja comptava amb unes cases edificades, fet que motivà un canvi toponímic, com es pot comprovar a l’Apeo (1818), que el documenta amb la denominació de les Cases Noves. Aleshores, formava una unitat agrícola amb el Fortí. Conjuntament, valien 7.700 lliures i ocupaven una superfície de 14 quarterades, de les quals la meitat eren camp de segona qualitat, i l’altra meitat, camp de tercera qualitat amb ametlers (ARM, ECR-583, f. 222; ARM, D-1530, f. 141v).

Francesc Pasqual Martí, natural i veïnat de Puigpunyent, era fill de Miquel i de Joana. Era un dels amos de possessió més destacats d’aquells anys i estava molt vinculat a la possessió puigpunyentina de Son Net. En poc temps, formà un interessant patrimoni al terme de la ciutat mitjançant la compra de propietats com ara el Camp d’en Serralta (1793), el Fortí (1796), el Garrigó (1799) i Cal Capiscol (1811). Es casà amb Margalida Pons i en foren fills Miquel, Joana Maria, Caterina —esposa de Domingo Betti—, Magdalena —casada amb Joan Morey— i Josepa, esposa de Joan Alemany. Morí el 9 de novembre de 1825, amb testament que havia ordenat el 3 de novembre de 1814 davant el notari Joan Oliver Mascaró, en què nomenà hereu universal el seu fill Miquel (ARM, ECR-1124, f. 146; ARM, Not. O-409, f. 132).

Miquel Pasqual Pons morí el 7 de desembre de 1846, amb testament que havia disposat el 10 de novembre anterior en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereu el seu fill Francisco Pascual Juan, natural d’Esporles. Aquest morí al terme de la ciutat el 4 d’octubre de 1860, a l’edat de 58 anys, amb testament que havia disposat el primer de desembre de 1848 en poder del notari Miguel Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel, Margarita, Magdalena, Isabel María (†11-4-1876) i Antonia Pascual Roca. Nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francisca Roca Salas, i propietari, el seu fill Miguel. Amb escriptura de 24 de desembre de 1876 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia les Cases Noves, que aleshores ocupava una superfície d’unes 8 quarterades, tenia casa —marcada amb el nombre 2— i valia 14.000 pessetes. Confrontava, a l’est, amb el camí de la Vileta; al sud, amb Son Pisà, i, a l’oest i al nord, amb Son Dameto. Era tenguda en alou reial i prestava 90 lliures cens el 28 d’octubre a Mateu, Anna i Guillem Trias (RP11, 3071-terme, 1a).

Miguel Pascual Roca es casà amb Isabel Alemany Riutord i en foren fills Francisco, Francisca i Isabel, casats respectivament amb María Pascual Mayol, Ramón Coll Bisbal i Francisco Berga Oliver. Morí viudo a Palma el 5 de gener de 1894, amb testament que havia ordenat el 23 de gener de 1880 en poder del notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Francisco. Amb escriptures de 20 d’octubre de 1901 i 7 de novembre de 1902 autoritzades pel mateix notari, acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que consistien en el rafal de Cal Capiscol, el rafal de les Cases Noves —valorat en 6.970 pessetes—, una peça de terra de 3 quarterades procedent de la Sínia d’en Gil, la propietat denominada la Veleta —procedent de Son Gual— i una peça de terra de secà denominada el Fortí —8 quarterades i 1 quartó— (íd., 2a-3a; CNIB, Miguel Pons Pons, Any 1901, f. 620).

Francisco Pascual Alemany morí a Palma el 30 d’abril de 1951, amb testament que havia disposat el 15 de febrer de 1950, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Pascual Mayol, i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills, Miguel, José, Isabel i María, adjudicant les Cases Noves a Isabel i María, les quals inscrigueren la propietat per indivís al seu favor mitjançant escriptura de 4 de març de 1963 autoritzada pel notari José Clar Salvá. Un any després, n’iniciaren el procés d’urbanització (RP11, 3071-terme, 9a).

El 8 de maig de 1990, les germanes Isabel i María Pascual Pascual ratificaren davant el notari Rafael Gil Mendoza el contracte privat de compravenda que havien subscrit amb el metge Miguel Dalmau Diana el 29 de novembre de 1983 d’una parcel·la de 6.042 m² que comprenia les cases —no inclosa en la urbanització— i del trast nombre 438, de 215 m², per preu de 17.875.000 pessetes. Aleshores, confrontava, a l’est, amb el camí de la Vileta; al nord, amb xalets adossats construïts sobre Son Dameto; al sud, amb la resta de les Cases Noves, i, a l’oest, amb el carrer d’Andreu Jaume i Nadal (RP11, 27463-bis-VI, 1a).

Miguel Dalmau Diana morí a Llucmajor el 30 d’abril de 2010, amb testament que havia ordenat el 12 de gener de 1994 en poder del notari Rafael Gil Mendoza, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus quatre fills: Gabriel, María del Carmen i Antonio Dalmau Alomar i Miguel Dalmau del Río, els quals, amb escriptures de 5 de juliol i 14 d’octubre següent autoritzades pel notari Álvaro Delgado Truyols, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el Garrigó o les Cases Noves, que se l’adjudicaren per iguals parts indivises (íd., 3a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s