L’Ermita

Son Genestar

La propietat es formà mitjançant l’agregació de quatre peces de terra, de les quals una era el rafal pròpiament dit Son Genestar i les altres tres procedien de Son Batle i Son Toells. Al seu torn, Son Genestar tenia l’origen en una peça de terra que el conrador Antoni Tou adquirí de Jaume Rossinyol amb instrument de 21 de març de 1604 autoritzat pel notari Andreu Caselles (ARM, Not. M-1758, f. 283).

Prengué nom del prevere Joan Genestar —canonge de la Seu— i del conjunt arquitectònic que hi construí el prevere Miquel Sastre Palou, ardiaca de la Seu.

El 12 de febrer de 1617, davant el notari Pere Femenia, Antoni Tou vengué una porció d’aquella peça de terra al conrador Bartomeu Bou, qui, amb instrument de 25 d’octubre de 1622 autoritzat pel mateix notari, la vengué al cirurgià Joan Estada. Aquest testà el 24 d’octubre de 1631 en poder del notari Joan Antoni Carbonell Amengual i nomenà hereva la seva filla Caterina Estada Genestar, qui, al testament que ordenà el 29 de maig de 1639 en poder del notari Onofre Suñer —vàlid per la seva mort el 13 de març de 1653—, feu hereu el prevere Joan Genestar, canonge de la Seu (íd.).

Amb instrument de 8 d’octubre de 1678 autoritzat pel notari Bartomeu Mir, Joan Genestar feu donació de la propietat en contemplació de matrimoni a Caterina Genestar, qui, al seu torn, era successora fideïcomissària de la seva àvia Caterina Estada Genestar (íd.).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra amb cases, valia 340 lliures i pertanyia al canonge Joan Genestar (ARM, D-1253, f. 202).

El 22 de desembre de 1697, davant el notari Ramon Morey, Caterina Genestar i el seu espòs —el doctor en medicina Francesc Sastre— vengueren la propietat al prevere Miquel Sastre Palou —ardiaca de la Seu—, per preu de 487 lliures 10 sous. Aleshores, Son Genestar ocupava una superfície d’unes 3 quarterades. Tenia cases, aljub i empriu en les comunes de Son Vic. Prestava 3/4 de gallina alodials i inquitables i 20 sous cens a Caterina Balle, esposa del notari Joan Campamar. Confrontava amb el camí reial que anava a Bendinat, la muntanya comuna denominada Son Vic, terres de dita Caterina Balle i la possessió o rafal del doctor en medicina Jeroni Ferrer (ARM, Not. M-1758, f. 283).

Miquel Sastre Palou engrandí la propietat mitjançant l’adquisició de tres peces de terra procedents de Son Batle i Son Toells. La primera la comprà el 13 de juny de 1703 al notari Joan Campamar —hereu usufructuari de la seva esposa, Caterina Balle— i als seus fills, per preu de 3 lliures 2 sous 6 diners. Es tractava d’un garrigó procedent de Son Toells d’1 quartó i 1 hort de superfície, amb forma de vela llatina, situat davant les cases de Son Genestar. La segona l’adquirí el 21 de gener de 1707 de Francina Ferrer —filla del doctor en medicina Jeroni Ferrer i esposa del també doctor en medicina Miquel Fe—, per preu de 20 lliures. En aquest cas, era una porció d’1 quartó, 1 hort i 7 sous procedent de la peça de terra denominada na Burriada —al seu torn, procedent de Son Batle—, que confrontava amb la Comuna, Son Genestar i Son Batle. La tercera i darrera adquisició tengué lloc el 23 de febrer de 1707, quan Miquel Sastre Palou comprà 1 quartó procedent de Son Toells al notari Joan Campamar i als seus fills Joan i Pere, beneficiats de la Seu (ARM, Not. M-1764, f. 124; ARM, Not. M-1768: f. 8, 11).

Miquel Sastre Palou morí el 29 de setembre de 1732, amb testament que havia ordenat el 27 de gener de 1731 en poder del notari Francesc Xavier Vanrell, en què nomenà hereva la Congregació de la Missió. El 7 de gener de 1733, el prevere Gregori Salvà —col·legial de Lluc—, Anna Maria Seguí i Francina i Antonina Ramis reberen l’inventari dels seus béns, que comprenia les cases on habitava el difunt, unes cases grans amb hort situades a la parròquia de Sant Miquel, al carrer de la Partida de Barcelona, diversos censos que percebia i deutes que tenia dret a cobrar i un rafal denominat l’Ermita —abans Son Genestar—, amb cases, de les quals es descriuen la cambra on morí el difunt —on hi havia una llibreria amb volums de temàtica religiosa—, una cambra nova, la cambra del batiport, la cambra de la cuineta, la cuina de dalt i el rebost, la sala, la cuina de baix, la cambra de la cuina de baix, la cambra de les minyones, la cavallerissa i la capella, amb un quadre de la Puríssima Concepció (ARM, Not. V-223, f. 40).

