Can Mates

La propietat té l’origen en el rafal de la Bonanova. Prengué nom de la família Abraham, àlies Mates.

El 1785, els pares carmelitans iniciaren l’establiment del rafal, donant lloc al naixement de noves propietats, com ara Can Mates. Un dels compradors fou Rafel Abraham Monserrat, Mates, qui, el 10 de juliol d’aquell any, adquirí una peça de terra d’1 quarterada, 3 quartons i 42 sous. S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures 19 sous 6 diners al for de 3% pagador el 9 d’octubre al convent del Carme (ARM, ECR-1179).

Rafel Abraham Monserrat, Mates, es casà amb Francina Cañellas i en foren fills Antoni, Maria —casada amb Joan Roca—, Rafel, Caterina —casada amb Antoni Roca—, Francina —casada amb Leonardo Reno— i Bartomeu —serrador—, els quals, amb escriptura de 25 de març de 1834 atorgada davant el notari Agustí Marcó, es dividiren la propietat. Cadascun dels germans Abraham Cañellas s’adjudicà una porció d’1 quartó i 7 sous de terra, excepte Rafel, qui, a més, inscrigué al seu favor la casa amb totes les seves pertinences i un closet contigu de 14 destres (RP6: 358-terme, 948-terme).

Rafel Abraham Cañellas tenia, d’una banda, la casa de l’íntegra propietat, un closet contigu de 14 destres i una peça de terra d’1 quartó i 7 sous que confrontava amb casa i terra de la Cova d’en Castelló, terra de Maria Abraham Cañellas i el camí de la Bonanova. D’altra banda, tenia una peça de terra de 70 destres i 8/10 de destre que havia adquirit de Juan Morey Xamena per permuta mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1855 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner. Ambdues propietats foren agrupades sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 3.551,56 m¬2, la qual confrontava, al nord, amb terres de Guillermo Rotger Llabrés; al sud, amb terra i casa de Guillermo Carbonell; a l’est, amb terres de Juan Morey; a l’oest, amb un camí que dirigia a l’oratori de la Bonanova, i, al nord-oest, amb terres de Francisco Puig i de dit Juan Morey. La casa era de planta baixa, tenia cuina i quadra i estava marcada amb el nombre 27 (RP6, 948-terme, 1a).

Rafel Abraham Cañellas morí el 24 de desembre de 1870, a l’edat de 73 anys, amb testament que havia disposat al lloc de la Bonanova el 2 anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Antonio, Bartolomé, Pedro Juan, Francisca, Jerónima i Miguel Abraham Palmer i els seus nets Rafael, Jerónima i María Abraham Suau, fills del seu difunt fill Rafael Abraham Palmer. Nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Jerònia Palmer Ballester, i propietari, el seu altre fill, Luis. Amb escriptura de 17 de juny de 1902 atorgada davant el notari Rafael Togores Palou, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una peça de terra de 1.200 m² amb casa que confrontava, al nord i a l’est, amb terra de la Cova d’en Castelló de Juan Rubert; al sud, amb un camí públic, i, a l’oest, amb terra de Jerónima Pedemante i terra de Francisca Florit (RP6, 8051-terme, 1a).

Luis Abraham Palmer es casà en primeres núpcies amb Rafaela Espases i en segones, amb Margarita Pol Oliver. Del primer matrimoni nasqueren Rafael, Antonio i Jerónima i del segon, Margarita. Morí el 5 de gener de 1902, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia ordenat el 14 de desembre de 1897 davant dit notari Togores, en què nomenà hereus els seus fills Rafael i Jerónima. Entre altres coses, deixà aquesta propietat al seu fill Rafael. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).

Rafael Abraham Espases —jornaler— es casà en primeres núpcies amb Margarita Gil i en segones, amb Magdalena Espases Palmer. Morí el 5 de desembre de 1913, a l’edat de 57 anys, amb testament que havia disposat al lloc de Gènova el 31 d’octubre anterior davant el notari José Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Luis Abraham Gil i de la resta de béns nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus altres fills: José, Rafael, Antonio, Margarita, Magdalena i Francisco Abraham Espases, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de febrer de 1914 autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).

La propietat fou posada a la venda en pública subhasta i la rematà Juan Cabot Vidal per 3.130 pessetes. Aquest cedí la rematada al conrador Juan Llabrés Frau, qui inscrigué la propietat al seu favor amb escriptura de 28 de març de 1919 atorgada en poder del notari Pedro Alcover Maspons. Juan Llabrés Frau morí el 25 d’abril de 1934, amb testament que havia ordenat el 14 d’octubre de 1916 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Jerónima Ramis Ramis, i propietaris, els seus fills, Rafael, María, Miguel i Antonia, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de juliol següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 11a-13a).

