Son Sunyer
La propietat prengué el seu nom de la família Berga, qui només la posseí durant alguns anys del primer terç del segle XVI.
Les referències més antigues es remunten al 13 de gener de 1518, quan Bernat Berga capbrevà la possessió, declarant que era tenguda sots alou propi i a 20è de lluïsme i que la tenia per intercanvi que havia signat amb Miquel Aixaló (ARM, ECR-1146, f. 25).
El 20 de juliol de 1529, davant el notari Lleonard Çaportella, Ramon Berga l’establí a Ramon Puigdorfila, qui, amb instrument de 26 de febrer de 1532 atorgat en poder del notari Pere Antich, l’establí a Benet Armadans, el qual, mitjançant acta de 12 de maig de 1562 signada en poder del notari Bernadí Llaneres, la constituí en dot a la seva pubila, Francina Armadans, en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Joanot Sunyer Joan —fill de Joanot— (ARM, ECR-1120, f. 39v).
Segons els estims de 1578, era un rafal denominat Son Berga que pertanyia a Joanot Sunyer i valia 2.000 lliures (ARM, D-1251, f. 150v).
Amb acta de 21 d’octubre de 1598 signada davant el notari Joanot Mollet, Francina Armadans —viuda de Joanot Sunyer Joan— feu donació de béns a favor del seu cunyat Francesc Sunyer Joan —germà de l’anterior—, entre els quals hi havia Son Berga, tenguda en alou i delmari propi (ARM, ECR-1120, f. 39v).
Francesc Sunyer Joan —doctor en drets— es casà amb Caterina Moix, de qui nasqueren Joan i Francina (ARM, Not. P-781, f. 57).
En aquell període, concretament el 26 d’abril de 1627, es registrà una primera segregació de la propietat. Francesc Sunyer Joan establí al ferrer Nadal Gibert una peça de terra d’unes 9 quarterades, reservant-se el domini directe i imposant un cens reservatiu de 12 lliures. Aquest establit es correspon parcialment amb el que posteriorment es denominarà Son Bono (ARM, Not. 4693, s/f).
Amb instrument de 9 de setembre de 1631 atorgat davant el notari Jaume Pujol, Francesc Sunyer Joan feu donació a la seva filla Francina —casada amb Pedro Fortesa Dameto (†1634)— de «la mia possessió o raphal anomenat Son Berga, situat en lo terme de la pnt. ciutat de Mallorca, ab lo alou propi, delmari y tot lo ques troba en aquell al temps de la mia mort, junctament ab aquellas dotze lliures y un parell de gallines censals que jo rep per terres de pertinèncias de dit raphal; y ab totas les pertinències, térmens, entradas y exides de aquell». Per al cas de premorir-li —com així succeí—, nomenava donatari el seu net Mateu Fortesa Suñer —fill dels dessusdits Pedro Fortesa Dameto i Francina Sunyer Moix. A un altre germà de Mateu, Francesc, li deixà la seva llibreria particular, a no ser que es fes religiós —com així ocorregué— (ARM, Not. P-781, f. 67v).
Francesc Sunyer Joan «passà d’esta a millor vida als deu dies del corrent mes de agost [de 1636]», moment en què començà a tenir efecte la donació que aquest feu de la possessió de Son Berga a favor del seu net Mateu Fortesa Suñer, en substitució de la seva filla, Francina Sunyer Moix. Dos dies després, s’inicià l’inventari «de la possessió dita Son Berga, situada al terme de la ciutat de Mallorca, passat lo castell de Bellver», en presència dels testimonis —Joan Miquel Santacília i Pedro Pacs, abans Español— i de Rafel Escalas —amitger de Son Berga. Abans d’iniciar l’inventari, el notari Jaume Pujol relata la manera en què el nou propietari pren possessori de l’immoble, seguint el ritual que, segons sembla, era costum de l’època: «Y axí en continent, en presència dels testimonis infrascrits, dit señor don Matheu prengué las claus de las portas de las cases de dit prèdio de Son Berga, tancà y obrí la porta que està junt a la torre, entrà en les cases com a señor de aquellas, cavà en terra, espargí aquella, arrancà herbas, rompé rams de arbres y feu las demés coses y señals necessaris y acustumats en señal de verdadera possessió.» En aquell moment, a la propietat hi havia 8 quarteres d’ordi, 31 de xeixa, 6 de civada, 600 somades de fems, una mula, un molí de sang i altres estris (íd., f. 57v).
