Can Vell

Son Vell, Bellver, Bellveure

La propietat té l’origen en la possessió de Son Vic. Prengué nom de Gabriel Alemany, àlies Vell. Les denominacions de Bellver i Bellveure, documentades en els segles XVII-XVIII, fan referència, molt probablement, a la bellesa que mostrava l’entorn en aquell temps.

Les primeres notícies que en tenim són del 27 d’abril de 1611, quan el conrador Bartomeu Roca vengué a Antonina —viuda i hereva del forner Gaspar Alguer— 6 quarterades procedents d’una peça de terra de 14 quarterades que adquirí de Jaume Rossinyol l’any 1604. Confrontava amb terres de Pere Palmer, terres de Pere Onofre Muntaner, terres de Magí Serra mitjançant camí sender i de pobladors i terres del rafal de Son Vic de Rafel Berga (ARM, Not. 3077, f. 197v).

El mateix dia, amb acta signada davant el notari Francesc Ferragut, Antonina vengué la propietat a Bartomeu Coll (ARM, Not. R-641, f. 150).

Bartomeu Coll es casà amb Margarita Sastre i en foren fills Miquel, Bartomeu, Jaume i Maria Anna, esposa d’Antoni Palmer. Morí sense testar i els seus fills —excepte Jaume, qui havia mort intestat—, amb acta signada el 7 de març de 1647 davant el notari Antoni Reura, es repartiren l’herència, que comprenia únicament la peça de terra de 6 quarterades que son pare adquirí d’Antonina, viuda del forner Gaspar Alguer. La propietat fou canada pel canador reial Guillem Salvà i estimada pel conrador Antoni Planes i Antoni Palliser, qui en feren tres parts. Cada germà s’adjudicà 2 quarterades de terra, amb l’obligació de pagar 3 lliures 10 sous del cens de 10 lliures 10 sous que prestava a Francina Pisà, successora de la viuda Francina Caselles. Aleshores, confrontava amb terres de Pere Palmer, terres de Pere Onofre Muntaner i Magí Camps, terres de Magí Serra, un camí d’establidors i el rafal de Son Vic —de Rafel Berga— (íd.).

Amb decret de 30 de maig de 1680 signat pel batle de la ciutat, Miquel Coll Sastre heretà la peça de terra de 2 quarterades que li correspongué a la seva germana Maria Anna (ARM, Not. 3485, s/f).

Segons els estims de 1685, Miquel i Bartomeu Coll Sastre tenien sengles peces de terra valorades, respectivament, en 400 i 720 lliures (ARM, D-1253, f. 202v).

Amb instrument de 23 de febrer de 1685 atorgat davant el notari Gaspar Llabrés, Miquel Coll Sastre en feu donació al mariner Bartomeu Coll —fill de Joan—, qui, el 27 de gener de 1687, l’establí al conrador Gabriel Alemany, Vell. Aleshores, ocupava una superfície de 4 quarterades i confrontava amb terres de Bernadí Pujol, terres de Llorenç Planes, terres de Bartomeu Coll, el rafal de Son Bono —del convent de Sant Francisco de Paula— mitjançant camí i terres dels hereus d’Antoni Palmer. Prestava 7 lliures cens de nombre de 10 lliures 10 sous als hereus de Jerònima Caselles i 2/3 de gallina alodial (ARM, Not. 3485, s/f).

El 5 de gener de 1695, davant el notari Joan Campamar, Gabriel Alemany, Vell, algutzir reial, adquirí de l’escrivà Jaume Beltran —curador de l’herència de Bartomeu Coll Sastre—, per preu de 62 lliures, la peça de terra que aquest s’havia adjudicat en la divisió que practicà amb els seus germans el 7 de març de 1647 davant el notari Antoni Reura, de manera que la propietat tornà a ocupar una superfície de 6 quarterades. La peça de terra adquirida tenia una extensió de 2 quarterades, prestava 3 lliures 10 sous cens de nombre de 10 lliures 10 sous al convent de la Mercè —successor de Jerònima Caselles— i confrontava amb terres del comprador, Son Pere Onofre —d’Antoni Planes— i Son Bono —dels pares de Sant Francisco de Paula— (ARM, Not. 3480, f. 141).

