El Corb Marí

L’origen de la propietat es troba en els terrenys que el Reial Patrimoni tenia a la falda rasa de Bellver i que començaren a esser establits en el segle XVIII. Prengué el seu nom d’un escull que hi havia a la caleta del Mal Pas.

Amb instrument de 5 de juny de 1785 atorgat davant Damià Seguí —escrivà de Cartes Reials—, Miguel Jiménez Navarro —com a intendent general de l’exèrcit i regne de Mallorca— establí al brigadier dels exèrcits nacionals Antoni Barceló Jaume una peça de terra d’1 quarterada, amb l’obligació de prestar cada any al rei un cens alodial de 6 sous (ARM, ECR-579, f. 213v).

Antoni Barceló Jaume era fill d’Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), Capità Antoni, tinent general de l’Armada Reial, i de Francina Jaume Salas (†1785). Del seu matrimoni amb Joana Brondo Manent nasqueren quatre fills: Antoni (†1807), Francina (†1872), Joan (1797-1875) i Antonina (1802-1883). Morí el 17 de maig de 1813, amb testament que havia ordenat el 6 de maig de 1794 davant el notari Marc Joaquim Rosselló, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa (RP6, 5004-terme, 1a).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Joan Barceló Brondo, tenia casa i corral i valia 300 lliures (ARM, D-1530, f. 157).

Joana Brondo Manent morí sense testar a Palma el 10 de febrer de 1850. En sentència de 16 de setembre de 1884 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Seu davant l’escrivà Sebastián Gazá, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills vius: Francina, Joan i Antonina (RP6, 5004-terme, 1a).

Francina Barceló Brondo morí fadrina a Palma el 24 d’agost de 1872, a l’edat de 79 anys, amb testament que havia ordenat el 19 anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu germà Joan i propietaris, els establiments de beneficència de la ciutat. Nomenà marmessor el procurador Antonio Rosselló Danús (íd.).

Joan Barceló Brondo també morí fadrí a Palma el 25 d’agost de 1875, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1874 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal propietària la seva germana Antonina si es curava de la demència que patia en el moment de disposar el testament. Si no era així —com finalment ocorregué—, nomenava hereva la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors el prevere Ignacio Vich Mesquida (†1883) i el procurador Antonio Rosselló Danús —a qui deixà la casa nombre 28 del carrer d’en Sales— (íd., 2a).

Antonina Barceló Brondo morí fadrina i sense testar a Palma el 31 de maig de 1883, en estat de demència. En sentència de 5 de novembre de 1883 dictada per José Sandoval —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Antonio Rosselló, en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves cosines Antonia, Concepción i Josefa Brondo Monserrat, les quals inscrigueren al seu favor la tercera part indivisa que corresponia a la testadora sobre el Corb Marí. Aleshores, confrontava, al nord, amb terres de Magdalena Fortuny; al sud, amb terres de Cayetano Socías Bas; a l’est, amb la mar, i, a l’oest, amb la carretera d’Andratx. Ocupava una superfície d’1 quarterada, tenia casa i valia 15.000 pessetes. Prestava 6 sous cens alodial el 5 de juny al rei (íd.: 1a, 3a).

Amb escriptura de 21 de maig de 1884 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Antonio Rosselló Danús —com a marmessor de Joan Barceló Brondo—, d’una banda, i les germanes Brondo Monserrat, de l’altra, arribaren a un acord mitjançant el qual Rosselló els atorgava ple domini sobre les possessions de les Conques i de la Campaneta i ell —en el concepte referit— s’adjudicava la resta de béns, inclosos els procedents dels fideïcomisos fundats per Antoni Barceló Pont de la Terra (1784) i Joan Jaume Balaguer (1763), avi i besavi respectivament de Joan Barceló Brondo. D’aquesta manera, Antonio Rosselló Danús —com a marmessor de Joan Barceló Brondo— esdevengué propietari únic del Corb Marí (íd., 4a).