Fills de Francina Sunyer Moix i de Pedro Fortesa Dameto foren Gregori (†1671), Francesc (†1693), Pedro (†1694) i Mateu. Aquest darrer es casà amb Jerònima Brondo Berga, de qui nasqueren Francina —casada amb Gaspar Dureta Desclapés (†1685)— i Jerònima —casada amb Bartomeu Fuster. Morí el 3 d’agost de 1671, amb testament que havia disposat el 15 de novembre de 1668 davant el notari Guillem Planes, en què prellegà Son Berga a la seva filla Jerònima. Quatre dies després de la seva mort, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut per «la Nob. S.a D.a Francina Dureta y Fortesa, com a procuradora general de la Nob. S.a D.a Hma. Fortesa y Brondo, v.a dexada del dit S.r D. Matheu Fortesa, sos pares». El patrimoni del difunt consistia, entre altres béns, en les cases majors, situades a la parròquia de Sant Nicolau, a la placeta de la Misericòrdia, i en la possessió de Son Berga (íd., f. 436; ARM, Not. S-1749: f. 71, 265).
Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Jerònima Fortesa Brondo i valia 4.500 lliures (ARM, D-1253, f. 196v).
Un contracte d’arrendament signat el 19 d’octubre de 1693 ens informa que, aleshores, ja existia la característica torre que destaca dins el conjunt arquitectònic. Així mateix, per aquest document sabem que la propietària tenia intenció de fer-hi un hort amb les aigües que tragués, cosa que no podia impedir l’arrendatari (ARM, Not. M-1788, f. 37v).
Jerònima Fortesa Brondo morí el 9 de maig de 1733, amb testament que havia ordenat el 27 de juny de 1723 davant el notari Guillem Roca, en què feu prellegat de Son Berga al seu fill Felip Fuster Çafortesa, qui la capbrevà el 28 d’agost de 1735, juntament amb l’alou i delmari propi. Aleshores, confrontava amb les garrigues del castell de Bellver; per dues parts consecutives, amb terres de la Teulera, dels hereus d’Esteve Conrado; el camí d’Andratx; terres de Son Sureda, de Francesc Baltasar Thomàs; la muntanya de na Burguesa fins a la creu divisòria de Son Berga, Son Vic i dita muntanya, damunt el cocó de la Galera, aleshores posseïda per Antoni Fuster de Salas; d’una altra part, amb la comuna d’establidors de Son Vic, compreses 9 quarterades de Son Bono que deia el denunciant esser de les mateixes pertinences de Son Berga, fins a la paret nova a darrere la casa de Miquel Frau; i d’una altra part, tirant la paret recte fins a la creu de la porció de dit castell de Bellver, confrontava amb terres d’Antoni Planes (ARM, ECR-1120, f. 39v).
Felip Fuster Çafortesa morí el 6 de juny de 1745, amb testament que havia ordenat el 29 de maig anterior en poder del notari Guillem Roca, en què nomenà hereus universals fideïcomissaris Josep Juan —rector de Sant Jaume—, Miquel Costa —beneficiat de Santa Eulàlia—, Baltasar Rossiñol de Çagranada i el capità Francesc Thomàs, amb la condició que si el seu germà Joan venia a viure a Mallorca —com finalment ocorregué— esdevendria el seu hereu (ARM, ECR-1153, f. 201).
Joan Fuster Çafortesa morí a Mallorca el 15 de març de 1754, amb testament que havia disposat el 13 de maig de 1751 davant el notari Pere Alomar, en què feu hereva universal la seva esposa i neboda, Maria Desclapés Fuster (†1789) —filla de Francesc Desclapés Net (†1747) i de Maria Fuster Çafortesa—, qui, el 21 de juny de 1754, rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, a darrere l’església homònima, i les possessions de Son Blai (Muro), les Sitjoles (Campos) i Son Berga (Palma) (ARM, Not. 873, f. 228).
