Cala Major

La propietat es formà mitjançant la unió de dues peces de terra i dels rafals de Ca na Guida i el Pou dels Porcs. Prengué nom de la cala homònima.

Una d’aquestes peces de terra ocupava una superfície de 9 quarterades, mig quartó i 1 hort. L’establí Pere Jordi Rossinyol a Miquel Font el 14 de setembre de 1617, imposant un cens reservatiu de 16 lliures 6 sous i 1 gallina i 3/4 de gallina alodials. Procedia d’una altra propietat que Jaume Rossinyol havia establit el 1604 a Joan Salom, qui la reté el mateix dia. Confrontava amb la mar, terres d’Antoni Palerm, terres de Pere Ferrer, terres d’Antoni Palmer i terres d’en Simó, Jeroni Cifre i Miquel Femenia. Miquel Font testà el 7 d’octubre de 1629 en poder del notari Joan Agustí Alemany i nomenà hereu el seu fill Miquel. Aquest testà el 3 de juliol de 1657 davant el notari Miquel Joan Lliteras i feu hereva la seva filla Joana, la qual nomenà hereu el seu espòs, Benet Capó, al testament que disposà el 24 d’octubre de 1695 en poder del notari Gabriel Ribas (ARM, Not. 5157, f. 261; ARM, Not. M-1765, f. 155).

Benet Capó era propietari d’una altra peça de terra de 6 quarterades, 2 quartons i 3 horts de terra sobre la qual el comte d’Aiamans li signà títol nou el 5 de desembre de 1697 (ARM, Not. M-1758, f. 265).

Aquestes dues peces de terra cal identificar-les amb la propietat que apareix als estims de 1685 a nom de Joana Font, Palla, valorada en 900 lliures (ARM, D-1253, f. 202).

Amb instrument de 6 d’octubre de 1704 autoritzat pel notari Ramon Morey, el prevere Miquel Ferrandell —curador de l’heretat del fuster Benet Capó, com així constava del testament que aquest havia disposat el 9 d’abril anterior en poder del notari Jeroni Barceló— establí la propietat a l’escrivà Francesc Lloret, imposant un cens reservatiu de 10 lliures. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 16 quarterades i prestava un cens alodial de 4 gallines el 29 de setembre i 22 lliures 10 sous el 4 de març al doctor en ambdós drets Pere Joan Mayol. Confrontava, a ponent, amb els rafals de Son Palerm i Son Palermet; a tramuntana, amb Son Ferrer i terres de Margarita Già; a llevant, amb terres de Joan Moll, Gabriel Abrines i Antonina Llodrà, i, a migjorn, amb la vorera de la mar, denominada Cala Major (ARM, Not. M-1765, f. 155).

El 16 de juliol de 1721, Francesc Lloret adquirí dels germans Pere, Margalida i Caterina Carbonell Seguí el rafal de Ca na Guida, amb cens reservatiu de 20 lliures. Tenia cases —que probablement es corresponen amb les ruïnes que encara avui dia existeixen— i ocupava una superfície d’unes 5 quarterades. Prestava un cens de mitja gallina alodial i 1/4 de gallina inquitable de nombre d’1 gallina i mitja, 2 lliures 10 sous cens de nombre de 5 lliures a Margarita Già Palmer —esposa en primeres núpcies del moliner Josep Garau i en segones de Pere Bauçà— i 6 lliures 17 sous cens a Antoni Verí. Confrontava amb terres del comprador denominades Cala Major, Son Ferrer —del doctor en ambdós drets Onofre Ramis Salvà—, Son Pere Onofre —d’Antoni Planes—, terres de la viuda Elisabet Palou Abrines, terres d’Antoni Mora, Vinagre, i terres de Bartomeu Moll, Boter. Els germans Carbonell Seguí tenien la propietat com a successors ab intestato del seu avi Gabriel Seguí —prevere—, qui la tenia per establiment que li signà Margarita Già Palmer el 6 de juny de 1706 davant el notari Ramon Morey. I aquesta la tenia en virtut de transacció que signà el 15 de gener de 1679 davant el notari Jaume Crespí amb el seu germà Esteve, Francina Coll, Margarita Coll Llull i altres successors ab intestato de Bartomeu Coll —donatari d’Antoni Palmer— i com a successora —juntament amb el seu germà Esteve— de sa mare —Caterina Palmer—, segons el testament que disposà el 15 d’octubre de 1640 davant el notari Jacint Poderós. I Caterina Palmer la tenia per successió al seu germà Antoni —mort sense testar—, qui l’adquirí en major nombre de Jaume Rossinyol el 2 de maig de 1615 davant el notari Pere Femenia (ARM, Not. M-1767, f. 83; ARM, Not. M-1896, f. 135v).

