El rafal es formà mitjançant la unió de dues peces de terra —una procedent de Son Berga i l’altra, de Son Vic— per part del convent de Sant Francisco de Paula. Sobre l’origen de l’antropotopònim, probablement commemora la figura del beat Gaspar Bono, fundador del convent de mínims de Sant Francisco de Paula, que se situava al lloc que actualment ocupa la plaça de la Reina.
La peça de terra de Son Vic la compraren els pares Antoni Josep Estelrich i Melcion Femenia —provincial i corrector, respectivament, del monestir de Sant Francisco de Paula— als cònjuges Magí Serra i Esperança i als cònjuges Martí Ferragut i Francina Serra mitjançant instrument de 10 d’agost de 1627 atorgat davant el notari Miquel Sastre. Ocupava una superfície d’unes 7 quarterades. Era tenguda sots alou de Jaume Rossinyol, a 20è de lluïsme i a cens d’1 gallina alodial el dia de Sant Miquel i prestava 13 lliures 13 sous a dit senyor alouer. Confrontava amb terres de Rafel Berga, la possessió de Son Berga —de Francesc Sunyer Joan—, terres del sucrer Guillem Fons, terres de Llorenç Ripoll, terres de Miquel Sant Just i el camí designat pel senyor alouer. Els venedors la tenien per establiment que els signà Jaume Rossinyol l’11 d’agost de 1624 (ARM, Not. S-1681, f. 47).
Pel que fa a la propietat procedent de Son Berga, el convent de Sant Francisco de Paula l’adquirí per donació que li signà el sucrer Guillem Fons mitjançant instrument de 15 de febrer de 1627 atorgat davant el notari Miquel Galmés. Aquest la tenia per venda que en poder del notari Joan Garau li signà el ferrer Nadal Gibert, qui la posseïa per establiment que li feu Francesc Sunyer Joan —amb cens reservatiu de 12 lliures— mitjançant instrument de 26 d’abril de 1626 autoritzat per dit notari Garau. Ocupava una superfície d’unes 9 quarterades i estava franca de cens. Confrontava amb terres de Son Berga, terres de Magí Serra, terres de Llorenç Ripoll, terres d’Antoni Mora i el camí públic dit del Rei. Era tenguda sots alou propi del venedor —que es reservà en aquesta compravenda—, a mercè de lluïsme i a 20è de delme del que s’hi collís, ço és, la meitat per a Francesc Sunyer i els seus i l’altra per al rei. Francesc Sunyer Joan tenia l’íntegra possessió com a donatari particular de la seva cunyada Francina Armadans —esposa del seu germà Joanot—, segons acta signada davant el notari Joanot Mollet. I ella la tenia com a hereva de son pare, Benet Armadans (ARM, Not. 4693, s/f).
Amb instrument de 28 de març de 1662 atorgat en poder del notari Guillem Planes, el pare Llorenç Seguí —corrector del convent de Sant Francisco de Paula— establí al conrador Nicolau Tou la peça de terra de 9 quarterades procedent de Son Berga, imposant un cens reservatiu de 26 lliures. Era tenguda sots alou de Mateu Fortesa Suñer. Confrontava amb Son Berga —per dues parts—, terres del comprador i el camí reial de Son Vic (ARM, Not. P-1049, f. 44).
La peça de terra de 7 quarterades en alou de la cavalleria de Son Vic fou establida pel convent a dit Tou en una data que no hem pogut determinar —anterior a 1662.