Gabriel Alemany disposà testament el 17 de febrer de 1697 davant el notari Joan Campamar, en què nomenà hereu universal el seu fill Mateu, qui, amb instrument de 17 de març de 1705 autoritzat pel notari Ramon Morey, vengué la propietat, per preu de 520 lliures 5 sous, al doctor en ambdós drets Francesc Thomàs. Aleshores, era un rafal conegut com a Bellver —antigament, Son Vell— i ocupava una superfície de 6 quarterades. Prestava 1 gallina alodial i 10 lliures 10 sous cens al convent de la Mercè. Confrontava amb terres de Miquel Frau, terres de Llorenç Planes denominades el Pou dels Porcs, el rafal de Son Pere Onofre —d’Antoni Planes— i el rafal de Son Bono —del convent de Sant Francisco de Paula— (ARM, Not. M-1766, f. 21v).

Amb instrument de 13 de juny de 1750 atorgat davant el notari Guillem Rosselló, Francesc Thomàs establí la propietat al també doctor en drets Ramon Servera Morey, imposant un cens reservatiu de 65 lliures. Era tenguda en alou de la cavalleria de Son Vic i, sots dit alou, prestava 1 gallina alodial. Confrontava amb terres de Miquel Tou, terres d’Antoni Planes denominades el Pou dels Porcs, el rafal de Son Bono —del convent de Sant Francisco de Paula— i terres d’hereus del doctor Gabriel Flor (ARM, Not. R-695, f. 61).

Ramon Servera Morey era fill del notari Pau Servera Seguí i de Francina Morey. Morí dia primer de gener de 1759, amb testament que havia ordenat el dia anterior en poder del notari Ramon Pasqual, en què nomenà hereu el seu fill Pau, nascut del seu matrimoni amb Caterina Jaume Llull. El 21 de juliol següent, es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel seu germà Pau Servera Morey —prevere—, com un dels marmessors del difunt. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Nicolau i el rafal de Bellveure, que cal identificar amb la propietat denominada Can Vell (ARM, Not. M-2087, f. 232).

Amb instrument de 7 d’abril de 1802 atorgat davant el notari Gabriel Nadal, Pau Servera Jaume feu donació de béns a favor de Pedro González. Aquest morí el 10 de febrer de 1816, amb testament que havia ordenat el 29 de gener anterior en poder del mateix notari, en què nomenà hereu universal el seu fill Fernando González Muntaner, el qual, amb escriptura de 17 d’octubre següent autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola, establí Son Vell —antigament Bellver— a Pere Miquel Palou Riutord, imposant un cens reservatiu de 70 lliures. Aleshores, ocupava una superfície de 6 quarterades i tenia cases edificades. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic —del comte d’Aiamans—, a mercè de lluïsme, a presentació de fadiga de 10 dies, a delme de totes les collites i a cens alodial inquitable d’1 gallina. Prestava 39 lliures cens a Maria Rullan, viuda de Josep Reus. Confrontava amb el rafal de Son Bono —dels pares del convent de Sant Francisco de Paula—, Cala Major —de Pere Jeroni Alemany—, terres denominades el Rafal dels Porcs i terres que foren de Miquel Tous.

Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Can Vell, pertanyia a Pere Miquel Palou, valia 2.500 lliures, tenia casa i ocupava una superfície de 5 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i garrovers (ARM, D-1530, f. 160).

Pere Miquel Palou Riutord, fill de Pere Miquel i de Clara, era oficial primer de la secretaria de l’Ajuntament de Palma, secretari de la Junta de Teatres i secretari interventor de l’empresa teatral. Amb instrument de 12 de gener de 1819 atorgat davant el notari Bartomeu Josep Rosselló, feu donació de béns a favor de la seva filla Clara —casada amb el tinent coronel José Gabucio—, nascuda del seu matrimoni amb Joana Anna Salvà (ARM, Not. M-2304, f. 217).