Amb instrument de 20 de juliol de 1721 autoritzat pel notari Miquel Morey, Francesc Lloret i la seva esposa —Maria Anna Seguí— vengueren a Gabriel Flor —veïnat d’Inca—, per preu de 1.762 lliures, els rafals de Cala Major —de 16 quarterades— i Ca na Guida —de 5 quarterades, 1 quartó i 3 lliures, amb cases edificades—, amb empriu en les muntanyes comunes. Eren tenguts sots alou de la cavalleria de Son Vic. Confrontaven amb la mar, Son Palermet —del doctor en medicina Miquel Fe—, Son Ferrer —del doctor en ambdós drets Onofre Ramis—, Son Pere Onofre —d’Antoni Planes—, terres d’Elisabet Palou Abrines denominades el Pou dels Porcs, terres d’Antonina Mora, Vinagre, terres de Bartomeu Moll, Boter, terres de Guillem Abrines i terres dels hereus d’Antoni Llodrà (ARM, Not. M-1896, f. 140).

La darrera peça de terra que configurà el rafal de Cala Major fou el Pou dels Porcs —de 7 quarterades—, que l’adquirí Gabriel Flor Amer de la Punta de Joana Anna Palou —viuda de Guillem Abrines—, dia primer de maig de 1714, per preu de 445 lliures 17 sous. Aquesta propietat procedia de la part del rafal de Son Vic que fou establida en darrer lloc el 1604 i que contenia les cases de la possessió. Prestava un cens d’1 gallina i 2/3 de gallina alodial inquitable de nombre de 4 gallines, 16 lliures 6 sous 8 diners cens al patró Carbonell —abans a Gaspar Puigdorfila— i 3 lliures 12 sous 10 diners cens a la confraria dels Àngels. Confrontava amb el camí de la Comuna, terres del conrador Miquel Frau, terres denominades Son Vell —del capità Francesc Thomàs—, terres d’Antoni Planes, terres denominades Ca na Guida —del comprador—, terres de Miquel Moll, Vinagre, i terres de Bartomeu Moll, Boter. Joana Anna Palou la tenia per donació universal que li signaren Llorenç Planes Trias i el seu fill Antoni el 15 de febrer de 1706 davant el notari Gabriel Petro. Llorenç Planes Trias la tenia per llegat que li feu son pare —Antoni Planes— al testament que disposà el 14 de febrer de 1652 davant el notari Joan Mateu, com així apareixia a l’acta de divisió que signaren davant el notari Domingo Balle el 23 d’octubre de 1677. I dit Antoni Planes la capbrevà davant el notari Nicolau Terrassa el 13 de gener de 1653 (ARM, Not. M-1898, f. 17).

Gabriel Flor Amer de la Punta (1690-1748) —familiar del Sant Ofici de la Inquisició— era fill del mercader murer Gabriel Flor (1655-1698) i de la llorencina Francina Amer de la Punta Garriga (†1740). Succeí als béns de Gabriel Flor (†1604) —canonge de mèrit i degà del capítol de la Seu de Mallorca— i de Llorenç Flor Mestre (†1712), canonge de la Seu i fervent partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria. Es casà (1711) amb Margarita Alemany Moragues (1695-1772) —filla de Jeroni (n. 1664) i d’Anna (1660-1722)— i en foren filles Francina (†1784) —casada (1748) amb el militar d’origen irlandès Joan O’Ryan Causart (n. 1713)—, Anna —esposa de Jaume Conrado Sampol de la Teulera— i Margarita, casada amb Gabriel Amer de la Punta Flor (†1795). Morí el 13 d’abril de 1748, amb testament que havia disposat el 13 —14 o 17— de febrer anterior en poder del notari Francesc Crespí, i fou enterrat el mateix dia al convent de Sant Francesc, «en lo vas de Amers». Fou el darrer descendent mascle de la seva família (Atienza, 2000: 156; Bover, 1983: 174; Ferrer, 1999: 29; GEM, V, 341; Oleza, 1925: 153).