Nicolau Tou —fill d’Antoni— morí el 24 de febrer de 1675, amb testament que havia disposat el 3 de setembre de 1672 davant el notari Miquel Balle. El 3 de març de 1676, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pels seus fills Pere, Nicolau i Miquel Tou. L’heretat consistia en una peça de terra amb les cases on morí el difunt, situada als establiments de Son Vic, on hi havia una mula de pèl castany de molta edat i tres egües, que adquirí de Maria Anna Amengual i d’altres amb acta de 14 de març de 1632 autoritzada pel notari Miquel Sastre, en alou de la cavalleria de Son Vic i obligada a cens d’1 gallina alodial; una peça de terra d’unes 4 quarterades denominada Son Llagosta, situada als establiments del rafal de Son Vic, en alou de dita cavalleria, obligada a cens d’1 gallina alodial i 6 lliures cens a Joan Desclapés Puigdorfila, que dit Nicolau Tou adquirí d’Antoni Ripoll i d’altres amb acta d’11 de gener de 1652 atorgada davant el notari Nicolau Terrassa, per preu de 117 lliures; una altra peça de terra d’unes 4 quarterades obligada a cens de 7 lliures 16 sous a Joanot Desclapés Puigdorfila el dia de Sant Miquel, que dit difunt adquirí del patró Miquel Fàbregues amb instrument de 23 d’abril de 1659 autoritzat pel notari Jaume Gibert, per preu de 40 lliures; una peça de terra d’unes 8 quarterades i mitja que dit Nicolau Tou adquirí, el 3 de setembre de 1656, del notari Joan Pont —com a curador de l’herència de Jaume Rossinyol— i el rafal de Son Bono, situat als establiments de Son Vic, d’unes 16 quarterades de superfície, de les quals 7 eren tengudes sots alou de la cavalleria de Son Vic i les 9 restants, en alou de la cavalleria de Son Berga (ARM, Not. B-632, f. 606).
Els hereus de Nicolau Tou renunciaren Son Bono en favor dels pares del convent de Sant Francisco de Paula, els quals establiren la propietat al doctor en ambdós drets Joan Baptista Danús, ço és, les 7 quarterades en alou de la cavalleria de Son Vic mitjançant instrument de 24 de juny de 1677 atorgat en poder del notari Jaume Gibert i les 9 quarterades sots alou de la cavalleria de Son Berga en virtut d’acta d’establiment signada el 10 de juliol següent davant el notari Joan Antoni Parets pel pare Miquel Alomar —corrector de dit convent— (ARM, Not. 6579, f. 212v; ARM, Not. P-815, f. 358v).
No obstant això, Joan Baptista Danús reté la propietat, que tornà al convent, ço és, les 7 quarterades en alou de la cavalleria de Son Vic per acord verbal de 17 de juny de 1681 i les 9 quarterades sots alou de la cavalleria de Son Berga en virtut d’acta signada el 30 d’agost següent a la cúria del Batle (ARM, Not. R-692, f. 43; ARM, Not. S-775, f. 548).
Segons els estims de 1685, el rafal de Son Bono pertanyia al convent de Sant Francisco de Paula i valia 800 lliures (ARM, D-1253, f. 202v).
El 20 de desembre de 1746, el pare Gabriel Petro —procurador ecònom del convent de Sant Francisco de Paula de Palma— capbrevà la propietat davant el notari Guillem Rosselló, com a regidor dels alous de Jaume Ballester Fuster, comte d’Aiamans. Mitjançant jurament forma sacerdotali denuncià tenir i posseir dit convent un rafal denominat Son Bono, situat al terme de la ciutat, a prop del castell de Bellver, que es componia d’una peça de terra de 7 quarterades procedent de Son Vic —on es trobaven construïdes les cases, amb forn i cisterna— i d’una altra porció de 9 quarterades en alou del propietari de Son Berga (ARM, Not. R-692, f. 43).
El 29 de setembre de 1764, el pare Bartomeu Vicens —procurador del convent de Sant Francisco de Paula— establí a Miquel Frau, Llagoster, una peça de terra de 5 quarterades procedent de les 9 quarterades que s’establiren a Joan Baptista Danús i que tornaren al convent. Era tenguda sots alou de Maria Desclapés —propietària de Son Berga— i confrontava amb terres de la mateixa procedència, terres de Gabriel Thomàs, de na Lligada, terres d’Antoni Vives i el camí dit del Rei. Com a pacte de l’establiment, els pares de Sant Francisco de Paula es reservaven la facultat d’anar i tornar de Son Bono pel camí existent, situat a la part establida, a la partió amb Son Berga, tant per anar-hi a peu com en muntura o en carro. S’imposà un cens anual de 30 lliures 1 sou (ARM, Not. 3760, f. 95).
