Son Boter

Com altres propietats procedents dels establiments de l’antiga possessió de Son Vic, el rafal de Son Boter es formà mitjançant la unió de diverses peces de terra, en aquest cas adquirides per la família Moll, de malnom Boter.

L’11 de juny de 1642, Bartomeu Moll comprà una peça de terra de 2 quarterades, per preu de 127 lliures, a Martí Ferragut, qui actuava com a curador dels béns d’Esperança Danús. Confrontava amb el camí de la Comuna, terres d’Antoni Planes i terres de Simó Moll que foren de Pere Huguet. La venedora la tenia com a hereva universal de sa mare, Margalida Serra —viuda del calciner Jaume Danús—, com així apareixia al testament que disposà el 24 de setembre de 1641. I Jaume Danús la tenia per venda que li signà el conrador Jeroni Cifre amb instrument de 7 de febrer de 1609 atorgat en poder del notari Andreu Caselles (ARM, Not. 1451, f. 316).

El 12 de setembre de 1677, Joan Moll, Boter, capbrevà tres de les quatre peces de terra que formaran el rafal de Son Boter: una propietat denominada la Coma, de 2 quarterades de superfície, una altra peça de terra de 2 quarterades i un tros de garriga d’1 quarterada (ARM, Not. 5738, f. 63v).

Aquestes peces de terra es corresponen amb les que apareixen als estims de 1685 a nom de Joan Moll, àlies Boter, una de les quals tenia cases. Valien 200, 460 i 500 lliures. Segons aquest document, era també propietari d’una peça de terra procedent de Son Vic denominada Son Pellisseret, valorada en 260 lliures. Així mateix, també tenia unes cases a l’arraval de Santa Caterina valorades en 300 lliures (ARM, D-1253: f. 201, 202, 204v).

Joan Moll, Boter, testà el 12 de desembre de 1714 en poder del notari Jaume Bauçà i nomenà hereu el seu fill Bartomeu Moll, Boter, qui capbrevà les dessusdites peces de terra dia primer de gener de 1731 davant el notari Miquel Florit. D’una banda, la propietat denominada la Coma, que aleshores prestava 9 lliures cens —ço és, 5 lliures a les almoines de la Seu i 4 lliures al comú de preveres de Santa Creu— i confrontava amb terres de Guillem Abrines, terres de Miquel Moll i terres del denunciant. D’altra banda, la peça de terra de 2 quarterades, que aleshores confrontava amb terres de Cala Major —de Gabriel Flor—, terres de Miquel Moll, terres de Guillem Abrines i el camí de la Comuna. Finalment, el tros de garriga, d’1 quarterada, que confrontava amb terres de Gabriel Flor, terres de Guillem Abrines, terres de Miquel Moll i terres del denunciant (ARM, Not. 5738, f. 63v).

La quarta i darrera propietat que formarà el rafal de Son Boter era denominada la Terra dels Gerrers, sobre la qual el comte d’Aiamans concedí (1746) títol nou a favor de Joan Moll. Ocupava una superfície de 2 quarterades i confrontava amb Cala Major —de Gabriel Flor—, terres de Guillem Abrines, terres de Bernat Moll Mora i terres de Joan Moll (ARM, Not. R-692, f. 76v).

El 29 de juny de 1751, Joan Moll Sitges, Boter, vengué la propietat al canonge Cristòfol Martorell Bennàsser. Aleshores, tenia cases i ocupava una superfície de 7 quarterades i 1 quartó. Prestava 9 lliures cens a les almoines de la Seu de Mallorca. Confrontava amb un camí d’establidors, terres de Cala Major i terres d’Antonina Moll, Vinagre (ARM, Not. R-696, f. 46).

Cristòfol Martorell Bennàsser engrandí la propietat mitjançant l’adquisició, el 9 d’abril de 1767, d’una peça de terra de 2 quarterades i 3 quartons procedent de Can Abrines que li establí Pedro Verí Sureda de Sant Martí, imposant un cens reservatiu de 15 lliures i entrada de 5 sous. Segons l’acta d’establiment, consistia «en lo comellar que en dit de Can Abrinas se troba des de el cantó del marge de la Viñeta a la part d’emunt, tirant línia recta al cap del marge que més a baix se troba, qui topa a la paret del camí qui de la present ciutat va a la vila de Andraig». Confrontava amb el marge de la Vinyeta de Can Abrines, terres restants, el camí d’Andratx, un altre camí, Cala Major, terres d’Antoni Palmer —abans, de Francesc Deyà— i terres del comprador denominades Can Boter (ARM, Not. R-701, f. 274).

