Massarró

Can Beaus

L’origen de la propietat es troba en el rafal de Son Bono, dels pares de Sant Francisco de Paula, els quals, amb instrument de 12 d’octubre de 1775 atorgat a l’escrivania d’Amortització i Segell, establiren a Antoni Oliver Crespí una peça de terra de 2 quarterades (ARM, ECR-1169, f. 255).

Desconeixem d’on procedeix el nom de Massarró. Can Beaus fa referència a Miguel Beaus Galey.

Antoni Oliver Crespí es casà amb Margalida Verd i en foren fills Antoni Josep —natural de Palma i veïnat de Santa Margalida—, Sebastià —veïnat del Burotell—, Pere Antoni, Joan i Margalida. Morí el 25 de juliol de 1786, amb testament que havia disposat sis dies abans en poder del notari Jaume Simó, en què nomenà hereus els seus fills, els quals es repartiren la propietat a raó d’1 quartó i mig perhom (íd.).

El 3 de gener de 1817, Sebastià Oliver Verd adquirí del seu germà Antoni Josep la seva peça de terra d’1 quartó i mig procedent de Massarró —amb cases construïdes—, que confrontava amb terres i cases del seu germà Pere Antoni, cases de la seva neboda Margalida Oliver, cases de Joan Oliver, terres de Son Bono i terres denominades Can Miquel Bossa (íd.).

Fill de Sebastià Oliver Verd fou el conrador Antoni Oliver Estarellas. Aquest es casà en primeres núpcies amb Bàrbara Vich, i en segones (1828), amb Isabel Maria Pou Balaguer (†1871). Del primer matrimoni nasqueren Sebastián —pastor, casat amb Jerónima Gelabert Vich— i Bárbara Oliver Vich —jornalera, casada amb Antonio Cunill—, i del segon, Antonia —jornalera, casada amb Onofre Cañellas—, Antonio —jornaler—, Gregorio —pastor—, Felipe —criat—, Isabel María —jornalera, casada amb Jorge Palmer— i Pedro Juan Oliver Pou —jornaler domiciliat a Estellencs— (RP6, 1802-terme: 1a, 3a).

Antoni Oliver Estarellas morí viudo al lloc de Gènova el 23 de març de 1876, a l’edat de 90 anys, amb testament que havia disposat el 20 d’abril de 1871 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus vuit fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de juliol de 1876 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy i Massarró se l’adjudicà Sebastián previ pagament d’1/8 part del valor líquid de la propietat a cadascun dels cohereus, ço és, 250 pessetes a cadascú. Aleshores, ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava, al nord, amb casa i terra de Gregorio Oliver; a l’est, amb Can Vell, i, al sud i a l’oest, amb Son Pere Onofre (íd.).

Amb escriptura de 16 d’abril de 1880 atorgada davant el notari Gaspar Sancho Coll, Sebastián Oliver Vich quità el cens de 9 lliures que prestava al convent de mínims mitjançant el pagament de 100 lliures a l’Estat, que s’apropià del cens en virtut de les lleis desamortitzadores (íd., 6a-7a).

El 2 d’abril de 1891, davant el notari Guillermo Sancho, Sebastián Oliver Vich vengué la propietat, per preu de 3.000 pessetes, als seus fills Sebastián Juan i Bárbara Oliver Gelabert —casada amb Gregorio Palmer Colom—, amb l’obligació vitalícia d’albergar, mantenir, calçar i vestir, bons i malalts, el venedor i la seva esposa —Jerónima Gelabert Vich— (íd., 12a).

Miguel Servera Roca —en concepte d’espòs i legítim representant de María Palmer González— interposà demanda al jutjat municipal del districte de la Llonja contra Sebastián Oliver Vich sobre l’impagament de 240 pessetes, import de quatre trimestres vençuts dels interessos d’un préstec de 2.333 pessetes amb 33 cèntims que li concedí mitjançant escriptura de 19 de maig de 1884 autoritzada pel notari Guillermo Sancho. En sentència de 30 d’octubre de 1896, fou condemnat al pagament de dita quantitat i costes. La propietat fou embargada als germans Oliver Gelabert i posada a la venda en pública subhasta i, per manca de postors, fou adjudicada a María Palmer González per 2/3 del preu just, ço és, 1.666 pessetes amb 66 cèntims, en virtut de l’acte de 21 d’abril de 1899 dictat per Antonio Rosselló —jutge municipal del districte de la Llonja— (íd., 13a).

Amb escriptura de dia primer de maig de 1899 atorgada davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María Palmer González la vengué, per preu de 2.800 pessetes, a Luisa Quijada Martín (íd., 14a).

El seu espòs, Miguel Beaus Galey, engrandí la propietat mitjançant l’adquisició de dues peces de terra i dues cases. El 17 de setembre de 1900, davant el notari José Alcover Maspons, adquirí de Bernardino Borrás Pujol, per preu de 625 pessetes, una porció de 1.165 m² procedent de Son Pere Onofre que confrontava amb Massarró per la part de migjorn. L’11 d’agost de 1902, davant el mateix notari, comprà a Catalina Oliver Verdera una casa d’un aiguavés amb planta baixa i algorfa —marcada amb el número 73-2n— i una peça de terra de 673,4 m² amb una casa contigua de 66,5 m², per preu global de 1.500 pessetes, les quals confrontaven amb Massarró pels costats de ponent i migjorn (RP6: 7610-terme, 7835-terme, 7836-terme).

Fruit del matrimoni entre Miguel Beaus Galey i Luisa Quijada Martín nasqueren Miguel —químic—, María Luisa i María Teresa, casada amb el comerciant Juan Bernadell Duch. Miguel Beaus Galey morí a Palma el 12 de juliol de 1944, amb testament que havia disposat el mateix dia davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietaris en parts iguals, els seus fills. Luisa Quijada Martín morí a Palma el 28 d’agost de 1950, amb testament que havia ordenat el 13 de desembre de 1947 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereus en parts iguals els seus tres fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 de setembre de 1953 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i vengueren la propietat al mateix acte, per preu de 50.000 pessetes, als cònjuges Leslie Charles d’Oyly Harmar i Helen Elisabeth Harmar. La propietat estava formada per quatre parcel·les no agrupades que sumaven una superfície total de 9.737 m². Comptava amb una casa xalet de planta baixa, pis i torre, una casa d’un aiguavés de planta baixa i pis amb carrera i una altra casa de 66,5 m² (RP6: 1802-terme, 7835-terme).

El 18 d’abril de 1966, davant dit notari Chacártegui, vengueren la propietat, per preu de 160.000 pessetes, a l’entitat Nina SA, la qual, amb escriptura de 30 de novembre de 1992 autoritzada pel notari José María Feliu Bauzá, la vengué a l’entitat Waterdown Holding Inc. per 15 milions de pessetes (RP6: 1802-terme, 26931-26934-VII).

El 5 de febrer de 1996, davant dit notari Feliu, Waterdown Holding Inc. la vengué, per preu de 31 milions de pessetes, als cònjuges José Juan Gregori Valls i Ana Luisa Aznar Zozaya, els quals, amb escriptura de 5 de maig de 2005 autoritzada pel notari Luis Pareja Cerdó, la vengueren a l’entitat Land Scape Balear SL. Aleshores, la casa principal estava marcada amb el nombre 39 del carrer de Son Llagosta (íd.).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s