El 19 de gener de 1886, davant el notari Juan Planas, Antonio Rosselló Danús —en el concepte referit— vengué el Corb Marí a Fausto Gual de Torrella Doms, per preu ajornat de 15.000 pessetes (íd., 5a).

Fausto Gual de Torrella Doms morí a Palma el 3 de desembre de 1895, amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1894 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà la seva esposa, Antonia Gual Salas, hereva usufructuària i el seu fill Joaquín, usufructuari i propietari. Entre altres béns, llegà al seu fill Pedro la meitat del Corb Marí situada a migjorn. Amb escriptura de 4 de desembre de 1896 atorgada en poder del notari José Socías Gradolí, Joaquín Gual de Torrella Gual acceptà els béns de l’herència, que comprenia les cases majors de l’heretat, situades al carrer de Sant Jaume, amb dues cases contigües; l’hort de Ca na Ferrera (3 quarterades), Son Aixaló (150 quarterades), l’Hostal del Pla (50 quarterades), part de la Casa Nova de Canet (25 quarterades) i el Corb Marí, al terme de la ciutat; Miralles (84 quarterades) i Canet (776 quarterades), amb les pertinences denominades les Rotes i la Casa Nova, al terme d’Esporles; Son Ametler (252 quarterades), a Marratxí; Son Valentí i Son Balaguer (484 quarterades), a Banyalbufar; Morneta (247 quarterades), a Binissalem; Escorca (500 quarterades), al terme homònim; unes cases i les propietats denominades les Comunes (462 quarterades), Son Ribot (178 quarterades), Son Rul·lan (83 quarterades), Son Reixac (148 quarterades), Son Cuixa (119 quarterades), la Canova (107 quarterades) i Son Mieres (107 quarterades), a Petra, i diversos censos i alous (íd., 7a; CNIB, José Socías Gradolí, Any 1896, Quadrimestre 3r, f. 1800).

Mitjançant sengles escriptures de 2 d’abril de 1929 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons, Joaquín Gual de Torrella Gual vengué una porció de 751,64 m², amb cases, per preu de 6.000 pessetes, a Luisa Benítez de Ávila Sohns (1898-1976) —veïnada de Pittsburgh (Pennsilvània, EUA), casada amb Bertran Galbraith— i els 2.473,36 m² restants, als germans José i Francisco Ballester Rullán, els quals hi construïren (1929-32) la casa coneguda com a Can Rutlan o Villa Dragan, sota la direcció de l’arquitecte ­Guillermo Forteza Piña (CPE, 16/08; RP6, 11529-terme, 1a).

Amb escriptura de 29 de desembre de 1972 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, Luisa Benítez de Ávila Sohns —aleshores casada amb José Luis Ochoa de Olza Barrera (1928-2007) i amb residència a Madrid— vengué la propie­tat, per preu de 600.000 pessetes, a l’industrial Juan Martorell Pons (25%) i al comerciant Antonio Moyá Nicolau (75%). Aleshores, ocupava una superfície de 1.771,5 m², segons un recent midament, i comptava amb casa i altres dependències. Confrontava, al nord, amb la propietat d’un tal Cavaller; al sud, amb la propietat de José i Francisco Ballester Rullán; a l’est, amb la vorera de la mar, i, a l’oest, amb la carretera d’Andratx, aleshores avinguda de Calvo Sotelo, on tenia tres portals amb els nombres 351, 353 i 355 (RP6, 22358-III, 1a).

Amb escriptura de 26 de febrer de 1985 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Juan Martorell Pons i Antonio Moyá Nicolau vengueren la propietat a les entitats Parque Residencial Can Barbará SA (91%) i Inversiones y Edificaciones Barberá SA (9%), per preu ajornat de 40 milions de pessetes. Aleshores, comptava amb casa en estat ruïnós i confrontava, al sud, amb Villa Dragan —de Iosif Constantin Dragan. Sobre el solar es construí un edifici amb soterrani i set plantes denominat Corb Marí, amb entrada pel nombre 139 de l’avinguda de Joan Miró (RP6, 9740-VII, 1a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s