Cristòfol Martorell Bennàsser era fill de Joan Baptista Martorell i de Francina Anna Bennàsser Morro. Accedí al canonicat el 1746. Ordenà testament davant el notari Pere Maura —de la ciutat d’Alcúdia— i codicil·là el 4 de gener de 1770 en poder del notari Nicolau Roca Maura, en què nomenà marmessors, entre d’altres, el seu germà Berenguer, la seva cunyada Joana Landívar —esposa de Berenguer—, Praxedis Landívar, el seu nebot Joan Martorell i Eleonor Servera, esposa de Joan Martorell. Morí el 13 de gener de 1781, a les set del dematí (ACM, 13886, n. 4, f. 46).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Joana Martorell, valia 3.600 lliures i ocupava una superfície de 9 quarterades de camp de tercera qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 159v).

Joana Martorell era filla de Joan Martorell Landívar i de Francina Danús Laudes i neta del dessusdit Berenguer Martorell Bennàsser, germà del canonge. Es casà (1805) amb Francesc Asprer Canal. Succeí als fideïcomisos de les famílies Danús i Laudes per la mort sense descendència dels seus oncles Bartomeu (†1805) i Josep Danús Laudes (†1820), germans de sa mare. Morí el 27 d’agost de 1849, amb testament que havia disposat el 7 de setembre de 1843 davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què deixà al seu fill Manuel la possessió de Son Danús (Santanyí) i les cases del carrer de Can Danús, situades a devora la plaça del Mercat. Poc abans, el 9 d’abril de 1849, havia mort el seu espòs i hereu usufructuari, per la qual cosa l’íntegra heretat passà al seu fill Francisco Asprer Martorell, qui, el 30 de juny de 1864, rebé els béns de l’herència materna, que consistien en unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer de Zagranada; unes altres cases situades a la mateixa parròquia; unes altres cases situades a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer d’Avall, on vivia Josep Danús Laudes; les següents propietats situades a Santanyí: la possessió de Son Danús —que aleshores la tenia arrendada Miguel Vidal per ànnua mercè de 1.350 lliures—, la peça de terra dita d’en Bover, unes cases amb celler i unes cases a la plaça de la vila, més 100 lliures cens derivades d’establiments de terres procedents de Son Danús; la possessió de Llenaire i la peça de terra denominada l’Ullal, situades al terme de Pollença; unes cases a la vila de Pollença, a prop del convent de Sant Domingo; les possessions de les Feixes i la Torre, situades a Eivissa, i el rafal de Son Boter, amb cases rústiques i urbanes, valorat en 12.000 lliures, que ocupava una superfície de 9 quarterades i 392 destres i confrontava, al nord, amb el camí de Gènova; al sud, amb el camí d’Andratx; a l’est, amb Son Abrines —de Nicolás Siquier—, i, a l’oest, amb Can Ceba i Cala Major (ARM, Not. 2269, f. 35; CNIB, Francisco Sancho Pujol, Any 1864, f. 452; Ramis de Ayreflor, 1911: 284-293).

Francisco Asprer Martorell —espòs al temps de la seva mort de Margarita Ginard— morí el 17 de gener de 1867, a l’edat de 50 anys, amb testament que havia ordenat el 6 de juliol de 1850 en poder del notari Francisco Sancho Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Joaquín i Juana Asprer Fuster i nomenà hereu universal propietari el seu fill primogènit, Francisco Asprer Fuster. Aleshores, Son Boter tenia casa rústica i urbana, aljub, cisterna i altres dependències, valia 18.823 pessetes amb 47 cèntims i ocupava una superfície de 9 quarterades i 392 destres. Confrontava, al nord, amb el camí de Gènova; al sud, amb el camí d’Andratx; a l’est, amb Son Abrines —de Nicolás Siquier—, i, a l’oest, amb Can Ceba —de Juan, àlies Ceba— i Cala Major —de Miguel Alemany— (RP6, 114-terme, 2a).