El 8 de març de 1837, Clara Palou Salvà vengué la propietat, per preu de 2.125 lliures, a Margalida Vidal Mudoy, filla de Joan i de Caterina, natural d’Alcúdia i veïnada de Palma. Aleshores, ocupava una superfície de 6 quarterades i prestava 39 lliures cens a Maria Rullan —viuda de Josep Reus— i 47 lliures 5 sous cens al prevere Guillem Sureda, beneficiat de Sant Jaume. Confrontava amb Son Bono —que fou del convent de mínims—, Cala Major —de Jeroni Alemany—, terres de Miquel Tous i Son Vic (íd.).

Margalida Vidal Mudoy es casà en primeres núpcies amb Joan Bennàsar i en segones, amb Esteve Bonet Perelló. Morí el 8 d’abril de 1840, a l’edat de 71 anys, amb testament que havia ordenat el 26 de juny de 1838 davant el notari Pere Joan Ferrer, en què nomenà hereus el doctor en medicina Joan Torrens i el prevere Antoni Mudoy Ventayol (†1866). Deixà l’usdefruit de Can Vell per indivís als preveres Antoni Mudoy Ventayol i Miquel Riutort Pastor (†1860), ordenant que, una vegada morts, els protectors administradors de la Casa del Sant Hospital General, que aleshores era la Diputació Provincial, la venguessin en pública subhasta i en destinassin el producte als pobres malalts de dit hospital, al qual llegà la propietat en remissió de les seves culpes. En providència donada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral el 10 de juliol de 1866 davant l’escrivà José Arbós Rubí, es manà conferir a la Junta Provincial de Beneficència, en representació de l’Hospital General, la possessió de dita propietat, la qual tengué efecte el 2 d’agost següent. Amb escriptura d’inventari de 10 de juny de 1870 atorgada davant el notari Guillermo Sancho, Miguel Quetglas Bauzá —com a vicepresident accidental de la Diputació Provincial— inscrigué Can Vell a favor de dita corporació. Aleshores, valia 18.750 pessetes, ocupava una superfície d’11 quarterades de camp amb olivars, garroverars i ametlerars i tenia agregada una peça de terra procedent de Son Bono. Tenia casa rústica i urbana. Confrontava, al nord, amb Massarró i Son Bono; al sud, amb Cala Major; a l’est, amb Son Pere Onofre i Massarró, i, a l’oest, amb Son Bono i Cala Major. Era tenguda en alou de la cavalleria de Son Vic i, sots dit alou, prestava 1 gallina alodial el 29 de setembre al comte d’Aiamans. Prestava un cens de 39 lliures al for de 3% a Maria Rullan —viuda de Josep Reus— el 8 de setembre, que aleshores percebien, ço és, 35 lliures Francisca Reus Cabot i 4 lliures els hereus de Mateo, Juan, Margarita i Juana Reus (RP6, 1690-terme, 1a).

El 22 de juliol de 1868, la rematà en pública subhasta Martín Joaquín Ramis Torrens, per preu de 12.005 escuts, equivalents a 30.012 pessetes amb 50 cèntims. La compravenda s’elevà a escriptura pública el 10 de setembre de 1887 davant el notari Gaspar Sancho Coll (íd., 2a).

Martín Joaquín Ramis Torrens —fill de Pau Ramis Sala (†1854)— morí fadrí el 2 de març de 1892, amb testament que havia disposat el 25 de febrer anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal propietari el seu parent Jaime Sitjar Cortey, veïnat de Porreres. Aquest morí dia primer de febrer de 1903, amb testament que havia ordenat a Porreres el 8 de febrer de 1897 davant el notari Miguel Pons Pons, en què feu hereus universals amb designació de béns els seus fills Jaime i Antonio Sitjar Sitjar, destinant Can Vell en aquest darrer, qui la inscrigué al seu favor mitjançant escriptura de 23 de març de 1903 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 6a-7a).