Amb escriptura de 24 d’abril de 1937 atorgada en poder del notari Antonio Gual Ubach, els germans Llabrés Ramis es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Rafael, qui, lo endemà i davant el mateix notari, la vengué per 5.400 pessetes a Pedro Balaguer Tugores. Al seu torn, Balaguer la vengué (1940) per 7.900 pessetes al ferrer Joaquín Janer Janer i aquest, per 10.000 pessetes a l’agent comercial Ernesto Escalas Chameni mitjançant escriptura de 18 de novembre de 1942 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 14a-17a).

Ernesto Escalas Chameni hi agregà una peça de terra procedent de la Cova i una altra de 77 destres amb casa de planta baixa i soterrani que havia adquirit del militar Luis Moragues Manzanos, per preu de 20.000 pessetes, mitjançant escriptura de 6 de febrer de 1941 autoritzada per dit notari Cerdó. Luis Moragues Manzanos la tenia per compra (1909) a Jerónima Morey Xamena, qui l’havia heretada (1875) del seu germà Juan (†1871) —comerciant—, el qual la tenia, ço és, part per compra a Antonio Davó Fiol (1854) i part per permuta amb Rafael Abraham Cañellas (1855) (RP6, 2568-terme: 1a-2a, 4a).

Ernesto Escalas Chameni es casà en primeres núpcies amb Virginia Rodríguez Carballo i en segones, amb Dolores Fernández. Del primer matrimoni nasqué Fausto i del segon, Lucía, Ernestina i Salomé. Morí a Barcelona el 10 de novembre de 1959. Amb escriptura de 5 de maig següent atorgada davant el notari Rafael Losada Perujo, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Fausto. Aleshores, ocupava una superfície de 9.283 m² i confrontava, al nord, amb propietat de Juan Florit i la Cova; al sud, amb el camí de Gènova; a l’est, amb la Cova, i, a l’oest, amb dita propietat de Juan Florit i el camí de l’oratori de la Bonanova. Tenia dues cases: una de principal, amb soterrani, planta baixa, pis, torre i altres dependències, i una d’accessòria de planta baixa (RP6, 24444-terme: 1a, 6a).

Bartomeu Abraham Cañellas s’adjudicà una peça de terra que confrontava amb la terra del seu germà Antoni, el rafal de la Cova, la placeta de l’oratori de la Bonanova i la terra de la seva germana Caterina. El 17 de gener de 1841, vengué un trast de 368 pams quadrats a Pere Joan Nadal Moragues. Dia primer de desembre de 1844, davant el notari Agustí Marcó, Bartomeu adquirí del seu germà Antoni la seva porció d’1 quartó i 7 sous de terra, la qual confrontava amb la seva propietat, terres de la Cova d’en Castelló, terres d’Antoni Español Tomàs i un camí públic. El 24 de novembre de 1859, davant el notari Miguel Font Muntaner, Bartomeu vengué a Jaume Jaume —vicari de l’església de la Bonanova— una peça de terra de 1.026 pams quadrats per a donar major capacitat a una de les capelles de dita parròquia (RP6, 358-terme, 1a).

Bartomeu Abraham Cañellas morí sense testar el 18 d’octubre de 1872 i, en providència de 23 de març de 1878 dictada per Francisco Javier Patiño Moreno —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Miguel Villalonga, en foren declarats hereus els seus dos únics fills, Rafael —industrial o picapedrer— i Francisca, nascuts del seu matrimoni amb Bàrbara Oliver Estarellas, la qual morí el 18 de maig de 1878, amb testament que havia disposat el 24 d’octubre de 1874. Amb escriptura de 20 de juny de 1878 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, els germans Abraham Oliver acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues peces de terra procedents de Can Mates que aleshores formaven una única propietat de mitja quarterada de superfície amb casa. Confrontava, al nord, amb terra de Juan Villalonga; al sud, amb terres de Francisco Torres; a l’est, amb terres de la Cova, i, a l’oest, amb l’església de la Bonanova. La casa tenia planta baixa i pis i estava marcada amb els nombres 29 i 30 (íd., 4a-5a).

Amb escriptura de 20 de juliol de 1878 autoritzada per dit notari Pujol, Rafael Abraham Oliver vengué al seu cunyat Juan Villalonga Reus —casat amb Francisca Abraham Oliver— la seva meitat indivisa de la propietat per preu ajornat de 480 lliures, equivalents a 1.594,46 pessetes. Francisca Abraham Oliver morí el 4 de març de 1890, amb testament que havia ordenat al lloc de la Bonanova el 21 de gener anterior davant el mateix notari, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs i propietaris en parts iguals, els seus nebots Bartolomé, Margarita, Francisca, Pedro i Rafael Abraham Palmer, fills de Rafael Abraham Oliver i de Francisca Palmer Verdera. Amb escriptura de 15 de març de 1897 atorgada davant el notari Rafael Togores Palou, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Mates. Al mateix acte, però davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, vengueren la propietat, per preu de 4.125 pessetes, a dit notari Togores (íd.: 8a, 11a-12a, 14a).

