Ca la Marquesa

Son Gual

La propietat es formà mitjançant la unió de dues peces de terra procedents de l’antic rafal de la Bonanova. Prengué nom de la marquesa de Solleric, Magdalena Gual Barco.

El 23 de setembre de 1790, Magdalena Gual Barco, marquesa viuda de Solleric, comprà a Francesc Coll dues peces de terra que sumaven una superfície d’unes 2 quarterades, on hi havia unes cases que s’estaven edificant (ARM, Arxiu O’Neille, 263).

El 17 d’agost de 1791, el rei donà autorització a la marquesa viuda de Solleric per a ampliar la casa, ja que se situava a un lloc estratègic, a prop del castell de Bellver: «El Rey se ha enterado de lo que informó V. E. con fecha del 19 del pasado y se ha servido en consecuencia conceder a la marquesa de Sollerich para aumentar una porción de vivienda baxa en una casa y tierra que posee a distancia de nuevecientas y quarenta varas del castillo de Belver, como lo ha solicitado, pero advirtiendo que si por razón de sitio conviene demoler la obra, no deverá pedir la marquesa que la Real Hacienda le reintegre el valor de los daños que de ello le resulten. 17 agosto 1791» (íd., 264).

L’ampliació la dugué a terme el mestre d’obres Antoni Sureda i consistí en la construcció de dues noves plantes —la planta bona i els porxos— i altres dependències agropecuàries (AMP, Arxiu Morell, lligall 30).

Magdalena Gual Barco nasqué a Ciudad Rodrigo. Era filla del tinent general Gregori Gual Pueyo (†1746) i de Benita Barco Flores (†1769), viuda en primeres núpcies de Fabián Cabrera. Es casà, el 4 de maig de 1757, amb Miquel Vallès Orlandis (1723-1790), I marquès de Solleric. Morí «de un costipado y de 89 años de edad» el 14 de març de 1806, amb testament que havia ordenat el 30 d’octubre de 1801 davant el notari Antoni Francesc Cànaves, en què nomenà hereva universal la seva neboda Vicenta Gual. Fou enterrada dos dies després al convent de Sant Domingo, «en el sepulcro de los sres. marqueses de Sollerich, construido dentro de la capilla del Sagrario». El 28 d’abril següent, es redactà l’inventari de la propietat de la Bonanova, aleshores denominada Son Gual, on hi havia un jardí, algunes terres de conradís i «unas casas novament edificadas, ab diferents quartos y oficines», de les quals es descriuen l’entrada, la cambra de l’esquerra, la capella, la segona cambra immediata a la capella, la cambra de la dreta, la sala de dalt, la quadreta, la cambra de l’alcova, la cambra del tocador, la cambra de l’esquerra «com pujam», la cambra immediata, el rebostet de dalt, el porxo, la cuina i el rebostet immediat a la cuina. Finalment, se citen la casa del majoral, l’estable, la font i l’aljub (Oleza, 1923: 26, 54, 72, 92; ARM, Arxiu O’Neille, 270).

Vicenta Gual Vives de Cañamàs es casà amb Juan O’Neille Varela. Fill seu fou Félix O’Neille Gual (1808-1862), casat (1828) amb María Antonia Rossiñol Montaner, de qui nasqueren Juan i Tulio, casats, respectivament, amb Josefa Villalonga Fortuny i Luisa Villalonga Cotoner. Del matrimoni de Juan O’Neille Rossiñol i Josefa Villalonga Fortuny nasqueren Félix i María Antonia (RP6, 5881-terme, 1a-2a).

Segons l’Apeo (1818), Ca la Marquesa tenia casa i jardí, ocupava una superfície de 3 quarterades de camp de tercera qualitat i valia 1.500 lliures (ARM, D-1530, f. 161).

El 28 d’abril de 1843, s’atorgà permís per a la segona ampliació de les cases, en aquest cas de la part dels amos. El document diu així: «La Excelentísima Sra. Vicenta Gual, viuda del Exmo. Sr. Juan O’Neille, hija de don Pedro y de Vicenta Vives […] Se le concede permiso para que pueda hacer en su casa cercana al castillo de Bellver una caballería y demás oficinas con altura igual a la del edificio principal, siempre que se obligue a demoler la obra a su costa si lo exigiese para el bien del Real Servicio» (ARM, Arxiu O’Neille, 59).

Vicenta Gual Vives de Cañamàs morí el 12 d’octubre de 1865, amb testament que havia ordenat el 25 de novembre de 1860 davant el notari Sebastián Coll, en què, entre altres disposicions, nomenà hereu usufructuari el seu net Juan O’Neille Rossiñol, i propietari, el fill primogènit d’aquest, Félix O’Neille Villalonga, amb substitució a favor de María Antonia O’Neille Villalonga per al cas —que tengué lloc— de morir Félix sense descendència. Amb escriptura d’11 de setembre de 1868 atorgada davant el notari Cayetano Socías Bas, María Antonia O’Neille Villalonga acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Ca la Marquesa o Son Gual, que aleshores ocupava una superfície de 2 quarterades, 3 quartons, 2 horts i 10 destres i valia 7.500 pessetes. Tenia casa, marcada amb el nombre 18 del quarter 4t de la zona 1a, amb una superfície de 432 m², de la qual 195 m² corresponien a la clastra, 190 m² a les edificacions en planta baixa i pis principal i 47 m² a les edificacions en planta baixa. Confrontava, al nord, amb el Retiro i Ca na Fideu; a l’est, amb la Bonanova; a l’oest, amb Son Vic, i, al sud, amb el camí de Gènova. Era tenguda en alou de la cavalleria de Son Vic i, sots dit alou, prestava 1 gallina cens alodial el dia de Sant Tomàs Apòstol al comte d’Aiamans, endemés de 14 lliures 6 sous 10 diners cens al for de 3% el 6 d’octubre al convent de frares del Carme (RP6, 5881-terme, A-2a).

