Son Pere Onofre

L’origen de la propietat es troba en dues peces de terra procedents de Son Vic que Jaume Rossinyol establí al botiguer Pere Onofre Marimon, de qui prengué nom.

La primera la comprà el 16 de gener de 1613 per renúncia del bracer Magí Camps, qui l’havia adquirida de Jaume Rossinyol amb instrument de 21 de març de 1604 atorgat davant el notari Andreu Caselles. Ocupava una superfície de 9 quarterades i confrontava amb terres de Bernat Ferrer, terres de Bartomeu Coll, un camí d’establidors i terres d’Antoni Calafell (ARM, Not. 5154, f. 21).

La segona l’adquirí el 7 de juliol de 1619 per renúncia d’Antoni Calafell a favor de Jaume Rossinyol. Ocupava una superfície de 2 quarterades i confrontava amb la comuna de Son Vic, el camí de Bendinat i terres del comprador procedents de Son Vic. S’imposà un cens de 2 parells de gallines (ARM, Not. 5159, f. 135).

Amb instrument de 9 de novembre de 1632 atorgat davant el notari Miquel Sastre, el prevere Bartomeu Bestard —vicari de la parròquia de Sant Jaume, com a administrador de l’obra pia del botiguer Pere Onofre Marimon, qui testà en poder del notari Bartomeu Gili— vengué la propietat al prevere Rafel Ferrer —beneficiat de Sant Jaume—, per preu de 1.200 lliures. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 12 quarterades, tenia cases i prestava 3 censos alodials i 12 lliures cens al comte d’Aiamans (ARM, Not. S-1749, f. 117).

El 25 de setembre de 1634, Rafel Ferrer l’establí a Antonina Planes —viuda de Jaume Bauçà—, imposant un cens reservatiu de 28 lliures. Prestava 48 lliures cens a la comunitat de preveres de Sant Jaume i 12 lliures cens a Rafel Ferrer (ARM, Not. M-1450, f. 269).

Amb instrument de dia primer de febrer de 1657 atorgat davant el notari Jaume Gibert, Miquel Bauçà vengué a Antoni Planes una porció de 9 quarterades, per preu de 425 lliures i amb càrrec de 2 parells de gallines i mitja gallina cens alodial al comte d’Aiamans i 48 lliures cens, ço és, 32 lliures a la comunitat de preveres de Sant Jaume i 16 lliures a Benet Pomar. Les 3 quarterades restants, amb porció de cases i païssa, les adquirí Antoni Planes de Caterina Bestard Mut amb instrument de 24 d’abril de 1675 autoritzat pel mateix notari, per preu de 100 lliures i amb càrrec d’1 gallina i mitja cens alodial a favor de Ramon Gual Desmur (ARM, Not. 5738, f. 61).

Segons els estims de 1685, Son Pere Onofre pertanyia a Antoni Planes i valia 1.600 lliures (ARM, D-1253, f. 202).

Antoni Planes engrandí la propietat amb l’adquisició d’una peça de terra d’unes 4 quarterades que li signà Jaume Beltran —marmessor de Bartomeu Coll Sastre—, per preu de 126 lliures i amb càrrec de mitja gallina i 1/4 de gallina cens alodial, mitjançant escriptura de 9 de juny de 1693 atorgada davant el notari Jaume Campamar. Formava part de la porció que Jaume Rossinyol havia establit a Antoni Palmer el 2 de maig de 1615. Confrontava amb el rafal de Son Ferrer —de Joan Baptista Llorens—, terres de Son Pere Onofre —del comprador—, terres de la viuda Margarita Garau Già, terres de Llorenç Palmer i terres de Gabriel Alemany (ARM, Not. 3481, f. 359).

Antoni Planes —fill d’Antoni Planes de Son Quint, Major— testà el 31 de desembre de 1694 en poder del notari Domingo Balle i nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francina Balaguer, i propietari, el seu fill Antoni. El 26 de març següent, es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut per la viuda. El patrimoni del difunt consistia en unes cases situades al carrer dels Oms, la part del rafal de Son Vic que li fou adjudicada en la divisió que practicà (1677) amb els seus oncles Joan i Llorenç Planes Trias i el rafal de Son Pere Onofre, que s’havia format per la unió de diferents peces de terra, ço és: 9 quarterades valorades en 1.125 lliures, 3 quarterades valorades en 375 lliures, 4 quarterades valorades en 500 lliures i una porció de cases i païssa valorada en 350 lliures. L’inventari descriu nombrós bestiar de feina, llavors, fruits i sementers de Son Quint, Son Boronat, Son Dameto i altres possessions de què era arrendatari (ARM, Not. 1796, f. 90).