El seu nebot Pere Jeroni Alemany Flor —fill del cronista Jeroni Agustí Alemany Moragues (1693-1753) i de Caterina Flor Amer de la Punta (†1728)— mogué plet per la successió als fideïcomisos dels Flor. En sentència de dia primer de març de 1749 dictada per la cúria civil del Sant Ofici, es declarà que el fideïcomís fundat pel doctor en medicina Joan Flor Quetglas al testament que disposà el 29 de març de 1695 en poder del notari i prevere Bartomeu Mir —efectiu per la seva mort el 5 de maig de 1696— havia de recaure sobre Pere Jeroni Alemany Flor, com a fill de Caterina Flor Amer de la Punta, filla major de Gabriel Flor. Els béns que comprenia eren els següents: la possessió de Son Brondo (Valldemossa), valorada en 41.003 lliures, adquirida per Gabriel Flor Amer de la Punta amb instrument de 19 de setembre de 1714 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials, una peça de terra denominada el Pou dels Porcs, unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia que el prevere Llorenç Flor —degà de la Seu— adquirí el 18 de febrer de 1693 per preu de 578 lliures i censos per valor capital de 1.320 lliures (ARM, Not. 6902, f. 19).

Pere Jeroni Alemany Flor (1715-1777) es casà amb Anna Vidal Pizà i en foren fills Jeroni —capità del regiment de milícies de Mallorca, regidor perpetu de la ciutat i regidor de l’Hospital General—, Miquel —alferes— i Guillem, tinent del regiment d’infanteria de Savoia. Morí el 6 d’abril de 1777 i l’inventari dels seus béns s’inicià el 2 de juliol següent davant el notari Josep Bernad. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de l’Almudaina, al carrer de l’Estudi General; les possessions contigües de Carrutxa i la Torrassa (Sant Joan); el rafal de Son Alemany —abans denominat d’en Bernat Viquet—, situat al terme de la ciutat, al camí de Bunyola, sense cases, de 13 quarterades de superfície, arrendat a Bartomeu Ferrà per ànnua mercè de 85 lliures; el rafal de Son Lleter, situat al pla de Sant Jordi, amb cases edificades, arrendat a Pere Aloy; la possessió de Son Brondo (Valldemossa), el rafal de Cala Major i Ca na Guida —amb cases— i la peça de terra contigua denominada el Pou dels Porcs (ARM, Not. 2150, f. 585).

La línia fou continuada per Pere Jeroni Alemany Hurtado de Mendoza (1769-1850), qui apareix com a propietari de Cala Major a l’Apeo (1818), segons el qual valia 4.450 lliures, tenia casa i ocupava una superfície de 19 quarterades, de les quals 14 eren camp de tercera qualitat amb ametlers i altres arbres, i les 5 restants, bosc (ARM, D-1530, f. 167v).

Pere Jeroni Alemany Hurtado de Mendoza es casà amb Josepa Marcel i en foren fills Miguel, José i Juana Ana, casada amb Pedro Morell. Morí a Palma el 9 de juny de 1850, a l’edat de 81 anys, amb testament que havia ordenat el 14 de maig de 1848 en poder del notari Miquel Ignaci Manera, en què feu diversos llegats al seu fill José i a la seva germana Anna Alemany i nomenà hereus universals propietaris els seus fills Miguel i Juana Ana, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptures de 13 de juliol i 27 d’agost de 1850 autoritzades pel mateix notari. A la seva filla Juana Ana li deixà les cases majors, situades al carrer de la Rosa Alta —prolongació del carrer de l’Estudi General—, i la possessió de Son Brondo (Valldemossa). Al seu fill Miguel li llegà la resta dels béns, ço és, les possessions de Carrutxa (Sant Joan), Son Reus (Algaida), Son Lleter o el Rafal d’en Ferrer (Palma), Cala Major (Palma), les terres que posseïa a Muro, el cens de 465 lliures anuals que li prestava la comunitat de Petra, el cens de 42 lliures sobre una casa situada a la plaça de les Verdures (Palma), el cens de 15 lliures sobre les rendes del Sant Hospital General, el cens de 12 lliures sobre diverses terres situades a Pollença, el cens de 8 parells de gallines per terres de Son Reus i tots els altres censos petits que percebia. Aleshores, el rafal de Cala Major ocupava una superfície de 44 quarterades, 3 quartons i 3 horts, tenia casa rústica —marcada amb el nombre 79— i valia 19.400 pessetes. Comprenia sementers de conreu, bosc i garriga. Confrontava, a tramuntana, amb Son Pere Onofre, Can Vell i terres de Bartolomé Bestard; a migjorn, amb la vorera de la mar; a llevant, amb un camí d’establidors, Son Boter i Can Ceba, i, a ponent, amb Can Tàpera i Son Ferrer (RP6, 4268-terme, 1a).

Miguel Alemany Marcel (1807-1881) es casà amb Isabel Sureda (†1893) i en fou filla María Josefa. Morí a Palma el 25 de març de 1881, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 18 d’octubre de 1855 davant el notari Miguel Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietària, la seva filla. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 26 d’agost de 1881 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd.).

