L’origen d’aquesta propietat es troba en els establiments que el prevere Josep Deyà feu, a mitjan segle XVIII, del rafal de Son Tous. Prengué nom d’Antoni Palmer, àlies Ceba.
El 13 de gener de 1765 davant el notari Guillem Rosselló, Josep Deyà establí 3 quarterades de terra a Antoni Palmer Castelló, Ceba, fill d’Antoni i de Caterina. Poc després, Palmer establí a Cristòfol Martorell (propietari del rafal veïnat de Son Boter) una porció d’1 quarterada, restant la propietat amb una superfície de 2 quarterades, com així la capbrevà Antoni Palmer el 3 de maig de 1779. Aleshores comptava amb una caseta recentment edificada i les 2 quarterades estaven dividides. Una part confrontava amb Cala Major i terres de Cristòfol Martorell de la mateixa procedència, i l’altra, amb terres de Martorell i terres de Pedro Verí denominades Can Abrines (ARM, Not. 877, f. 5).
La propietat passà posteriorment a Caterina Palmer (probablement filla de l’anterior), qui morí sense testar el 13 de març de 1814. Del seu matrimoni amb Joan Vich nasqueren Antoni, Joan (casat amb Joana Alemany Coll) i Francina (casada amb Bartomeu Bestard) (ARM, Not. M-2304, f. 109).
Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Joan Vich, Ceba, ocupava una superfície de 2 quarterades de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 600 lliures (ARM, D-1530, f. 159v).
Després de la mort de Joan Vich, ocorreguda el 25 de febrer de 1836, els germans Vich Palmer es dividiren la propietat mitjançant escriptura de 2 de març següent autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola: Antoni s’adjudicà la casa antiga, que comptava amb entrada, saleta, cuina, estudi, cambra alta, estable forà, carrera i cisterna i una part de la terra; Francina, dos estudis, una cuineta i un corralet juntament amb una marjada i 1 quarterada de terra; Joan, les cases noves, una cuina i un estable, el figueral de moro i unes marjades amb ametlers (ARM, Not. M-2304, f. 109).
Antoni Vich Palmer morí el 18 de setembre de 1865 amb testament que havia disposat el 10 de maig de 1861 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què llegà la seva part de Can Ceba a la seva cunyada Joana Aina Alemany Coll. Consistia en casa (marcada amb el nombre 80 del quarter 5è de la zona 1a), hortet, cisterna i quadra (RP6, 1004-terme, 1a).
Joana Aina Alemany Coll morí als 68 anys el 21 de gener de 1868 amb testament que havia ordenat el 10 de gener de 1863 davant dit notari Socías, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Joan Vich Palmer, i propietari, Agustín Marcó Jaquotot, coronel del regiment d’infanteria de Zamora. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd.).
Joan Vich Palmer morí viudo al lloc de Gènova als 75 anys el 13 de febrer de 1876 amb testament que havia ordenat el 2 d’agost de 1875 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereu propietari Agustín Marcó Jaquotot, el qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Aquesta porció de Can Ceba confrontava al nord i a l’oest amb Cala Major, i al sud i a l’est, amb Son Boter. Tenia casa i valia 740 pessetes. Era tenguda sots alou del comte d’Aiamans i prestava 2 gallines cens alodial cada tres anys el dia de Sant Miquel (RP6, 2827-terme, 1a).
Agustín Marcó Jaquotot morí als 84 anys el 16 de gener de 1902 amb testament que havia ordenat el 6 d’octubre de 1879 davant dit notari Socías, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Francisca Font Ordines (†19-10-1918), i propietaris, ço és, de 3/8 parts indivises cadascun dels seus fills mascles, Agustín i Pedro Francisco (†9-8-1922), i de les 2/8 parts indivises restants la seva filla, María Ignacia. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de juny de 1919 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (RP6: 1004-terme, 2827-terme).
El 7 de maig de 1923 davant dit notari Massanet vengueren al comerciant Guillermo Canet Vaquer per preu global de 20.000 pessetes les porcions de Can Ceba que foren dels germans Antoni i Joan Vich Palmer (íd.).
Mitjançant escriptura de 3 d’abril de 1924 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Guillermo Canet Vaquer adquirí de Vicente Morey Jover i Pedro Morey Roca per preu global de 2.500 pessetes la porció de Can Ceba que s’adjudicà (1836) Francina Vich Palmer i una peça de terra denominada la Costa o la Quarterada. Els venedors les tenien per herència de la seva dona i mare respectiva, Francisca Roca Bestard (†1907), qui les heretà de sa mare, Catalina Bestard Vich (†1904), casada amb Juan Roca Palmer, la qual les comprà a Francina Vich Palmer per preu de 1.000 pessetes mitjançant escriptura de primer d’agost de 1877 autoritzada pel notari Guillermo Sancho (RP6, 3807-3808-terme).
Guillermo Canet Vaquer morí als 61 anys el 24 de març de 1931 amb testament que havia ordenat el 20 de setembre de 1921 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva la seva pubila, Antonia Canet Vaquer, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de juny següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 2827-terme, 7a).
Antonia Canet Vaquer morí el 6 de febrer de 1973 amb testament que havia disposat el 12 de desembre de 1959 davant el notari José Masot Novell, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Miguel Santandreu Peanas (†1967), i propietària, la seva pubila, María Guillermina Santandreu Canet (†15-8-1996), casada amb Pedro Valdivia Ferrer, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de març de 1973 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau. Aleshores la propietat ocupava una superfície total de 8.175,41 m², valia 150.000 pessetes i tenia dues cases, una caseta, cisterna, quadra i altres dependències. Confrontava al nord amb el camí de Cala Major i el rafal homònim; al sud i a l’est, amb Son Boter, i a l’oest, amb el rafal de Cala Major (RP6: 44542-III, 44546-III, 44554-III).














