Son Bujosa

Can Bono

Les primeres notícies que en tenim són del 8 d’octubre de 1641, quan el conrador Joan Antoni Mora vengué la propietat a Joan Vives Bujosa mitjançant acta signada davant el notari Joan Baptista Mir (ARM, Not. 5738, f. 69).

Pel que fa a les denominacions de la propietat, Son Bujosa sembla que fa referència al malnom que tenia aquesta família en aquells anys, encara que el primer propietari fos Bujosa de segon llinatge. Bono era el malnom dels Vives en el segle XIX.

Joan Vives Bujosa morí sense testar el 12 de gener de 1653 i en foren hereus els seus fills Joan i Antoni Vives (íd.).

Segons els estims de 1685, era una peça de terra amb cases valorada en 400 lliures que pertanyia a Margarita Vives Bujosa (ARM, D-1253, f. 202v).

Amb acta de 22 de maig de 1709 signada en poder del notari Joan Campamar, els germans Joan i Antoni Vives es dividiren l’herència de son pare. Joan Vives morí sense testar el 27 de juny de 1709 i la seva meitat de Son Bujosa passà al seu fill Joan, Tender, qui la capbrevà el 20 d’octubre de 1731, assenyalant que es tractava de la meitat d’una peça de terra que ocupava una superfície total de 3 quarterades, mig quartó i 12 sous de terra, amb casa construïda, de la qual li pertanyia l’aiguavés que mirava a la Bonanova. D’altra banda, Antoni Vives testà el 20 de maig de 1720 en poder del notari Antoni Ginard i nomenà hereu universal el seu fill Joan, Bujosa, qui capbrevà la propietat un dia després declarant que posseïa l’altra meitat de la peça de terra i que li pertanyia l’aiguavés que mirava a les comunes i a les muntanyes (ARM, Not. 5738, f. 68v-69).

Joan Vives, Bujosa, unificà la propietat quan adquirí de Margalida —esposa de Joan Moragues— la meitat que posseïa el seu cosí Joan, Tender, mitjançant instrument de 21 d’octubre de 1732 atorgat en poder del notari Miquel Florit (ARM, Not. 5737, f. 50v).

A partir d’aquella data es perd la pista de la propietat fins que, el 18 d’octubre de 1807, Joan Vives Massot la capbrevà davant el notari Cayetano Socias Bover. El 28 de maig de 1831, tornà a capbrevar-la davant el notari Agustí Marcó Guardiola. El 12 de gener de 1840, els seus successors dividiren la propietat. El 2 de maig de 1847, Joan Vives, Bono, vengué una porció de Son Bujosa d’1 quarterada, 1 quartó i 30 destres, amb cases, al conrador Antoni Bonet, fill d’Antoni. Aleshores, la propietat era denominada Can Bono (ARM, Not. M-2307, f. 74v).

La propietat fou establida completament, com així apareix al plànol de 1850, i contribuí a la configuració del nucli urbà de Gènova.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s