Altres fills de Francesc Desclapés Net i de Maria Fuster Çafortesa foren Aina —casada amb Baltasar Rossiñol de Çagranada Dameto— i Bartomeu (†1798) (ARM, ECR-1121, f. 235v; GEM, IV, 284).
L’11 de gener de 1764, Maria Desclapés Fuster —viuda de Joan Fuster Çafortesa— capbrevà Son Berga, amb el seu alou propi i delmari. Aleshores, confrontava amb terres i garriga del castell de Bellver; per dues parts, amb terres de la Teulera, de Jaume Conrado; el camí d’Andratx; la possessió de Son Sureda, del prevere Francesc Baltasar Thomàs, abans Sureda; la muntanya de na Burguesa fins a la creu que dividia Son Berga, Son Vic i dita muntanya damunt el cocó de la Galera, aleshores posseïda per Antoni Fuster de Salas; i des de dita creu, confrontava amb les comunes d’establidors de Son Vic (ARM, ECR-1121, f. 235v).
Els germans Bartomeu i Maria Desclapés Fuster s’enfrontaren judicialment per la successió a diversos fideïcomisos. Alguns plets arribaren fins i tot al Reial i Suprem Consell de Castella. L’11 d’abril de 1772, la Reial Audiència dictà que el successor al fideïcomís disposat (1631) per Francesc Sunyer Joan havia d’esser Bartomeu, segons notes recollides (1774) pel notari Nicolau Roca Mora. En aplicació de la sentència, li fou lliurada Son Berga el 22 de setembre següent, amb els fruits i les millores fetes a la possessió i a les cases. Endemés, rebé també les cases on vivia fins aleshores la seva germana Maria, situades a la parròquia de Sant Jaume, ja que estaven subjectes al referit fideïcomís (ARM, Not. R-934, f. 8).
Bartomeu Desclapés Fuster morí dia primer de juliol de 1798, amb testament que havia disposat el 3 d’agost de 1776 davant el notari Mateu Estada, en què nomenà hereu universal el seu fill Josep, nascut del seu matrimoni (1750) amb Maria Antònia Boxadors von Berg (†1776), filla del comte de Savellà. L’11 d’octubre següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut per l’hereu. El patrimoni del difunt consistia en unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de Can Clapés, a devora el convent de Santa Clara; unes altres cases al carrer de Sant Jaume; Son Perot Clapés, l’Hort de Son Perot Clapés, el rafal dels Gassons, el rafal de Son Gil i Son Campfullós (Santa Margalida); Son Tei (Sineu); el rafal de les Sitjoles (Campos); Son Blai i l’Alqueria Blanca (Muro i Santa Margalida); una tercera part de Son Pacs i el rafal de Son Berga (Palma), que aleshores tenia arrendat a mitges amb Magí Juan segons acta rebuda pel notari Josep Fullana el 7 de setembre de 1795 (ARM, Not. 2235, f. 247; Ramis de Ayreflor, 1911: 215-216).
Josep Desclapés Boxadors, darrer representant de la família Desclapés, morí fadrí el 1814. El 10 de juny d’aquell any, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel seu nebot i hereu, Francesc Rossiñol de Çagranada —fill de Baltasar i d’Aina Desclapés. El patrimoni consistia en les mateixes propietats que es descriuen a l’inventari de béns de son pare. Pel que fa a Son Berga, el document informa que el difunt hi havia efectuat importants millores. D’una banda, s’havien millorat els empelts d’oliveres i garrovers i, de l’altra, s’hi havien plantat ametlers per valor de 733 lliures i s’havia fet una plantació de parres i arbres a l’hort per valor de 310 lliures. Així mateix, s’havien fet millores a les cases i a la tafona per valor de 7.750 lliures. L’inventari descriu minuciosament les estances de les cases: la sala principal —amb una cambra contigua a la part de l’hort—, una altra cambra a la part de la clastra, la capella, la cambra de la capella, la cambra principal —presidida per un retrat de Jerònima Fortesa Fuster, amb alcova—, un gabinet i dues cambres més. D’altra banda, hi havia el celler i la tafona —novament edificada— (ARM, Not. 2241, f. 134).
