Ca les Rafeletes

La propietat es formà amb la unió de dues peces de terra procedents del rafal de Portopí que adquirí el botiguer (o jornaler) Rafael Abraham Oliver. El topònim sembla fer referència al diminutiu plural del nom propi Rafela, però en desconeixem l’origen.

La primera peça de terra la comprà a Sebastián Morro Ferrer mitjançant escriptura de 20 de setembre de 1868, i la segona, a Eduardo Morro Español mitjançant escriptura de 7 de maig de 1879, ambdues autoritzades pel notari Gregorio Vicens Bordoy. Foren adquirides per via d’establiment i s’imposaren, respectivament, un cens de 6 escuts i un altre de 9,95 pessetes pagadors el 20 de setembre. La propietat valia 5.000 pessetes, ocupava una superfície total de 1.030 m² i tenia una casa de dos vessants de planta baixa i pis que formava dos habitatges separats, amb cotxeria, corral, cisternes, porxada i altres dependències, marcada amb els nombres 17, 19-1r, 19-2n, 19-3r i 19-4t. Confrontava a la dreta amb la propietat de Nicolás Tous Alemany; a l’esquerra, amb el camí de Portopí, on hi havia el portal de la cotxeria, i al fons, amb la propietat de Gabriel Alorda (RP6, 5828-terme, 1a).

Rafael Abraham Oliver es casà amb Francisca Palmer Verdera, de qui nasqueren Bárbara, Bartolomé, Margarita, Francisca, Pedro i Rafael. Morí als 55 anys el 8 de maig de 1891 amb testament que havia disposat el 12 de setembre anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima cadascun dels seus fills i nomenà hereva universal propietària la seva dona. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).

Mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1905 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, Francisca Palmer Verdera i els seus fills acordaren que, atesa la dificultat per a dividir la propietat, se l’adjudicàs aquella previ pagament dels havers respectius als legitimaris. Al seu torn, Francisca Palmer vengué al seu gendre Antonio Campins Simonet (casat amb la seva filla Margarita) una porció de 129,2 m² situada a la part de xaloc amb una caseta, i la resta, al seu altre gendre Miguel Tomás Roca (casat amb la seva filla Francisca) per preu de 2.200 pessetes (íd.: 1a, 7a-8a).

El 18 de setembre de 1919 davant el notari Rafael Togores Palou, Miguel Tomás Roca quità els dos censos que gravaven la propietat mitjançant el pagament de 499 pessetes a Eduardo Morro Español (íd., 12a).

Miguel Tomás Roca morí el 30 d’octubre de 1954 amb testament que havia ordenat el 18 de juliol de 1934 davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Pedrona Fullana Tomás, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 de desembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 15a).

El 28 de gener de 1956 Pedrona Fullana Tomás vengué la casa nombre 407 de l’avinguda de Calvo Sotelo per preu de 7.000 pessetes a Catalina Rayó Obrador (casada amb Pedro Albertí Amengual), qui ja hi vivia com a llogatera. Consistia en una casa de planta baixa i corral de 133,8 m² que confrontava amb la propietat de Casa Cross i l’avinguda de Calvo Sotelo. Uns anys més tard amplià la propietat amb la compra d’una porció de 15,45 m² a dita Pedrona Fullana (RP6, 28668-terme, 1a).

Pedrona Fullana Tomás morí el 15 de març de 1970 amb testament que havia disposat el 21 de maig de 1958 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva germana Margarita (RP6, 5828-terme, 17a; RP6, 17171-III, 1a).

Mitjançant escriptura de 20 d’octubre de 1980 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, Margarita Fullana Tomás vengué la propietat per preu de 6.838.148 pessetes a l’entitat Vidal Edificaciones SA. La casa estava marcada amb el nombre 153 de l’avinguda de Joan Miró (abans 407 de Calvo Sotelo). L’alou o domini directe fou quitat per la venedora (previ pagament de 4.000 pessetes) mitjançant sentència de 18 de maig de 1982 dictada pel jutjat de districte nombre 2 de Palma. Al seu torn, Vidal Edificaciones SA la vengué per preu de 28 milions de pessetes a l’entitat Portopí SA mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1987 autoritzada pel mateix notari (RP6, 2820-VII, 1a-3a).

Catalina Rayó Obrador també vengué la seva propietat per preu de 28 milions de pessetes a Portopí SA mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1987 autoritzada per dit notari Clar. La casa estava marcada amb el nombre 155 de l’avinguda de Joan Miró, abans 407 de Calvo Sotelo, i la parcel·la ocupava una superfície de 149,25 m² (RP6, 16873-VII, 1a).

Mitjançant escriptures de 21 d’abril i 28 de juny de 1993 autoritzades per dit notari Clar, l’entitat Porto Pi SA agrupà les 13 parcel·les de què era propietària, incloses les dues procedents de Ca les Rafeletes, i formà un solar de 37.326 m² que confrontava amb el carrer de Ses Rafaletes i les avingudes de Joan Miró i Gabriel Roca. Damunt aquests terrenys es construí el Centro Comercial Porto Pi sota la direcció dels arquitectes Luis García Ruiz Guasp, Jaime García Ruiz Guasp i Ignacio Arzubialde Sáenz Badillos i dels aparelladors Mateo Tomás Trías, Juan Ozonas Moragues i Daniel Piñeiro Fernández (RP6, 26996-VII: 1a-3a, 7a, 10a).