Son Batle

La propietat té l’origen en una peça de terra procedent de Son Vic que Jaume Rossinyol establí als germans Antoni i Arnau Tou amb instrument de 21 de març de 1604 autoritzat pel notari Andreu Caselles. Prengué nom del notari Domingo Balle, qui l’adquirí el 1620.

El 18 d’octubre de 1616, els germans Tou es dividiren l’heretat i a Antoni li correspongué la part que després es coneixerà com a Son Batle. En els anys posteriors, feu alguns establiments, però, davant la impossibilitat de pagar els censals imposats, els nous propietaris hagueren de retre les terres a Antoni Tou, el qual, amb instrument de 17 de setembre de 1620 atorgat davant el notari Pere Femenia, establí la propietat al notari Domingo Balle, imposant un cens reservatiu de 12 lliures 4 sous (ARM, Not. 5182, f. 177v).

La peça de terra dels germans Tou no només donà origen a Son Batle, sinó també al que es coneixerà com a Son Toells. Comprenia quatre peces de terra: una d’unes 16 quarterades, una altra que Antoni Tou establí a Bartomeu Ribes amb cens de 15 lliures —de la qual no s’havia signat acta d’establiment i Ribes havia retut a Tou—, una altra establida a Miquel Massot amb càrrec de 10 lliures cens —de la qual no s’havia signat acta— i una altra establida a Joan Salom amb càrrec de 12 lliures cens. Eren tengudes sots alou de la cavalleria de Son Vic, a mercè de lluïsme i a cens d’una part de 85 lliures de nombre de 111 lliures. Confrontaven amb les comunes d’establidors de Son Vic i les terres de Bartomeu Sala, Joan Salom, Miquel Massot, Miquel Ramon i Bartomeu Ribes. Prestaven 10 lliures a Joan Porcell i 8 lliures a Miquel Ramon per una peça de terra establida el 18 d’octubre de 1616 davant el notari Pere Femenia —probablement, So na Porcella. Bartomeu Bou prestava 8 lliures per una peça de terra que li establí dit Tou el 12 de febrer de 1617, i Joan Mir, 10 lliures per una altra peça de terra que li establí dit Tou el mateix dia. A l’acta de compravenda s’assenyala que Domingo Balle tenia l’obligació de signar acta d’establiment a Salom i Massot si obtenien la fadiga del senyor alouer (íd.).

Més endavant, pertanyé al conrador Pere Balle —fill de Domingo—, qui es desfeu d’algunes peces de terra que contribuïren a formar noves propietats, especialment Son Batle. La tenia en virtut de capbrevació que —en nom seu— signà Miquel Balle l’11 de juliol de 1658.

El 20 de febrer de 1668, Pere Balle establí al doctor en medicina Jeroni Ferrer una part del rafal de Son Vic, amb cases majors, cisterna i empriu en les muntanyes comunes, imposant un cens reservatiu de 60 lliures. Aleshores, prestava 10 lliures cens als hereus de Jaume Llorens. Confrontava amb les comunes dels establidors de Son Vic, terres de Bartomeu Sales des de la Comuna fins al camí reial, i de dit camí torrent, torrent dret a un penyalet del garrigó de Son Toells i dit penyalet dret a la paret de Son Toells, i d’aquí al cantó del pla de Son Toells, i de dit cantó fins al pi d’en Tou i amb terres dites Son Toells, de dit Balle i de Gabriel Tou, i de dit pi la part que mirava a la mar amb terres de Gabriel Tou fins arribar a So na Porcella i amb terres d’Antoni Palerm. A l’acta d’establiment s’assenyalava que si el comprador volia el molí de sang de les cases del rafal, hauria de pagar-ne el preu just (ARM, Not. 6578, f. 47v).

Amb un altre instrument de 17 de gener de 1670, Pere Balle establí al mateix Jeroni Ferrer una peça de terra d’unes 6 quarterades situada al camp del Pou, imposant un cens reservatiu de 8 lliures. Confrontava amb terres del comprador que abans eren del venedor, un camí reial i terres romanents al venedor (ARM, Not. 6579, f. 6).