Francesc Rossiñol de Çagranada Desclapés es casà amb Maria Antònia Gual Suelves, de qui nasqueren Pedro, Baltasar —casat amb Ignacia Montaner Puigdorfila—, Ignacia (†1858) i Gertrudis (†1884). Morí a Palma el 27 de desembre de 1817, amb testament que havia ordenat el 7 de març de 1814 davant el notari Bartomeu Socias, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa i propietari, el seu fill primogènit, Pedro, a qui també nomenà successor als fideïcomisos fundats per Jerònia Truyols —casada amb Francesc Cotoner— i Maria Truyols —casada amb Nicolau Dameto. Al codicil que Francesc disposà el 5 de desembre de 1816 davant el mateix notari, ordenà que Pedro, fill seu i hereu universal propietari, fos elegit successor al fideïcomís ordenat per Francesc Sunyer Joan en la donació que atorgà a favor de la seva filla, Francina Sunyer Moix, mitjançant escriptura privada atorgada el 9 de setembre de 1631, recollida en notes del notari Jaume Pujol el 13 de setembre de 1636. Endemés, mitjançant aquest codicil, Pedro fou elegit successor als béns que Pere Antoni Puigdorfila disposà en el seu testament de 30 de setembre de 1628 en poder del notari Miquel Serra (RP6, 259-terme, 1a-2a).
Segons l’Apeo (1818), Son Berga valia 25.700 lliures i ocupava una superfície de 64 quarterades, de les quals 25 eren camp de segona qualitat amb ametlers, garrovers i oliveres, altres 25 eren camp de tercera qualitat amb garrovers i oliveres i les 14 restants, garriga (ARM, D-1530, f. 166v).
Pedro Rossiñol de Zagranada Gual es casà amb Elisabet Zaforteza Dameto (†1874), de qui nasqueren Francisco (†1893), José (†1865) i Josefa (†1901). Morí el 15 de desembre de 1864, amb testament que havia ordenat l’11 d’octubre de 1849 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa i propietari, el seu fill primogènit, Francisco, a qui també nomenà successor als fideïcomisos que ordenaren Pere Antoni Puigdorfila, Francesc Sunyer Joan, Jerònia Truyols i Maria Truyols. Amb escriptures de 10 de febrer i 7 de març de 1865 atorgades en poder del mateix notari, acceptà els béns de l’herència, que comprenia les cases majors —Can Granada— i unes altres cases a devora l’església de Sant Gaietà; Son Berga (136 quarterades i 3 quartons) i Can Granada (20 quarterades), situades al terme de la ciutat; Torà (Calvià, 182 quarterades); Son Perot Clapés (187 quarterades), l’Hort de Son Perot Clapés (16 quarterades), els Gassons (102 quarterades) i Son Gil (84 quarterades), situades a Maria de la Salut; Son Campfullós (Santa Margalida, 610 quarterades); Son Arcaines (207 quarterades) i Son Tellet (51 quarterades), situades a Sineu; Son Mas (130 quarterades) i Son Frau (145 quarterades), situades a Manacor; Llucamet (580 quarterades) i Capocorb Vell (516 quarterades), situades a Llucmajor, i una part de les Sitjoles (Campos, 348 quarterades). Aleshores, Son Berga valia 376.760 reials i tenia terres de secà de segona, tercera i quarta qualitat —amb oliveres i garrovers— i garriga. Confrontava, a tramuntana, amb Son Sureda, de José Baltasar Thomás, abans Sureda Boxadors; a llevant, amb la Teulera, de Jaime Conrado Berard; a migjorn, amb Son Bono, del misser Estanislao Luis Piñano Vilella, i, a ponent, amb Bendinat, del marquès de la Romana (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1865, Semestre 1r, f. 184; RP6, 259-terme, 1a-3a).