El 14 de gener de 1736, els marmessors de Miquel Sastre Palou declararen que tenien una peça de terra o rafal denominat Son Genestar, d’unes 3 quarterades, amb cases i aljub i empriu en la muntanya comuna que abans era de pertinences de Son Vic. Prestava 3/4 de gallina cens alodial. Confrontava amb el camí reial de Bendinat, la muntanya comuna de Son Vic, terres del prevere Pere Campamar que abans eren de Caterina Balle —Son Toells— i el rafal dels hereus del doctor en medicina Jeroni Ferrer (ARM, Not. 5738, f. 55).

El 23 de setembre de 1791, davant el notari Cayetano Socias Bover, Llorenç Pons Soler —com a apoderat de la Congregació de la Missió— establí la propietat a Francesc Coll Galera —fill de Manuel i de Josepa—, oficial meritori de la Reial Tresoreria del Regne, imposant un cens reservatiu de 66 lliures i entrada de 5 sous. Aleshores, era denominada l’Ermita de la Immaculada Concepció de Maria Verge. Tenia cases, cisterna i aljub i empriu en les comunes de la possessió de Son Vic. Comprenia quatre peces de terra contigües tancades de paret seca que ocupaven una superfície total de 3 quarterades, 3 quartons, 2 horts i 7 sous. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic —del comte d’Aiamans—, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Prestava 3/4 de gallina cens alodial cada 5 anys. Confrontava amb Son Toells —d’Ignaci Salvà—, la muntanya comuna de la cavalleria, un camí públic i Son Batle, d’Andreu González. La compravenda se celebrà amb els següents pactes i condicions: el comprador havia de conservar l’oratori públic existent, costejar els ornaments per a poder celebrar-hi missa i mantenir el camí d’accés; les claus i patronatge eren del comprador; no es comprenien ni el molí de sang ni els fruits (ARM, Not. S-1411, f. 347).

El 4 de febrer de 1796, Francesc Coll Galera vengué l’Ermita o Son Genestar, per preu de 650 lliures, al cirurgià Gabriel Sabater Carbonell, fill de Gabriel i de Caterina. La compravenda se celebrà amb els pactes abans esmentats, que obligaven el propietari a conservar l’oratori públic sota l’advocació de la Puríssima Concepció i a costejar els ornaments per a celebrar-hi missa (ARM, Not. S-1420, f. 3).

La propietat durà poc en mans seves perquè, el 30 de maig següent, davant el notari Bartomeu Socias, Gabriel Sabater Carbonell la vengué al tinent coronel Josep Galera Ballester, fill de Josep i de Maciana (ARM, Not. M-2298, f. 73).

El 25 de setembre de 1818, davant el notari Agustí Marcó Guardiola, Josep Galera Ballester la vengué al flassader Josep Baró Mas —fill de Jaume i de Joana Anna—, per preu de 2.000 lliures. Aleshores, prestava un cens reservatiu de 22 lliures el 23 de setembre als pares de la Missió i estava subjecta a delme de 20/1. Confrontava amb Son Toells, la Comuna, Son Vic i Bendinat (RP6, 2170-terme, 1a).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia al flassader Josep Baró Mas, ocupava una superfície de 4 quarterades de camp de tercera qualitat amb garrovers, tenia casa i valia 1.500 lliures (ARM, D-1530, f. 168).

Josep Baró Mas es casà amb Joana Anna Moragues i en foren fills Ramon, Jaume i Joana Anna. Morí viudo el 5 de febrer de 1844, a l’edat de 83 anys, amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1840 en poder del notari Pere Joan Fiol, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus fills Jaume i Ramon. Al primer li deixà els béns mobles i immobles que tenia a la ciutat, així com els doblers, gèneres i efectes que s’hi trobassin el dia de la seva mort i tots els censos que tenia dret de percebre, mentre que al segon li deixà el rafal de l’Ermita i tot el que s’hi trobàs a la seva mort (RP6, 2170-terme, 2a).