El 31 de desembre de 1731, Antoni Planes Balaguer capbrevà les propietats que tenia sots alou de la cavalleria de Son Vic. En primer lloc, declarà que tenia una peça de terra de 9 quarterades procedent de Son Pere Onofre, amb 3/4 parts de les cases contigües a dita terra, obligada a cens alodial de 2 parells de gallines i mitja gallina al comte d’Aiamans, que confrontava amb un camí d’establidors, el camí del Rei, terres del denunciant i terres del doctor en drets Francesc Thomàs, la qual tenia com a hereu de son pare, Antoni Planes, qui la tenia per venda que li signaren Miquel Bauçà i d’altres dia primer de febrer de 1657 davant el notari Jaume Gibert. En segon lloc, denuncià tenir una peça de terra de 3 quarterades i 1/4 part de les cases construïdes, juntament amb tres bigues a l’estable, situada al lloc de Son Pere Onofre, procedent de la cavalleria de Son Vic, obligada a cens alodial d’1 gallina i mitja de nombre de 3 gallines, que confrontava amb terres del denunciant, el camí del Rei, el rafal de Son Ferrer —d’Onofre Ramis—, terres del denunciant i terres del doctor Thomàs, la qual tenia com a hereu de son pare, Antoni Planes, qui la tenia per venda que li signà Caterina Bestard Mut el 24 d’agost de 1675 davant el notari Jaume Gibert. En tercer lloc, declarà tenir una peça de terra de 4 quarterades que fou de l’herència de Bartomeu Coll, obligada a cens alodial de 3/4 de gallina, que confrontava amb terres de Son Ferrer —d’Onofre Ramis—, terres de Gabriel Flor, terres de Francesc Thomàs i terres del denunciant, la qual tenia com a successor de son pare, Antoni Planes, qui la tenia per venda que li signà Jaume Beltran —curador de l’herència del conrador Bartomeu Coll— el 9 de juny de 1693 davant el notari Jaume Campamar. Finalment, denuncià tenir una peça de terra d’1 quarterada de nombre de 8 quarterades denominades Son Llagosta i Terres d’en Fàbregues, obligada a cens de 2 gallines alodials el dia de Sant Miquel i a cens de 13 lliures 16 sous als hereus del doctor en medicina Antoni Roig, que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Son Bono —dels pares de Sant Francisco de Paula—, terres de Son Llagosta i terres de Joan Vives, la qual tenia per venda que li signà Miquel Tou —fill de Miquel— el 14 d’octubre de 1716 davant el notari Miquel Morey (ARM, Not. 5738, f. 61).

Antoni Planes Balaguer morí el 25 de febrer de 1755, amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1750 davant el notari Francesc Servera, en què nomenà hereus els seus fills pòstums i naixedors. Per al cas de morir sense fills, instituïa hereus, ço és, d’una tercera part, Antonina i Onofra Seguí —filles del seu nebot Agustí Seguí— i Guillem, Francesc i Sebastià Coll —els seus nebots, fills de Sebastià—; d’una altra tercera part, les seves nebodes Joana Anna i Antonina Coll, i la restant tercera part era destinada a obra pia. El 14 de maig de 1755, la seva viuda, Joana Salas, rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Miquel —al carrer dels Oms—, unes altres cases situades a l’arraval de Santa Caterina, una peça de terra d’unes 9 quarterades procedent de la Sínia d’en Gil, els rafals de Son Vic i Son Vic del Canonge i el rafal de Son Pere Onofre, amb una peça de terra contigua d’1 quarterada. Endemés d’aquestes propietats, posseïa nombrosos crèdits i 1.500 lliures (ARM, Not. 6928, f. 19).