Francisco Rossiñol de Zagranada Zaforteza es casà en primeres núpcies amb Francisca Dezcallar Gual, de qui nasqueren Pedro, Guillermo, Francisco, Isabel, Josefa, Concepción, Francisca i María; i en segones, amb Eulalia Novara, de qui nasqueren Margarita, Antonia, José, Gertrudis i Carmen. Morí a Calvià el 16 de gener de 1893, amb testament que havia ordenat el 17 de juliol de 1873 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva usufructuària sa mare, Elisabet Zaforteza Dameto, i per a després de la mort d’aquesta senyora, la seva esposa, Francisca Dezcallar Gual, i hereu propietari, el seu fill Pedro, qui, amb escriptura de 13 de gener de 1894 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, procedí a la descripció dels béns de l’herència, entre els quals hi havia, endemés de les propietats abans referides, les possessions de Son Dameto (Esporles, 415 quarterades), la Romana (Calvià, 360 quarterades), Cala Fornells (Calvià, 149 quarterades) i el Camp de Mar (Andratx, 240 quarterades) i una part de l’Aigua Dolça (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1902, Protocol 1r; RP6, 259-terme, 5a).
Mitjançant escriptura de 16 de juny de 1902 atorgada davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Pedro Rossiñol de Zagranada Dezcallar lliurà a Eulalia Novara i als seus fills les possessions de Son Perot, Son Blai i Llucamet i una determinada quantitat econòmica en pagament de la porció que els espectava en l’herència de Francisco Rossiñol de Zagranada Zaforteza (RP6, 259-terme, 15a).
El 5 de novembre de 1902, davant dit notari Font, Guillermo Rossiñol de Zagranada Dezcallar vengué a Antelmo Clar Mut —veïnat de Llucmajor—, per preu de 16.002 pessetes, la porció llegítima que li corresponia en l’herència de son pare. No obstant això, el seu germà Pedro n’aconseguí la cessió per via de retracte legal, pel mateix preu de 16.002 pessetes, en sentència de 16 de gener de 1903 dictada pel jutjat municipal del districte de la Seu (íd., 10a-11a).
L’11 de març de 1916, Pedro Rossiñol de Zagranada Dezcallar subscriví a Palma una instància descriptiva per la qual manifestava que havia arribat a diversos acords amb les persones que tenien dret a percebre béns de l’herència de Francisco Rossiñol de Zagranada Zaforteza i que, per tant, renunciaven al condomini de Son Berga i de les altres 11 propietats en favor de l’hereu. Aquestes persones eren: els seus germans Guillermo, Francisco, Isabel, Concepción, María i Josefa; l’altra germana, Francisca (†1900), que en morir adquiriren aquest dret el seu espòs, Fernando Dameto Cotoner, i els seus fills, José i Concepción; Eulalia Novara, viuda de Francisco Rossiñol de Zagranada Zaforteza, i els fills que tengueren en comú, Margarita, Antonia, José, Gertrudis i Carmen, que reberen en pagament de la seva porció les possessions de Son Perot, Son Blai i Llucamet; Juan O’Neille Rossiñol de Zagranada (†1907) —fill d’Antonia Rossiñol de Zagranada Montaner (†1851), qui era legitimària del seu avi, Francesc Rossiñol de Çagranada Desclapés—, que en morir adquiriren aquest dret els seus fills, José, Juan, Antonia i Josefa O’Neille Villalonga, i els seus nets, Ramón i Carmen Manuel Villena O’Neille; el germà de Juan, Julio O’Neille Rossiñol de Zagranada, que en morir adquiriren aquest dret la seva esposa, Luisa Villalonga Cotoner, i els seus fills, María (†1893), Antonia (†1890), Félix i José; Joaquín Fuster de Puigdorfila Rossiñol de Zagranada (†1911) —fill d’Isabel Rossiñol de Zagranada Montaner—, que en morir adquiriren aquest dret la seva esposa, Margarita Villalonga Fortuny, i els seus fills, Felipe, Isabel i Margarita; Josefa Rossiñol de Zagranada Zaforteza, que en morir adquiriren aquest dret els seus fills, Ignacio, Joaquina, Isabel i Josefa Truyols Rossiñol de Zagranada, els quals reberen en pagament de la seva porció la possessió de Son Burgues (Petra) (íd., 13a-37a).