Els germans Baró Moragues engrandiren la propietat mitjançant la compra a Jaume Salvà de la Calera de tres peces de terra procedents de Son Toells. La primera adquisició la feu Ramon Baró amb instrument de 7 d’agost de 1844 autoritzat pel notari Josep Tous Fiol, per preu de 125 lliures. Es tractava d’una peça de terra d’1 quarterada, 1 quartó i 30 destres —lliure de cens— que confrontava amb la Comuna, per dues parts amb Son Toells mitjançant camí públic i amb terres del comprador. La segona compra la feren Jaume i Joana Anna Baró amb escriptura de 5 d’abril de 1852 autoritzada pel notari Joan Muntaner Riera, per preu de 200 lliures. En aquesta ocasió, era una peça de terra de 2 quarterades i 3 quartons —lliure de cens— travessada pel camí de la Comuna —que calia conservar en la seva amplària de 18 pams— que confrontava amb Bendinat, la Comuna, l’Ermita o Can Baró i Son Toells mitjançant camí públic. Finalment, amb instrument de 28 d’abril de 1853 autoritzat per dit notari Muntaner, Jaume i Joana Anna Baró adquiriren una porció de bosc d’1 quarterada i mitja —lliure de cens—, per preu de 155 lliures, amb l’obligació per part dels compradors de construir-hi la paret divisòria amb Son Toells, excepte a la part que travessava el comellar. Confrontava amb terres dels compradors, terres de Ramon Baró mitjançant camí públic, terres de Son Batle i la resta de Son Toells (íd., 1a).

Ramon, Jaume i Joana Anna Baró Moragues moriren sense testar, respectivament, el 27 de gener de 1856, el 12 de gener de 1864 i el 16 d’agost de 1864. En sentència de 9 de juny de 1865 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja, foren declarats hereus legals de Joana Anna Baró Moragues els seus fills Catalina (†1866), Juana Ana —casada amb Antonio Roca Palmer—, María Ignacia —casada amb José Ramonell Ros—, María Josefa —casada amb Juan Arbós Marroig—, María Luisa —casada amb Miguel Pons Coll— i Martín Rebassa Baró i les seves netes Juana María —casada amb Jerónimo Roig Portell— i Juana Ana Mir Rebassa —casada amb Nicolás Estadas Garcías—, filles de Francisca Ana Rebassa Baró. D’altra banda, en sentència de 12 de juliol de 1866 dictada pel mateix jutjat, fou declarada successora de Ramon i de Jaume Baró Moragues la seva germana Joana Anna. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 9 quarterades i 231 destres, tenia casa i confrontava, al nord-oest, amb la Comuna; al sud i al sud-oest, amb Son Toells; a l’oest, amb Bendinat, i, al nord-est i al sud-est, amb Son Batle (íd., 2a-3a).

El 2 d’abril de 1873, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, els hereus acordaren vendre una porció de l’Ermita de 6 quarterades i 331 destres situada a la part de llevant —amb la casa—, per preu de 12.492 pessetes amb 50 cèntims, a María Ignacia Rebassa Baró. La resta de la propietat se l’adjudicà (1874) la seva germana Juana Ana (†22-3-1891), de qui passà, successivament, al seu fill Antonio Roca Rebassa (†11-12-1911) —picapedrer—, al fill d’aquest Antonio Roca Rayó (†21-10-1916) —contractista d’obres— i a l’esposa i als fills d’aquest: María Porcel Palmer i Ana i Antonio Roca Porcel (RP6: 2187-terme, 2170-terme).

María Ignacia Rebassa Baró morí el 21 de febrer de 1888, amb testament que havia ordenat el 23 de juliol de 1875 davant dit notari Font, en què nomenà hereus universals usufructuaris el seu espòs, José Ramonell Ros, i el germà d’aquest Francisco Ramonell Ros, i propietàries en parts iguals, les seves filles: Francisca, María Ignacia i Juana Ramonell Rebassa (†1875). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de març de 1911 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (RP6, 2187-terme, 5a).

Amb escriptura de 29 d’abril de 1913 autoritzada per dit notari Jaume, Francisca i María Ignacia Ramonell Rebassa vengueren l’Ermita, per preu de 19.000 pessetes, a José Cortés Aguiló, qui, amb escriptura de 22 de desembre de 1919 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, la vengué, per preu de 19.750 pessetes, al comerciant resident a Barcelona Bartolomé Juan Moll. Aquest, al seu torn, mitjançant escriptura de 2 d’agost de 1921 autoritzada per dit notari Alcover, la vengué a través del seu apoderat —l’industrial Juan Carbonell Mir—, per preu de 5.000 pessetes, a Josefa Servera Fábregues, casada amb Bartolomé Juan Sansó (íd.: 6a, 8a-9a).