Amb instrument signat el 12 d’octubre de 1775 a l’oficina d’Amortització i Segell, el pare Bartomeu Vicens —com a procurador del convent de mínims— establí a Antoni Oliver —fill de Jaume— una peça de terra d’unes 2 quarterades que es correspon amb la propietat posteriorment coneguda com a Massarró (ARM, ECR-1169, f. 255).
Segons l’Apeo (1818), pertanyia a la comunitat de pares mínims de Palma, tenia casa, ocupava una superfície de 6 quarterades de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 1.200 lliures (ARM, D-1530, f. 164v).
El 12 d’agost de 1835, el capità general de Balears, Ramon Despuig Çafortesa, decretà l’exclaustració de tots els religiosos de les Illes. El 19 de febrer de 1836, es dictà un reial decret pel qual es posaven en subhasta els seus béns, iniciant així la denominada desamortització de Mendizábal. El 29 de gener de 1841, José Estades vengué Son Bono a Andrés Frau.
Andrés Frau es casà en primeres núpcies amb Margarita Pons i en foren fills Agustín, María —casada amb José Rosich— i Juana Ana, casada amb Sebastián Janer Sampol. En segones núpcies es casà amb María Rosa Colom Palou —filla de Pere Joan i de Joana Anna— (RP6, 106-PG, 1a).
Amb escriptura de 18 de juliol de 1856 atorgada davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, María Rosa Colom Palou, els germans Agustín i María Frau Pons i Sebastián Janer Sampol, a fi d’adjudicar a cadascú l’haver respectiu que els espectava en béns d’Andrés Frau i de la seva primera esposa, arribaren al següent acord: María Rosa Colom Palou s’adjudicava el rafal de Son Bono i, a canvi, havia de reintegrar a cadascun dels cohereus 550 lliures en lloc de les 1.021 lliures 4 sous que havia d’abonar segons el que estipularen els àrbitres (íd.).
Aquell mateix any, María Rosa Colom Palou inicià l’establiment del rafal, que s’executà a partir d’un plànol de parcel·lació elaborat pel canador Miguel Pujol (íd.; ARM: Not. S-1057, ARM, Not. S-1060, ARM, Not. S-1062).
Amb escriptures de 30 de juny i 16 de juliol de 1867 atorgades en poder del notari Gaspar Sancho Coll, el botiguer Gaspar Segura Forteza —en concepte d’apoderat de María Rosa Colom Palou— vengué la propietat, per preu de 1.000 lliures, al també botiguer Francisco Piña Aguiló, qui també establí algunes terres. Aleshores, ocupava una superfície de 3 quarterades i mitja després de les segregacions efectuades. Confrontava, al nord, amb terres de Juan Frau Sampol i casa dels germans Forteza; al sud, amb Son Berga, Can Bossa, una casa de Bartolomé Peña i el camí de Gènova —que travessava la propietat—; a l’est, amb establits de l’antic rafal de Son Bono i el camí de la Comuna, i, a l’oest, amb el camí de Gènova, terres d’Estanislao Luis Piñano i terres de José Capdebou i José Llompart (RP6, 106-PG, 3a).
Francisco Piña Aguiló morí el 22 de setembre de 1877, amb testament que havia disposat el 14 anterior en poder de dit notari Sancho, en què llegà béns determinats per llegítima a les seves filles María Francisca (†1879), Catalina Tomás —casada amb Rafael Ignacio Cortés Aguiló— i María Josefa Piña Segura i nomenà hereus universals els seus fills Francisco (†1910) i María Josefa Piña Segura, els quals, amb escriptura de 24 de desembre de 1892 atorgada en poder del notari José Alcover Maspons, acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Bono, que se l’adjudicaren per indivís Francisco i María Josefa en dues porcions: una de 2 quarterades i 153 destres que vengueren (1892) a Bartolomé Bestard Alemany per preu de 1.333 pessetes amb 33 cèntims i l’altra de 6.848 pams quadrats —valorada en 500 pessetes— que fou, successivament, de les germanes María Josefa i Catalina Tomás Piña Segura (1910), Gabriel Salvá Xamena (1911), Joaquín Aguiló Valentí (1915), Rosa Aguiló Valentí (1920), Antonia Clar Frontera (1929), Miguel Pons Ripoll (1965) i René Augustin Marie Tulasne i Chantal Jeanne Marie Thérèse de Montgolfier (1967) (íd.: 4a-7a, 9a-11a, 15a-17a; RP6, 6283-terme, 1a-4a).