Catalina Rosselló Pujol —viuda i hereva usufructuària d’Honorato Salvá Mulet (†1853)— interposà demanda contra els béns de Francisco Asprer Martorell davant el jutjat de primera instància del districte de la Seu i escrivania de Pedro Gazá sobre l’impagament de 2.000 lliures, rèdits i costes. La propietat fou posada a la venda en pública subhasta en diverses ocasions, però a falta de postors se l’adjudicà la demandant en sentència de 6 d’octubre de 1867, per la quantitat de 7.529 escuts amb 388 mil·lèsimes, amb la qual es cobriren deutes contrets per la família Asprer. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 18 de gener de 1868 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy (íd., D).

Catalina Rosselló Pujol morí viuda el 24 d’abril de 1890, a l’edat de 72 anys, amb testament que havia disposat el 9 de juliol de 1883 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereves universals les seves filles María de la Concepción i María del Carmen Salvá Rosselló en una tercera part cadascuna, i en la restant tercera part, els seus nets Catalina i Manuel González Salvá (†1897), fills de la seva difunta filla Margarita Salvá Rosselló (†1875) i de Francisco González Briones, inspector del cos de sanitat de l’Armada. Nomenà comptadors el seu germà Francisco Rosselló i el misser Gregorio Guasp Vicens. Mitjançant escriptura d’11 d’octubre de 1890 atorgada en poder del mateix notari, acceptaren i es dividiren els béns de les herències paterna i materna. María de la Concepción s’adjudicà el rafal de Son Coll (Algaida) —valorat en 37.500 pessetes—, el crèdit de 780 pessetes amb 8 cèntims contra Juan Capllonch Cerdó i 15.819 pessetes amb 92 cèntims en metàl·lic. A María del Carmen li correspongué la casa del carrer de Fortuny —valorada en 19.000 pessetes—, el crèdit de 35.000 pessetes contra Pedro Antelmo Alemany i 100 pessetes en metàl·lic. Francisco González Briones —en representació dels seus fills— s’adjudicà Son Boter —valorada en 10.000 pessetes—, el crèdit de 20.000 pessetes contra Miguel José Serra, el crèdit de 6.666 pessetes amb 66 cèntims contra Juan Coll Mulet, el crèdit de 4.166 pessetes amb 66 cèntims contra Mateo Cañellas Jaume i 13.266 pessetes amb 68 cèntims en metàl·lic. La casa situada entre els carrers del Camp Sant, l’Olivar i Bobians se l’adjudicaren tots per indivís per a procedir-ne a la venda (íd., 5a-6a).

Catalina González Salvá morí el 21 d’abril de 1916, amb testament que havia disposat el 17 de març anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María Teresa —casada amb Mateo Moragues Salvá—, Margarita, Victoriano, José Francisco, María del Carmen i Mariano Ysasi González —caporal d’artilleria— i nomenà hereu universal propietari el seu espòs, Rafael Ysasi Ransomé. Amb escriptura de 30 de desembre següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia 3/4 parts indivises de Son Boter (íd., 11a).

Francisco González Briones morí viudo el 26 de setembre de 1919, a l’edat de 71 anys, amb testament obert que havia disposat el 24 de juny de 1898 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària la seva filla Catalina, qui li premorí, de manera que el caràcter d’hereu recaigué sobre els fills d’aquesta, els germans Ysasi González, els quals, mitjançant escriptura de 31 de març de 1930 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia 1/4 part indivisa de Son Boter. María del Carmen Ysasi González —casada amb Vicente Sergio de Arbanejo— cedí (1930) als seus cinc germans tota la seva participació en l’herència del seu avi per 2.400 pessetes, i a son pare, la seva 1/12 part de les 3/4 parts que tenia sobre Son Boter per 1.000 pessetes. Margarita Ysasi González vengué (1935) a la seva germana María Teresa la seva participació de 9/80 parts indivises en l’herència, per preu global de 12.900 pessetes (íd.: 12a-13a, 15a).