Finalment, el 4 de novembre de 1678, Gaspar Puigdorfila —com a procurador de Bartomeu Sales— vengué a dit Jeroni Ferrer una altra peça de terra d’unes 5 quarterades que confrontava amb terres del cirurgià Joan Genestar, les comunes i terres del comprador denominades el Camp del Pou mitjançant camí reial (ARM, Not. M-1740, f. 338v).

Jeroni Ferrer testà el 24 de febrer de 1685 en poder del notari Ramon Morey i feu hereva universal la seva filla Francina. El 8 de maig següent, la viuda i hereva usufructuària, Joana Noguera, rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia les cases on vivia el difunt, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Font del Candeler, de les quals es descriu la biblioteca, unes altres cases situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de Sant Feliu, i el rafal denominat Son Vic, amb cases construïdes, de les quals es descriuen l’entrada, una cambra a mà esquerra, una recambra al seu costat, una altra cambra a la dreta de l’entrada, la cuina, el rebostet, la capella i una cambra on es guardaven els grans (ARM, Not. M-1909, f. 59).

Segons els estims de 1685, Son Batle i Son Vic pertanyien als hereus del doctor Jeroni Ferrer i valien 4.000 lliures (ARM, D-1253, f. 202).

Francina Ferrer Noguera es casà amb el doctor en medicina Miquel Fe, descendent d’una important família de metges i un dels primers catedràtics o professors de la Facultat de Medicina de la Reial i Pontifícia Universitat Literària de Mallorca.

El 15 de febrer de 1723, Francina Ferrer Noguera i Miquel Fe, d’una banda, i Joan Baptista Pujals —rector del col·legi de Sant Martí—, de l’altra, signaren davant el notari Joan Sales un contracte d’arres pel qual els primers es comprometien a vendre al col·legi de Sant Martí unes cases que tenien a la parròquia de Santa Creu, on els jesuïtes pretenien edificar la nova seu del col·legi. A canvi, els religiosos assumien la redempció d’uns censos que pesaven sobre Son Batle o Son Vic, de Francina Ferrer Noguera, i Son Palerm i Son Palermet —Can Tàpera—, de Miquel Fe (ARM, Not. S-193, f. 117v).

Francina Ferrer Noguera capbrevà la propietat el 1746. Testà el 26 de desembre de 1754 en poder del notari Sebastià Ferrer i nomenà hereu universal el seu fill Miquel, qui, al testament que disposà el 5 de maig de 1762, feu hereva universal la seva germana Antonina (ARM, Not. M-2297, f. 254).

El 8 d’agost de 1768, es redactà l’inventari de béns d’Antonina Fe Ferrer, que fou rebut pel seu espòs, el doctor en drets Vicenç González Fiol —propietari de Son Fiol de la Serra, de Llubí—, i els seus fills: Andreu, Miquel, Francina, Antonina i Margalida González Fe, hereus ab intestato de sa mare. Comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Font del Candeler, i el rafal de Son Batle, amb cases construïdes, de les quals es descriuen la sala, una cambra que mirava a la mar, una altra cambra amb obres com ara la Historia general del reyno baleárico —de Joan Dameto—, el rebost, la cuina, la cuina del majoral, els estables, la capella, el molí de sang i altres dependències (ARM, Not. 5824, f. 50).

Francina i Antonina González Fe testaren el 10 de gener de 1807 i el 28 de desembre de 1808, respectivament, i nomenaren hereva la seva germana Margalida, qui, juntament amb els seus germans, establiren la propietat al notari Miquel Bonet Vidal —fill de Pere Josep i de Jerònia—, imposant un cens reservatiu de 200 lliures i entrada de 1.600 lliures. Comprenia una peça de terra on hi havia les cases, una porció d’unes 5 quarterades denominada na Burriada, una peça de terra d’unes 6 quarterades denominada el Camp del Pou i un tros d’1 quarterada que antigament era de Son Palerm (ARM, Not. M-2297, f. 254).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia al notari Miquel Bonet Vidal, valia 4.850 lliures i ocupava una superfície de 13 quarterades, de les quals 12 estaven plantades d’ametlers i la resta era garriga (ARM, D-1530, f. 168v).