Mig any després, el mes de setembre de 1916, Pedro Rossiñol de Zagranada Dezcallar inicià el procés d’establiment de Son Berga, amb la venda de parcel·les que ocupaven una superfície mitjana de 300 m². Llevat d’algunes excepcions, les porcions oscil·laven entre els 110 i els 800 m². La parcel·lació afectà els terrenys de la possessió situats a migjorn i a ponent de les cases, així que, a la pràctica, contribuí al creixement del llogaret de Gènova. Entre 1916-60, es vengueren poc més de 100 parcel·les i, entre 1970-90, menys de 20. La immensa majoria de compradors eren mallorquins, tot i que, a partir de la dècada de 1930, hi hagué algunes adquisicions per part de persones procedents de la Península. El ritme de vendes fou lent al principi, però s’incrementà a partir del decenni de 1920 i molt notablement durant la dècada de 1930, per a tornar a davallar progressivament a partir de 1940. Cap a 1989, es feren les darreres segregacions. En total, entre 1916-89, foren venudes poc més de 10 quarterades (RP6, 259-terme).
Pedro Rossiñol de Zagranada Dezcallar es casà amb Isabel Fuster de Puigdorfila Villalonga (†1955), de qui nasqueren Francisco —militar—, Joaquín i Francisca —casada amb el militar Antonio Fuster Rossiñol. Morí a Palma el 17 de novembre de 1930, a l’edat de 72 anys, amb testament obert que de fadrí disposà el 13 d’abril de 1895 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què declarà no tenir hereus forçosos i que, per ço, nomenava hereva universal propietària Isabel Fuster de Puigdorfila Villalonga, amb qui havia de casar-se en breu. Per al cas de morir casat amb aquesta senyora i deixar fills —com així ocorregué—, nomenava la seva esposa hereva universal usufructuària i propietari, el seu fill mascle primogènit, que vengué a esser Francisco, amb substitucions a favor dels altres fills mascles, primer, i de les filles, després, per al cas de morir el primogènit sense descendència. Mitjançant escriptura atorgada el 13 de febrer de 1931 davant el notari José Socías Gradolí, procediren a la divisió dels béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Berga, que fou adjudicada en usdefruit a favor de la viuda del testador i en nua propietat, a favor de l’hereu, segons resulta de l’escriptura d’addició de 14 de novembre de 1931 atorgada en poder de dit notari Socías (íd., 38a).
Aleshores, Son Berga ocupava una superfície de 134 quarterades i 1 quartó, després de les segregacions efectuades entre 1916-31, i valia, juntament amb el rafal de Can Granada, 143.187 pessetes amb 60 cèntims. Confrontava, al nord, amb Son Sureda, de Catalina Muntaner Pons, viuda de Francisco Mateu Nicolau, Uetam; a l’est, amb la Teulera, de Rafael Blanes Tolosa, i el castell de Bellver; al sud, amb Son Bono i establits de Son Berga d’Arnaldo Juan, Catalina Serra, Rafael Avellá, Antonio Palmer, Bernardo Jofre, Cayetano Forteza, José Casasnovas, Antonio Adrover i d’altres, i, a l’oest, amb Bendinat i establits de Son Berga de Bartolomé Morey, Miguel Lladó, Benita Frau, Monserrat Mascaró, Miguel Cunill, Pedro Castelló, María Forteza, Antonia Brussotto, Pablo Escoubet i d’altres (íd.).
Francisco Rossiñol de Zagranada Fuster de Puigdorfila es casà amb Francisca Fuster Rossiñol, de qui nasqueren Pedro, Manuel, Concepción i María Isabel. Després de la seva mort —ocorreguda el 23 d’abril de 1964 amb testament que havia ordenat el 21 de febrer de 1931 davant el notari José Socías Gradolí— la propietat passà a la seva filla María Isabel, qui acceptà l’herència mitjançant escriptura de 9 de novembre de 1966 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Aleshores, Son Berga ocupava una superfície de 128 quarterades, 1 quartó, 3 horts i 17 destres, després de les segregacions efectuades (íd., 40a).
El 1975, es registrà l’adquisició d’una parcel·la de 1.390 m² per part del Ministeri de l’Exèrcit, que fou annexionada a la base militar General Asensio.
El 2007, la propietat ocupava una superfície de 125 quarterades, 3 horts i 21 destres, després de noves segregacions, segons consta de l’escriptura atorgada el 12 de juny d’aquell any en poder del notari Gonzalo López Fando Raynaud (RP6, 15881-VII, 2a).
El terme de Palma 