Amb escriptura d’11 de maig de 1907 atorgada davant dit notari Alcover, Antonio Sitjar Sitjar vengué la propietat, per indivís i en parts iguals i per preu de 10.000 pessetes, als germans Gaspar, Miguel i Bartolomé Bestard Llull, fills de Bartolomé Bestard Alemany i de María Llull. Amb escriptura de 31 de març de 1915 autoritzada pel mateix notari, procediren a la partició dels béns paterns i materns i d’altres que tenien per indivís, entre els quals hi havia Can Vell, que se l’adjudicà Gaspar (íd.: 8a, 13a).

Mitjançant escriptura de 19 d’agost de 1932 autoritzada pel notari d’Inca Jaime Vidal Jaume, Gaspar Bestard Llull adquirí de l’industrial llosetí Gabriel Jaume Coll, per preu de 400 pessetes, l’alou o domini directe i el cens alodial d’1 gallina que gravaven Can Vell (íd., 16a).

El 15 de desembre de 1932, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Gaspar Bestard Llull vengué als germans Rafael i Luisa Molina Tobía —casada amb Antonio Sureda Pujol—, per preu de 800 pessetes, una peça de terra de 1.192 m² que confrontava, al nord i a l’est, amb terres de Son Bono; al sud, amb romanent concertat en venda a Coloma Rosselló, i, a l’oest, amb terres romanents destinades a carrer en projecte. El 1945, la vengueren per 800 pessetes a les germanes Isabel i María Coloma Sans Rosselló (RP6, 15344-terme, 1a-3a).

Gaspar Bestard Llull morí el 21 de febrer de 1934, amb testament que havia ordenat el 9 de juliol de 1927 davant dit notari Alcover, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Ana María Romaguera Garau (†1934), i propietaris, els seus dos fills, María i Bartolomé. Amb escriptura de 28 de juliol següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Vell, que se l’adjudicà Bartolomé. Aleshores, ocupava una superfície de 9 quarterades i 84 destres després de la segregació efectuada. Tenia casa de planta baixa i alts i altres dependències. Confrontava, al nord, amb terres de Massarró, de Can Bassa i de Rosa Colom; a l’est, amb Can Frau i el rafal de Cala Major; al sud, també amb Cala Major i amb la porció venuda a Rafael i Luisa Molina Tobía, i, a l’oest, amb Son Pere Onofre, Massarró i Son Bono (RP6, 1690-terme, 17a-18a).

Entre 1939-41, Bartolomé Bestard Romaguera vengué alguns trasts de terra. En total, 2.974 m².

Coloma Rosselló Miralles adquirí (1939) per 800 pessetes un trast de 1.192 m² que confrontava amb les propietats de Rafael i Luisa Molina Tobía i Mario Trujillo Costa. Segons l’escriptura de compravenda, el solar procedia de Can Vell i de l’Era de Can Frau. Hi construí una casa de planta baixa i pis amb corral o jardí marcada amb els nombres 9 i 11 del carrer de la Bonanova. Morí el 17 d’abril de 1955, amb testament que havia disposat el 7 de juliol de 1939 en poder del notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereus els seus quatre fills: Isabel, María Coloma, Elviro —cap provincial d’Administració Local— i Francisco Javier Sans Rosselló —vicecònsol de Suècia—, i prellegà aquesta propietat en parts iguals a les seves filles, Isabel i María Coloma. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 d’agost següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets (RP6, 19331-terme, 1a-2a).

El comerciant José Cánovas Torres comprà (1940) per 300 pessetes un trast de 247 m² que confrontava amb carrers d’establidors i la propietat de Mariano Montesinos Fariña. Hi construí una casa de planta baixa i alts marcada amb el nombre 8 del carrer nombre 107 —actualment, Peníscola— (RP6, 20141-terme: 1a, 3a).

