Ca les Rafeletes

La propietat es formà amb la unió de dues peces de terra procedents del rafal de Portopí que adquirí el botiguer —o jornaler— Rafael Abraham Oliver. El topònim sembla fer referència al diminutiu plural del nom propi Rafela, però en desconeixem l’origen.

La primera peça de terra la comprà a Sebastián Morro Ferrer mitjançant escriptura de 20 de setembre de 1868 i la segona, a Eduardo Morro Español amb escriptura de 7 de maig de 1879, ambdues atorgades davant el notari Gregorio Vicens Bordoy. Foren adquirides per via d’establiment i s’imposaren, respectivament, un cens de 6 escuts i un altre de 9,95 pessetes pagadors el 20 de setembre. La propietat valia 5.000 pessetes, ocupava una superfície total de 1.030 m² i tenia una casa de dos vessants de planta baixa i pis que formava dos habitatges separats, amb cotxeria, corral, cisternes, porxada i altres dependències, marcada amb els nombres 17, 19-1r, 19-2n, 19-3r i 19-4t. Confrontava, a la dreta entrant pel portal principal que mirava a la carretera d’Andratx, amb la propietat de Nicolás Tous Alemany; a l’esquerra, amb el camí de Portopí, on hi havia el portal de la cotxeria, i, a l’esquena, amb la propietat de Gabriel Alorda (RP6, 5828-terme, 1a).

Rafael Abraham Oliver es casà amb Francisca Palmer Verdera, de qui nasqueren Bárbara, Bartolomé, Margarita, Francisca, Pedro i Rafael. Morí el 8 de maig de 1891, a l’edat de 55 anys, amb testament que havia disposat el 12 de setembre anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima cadascun dels seus fills i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, els quals, amb escriptura de 6 de novembre següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, que comprenia, entre d’altres, Ca les Rafeletes (íd., 3a).

Amb escriptura de 2 de desembre de 1905 atorgada davant el notari Rafael Togores Palou, Francisca Palmer Verdera i els seus fills acordaren que, atesa la dificultat per a dividir la propietat, se l’adjudicàs aquella previ pagament dels havers respectius als legitimaris. Al seu torn, Francisca Palmer vengué al seu gendre Antonio Campins Simonet —casat amb la seva filla Margarita— una porció de 129,2 m² situada a la part de xaloc, amb una caseta, i la resta, al seu altre gendre Miguel Tomás Roca —espòs de la seva filla Francisca—, per preu de 2.200 pessetes (íd.: 1a, 7a-8a).

El 18 de setembre de 1919, davant el notari Rafael Togores Palou, Miguel Tomás Roca quità els dos censos que gravaven la propietat mitjançant el pagament de 499 pessetes a Eduardo Morro Español (íd., 12a).

Miguel Tomás Roca morí a Palma el 30 d’octubre de 1954, amb testament que havia ordenat el 18 de juliol de 1934 davant el notari José Socías Gradolí, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva la seva esposa, Pedrona Fullana Tomás, qui, amb escriptura de 18 de desembre de 1954 atorgada en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Ca les Rafeletes (íd., 15a).

El 28 de gener de 1956, Pedrona Fullana Tomás vengué la casa nombre 407 de l’avinguda de Calvo Sotelo, per preu de 7.000 pessetes, a Catalina Rayó Obrador —casada amb Pedro Albertí Amengual—, qui ja hi vivia com a llogatera. Consistia en una casa de planta baixa amb corral, de 133,8 m², que confrontava amb la propietat de Casa Cross i l’avinguda de Calvo Sotelo. Uns anys més tard, amplià la propietat amb la compra d’una porció de 15,45 m² a dita Pedrona Fullana (RP6, 28668-terme, 1a).

Pedrona Fullana Tomás morí a Palma el 15 de març de 1970, amb testament que havia disposat el 21 de maig de 1958 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva la seva germana Margarita, qui acceptà l’herència mitjançant instància subscrita el 30 de juny de 1970 (RP6, 5828-terme, 17a; RP6, 17171-III, 1a).

Amb escriptura de 20 d’octubre de 1980 atorgada davant el notari Raimundo Clar Garau, Margarita Fullana Tomás vengué la propietat, per preu de 6.838.148 pessetes, a l’entitat Vidal Edificaciones SA. La casa estava marcada amb el nombre 153 de l’avinguda de Joan Miró —abans 407 de Calvo Sotelo. L’alou o domini directe fou quitat per la venedora —previ pagament de 4.000 pessetes— mitjançant sentència de 18 de maig de 1982 dictada pel jutjat de districte nombre 2 de Palma. Al seu torn, Vidal Edificaciones SA la vengué, per preu de 28 milions de pessetes, a l’entitat Portopí SA mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1987 atorgada en poder del mateix notari (RP6, 2820-VII, 1a-3a).

Catalina Rayó Obrador també vengué la seva propietat, per preu de 28 milions de pessetes, a Portopí SA mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1987 atorgada davant dit notari Clar. La casa estava marcada amb el nombre 155 de l’avinguda de Joan Miró, abans 407 de Calvo Sotelo, i la parcel·la ocupava una superfície de 149,25 m² (RP6, 16873-VII, 1a).

Mitjançant escriptures de 21 d’abril i 28 de juny de 1993 atorgades en poder de dit notari Clar, l’entitat Porto Pi SA agrupà les 13 parcel·les de què era propietària, incloses les dues procedents de Ca les Rafeletes, i formà un solar de 37.326 m² de superfície que era afectat de l’Estudi de Detall de la Unitat d’Actuació 2.8 del Polígon 37 Porto Pi, del qual 24.954 m² eren edificables i la resta corresponia a espai lliure públic, xarxa viària, accessos, serveis i subministraments. Confrontava amb el carrer de Ses Rafaletes i les avingudes de Joan Miró i Gabriel Roca (RP6, 26996-VII, 1a-3a).

Sobre aquests terrenys es construí el Centro Comercial Porto Pi, constituït per dos edificis: un destinat a centre comercial i l’altre, a equipaments i serveis, amb una superfície total construïda de 121.733,16 m². El terreny era valorat en 1.671.007.111 pessetes i l’obra nova declarada, en 4.150.381.919 pessetes, segons escriptura de 5 d’agost de 1994 autoritzada pel notari de Madrid Carlos Solís Villa, substitut del notari José Aristónico García Sánchez. La llicència municipal fou concedida pel Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 14 de juliol de 1993, mentre que el Projecte de Compensació fou aprovat per la corporació municipal el 24 de maig de 1994, en virtut del qual havien de cedir-se gratuïtament al consistori 9.026,25 m², destinats a espai lliure públic, xarxa viària, accessos, serveis i subministraments. Les obres s’executaren sota la direcció dels arquitectes Luis García Ruiz Guasp, Jaime García Ruiz Guasp i Ignacio Arzubialde Sáenz Badillos i dels aparelladors Mateo Tomás Trías, Juan Ozonas Moragues i Daniel Piñeiro Fernández i conclogueren el 27 de febrer de 1995. Amb escriptura de 24 de juliol de 2001 atorgada davant la notària de Madrid María Pilar Prada Solaesa, Porto Pi SA s’extingí i els seus actius i passius passaren a l’entitat Testa Inmuebles en Renta SA (íd.: 7a, 10a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s