El successor al fideïcomís fundat (1694) per Antoni Planes fou Guillem Coll Planes, qui morí el 8 de setembre de 1787, amb testament que havia disposat el 3 d’agost de 1781 en poder del notari Joan Oliver Oliver, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Joana Bujosa, i propietari, el seu germà Antoni, amb la condició que si moria sense descendència, de la seva heretat es fessin tres parts iguals i es repartissin entre els seus nebots. El 13 d’octubre de 1792, es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut per Magdalena Salas —viuda de Bartomeu Coll Planes—, Joana Bujosa i el blanquer Miquel Ferragut —fill de Pere, com a hereu de la seva esposa, Caterina Barceló, filla d’Antoni i d’Antonina Coll, segons el testament que ordenà el 18 de setembre de 1787 davant el notari Lleonard Serra, i com a administrador de Josep Antoni, Miquel i Joaquim Ferragut. El 7 d’octubre de 1792, es feu la liquidació dels béns d’Antoni Planes, Major, Antoni Planes, Menor, i Francina Planes i es dividiren Son Pere Onofre. Miquel Ferragut prengué la part de les cases que mirava a la Bonanova i 8 quarterades, 3 quartons, 3 horts i 10 sous de terra que confrontaven amb Cala Major, Son Ferrer, Can Vell, el camí de la Comuna i el camí que anava a les cases. Magdalena Salas prengué l’habitació que mirava a Son Ferrer —a la qual es pujava per una escala de pedra adossada a la paret—, la casa de les garroves, la meitat dels estables, la meitat de la païssa, la meitat de la boval i una part de la cisterna; més, 7 quarterades, 3 quartons, 1 hort i 10 sous de terra de la part de Son Mateu que confrontaven amb Son Mateu, terres de Son Ferrer, el camí de la Comuna, el camí que anava a les cases de dit rafal mitjançant paret i les cases i terra que s’adjudicà Miquel Ferragut (ARM, Not. R-200, f. 461).

Segons l’Apeo (1818), Son Pere Onofre i Son Mateu pertanyien a Miquel Ferragut, valien conjuntament 11.800 lliures i ocupaven una superfície de 28 quarterades, de les quals 12 eren camp de segona qualitat amb ametlers, 15 eren camp de tercera qualitat amb oliveres i garrovers i 1 era garriga (ARM, D-1530, f. 168v).

Fill i hereu de Miquel Ferragut fou Pere Josep Ferragut Barceló, casat amb Maria Camps de Suñer Coch (†1883), de qui no deixà descendència. Morí a Palma el 7 de març de 1848, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 9 de febrer de 1847 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què, després de nomenar hereu universal propietari el seu fill mascle primogènit amb substitucions a favor de la resta de fills i filles que finalment no tengué, feia hereu el seu germà Joaquim (RP6, 5203-terme, 1a).

Joaquim Ferragut Barceló morí a la Calatrava el 28 de desembre de 1862, a l’edat de 76 anys, amb testament que havia ordenat el 13 anterior en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva universal la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor en la persona dels pobres. Nomenà administradors testamentaris i marmessors Andrés Barceló Bestard, José Pou Ferragut, Bartolomé Maura Gelabert, Antonio Planas Nadal, Juan Vidal Servera i Nicolás Ripoll Bestard perquè traguessin a pública subhasta tots els béns mobles i immobles i dividissin els beneficis obtenguts en dues meitats, una per als pobres i l’altra destinada al sufragi de misses i altres bones obres. Mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1863 atorgada davant el notari Miguel Pons Barrutia, acceptaren els béns de l’herència, que comprenia sis cases situades al barri de la Calatrava, als carrers de la Calatrava, Murta i Santa Fe; una altra casa situada davant l’església de Sant Miquel; el rafal de Son Pere Onofre, de 18 quarterades i 320 destres; el rafal de Son Mateu, abans Can Estada, de 5 quarterades i 2 quartons; el rafal de Son Fornari, situat a l’Horta de Palma, d’unes 8 quarterades i 157 destres, valorat en 6.000 lliures; el rafal de Can Tàpera, abans Son Palerm i Son Palermet, de 38 quarterades, valorat en 13.000 lliures; el rafal de Son Pi, situat a la parròquia de Sant Miquel, de 12 quarterades, valorat en 8.000 lliures; el rafal de la Real, situat a la parròquia de Sant Jaume, de 22 quarterades i mitja, amb caseta rústica; el molí dels Dimonis, situat a la parròquia de Sant Jaume; Cal Capellà, de pertinences de So na Dolça; una casa i dues peces de terra a Son Llull (Son Rapinya); terres al pla del castell de Bellver i a Son Serra (la Vileta); una caseta al Molí del Carnatge; un solar a l’arraval de Santa Caterina; la possessió de Son Guillot, amb la seva pertinença denominada Son Boscà, situada al terme de Petra; una casa a la vila de Selva i les propietats denominades Son Llinàs o Ca na Xina, Son Galiot, els Vergers i la Sort de n’Hereu, situades al terme de dita vila (íd.; CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1863, f. 881).