El 21 de juny de 1907, davant el notari Guillermo Sancho, María Josefa Alemany Sureda vengué a la Direcció General de Correus i Telègrafs, per preu de 420 pessetes, una peça de terra de 40 m² «destinada a una caseta de amarre del nuevo cable-telégrafo directo entre esta isla y Barcelona». En nom de l’entitat actuà Juan Far Jaume, com a director de Telègrafs a Palma (RP6, 8925-terme, 1a).

María Josefa Alemany Sureda morí el 24 d’agost de 1936, amb testament hològraf i notes testamentàries atorgades el 8 de setembre de 1926, dia primer de maig de 1927, el 28 d’abril de 1931 i el 7 de novembre de 1932, les quals foren protocol·litzades mitjançant acta autoritzada el 13 de juny de 1938 pel notari Juan Alemany Valent, en què deixà el rafal de Cala Major —valorat en 1.500.000 pessetes— a la seva filla Isabel —nascuda del seu matrimoni amb Antonio Rosselló Nadal, de Ca l’Hereu—, qui l’inscrigué al seu favor mitjançant escriptura de 20 de febrer de 1941 atorgada davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (RP6, 4268-terme, 8a).

Isabel Rosselló Alemany es casà (1907) amb el militar colpista Luis García Ruiz Izquierdo (1877-1949) i en foren fills José, militar, casat amb Margarita Serra Serra; Adela, casada amb Salvador Beltrán Font; María Josefa, casada amb Pedro Morell Ripoll; Antonio, arquitecte, casat amb Francisca Guasp Coll; Luis, casat amb Margarita Massanet Montaner, i Rafael, casat amb Margarita Rossiñol de Zagranada Canals (RP6, 27477-27483-terme).

El 1944, Isabel Rosselló Alemany inicià la parcel·lació de la propietat. Entre 1944-52, vengué 21 trasts que ocupaven una superfície total de poc més de 2 quarterades (íd.).

Isabel Rosselló Alemany morí el 18 de gener de 1954, amb testament que havia ordenat dia primer de setembre de 1952 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què, entre altres coses, declarà que no només disposava dels seus béns, sinó també de la casa nombre 17 del carrer de les Caputxines i del jardí annex, procedents de l’herència del seu espòs. Nomenà hereus amb designació de béns els seus sis fills i els seus nets Isabel María i Luis García Ruiz Rossiñol de Zagranada. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 de maig de 1954 autoritzada pel mateix notari i es dividiren el romanent de la propietat —31 quarterades, 1 quartó i 2 horts— de la següent manera: la porció lletra A —7 quarterades, 3 quartons, 3 horts i 9 destres— per a José, Adela i María Josefa; la porció lletra B —2 quarterades, 3 quartons i 12 destres— per a Antonio; la porció lletra C —5 quarterades, 2 quartons i 16 destres— per a Luis i la porció lletra D —de 15 quarterades, 1 hort i 19 destres, amb les cases, de 180 m²— per a Rafael. L’agost de 1954, continuaren el procés de parcel·lació (íd.).

Rafael García Ruiz Rosselló vengué la seva porció al seu germà Luis, per preu de 122.000 pessetes, mitjançant escriptura de 2 de setembre de 1954 autoritzada per dit notari Cerdó (RP6, 27483-terme, 2a).

El 31 d’octubre de 1955, davant el mateix notari, Luis García Ruiz Rosselló vengué 1/5 part indivisa de la porció que comprenia les cases a cadascun dels seus germans Adela, José, Antonio i María Josefa, per preu de 24.400 pessetes cada 1/5 part indivisa (íd., 3a).

José García Ruiz Rosselló es casà amb Margarita Serra Serra i en foren fills Luis, Isabel, Antonia, Margarita, Salvador Jaime, Adela, José María i Antonio. Morí a Palma el 15 d’agost de 1969, amb testament que havia disposat el 5 de gener de 1966 en poder del notari Francisco Servera Amengual, en què nomenà hereva usufructuària vitalícia la seva esposa, i propietaris en parts iguals, els seus vuit fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de febrer de 1970 autoritzada pel mateix notari (RP6, 20459-III, 1a).

El 1973, es registrà la segregació d’un trast de 4.270 m² a favor de la Compañía Telefónica Nacional de España SA (íd.).

A la dècada de 1970, amb motiu de les obres de construcció de l’autopista de Ponent, foren expropiats 13.990 m². Al principi del decenni de 1990, s’expropiaren 16.976 m² per a executar el tram IV de la Via de Cintura. Després d’aquestes segregacions, la parcel·la de Cala Major que comprenia les cases restà dividida en dues porcions separades completament per l’autopista de Ponent, sense comunicació física entre elles ni accés per davall la nova via (RP6, 27087-VII, 1a).