El pintor argentí Mariano Montesinos Fariña adquirí (1940) per 500 pessetes un trast de 991 m² que confrontava amb carrers d’establidors i les propietats de Vicente Tous Martínez, Francisco Vich Matas i Margarita Porcel Mas. Mariano Montesinos Fariña —casat amb Margarita Fullana Morey— l’adquirí representat pel misser Francisco Blanes Viale segons poder atorgat per Tomás Suñer Ferrer, cònsol general d’Espanya a Buenos Aires. El 1955, la vengué per 4.500 pessetes a Josefa Blanes Serra, qui, al seu torn, la vengué (1961), ço és, 401 m² a l’empleat de Correus Antonio Cañellas Pons i 590 m² a David Lewis Sherwood i a Eileen Joan Sherwood. El 1964, Cañellas vengué la seva part, per preu de 25.000 pessetes, a l’agent de viatges Ricardo Zabala Morén i al belga Jean Claude Kaisin (RP6, 20461-terme: 1a-3a, 5a).

Finalment, els cònjuges Miguel Riera Bosch i Antonia Salvá Pallicer compraren (1941) per 600 pessetes un trast de 544 m² que confrontava amb el camí de Gènova a Portopí i les propietats de Leonardo Reus i Guilbot Georges (RP6, 21112-terme, 1a).

El 10 de juny de 1964, davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Bartolomé Bestard Romaguera vengué a Amanda Salas Garau i a María de las Nieves Truyols Moragues, per preu global de 37.500 pessetes, el que restava de Can Vell, una peça de terra de 3 quarterades i 28 destres procedent de Son Frau i una peça de terra de 4.960,99 m² procedent de Son Bono, les quals eren contigües i formaven una sola finca cadastral (RP6: 2389-terme, 1690-terme, 6283-terme, 2836-III).

Amb motiu de la construcció del tram IV de la Via de Cintura, la propietat patí l’expropiació de 34.488 m², l’enderrocament de les cases i la destrucció de nombrosos marges i marjades. Es tractava de la finca marcada al plànol del projecte amb el nombre 4, la qual confrontava, al nord, amb Son Bono; al sud, amb l’autopista de Ponent; a l’est, amb romanent i la carretera de Gènova, i, a l’oest, amb les finques 5, 6 i 7. El 3 de març de 1987, es convocà l’acta prèvia d’ocupació de la finca, declarada urgent pel Consell de Govern de la CAIB en sessió celebrada el 2 de febrer anterior. El 6 de novembre de 1989, s’aixecà l’acta d’ocupació de l’expropiació forçosa urgent i es pagaren 84.802 pessetes corresponents al depòsit previ. Amb la finalitat de valorar les edificacions que havien d’esser enderrocades, les propietàries encarregaren un informe a l’arquitecte José Palau Lloveras, segons el qual, entre altres coses: la propietat ocupava una superfície de 41.264 m²; les cases principals tenien tres plantes d’alçat, ocupaven una superfície de 489,39 m² i s’aixecaven damunt un sòcol atalussat de 598,4 m²; hi havia un total de 1.645,2 metres lineals de marges de pedra seca; hi havia 331 arbres, entre ametlers i garrovers, i el camí de Can Vell restava mutilat. El preu just es fixà en 79.002.820 pessetes, ço és, 49.624.500 pessetes per 33.083 m² de sòl no urbanitzable, 4.993.370 pessetes per 1.405 m² de sòl urbà, 5.312.500 pessetes pels 212,5 m² de la planta baixa de la casa principal, 2.811.750 pessetes pels 187,45 m² de l’estable i la païssa, 8.362.500 pessetes pels 278,75 m² del primer pis de la casa principal, 4.415.400 pessetes pels 245,3 m² del porxo de la casa principal, 896.000 pessetes per un aljub, 200.000 pessetes per un pou i 2.386.800 pessetes per 918 metres lineals de marges de pedra seca (AGCM, 25551).