El 9 d’abril de 1924, davant el notari José Socías Gradolí, Josefa Servera Fábregues vengué, per preu de 17.500 pessetes, a Katherine Muñoz Nell —acompanyada i amb la vènia del seu espòs, William Nell, natural de Filadèlfia (EUA)— el domini útil d’una porció de l’Ermita de 10.231 m² —amb la casa principal— que confrontava, al nord, amb Son Batle (RP6, 12422-terme, 1a).

A la dècada de 1920, els historiadors de l’art nord-americans Arthur Byne i Mildred Stapley visitaren diverses possessions de l’illa per tal d’estudiar les característiques de l’arquitectura tradicional mallorquina. La feina restà plasmada al llibre Majorcan Houses and Gardens, publicat a Nova York el 1928, en el qual trobam cinc làmines dedicades a l’Ermita, «casa de Mr. William Nell», que mostren dibuixos i fotografies de la sala d’estar, la cuina i una escala exterior (Byne i Stapley, 2002: 66-70).

Amb escriptura de 4 de gener de 1966 autoritzada per la notària de Pennsilvània (EUA) Marguerite Holmes, Katherine Muñoz Nell feu donació de l’Ermita al seu fill Henry Nell. Aquest morí a Palma el 15 de març de 1971, amb testament que havia disposat a Filadèlfia el 10 de novembre de 1964, en què nomenà hereva universal sa mare, amb substitució a favor de la seva germana Emily Wharton Swet, que tengué efecte per haver-li premort Katherine Muñoz Nell el 8 de maig de 1966. Nomenà marmessor el seu cunyat Charles J. Swet, casat amb Emily Wharton Swet, nascuda Nell el 3 de juny de 1958 a San Diego (Califòrnia, EUA). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de dia primer de març de 1984 autoritzada pel notari Salvador Balle Oliver (RP6, 28312-VII, 1a-2a).

El 25 de juny de 1998, davant el notari José Moragues Cáffaro, Emily Wharton Swet vengué la propietat, per preu de 30 milions de pessetes, a Eva Cristina Lannehult —de nacionalitat sueca— i a Antonia Nadal Riera, les quals l’adquiriren per meitats indivises (íd., 3a).

El 2021, la propietat es trobava a la venda per 2,1 milions d’euros als portals immobiliaris Casa d’Or i John Taylor, d’on hem extret bona part de les fotografies que il·lustren aquest text.

Pel que fa a la resta de la porció de Josefa Servera Fábregues, fou parcel·lada i venuda de la següent manera.

El 21 de novembre de 1940, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Josefa Servera Fábregues vengué al conrador Miguel Rubert Estelrich, per preu de 2.000 pessetes, una porció de l’Ermita de 9.825 m² que era travessada pel camí dels Reis i que confrontava amb Son Batle, Son Toells i la propietat de Katherine Muñoz. Rubert morí el 2 de juliol de 1968, amb testament que havia disposat el 12 de setembre de 1947 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan —xofer—, Antonia, Catalina, José, Miguel —xofer—, Bartolomé —religiós—, Antonio —comptable— i Leandro Rubert Roca —religiós—, i nomenà hereva la seva esposa, Antonia Roca Salvá. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de desembre de 1968 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (RP6, 20645-terme).

El 22 de febrer de 1941, davant dit notari Chacártegui, Josefa Servera Fábregues vengué a les germanes Magdalena i María Bordoy Tolrá, per preu de 2.300 pessetes, la resta de l’Ermita, que es trobava dividida en dues porcions: 1) una d’11.676 m² amb cases que confrontava amb la propietat de Katherine Muñoz, Son Batle, la propietat de Miguel Rubert Estelrich i els camins dels Reis i de l’Ermita; 2) una altra de 16.762 m² travessada pel camí dels Reis que confrontava amb la propietat de Katherine Muñoz, Son Toells, la propietat de Miguel Rubert Estelrich i Can Baró. Amb escriptura de 5 de maig de 1949 autoritzada pel mateix notari, les germanes Bordoy Tolrá vengueren a Miguel Rubert Estelrich, per preu global de 7.000 pessetes, l’íntegra porció de 16.762 m² i una peça de terra de 4.645 m² procedent de la porció d’11.676 m². Finalment, cap a 1964, fou segregada una porció de 1.872,2 m² amb casa a favor de Roland John Howard i Freda Howard. D’altra banda, els hereus de Miguel Rubert Estelrich vengueren (ca. 1968) a Antonio Ferrer Durán dues parcel·les de 6.696 m² i 1.546 m² procedents, ço és, la primera de la porció de 16.762 m² adquirida de les germanes Bordoy Tolrá i la segona de la porció de 9.825 m² adquirida de Josefa Servera Fábregues (RP6: 2187-terme, 25353-25354-terme, 9425-III, 9427-III).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s