De Miquel Bonet Vidal passà el seu fill Pedro José Bonet Roca. Aquest morí sense testar el 8 de desembre de 1867 i, en sentència de 10 de març següent dictada per Ciriaco Pérez de Larriba —jutge de primera instància del districte de la Seu— davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar, en foren declarats únics i universals hereus propietaris en parts iguals els seus sis fills: Dolores —casada amb Antonio Nicolau—, María Josefa, Margarita, Miguel, Enrique i Francisca Bonet Ferrer, els quals. Amb escriptura de 24 de març de 1868 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, acceptaren els béns de l’herència, que comprenia dues cases situades al carrer de Sant Domingo i el rafal de Son Batle, aleshores dedicat al conreu de cereals, ametlerars, olivars i garroverars. Tenia casa de planta baixa i pis principal, rústica i urbana, clastra, altres dependències i dos aljubs. Ocupava una superfície d’unes 36 quarterades i mitja i valia 13.566 escuts. Confrontava, al nord, amb la Comuna; a l’est, amb Can Tàpera —dels successors d’Antonio Pericás—; a l’oest, amb l’Ermita —dels successors de Joana Anna Baró—, i, al sud, amb Son Toells, de dits successors d’Antonio Pericás. Prestava 4 gallines i 1/4 de gallina cens alodial el 29 de setembre al comte d’Aiamans, 240 lliures cens el 8 de setembre a Andreu i a Margalida González Fe —del qual 83 lliures 10 sous havien estat quitats en tres partides i la resta venuda, ço és, 48 lliures 10 sous 4 diners al prevere Antoni Vich Cunill, 30 lliures al prevere Joan Dameto Despuig i 7 lliures 10 sous a Josep Vidal Pont—, 12 lliures cens al convent de Sant Domingo de Palma i 6 lliures cens al convent de la Mercè (CNIB, Joaquín Pujol Muntaner, Any 1868, f. 102; RP6, 1094-terme, 1a-2a).

A instància dels creditors de Pedro José Bonet Roca, Son Batle fou posat a la venda en pública subhasta i rematat per Antonio Valent Pujol el 21 de juliol de 1870, per preu líquid de 25.000 pessetes. L’acta de compravenda se signà el 13 de febrer següent davant el notari Gaspar Sancho Coll. El comprador havia de fer-se càrrec dels censos que pesaven sobre la propietat, ço és: 48 lliures 10 sous 4 diners el 8 de setembre a l’administració de l’obra pia del prevere Antoni Vich Cunill, 12 lliures el 22 de febrer a Josep Vidal Pont —abans, als hereus de Jaume Planes— i 2 lliures 14 sous 5 diners el 4 de març a cert benefici que obtenia el difunt Joanot Mut. Endemés, el comprador s’obligava a prestar el vitalici de 30 lliures, dues gallines per Nadal i un xot per Pasqua de Resurrecció que Pedro José Bonet Roca s’obligà (1829) a prestar a la seva germana sor Catalina —religiosa del convent de Santa Caterina de Sena—, més 13 lliures de cera que s’obligà dit Bonet a lliurar després de la mort de dita germana seva per al seu funeral i pagar la caritat ordinària d’un responsori, un ofici i 200 misses resades —50 a disposició de la priora de dit convent i la resta a la del renunciatari o els seus successors— (RP6, 1094-terme, 5a).

Antonio Valent Pujol morí el 26 de desembre de 1885, amb testament que havia disposat a la vila de Manacor el 8 de desembre de 1881 en poder del notari Miguel Morey, en què nomenà hereus universals usufructuaris la seva esposa, Antonia Bosch Covas, i els seus nebots Antonio Valent Enseñat i Mateo Bosch Bosch, i propietaris amb designació de béns, aquests dos darrers, assignant Son Batle a Antonio (íd., 14a).