Mitjançant escriptura de 7 d’abril de 1993 autoritzada pel notari Mateo Oliver Verd, Adela García Ruiz Rosselló (†1998) cedí la seva 1/5 part indivisa de la porció de Cala Major que contenia les cases —valorada en 2.900.000 pessetes— als seus fills Isabel i Salvador Beltrán García Ruiz (íd.).

María Josefa García Ruiz Rosselló es casà amb Pedro Morell Ripoll i en foren fills Asunción, José, Luis, Pedro, Antonio i Gabriel. Morí a Palma sense testar el 22 de desembre de 1992. Amb acta autoritzada el 3 de juny de 1993 pel notari Rafael Gil Mendoza, en foren declarats hereus en parts iguals els seus sis fills, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 15 de juny de 1993 autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).

Luis García Ruiz Rosselló es casà amb Margarita Massanet Montaner i en fou filla Isabel. Morí a Palma el 26 d’agost de 1992, amb testament que havia ordenat el 15 de febrer de 1950, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietària, la seva filla. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de juliol de 1999 autoritzada pel notari José María Feliu Bauzá (íd., 4a).

El Pla general d’ordenació urbana de 1999, aprovat definitivament el 23 de desembre de 1998, preveia, entre altres coses, l’expropiació de diverses parcel·les del rafal de Cala Major: 1.097 m² classificats com a sòl urbà, integrats a la UE 14-06; 14.851 m² de sòl urbà destinats a ús residencial unifamiliar aïllat, integrats a la UE 15-02; 23.091 m² de sòl rústic o no urbanitzable classificat com a IP i 605 m² classificats també com a sòl rústic (íd., 6a).

Antonio García Ruiz Rosselló es casà amb Francisca Guasp Coll i en foren fills Luis, Jaime, Isabel i Concepción. Morí a Palma el 23 de gener de 2003, amb testament que havia ordenat el 26 de novembre de 1997 en poder del notari Jaime Ferrer Pons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills. Nomenà comptadors partidors de la seva herència Raimundo Zaforteza Fortuny, Francisco Medina Roses i Salvador Beltrán García Ruiz. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de juliol de 2003 autoritzada pel notari Luis Pareja Cerdó (íd.).

El 4 d’octubre de 2004, davant dit notari Pareja, els hereus dels germans García Ruiz Rosselló vengueren a l’entitat Prorafal SL, per preu d’1.706.707,86 euros, una porció de 36.982,6 m² que comprenia les cases. Confrontava amb l’autopista de Ponent, Son Pere Onofre, Can Vell, Can Ceba, Son Boter, el carrer de Saridakis i zones urbanitzades (RP6, 45990-VII, 1a-4a).

Mitjançant escriptura de 13 d’octubre de 2004 autoritzada per la notària de Santa Maria del Camí Maria Josep Cànaves Bertos, l’entitat Prorafal SL i 24 societats més —vinculades totes al grup immobiliari Drac, propietat de Vicente Juan Grande Garau— foren fusionades i absorbides per Biniselva SL, que passà a posseir-ne el patrimoni. Al seu torn, Biniselva SL canvià el nom pel de Binisaeta SLU, la qual fou escindida mitjançant el traspàs en bloc del seu patrimoni en quatre societats de nova creació: Binipuntiró SL, Drachotels SL, Binibona SL i Binisaeta SL. En virtut d’aquesta operació, Cala Major fou adjudicada a Binipuntiró SL (íd., 5a; BORME, n. 155).

El 17 de juny de 2008, el grup Drac presentà concurs de creditors. En sentència de 22 de juliol següent dictada pel jutjat d’allò mercantil nombre u de Palma, foren declarades en estat de concurs voluntari les societats vinculades al grup Drac, entre les quals hi havia Binipuntiró SLU, propietària de Cala Major. En foren nomenats administradors concursals Salvador Fornés Bover, Jorge Sainz de Baranda Brünbeck i Raimundo Zaforteza Fortuny (RP6, 45990-VII, A).

El 23 de desembre de 2010, les juntes generals universals de les entitats Dracplus SLU i Binipuntiró SL acordaren l’absorció de Binipuntiró SL i altres societats per part de Dracplus SLU, amb la transmissió del patrimoni de les societats absorbides, que restaren dissoltes i extingides sense liquidació. L’acord fou elevat a escriptura pública el 30 següent davant la notària de Palma Catalina Nadal Reus (RP6, 31841-VII, 8a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s