De tots els establiments que es feren del rafal de Son Bono, ens interessen particularment els que adquirí l’industrial Juan Oliver Castañer, Maneu.
Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1887 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, comprà a María Carlota —alletada a Costitx per Magdalena Arrom, casada amb Lorenzo Perelló— i a María Margarita Miserol Mir, per preu de 8.750 pessetes, l’antiga casa rústica i urbana de Son Bono —de dos vessants, planta baixa, pis i terrat, marcada amb el nombre 9—, amb una peça de terra annexa d’1 quartó de superfície, que confrontava, al nord i a l’est, amb terres de Son Berga —de Francisco Rossiñol de Zagranada—; al sud, amb el camí que anava de la Bonanova a Gènova, i, a l’oest, amb terres de Bartolomé Abraham Palmer. Les venedores la tenien com a hereves universals propietàries d’Estanislao Luis Piñano (†1872) en virtut del testament que havia disposat el 15 de novembre de 1869 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner. I aquest la tenia per venda que li signà l’Estat mitjançant escriptura de 4 de gener de 1840 autoritzada per Miquel Pizà Nadal —notari i escrivà d’Amortització— (RP6, 2127-terme, 1a-2a).
El 8 de juny de 1898, davant el notari Juan Palou Coll, comprà a Bartolomé Bestard Alemany, per preu de 250 pessetes, una peça de terra de 1.440 m² que confrontava, al nord, amb la propietat que adquirí de María Carlota i María Margarita Miserol Mir; al sud, amb el camí veïnal de la Bonanova a Gènova; a l’est, amb Son Berga —dels successors de Francisco Rossiñol de Zagranada—, i, a l’oest, amb terres de José Llompart (RP6, 7185-terme, 1a).
Amb escriptura de 26 d’agost de 1901 atorgada en poder de dit notari Palou, adquirí de Miguel Beaus Galey, per preu de 100 pessetes, una peça de terra de 112 destres que confrontava, al nord, amb el camí de la Bonanova a Gènova, i, al sud, est i oest, amb terres que foren de María Rosa Colom. Miguel Beaus Galey la tenia per venda que li signaren José Capdebou Roca i José Llompart Vives amb instrument de 29 de setembre de 1900 autoritzat pel notari José Alcover Maspons. Aquests la tenien per venda que els signà María Rosa Colom Palou amb instrument de 24 de juliol de 1861 atorgat davant el notari Manuel Sancho (RP6, 200-terme: 1a, 7a-8a).
Finalment, amb escriptura de 17 d’agost de 1903 atorgada davant dit notari Palou, comprà a Bartolomé Bestard Alemany, per preu de 2.250 pessetes, una peça de terra d’1 quarterada de superfície que confrontava, al nord, amb el camí de Gènova; al sud, amb terres de successors de Martín Joaquín Ramis Torrens; a l’est, amb terres que foren de José Llompart —aleshores del comprador—, i, a l’oest, amb terra i casa denominada Can Bossa i altres establits de Son Bono. Bartolomé Bestard Alemany la tenia en l’extensió de 2 quarterades i 153 destres per venda que li signaren Francisco i María Josefa Piña Segura amb instrument de 24 de desembre de 1892 autoritzat pel notari José Alcover Maspons (RP6, 6283-terme: 1a, 4a; RP6, 8143-terme, 1a).