Amb escriptura atorgada a Andratx el 19 de juliol de 1903 davant el notari José Alcover Maspons, el misser Mateo Bosch Bosch i l’industrial Antonio Valent Enseñat —associats sota la raó Bosch y Valent— cediren els béns de la societat i els seus propis a Miguel de los Santos Oliver Tolrá —com a director gerent del Fomento Agrícola de Mallorca—, a Fernando Truyols Despuig i a Juan Carbonell Suñer perquè amb el producte de la venda fos eixugat el deute que havien contret amb els creditors. Miguel de los Santos Oliver Tolrá tragué Son Batle a pública subhasta, però no s’hi presentà cap postor. El 26 d’octubre de 1903, davant el mateix notari, vengué la propietat als germans Gaspar, Miguel i Bartolomé Bestard Llull, per preu de 30.000 pessetes (íd., 15a).

Mitjançant escriptura de 31 de març de 1915 autoritzada per dit notari Alcover, els germans Bestard Llull procediren a la partició dels béns de les herències paterna i materna, entre els quals hi havia el rafal de Son Batle, que se l’adjudicà Miguel (íd., 19a).

El 29 d’agost de 1928, davant el notari José Socías Gradolí, Miguel Bestard Llull vengué Son Batle, per preu de 107.000 pessetes, a William Nell, qui l’adquirí en representació de María Cabot Wheelright —veïnada de Boston (Suffolk, Massachusetts, EUA)— (íd., 22a).

Amb escriptures de 30 de desembre de 1949 autoritzades pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Fausto Morell Rovira —en representació de María Cabot Wheelright— vengué una porció de Son Batle de 5.000 m² —amb la casa rústica i urbana, de planta baixa i pis principal, clastra, aljub i altres dependències— a Fausto Morell Gual per 3.525 pessetes, i la resta de la propietat —amb terres de secà, ametlerars, figuerals i garroverars i una casa de pagès amb quadra, soll, quartera, païssa i garrovera, de gairebé 36 quarterades de superfície—, al conrador Juan Calafat Calafat per 15.000 pessetes (íd., 23a; RP6, 26094-terme, 1a).

El 17 de maig de 1951, davant dit notari Chacártegui, Fausto Morell Gual vengué el domini útil de la seva porció de Son Batle —amb la casa rústica i urbana i altres dependències—, per preu de 30.000 pessetes, a la nord-americana Thea Cottone Davey —casada amb el francès Philippe Noel Davey—, qui, al mateix acte, adquirí de Juan Calafat Calafat —propietari de la resta de Son Batle—, per preu de 20.000 pessetes, una porció de 35.000 m² (RP6, 26094-terme, 2a).

Thea Cottone Davey morí viuda a Neuilly-sud-Seine (França) el 31 de desembre de 1975, sense deixar ascendents ni descendents, amb testament que havia ordenat sis dies abans en poder del notari de Ginebra Paul Tournier, qui, com a liquidador de l’herència de la causant, declarà que el seu únic i universal hereu era el director comercial Charles Henri Nogues —resident a París—, el qual, amb escriptura de 28 de juliol de 1980 atorgada davant el notari de Barcelona Ángel Martínez Sarrión, vengué a Pedro Luis Gual Vidal, per preu de 2 milions de pessetes, el domini útil de les dues porcions que posseïa de Son Batle, de 40.000 m² de superfície total, amb la casa rústica i urbana i altres dependències. Al seu torn, el comprador adquirí de María Isabel Leocadia Gual Ferret i d’Encarnación Gual Caro l’alou o domini directe que pesava sobre la propietat, per preu de 115.000 pessetes. Aleshores, confrontava, al nord, amb el camí de Dalt o de Son Ferreret; al sud, amb el camí dels Reis; a l’oest, amb terrenys romanents de Son Batle —de Juan Calafat Calafat—, i, a l’est, amb el cementeri de Gènova i Son Ferreret (RP6: 314-315-VII, 49601-VII).

Pel que fa a la porció del conrador Juan Calafat Calafat, en foren venudes algunes parcel·les. Endemés de la peça de terra de 35.000 m² adquirida (1951) per Thea Cottone Davey, vengué (1959) una porció de 4.220 m² a Eugenia Planas Pujol, casada amb el metge Gabriel Garcías Riutort, per preu de 34.000 pessetes. També fou segregada (ca. 1970) una porció de 12.251 m² a favor de l’entitat Pedresa SA (RP6: 31155-terme, 12780-III).