En reunió celebrada dia primer de març de 1887, els marmessors de Joaquim Ferragut Barceló i el diputat provincial Pedro Sampol Rosselló acordaren treure a pública subhasta els rafals de Son Pere Onofre i Son Mateu en un únic paquet. La data i el lloc assenyalats per a dur-la a terme fou el 31 següent, a les 7:30 del vespre, a la plaça de Santa Eulàlia. Foren rematats per Bernardino Borrás Pujol, per preu de 38.211 pessetes amb 89 cèntims, i la compravenda fou elevada a escriptura pública el 14 de juny de 1887 davant el notari Guillermo Sancho. Aleshores, Son Pere Onofre i Son Mateu formaven una sola explotació agropecuària. El primer ocupava una superfície de 18 quarterades i 320 destres, tenia casa rústica i urbana de tres vessants, planta baixa i principal i confrontava, a l’est, amb Son Llagosta, Can Vell i Cala Major; al sud, amb Son Ferrer, i, a l’oest, amb Son Mateu mitjançant el camí dels Reis i Son Bono. Pel que fa a Son Mateu —abans Son Estada—, ocupava una superfície de 5 quarterades i 2 quartons, tenia casa amb totes les seves pertinences i confrontava, al nord, amb el camí dels Reis; a l’est, amb Son Pere Onofre mitjançant dit camí; al sud, amb Son Ferrer, i, a l’oest, amb el bosc de la cavalleria de Son Vic. Eren tenguts sots alou de Pascual Togores, comte d’Aiamans. Son Pere Onofre era travessat de llevant a ponent pel camí de la Comuna, que deixava 2 quarterades al nord i la resta al sud, i prestava un cens alodial de 3 gallines anuals a dit comte. Son Mateu estava gravat amb un altre cens alodial d’1 gallina i 1/4 de gallina al mateix senyor comte, més 30 lliures cens el 27 de maig a la congregació de Sant Felip Neri (RP6, 5203-terme, 1a-2a).

Amb escriptura de 17 de setembre de 1900 atorgada davant el notari José Alcover Maspons, Bernardino Borrás Pujol vengué a Miguel Beaus Galey, per preu de 625 pessetes, una porció de 1.165,8 m² procedent de Son Pere Onofre que confrontava, a l’oest, amb un camí veïnal; a l’est, amb Son Llagosta, i, al sud, amb Massarró, que l’havia adquirida un any abans Luisa Quijada Martín, esposa del comprador (RP6, 1802-terme, 14a; RP6, 7610-terme, 1a).

Bernardino Borrás Pujol es casà amb Antonia Palmer Llabrés i en foren fills Antonia i Guillermo Borrás Palmer, casats amb el misser Rafael Moll Sintes (†1937) i María Sagristá Llompart, respectivament. Morí a Palma el 19 de desembre de 1904, amb testament hològraf que havia atorgat el 10 de març anterior, el qual fou protocol·litzat el 14 de gener següent pel notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de desembre de 1905 autoritzada pel mateix notari i Guillermo s’adjudicà els rafals contigus de Son Pere Onofre i Son Mateu (RP6, 5203-terme, 8a).

Amb escriptura de 17 d’agost de 1925 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Guillermo Borrás Palmer vengué Son Mateu —abans Son Estada—, de 5 quarterades i mitja, a Domingo Torrens Roca, per preu de 20.000 pessetes (RP6, 12939-terme, 1a).

En morir Bernardino Borrás Pujol, la viuda i el seu fill Guillermo formaren una societat de comptes en participació, de la qual Guillermo era director i administrador únic i la viuda podia examinar els llibres i documents. A pesar que la societat feia liquidació cada any, Antonia Palmer no percebé mai el que li corresponia. Practicada la darrera liquidació dia primer de juny de 1935 i tenint en compte les liquidacions anteriors, es calculà que li devia un total de 590.000 pessetes. Com que no disposava de crèdit líquid, li adjudicà pel seu valor el rafal de Son Pere Onofre i altres vuit propietats mitjançant escriptura de 8 de juliol de 1935 atorgada davant el notari Juan Alemany Valent (RP6, 5203-terme, 11a).