Entre 1935-41, s’establí una part de la propietat. Els compradors foren Salvador Calatayud Caldés —1.134,36 m²—, Emilio Posso —1.297 m²—, els cònjuges Miguel Alomar Cifre i Margarita Vives Sastre —499,5 m²—, Guillermo Ginard Mestre —471,25 m²—, els cònjuges Antonio Morey Castañer i Jerónima Catalina Pallicer Terrasa —255,5 m²—, Conradine Goldmann —2.284 m²—, Miguel Font Jaume —415 m²—, les germanes Pascual del Pobil Truyols —531,27 m²—, Catalina Bonnín Cortés —417 m²— i María Tur Piris —1.886 m²— (íd., A-B).

La 1/5 part indivisa de Mariano Ysasi González fou embargada i posada a la venda en pública subhasta per l’impagament de 115.000 pessetes que li prestaren (1948) Jaime Socías Gamundí i Juana Coll Tomás, els quals se l’adjudicaren per la quantitat de 97.000 pessetes mitjançant escriptura de 7 de març de 1950 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. Així mateix, Miguel Juliá Ramis també adquirí (1950) una participació de 89/480 parts indivises sobre Son Boter (íd., 23a).

Rafael Ysasi Ransomé, propietari d’una participació de 35/80 parts indivises de Son Boter, morí el 10 de gener de 1948, amb testament hològraf que havia atorgat el 19 d’agost de 1916, en què manifestà que els seus béns s’havien de repartir en parts iguals entre els seus fills (íd., 27a).

Amb escriptura de 21 de desembre de 1951 atorgada davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Victoriano, José Francisco, María Teresa, Margarita i María del Carmen Ysasi González i Miguel Juliá Ramis procediren a la divisió de Son Boter, que posseïen en la següent proporció: María Teresa 143/480 parts indivises, Victoriano 89/480, José Francisco 89/480, Margarita 35/480, María del Carmen 35/480 i Miguel Juliá Ramis 89/480. Victoriano s’adjudicà dos trasts de 6.624 m² i 4.282 m²; José Francisco, 10.420 m²; María Teresa, 6.930 m² amb la casa rústica i urbana, aljub, cisterna i altres dependències; Margarita, 6.843 m²; María del Carmen, 3.965 m², i Miguel Juliá Ramis, quatre trasts d’11.330 m², 1.440 m², 810 m² i 1.295 m² (íd., 27a-28a).

El 16 d’abril de 1958, davant el notari José Masot Novell, María Teresa Ysasi González vengué a Damián Barceló Obrador, per preu de 87.000 pessetes, una peça de terra de 4.392,57 m² que comprenia la casa principal —de planta baixa, pis i porxo, amb cotxeria, terrassa i jardí— i l’aljub. El 4 de desembre següent, Barceló vengué la propietat a Nicolás von Nagel Strachwitz pel mateix preu i davant el mateix notari (RP6, 28981-terme, 3a-4a; RP6, 29975-terme, 1a-2a).

El 5 d’octubre de 1959, davant dit notari Masot, Nicolás von Nagel Strachwitz vengué la propietat, per preu de 88.000 pessetes, a Pilar Juncosa Iglesias —qui l’adquirí assistida del seu espòs, Joan Miró Ferrà, i representada pel misser José Feliu Rosselló— (RP6, 30535-terme, 2a).

Mitjançant escriptura de 7 de març de 1981 atorgada davant el notari Juan Nadal Pont, Pilar Juncosa Iglesias dividí la propietat en dues porcions de 1.611,85 m² —amb les cases i l’aljub— i 1.023,35 m² i donà la primera a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Després de la seva mort, la segona passà —per terceres parts indivises— a Emilio Fernández Miró, Juan Punyet Miró i Lola Fernández Jiménez, els quals la inscrigueren al seu favor mitjançant escriptura de 23 de desembre de 2002 autoritzada pel notari Andrés Isern Estela. Al seu torn, Juan Punyet Miró vengué la seva tercera part indivisa a Emilio Fernández Miró mitjançant escriptura de 5 de març de 2009 autoritzada pel notari José Bauzá Gayá. Aquesta darrera parcel·la —que comprèn una piscina— se situa a llebeig de les cases de Son Boter i ocupa una superfície de 825 m². La Fundació Pilar i Joan Miró comprèn altres tres parcel·les: una de 2.616 m² —on s’ubica el Taller Sert— i altres dues de 5.351 m² i 1.361 m² —on es troben l’Edifici Moneo, l’espai educatiu i el jardí d’escultures— (RP6: 6032-VII, 6033-VII).