Rafael Abraham Oliver morí el 8 de maig de 1891, amb testament que havia disposat el 12 de setembre anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Bárbara, Bartolomé, Margarita, Francisca, Pedro i Rafael, nascuts del seu matrimoni amb Francisca Palmer Verdera, a la qual nomenà hereva universal propietària. Amb escriptura de 6 de novembre de 1891 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una casa de planta baixa amb una peceta de terra de 7 destres a l’enfront que el difunt havia adquirit de Pere Joan Nadal Moragues —fill de Sebastià i d’Antonina— mitjançant escriptura de 7 de desembre de 1859 atorgada en poder del notari Miguel Font Muntaner i que confrontava amb el Retiro, terra de l’oratori de la Bonanova i casa i terra de Bartomeu Abraham. Amb escriptura de 15 de març de 1897 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, la viuda vengué la propietat, per preu de 50 pessetes, als seus fills Bartolomé, Francisca i Margarita, els quals la vengueren al mateix acte, per preu de 500 pessetes, a dit notari Togores mitjançant escriptura atorgada en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (RP6, 1350-terme: 4a, 8a, 10a).

Amb escriptura de 21 d’abril de 1898 atorgada davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Rafael Togores Palou agrupà les propietats que havia adquirit dels germans Abraham Palmer sota una mateixa finca registral, la qual consistia en una casa marcada amb el nombre 4 de la plaça de l’Església i en una peça de terra de 207 destres que confrontava, al nord, amb terra de Guillermo Rotger; a l’est, amb terra d’Antonio Llompart; al sud, amb l’oratori de Nostra Senyora de la Bonanova i terra de Jaime Moragues, i, a l’oest, amb el Retiro. El notari Rafael Togores Palou morí el 9 d’abril de 1923, amb testament que havia ordenat davant si mateix el 31 de desembre de 1907, en què llegà per llegítima aquesta propietat a la seva filla Antonia Togores Billón (†1927) —casada amb Gabriel Mas Guasp— i nomenà hereu el seu fill Bernardo Togores Billón. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de juliol següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP6, 7152-terme: 1a, 3a).

El 10 de març de 1924, davant dit notari Socías, Antonia Togores Billón vengué la propietat a la seva germana Adriana per 6.024 pessetes. Adriana Togores Billón morí el 21 de novembre de 1953, amb testament que havia disposat el 27 de setembre de 1945 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, el militar Juan Florit Torres, i propietaris, els seus sis fills: Francisco —cap de telègrafs domiciliat a Eivissa—, Rafael (†1936), Antonia, María de los Dolores, Adriana (†27-6-1966) —casada amb el coronel d’artilleria Jerónimo Garau Cabrer— i Catalina Florit Togores, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de febrer de 1957 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd.: 4a, 6a; RP6, 46369-bis-III, 8a).

Finalment, cal esmentar una altra propietat procedent de Can Mates que pertanyia a Antonia María Cerdá Prats, de qui passà a la seva filla Antonia María Llompart Cerdá. Aquesta es casà amb Francisco Torres Cerdá i en foren fills Francisco —escrivent— i Antonia María, casada amb Francisco Florit Font. Morí sense testar a Palma el 13 de novembre de 1871 i, en providència de primer de setembre de 1875 dictada per Francisco Javier Patiño Moreno —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Miguel Villalonga, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills. Amb escriptura de 13 d’abril de 1886 atorgada davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà el viudo. Aleshores, consistia en una peça de terra d’1 quartó amb dues cases. Confrontava, al sud, amb el camí de la Bonanova; a l’est, amb casa i terreny de Jerónima Morey; a l’oest, amb casa i terreny de Francisca Matas, i, al nord, amb terreny de José Cáceres (RP6, 4903-terme: 1a-3a).

Francisco Torres Cerdá morí a l’edat de 86 anys, amb testament que havia ordenat el 6 de maig de 1886, en què nomenà hereva universal la seva filla, Antonia María, qui s’adjudicà la propietat amb escriptura de 31 de maig de 1890 autoritzada per dit notari Font. Antonia María Torres Llompart morí viuda el 20 de maig de 1925, amb testament que havia disposat el 8 de gener de 1914 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva filla Catalina, i propietaris, els seus altres fills: Francisco de Asís —domiciliat a Montevideo—, Juan i José —domiciliat a Múrcia—, el qual se l’adjudicà amb escriptura de 12 de novembre següent autoritzada per dit notari Massanet (íd.: 4a, 7a).

El 27 d’octubre de 1933, davant el notari José Socías Gradolí, José Florit Torres —director de la sucursal del Banc d’Espanya a la Corunya— la vengué per 4.000 pessetes a Adriana Togores Billón. Aleshores, la propietat comptava amb tres cases —marcades amb els nombres 62, 62-1r i 120 del carrer del Teniente Mulet, després del Soldado Bonilla— i una cotxeria (íd.: 8a, 10a; RP6, 46373-III, 12a).