Antonia Palmer Llabrés morí viuda a Palma el 13 de febrer de 1936, amb testament obert que havia disposat el 3 d’abril anterior en poder de dit notari Alemany, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Guillermo i nomenà hereus universals, en una meitat, la seva filla Antonia, i en l’altra meitat, les seves netes Antonia —casada amb Pedro Estrany Rotger—, Catalina —casada amb Gabriel Esteva Llompart—, María Isabel —casada amb Pedro Cabrer Torres— i Carmen Borrás Sagristá, casada amb José Francisco Llompart Salas. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de març de 1936 autoritzada pel mateix notari i Son Pere Onofre se l’adjudicaren per indivís en la proporció de 4/8 parts indivises per a Antonia Borrás Palmer i 1/8 part indivisa per a cadascuna de les germanes Borrás Sagristá (íd., 12a).

Antonia Borrás Palmer morí a Palma el 22 de novembre de 1949, amb testament que havia ordenat el 13 de juliol de 1937 en poder de dit notari Alemany, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, i propietàries, les seves nebodes Catalina, María Isabel i Carmen Borrás Sagristá, en la proporció de 2/4 parts la primera i 1/4 part cadascuna de les altres dues. No obstant això, mitjançant nota o memòria testamentària de 2 d’agost de 1937, que fou protocol·litzada el 17 de gener de 1950 pel mateix notari, disposava que se celebrassin perpètuament unes 40 hores i deixava sense efecte la institució d’hereus propietaris, i en substitució de les tres hereves nomenava hereu propietari el seu germà Guillermo Borrás Palmer (†1959) dels béns de què no hagués disposat el seu espòs, entre els quals hi havia una meitat indivisa del rafal de Son Pere Onofre, que se l’adjudicà amb escriptura de 16 de febrer de 1950 autoritzada pel mateix notari (íd., 16a).

Amb escriptura de 31 de desembre de 1951 atorgada davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Guillermo Borrás Palmer donà la nua propietat de la seva meitat indivisa de Son Pere Onofre a la seva filla María Isabel, qui, al mateix acte, adquirí de les seves germanes Catalina, Carmen i Antonia les 3/4 parts de la meitat indivisa que posseïen de Son Pere Onofre, per preu total de 7.912 pessetes amb 50 cèntims. D’aquesta manera, n’esdevengué propietària única (íd., 18a-19a).

El 1972, es registrà la segregació d’una porció de 10.000 m² a favor dels cònjuges Andrés Vilariño Alonso i Susana Maura Salas (RP6, 16934-III).

María Isabel Borrás Sagristá morí a Palma el 28 de juny de 1981, amb testament que havia ordenat el 30 d’agost de 1974 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus sis fills: María Isabel —secretària—, Pedro —director d’hotel—, Guillermo —professor—, Juan María —aparellador—, Bernardino —professor— i Concepción Cabrer Borrás, secretària. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 de febrer de 1982 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau i es dividiren Son Pere Onofre de la següent manera: dues porcions d’1 quarterada cadascuna per a Bernardino, una porció de 2 quarterades per a Pedro, una porció de 2 quarterades i una de 15.000 m² per a Guillermo, una porció de 3.000 m2 per a María Isabel i les cases principals en tres porcions de 405 m2, 230 m2 i 4.000 m2 per a Bernardino i Juan María per meitats indivises. La casa estava composta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, amb cotxeria i pista de tennis, i tenia una superfície construïda de 2.467 m² (RP6: 5203-terme, 14134-VII, 14141-14142-VII, 51430-VII).

Amb escriptura de 17 de desembre de 2010 atorgada davant el notari Luis Pareja Cerdó, Bernardino i Juan María Cabrer Borrás dividiren la casa en règim de propietat horitzontal. El primer s’adjudicà la part dreta de l’edifici, i el segon, les parts central i esquerra. La resta, és a dir, la cotxeria, la pista de tennis i les terres, restaren com a elements comuns (RP6, 51430-VII, 2a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s