El 28 de setembre de 1891, davant el notari Juan Palou Coll, Juan O’Neille Rossiñol i María Antonia O’Neille Villalonga vengueren Ca la Marquesa, per preu de 3.500 pessetes, a Ramón Salom Nicolau. Mitjançant escriptura de 28 de setembre de 1892 autoritzada pel mateix notari, Ramón Salom Nicolau la retrovengué, per preu de 3.839 pessetes amb 97 cèntims, a Juan O’Neille Rossiñol, qui, al mateix acte, la vengué a Ramón Despuig Fortuny —comte de Montenegro i de Montoro—, per preu de 16.150 pessetes (íd., 3a-5a).

El 10 de setembre de 1896, davant el notari Rafael Togores Palou, el notari eclesiàstic Ramón Ballester Reynés —com a apoderat de Ramón Despuig Fortuny— vengué la propietat al metge Miguel Bennássar Janer, per preu de 7.000 pessetes (íd., 9a).

Miguel Bennássar Janer morí a Palma el 7 d’octubre de 1917, a l’edat de 54 anys, amb testament que havia ordenat el 25 d’agost de 1903 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Carmen Castellá Morey (†1959), i propietària, la seva pubila, Francisca Bennássar Castellá, i els fills pòstums i naixedors. Amb posterioritat a la data d’atorgament del testament, l’11 de setembre de 1906, nasqué María del Carmen Bennássar Castellá (†9-10-1990) (íd., 10a; BOE, n. 257, 27-10-1998).

El 22 de desembre de 1937, davant el notari Nicasio Pou Ribas, vengueren a Francisca i a Juan Crespí Salom —casats, respectivament, amb Lorenzo Galmés Fiol i Catalina Cánovas Pascual—, per preu de 26.858,02 pessetes, una parcel·la de 3.581,07 m² que confrontava, a l’est, amb la resta de la propietat; al nord i a l’oest, amb el Retiro, i, al sud, amb el camí de la Bonanova. L’11 de maig de 1953, davant el notari José Masot Novell, Francisca Crespí Salom i Catalina Cánovas Pascual la vengueren, per preu de 71.620 pessetes, a l’industrial valencià Juan Bautista Federico Frey Carbonell (†1965), casat amb Erna Schumpp Widmann (RP6, 18194-terme: 1a, 5a-6a).

Amb escriptura de 25 de juny de 1969 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, les germanes Francisca i María del Carmen Bennássar Castellá vengueren a l’arquitecte madrileny Antonio Lamela Martínez —casat amb Rosario Vargas Ruiz— una porció de 5.585,48 m² que confrontava, al nord-oest, amb el Retiro —dels germans Montis Villalonga— i la propietat d’Erna Schumpp Widmann; al nord-est i al sud-est, amb la Bonanova —dels germans Moragues Monlau—, i, al sud-oest, amb el carrer de Francisco Vidal i la resta de la propietat. Al mateix acte, Lamela quità l’alou mitjançant el pagament de 6.000 pessetes a Juana Ana Jaume Llabrés. El 18 de novembre de 1975, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Antonio Lamela Martínez i la seva esposa vengueren el trast, per preu d’1.200.000 pessetes, a l’entitat Es Pinaret SA, que l’adquirí representada pel marroquí resident a París Mustapha Belghiti i pel mexicà veïnat de Palma Ángel Zorrilla Rubio. Damunt la parcel·la promogueren la construcció d’un edifici de dos soterranis, planta baixa i cinc altures, el qual fou declarat mitjançant escriptura de 5 de novembre de 1976 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada (RP6, 12260-III, 1a-4a).

El 24 de juny de 1976, davant el notari Rafael Losada Perujo, les germanes Francisca i María del Carmen Bennássar Castellá vengueren el que restava de Ca la Marquesa, per preu de 200.000 pessetes, als germans Miguel i Juan Bonet Cloquell (RP6, 36765-III, 1a).

Mitjançant escriptura de 21 de febrer de 1991 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, els germans Bonet Cloquell procediren a la divisió de Ca la Marquesa en tres porcions: una de 964,42 m² —amb la meitat de la casa—, una altra de 587,15 m² i una altra de 1.266,28 m² —amb l’altra meitat de la casa. Les dues primeres se les adjudicà Miguel, i la tercera, Juan (íd.; RP6, 23330-VII, 1a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s