Juan Oliver Castañer, Maneu, es casà amb Antonia Florit Palmer i en foren fills Juan, Francisco, Juana María —casada amb Miguel Borrás Barceló—, Antonia (†1905), Sebastiana —casada amb Miguel Brondo Rotten— i Carlos (†1901). Morí el 15 d’octubre de 1905, amb testament que havia ordenat el 22 de gener de 1899 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa. Amb escriptura de 13 de novembre de 1905 autoritzada pel mateix notari, acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, que consistien en unes cases denominades Can Maneu, situades al carrer de Bonaire, on hi havia un taller de fosa, caldereria i fusteria, màquines de vapor, fàbrica per a l’elaboració de gel i altres dependències; l’Hort d’en Moranta, situat dins la ciutat, d’unes 2 quarterades i 2 quartons; diverses cases i patis contigus a l’Hort d’en Moranta; les propietats de Son Palou (61 quarterades), la Vinya d’en Fonoll (2 quarterades i mitja), Xorrigo —amb el seu agregat Moranta— i Son Bono —formada per l’agregació de nombroses peces de terra—, així com diversos crèdits i accions (CNIB, Juan Palou Coll, Any 1905, Quadrimestre 3r, f. 844).
En un primer moment, Son Bono se l’adjudicaren Sebastiana i Antonia, però, finalment, després de diverses transaccions entre els germans, recaigué sobre Juana María, qui la inscrigué al seu favor amb escriptura de dia primer d’agost de 1910 atorgada en poder del notari Mateo Jaume Servera (RP6, 8144-terme, 2a-5a).
Amb escriptura de 20 de juny de 1921 atorgada en poder del notari Pedro Alcover Maspons, Juana María Oliver Florit vengué la propietat, per preu de 25.000 pessetes, al navilier Abel Matutes Torres, veïnat de la ciutat d’Eivissa. Aleshores, ocupava una superfície de 10.408 m². Tenia casa rústica i urbana —de dos vessants, planta baixa, pis i terrat, marcada amb el nombre 9— i una porció de terra contigua de 1.775 m². La casa i la terra annexa —que estaven separades de la porció de 10.408 m² pel camí que anava de la Bonanova a Gènova— confrontaven, al sud, amb dit camí; al nord i a l’est, amb terres de Son Berga, i, a l’oest, amb terres de Bartolomé Abraham. La porció de 10.408 m² confrontava, al nord, amb dit camí; al sud, amb Can Vell —de Gaspar Bestard Llull, abans de successors de Martín Joaquín Ramis Torrens—; a l’est, amb terres de dit Gaspar Bestard —abans de son pare, Bartolomé Bestard Alemany—, i, a l’oest, amb propietats de Miguel Amorós, Nicolás Tomás i Manuel Martínez (RP6, 11526-terme, 1a-2a).
El 3 de gener de 1935, davant el notari d’Eivissa Juan Bauzá Espejo, Abel Matutes Torres l’aportà a l’entitat Abel Matutes Torres SA pel seu valor de 90.000 pessetes (íd., 3a).
Amb escriptura de 6 de juny de 1953 autoritzada pel notari d’Eivissa José Cruz Carrasco, Pedro Matutes Noguera —en representació de l’entitat Abel Matutes Torres SA— la vengué, per preu de 100.000 pessetes, al pare Pedro Nolasco Isla Gil SJ (1875-1958), qui hi fundà la Casa de Espiritualidad San Alonso Rodríguez (íd., 4a).
El 20 de maig de 1955, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pare Pedro Nolasco Isla Gil SJ la vengué, per preu de 10.000 pessetes, al pare Antonio José Colom Joy, qui l’adquirí en representació de la Província Eclesiàstica Tarragonina de la Companyia de Jesús —que comprenia els territoris de l’antic regne de València, el principat de Catalunya i les Illes Balears i era successora de la Província Eclesiàstica d’Aragó— (íd., 7a).
Les actuals cases de Son Bono són el resultat de diverses intervencions. Els orígens són del final del segle XVIII o començament del XIX. Cap a 1915, es construí el nucli senyorial, que s’atribueix a l’arquitecte Guillermo Reynés Font, amb planta baixa, dos pisos i porxo i coberta de doble vessant. El 1972, s’afegí un cos a la façana lateral (PGOU 1994, CPE 18/14).
El terme de Palma 