El Corb Marí

L’origen de la propietat es troba en els terrenys que el Reial Patrimoni tenia a la falda rasa de Bellver i que començaren a esser establits en el segle XVIII. Prengué el seu nom d’un escull que hi havia a la caleta del Mal Pas.

Mitjançant escriptura de 5 de juny de 1785 autoritzada per Damià Seguí, escrivà de Cartes Reials, Miguel Jiménez Navarro (com a intendent general de l’exèrcit i regne de Mallorca) establí al brigadier dels exèrcits nacionals Antoni Barceló Jaume una peça de terra d’1 quarterada, amb l’obligació de prestar cada any al rei un cens alodial de 6 sous (ARM, ECR-579, f. 213v).

Antoni Barceló Jaume era fill d’Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), Capità Antoni, tinent general de l’Armada Reial, i de Francina Jaume Salas (†1785). Del seu matrimoni amb Joana Brondo Manent nasqueren quatre fills: Antoni (†1807), Francina (†1872), Joan (1797-1875) i Antonina (1802-1883). Morí el 17 de maig de 1813 amb testament que havia ordenat el 6 de maig de 1794 davant el notari Marc Joaquim Rosselló, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona (RP6, 5004-terme, 1a).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Joan Barceló Brondo, tenia casa i corral i valia 300 lliures (ARM, D-1530, f. 157).

Joana Brondo Manent morí sense testar el 10 de febrer de 1850, i en acte de 16 de setembre de 1884 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Seu davant l’escrivà Sebastián Gazá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills vius: Francina, Joan i Antonina (RP6, 5004-terme, 1a).

Francina Barceló Brondo morí fadrina als 79 anys el 24 d’agost de 1872 amb testament que havia ordenat el 19 anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu germà Joan, i propietaris, els establiments de beneficència de la ciutat. Nomenà marmessor el procurador Antonio Rosselló Danús (íd.).

Joan Barceló Brondo també morí fadrí als 74 anys el 25 d’agost de 1875 amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1874 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva germana Antonina si es curava de la demència que patia en el moment de disposar el testament. Si no era així (com finalment ocorregué), nomenava hereva la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors el prevere Ignacio Vich Mesquida (†1883) i el procurador Antonio Rosselló Danús (a qui deixà la casa nombre 28 del carrer d’en Sales) (íd., 2a).

Antonina Barceló Brondo morí fadrina, sense testar i en estat de demència el 31 de maig de 1883, i en acte de 5 de novembre de 1883 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja José Sandoval davant l’escrivà Antonio Rosselló en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves cosines Antonia, Concepción i Josefa Brondo Monserrat, les quals inscrigueren al seu favor la tercera part indivisa que corresponia a la testadora sobre el Corb Marí. Aleshores confrontava al nord amb terres de Magdalena Fortuny; al sud, amb terres de Cayetano Socías Bas; a l’est, amb la mar, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx. Ocupava una superfície d’1 quarterada, tenia casa i valia 15.000 pessetes. Prestava 6 sous cens alodial el 5 de juny al rei (íd.: 1a, 3a).

Mitjançant escriptura de 21 de maig de 1884 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Antonio Rosselló Danús (com a marmessor de Joan Barceló Brondo), d’una banda, i les germanes Brondo Monserrat, de l’altra, arribaren a un acord mitjançant el qual Rosselló els atorgava ple domini sobre les possessions de les Conques i de la Campaneta i ell (en el concepte referit) s’adjudicava la resta de béns, inclosos els procedents dels fideïcomisos fundats per Antoni Barceló Pont de la Terra (1784) i Joan Jaume Balaguer (1763), avi i besavi respectivament de Joan Barceló Brondo. D’aquesta manera, Antonio Rosselló Danús (com a marmessor de Joan Barceló Brondo) esdevengué propietari únic del Corb Marí (íd., 4a).

El 19 de gener de 1886 davant el notari Juan Planas, Antonio Rosselló Danús (en el concepte referit) vengué el Corb Marí a Fausto Gual de Torrella Doms per preu ajornat de 15.000 pessetes (íd., 5a).

Fausto Gual de Torrella Doms morí el 3 de desembre de 1895 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1894 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà la seva dona, Antonia Gual Salas, hereva usufructuària, i el seu fill Joaquín, usufructuari i propietari. Entre altres béns, llegà al seu fill Pedro la meitat del Corb Marí situada a migjorn. Mitjançant escriptura de 4 de desembre de 1896 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Joaquín Gual de Torrella Gual acceptà els béns de l’herència, que comprenia les cases majors de l’heretat, situades al carrer de Sant Jaume, amb dues cases contigües; l’hort de Ca na Ferrera (3 quarterades), Son Aixaló (150 quarterades), l’Hostal del Pla (50 quarterades), part de la Casa Nova de Canet (25 quarterades) i el Corb Marí, al terme de la ciutat; Miralles (84 quarterades) i Canet (776 quarterades), amb les pertinences denominades les Rotes i la Casa Nova, al terme d’Esporles; Son Ametler (252 quarterades), a Marratxí; Son Valentí i Son Balaguer (484 quarterades), a Banyalbufar; Morneta (247 quarterades), a Binissalem; Escorca (500 quarterades), al terme homònim; unes cases i les propietats denominades les Comunes (462 quarterades), Son Ribot (178 quarterades), Son Rul·lan (83 quarterades), Son Reixac (148 quarterades), Son Cuixa (119 quarterades), la Canova (107 quarterades) i Son Mieres (107 quarterades), a Petra, i diversos censos i alous (íd., 7a; CNIB, José Socías Gradolí, Any 1896, Quadrimestre 3r, f. 1800).

Mitjançant sengles escriptures de 2 d’abril de 1929 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons, Joaquín Gual de Torrella Gual vengué una porció de 751,64 m² amb cases per preu de 6.000 pessetes a Luisa Benítez de Ávila Sohns (1898-1976) —veïnada de Pittsburgh (Pennsilvània, EUA), casada amb Bertran Galbraith—, i els 2.473,36 m² restants, als germans José i Francisco Ballester Rullán, els quals hi feren construir (1929-32) la casa coneguda com a Can Rutlan o Villa Dragan sota la direcció de l’arquitecte ­Guillermo Forteza Piña (CPE, 16/08; RP6, 11529-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 29 de desembre de 1972 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, Luisa Benítez de Ávila Sohns —aleshores casada amb José Luis Ochoa de Olza Barrera (1928-2007) i amb residència a Madrid— vengué la propietat per preu de 600.000 pessetes a l’industrial Juan Martorell Pons (25%) i al comerciant Antonio Moyá Nicolau (75%). Segons recent midament, ocupava una superfície de 1.771,5 m² i comptava amb casa i altres dependències. Confrontava al nord amb la propietat d’en Cavaller; al sud, amb la propietat de José i Francisco Ballester Rullán; a l’est, amb la vorera de la mar, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx, aleshores avinguda de Calvo Sotelo, on tenia tres portals amb els nombres 351, 353 i 355 (RP6, 22358-III, 1a).