El Polvorí

La Torre de la Pólvora

El seu origen es troba en els terrenys que posseïa el Reial Patrimoni. Prengué el seu nom del polvorí que hi havia a la propietat.

En virtut de les lleis desamortitzadores, l’Estat s’apropià del Polvorí i el tragué a pública subhasta. El 13 de febrer de 1885, fou rematat, per preu de 2.000 pessetes, per Antonio Capdebou Singala, qui cedí la rematada al metge Francisco Sancho Mas. La compravenda fou elevada a escriptura pública dia primer d’octubre següent davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què, per part de l’Estat, signà Francisco Bello Baile —jutge de primera instància del districte de la Llonja. S’estipulà que el preu de venda s’havia d’abonar mitjançant el pagament d’una primera quota de 201 pessetes i la resta, en nou terminis anuals d’igual import, amb un interès del 10%. Si el comprador volia amortitzar part del capital, només se li descomptava un 5% anual. Aleshores, la propietat, situada a la falda del castell de Bellver, ocupava una superfície de 720 m². Consistia en un cos d’edifici principal tancat de paret i un altre d’accessori destinat a cos de guàrdia, separats per una placeta. Confrontava, al nord, amb el camí de la Bonanova; al sud i a l’oest, amb terres de Juan Pascual Llinás, i, a l’est, amb el Terreno, de Juan Rubert de la Peña (RP6, 4839-terme, 1a-2a).

Francisco Sancho Mas morí viudo a Palma el 25 de febrer de 1908, amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1902 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Soledad Sagaz González (†1906), i propietaris, els seus tres únics fills: Francisco, Rosa i Soledad, els quals, amb escriptura de 19 d’octubre de 1911 atorgada davant el notari Miguel Pons Pons, acceptaren i procediren a la divisió dels béns de l’herència, entre els quals hi havia la propietat denominada el Polvorí o la Torre de la Pólvora, valorada en 5.000 pessetes, que se l’adjudicà Rosa. Aleshores, la parcel·la comprenia una casa amb jardí, cotxeria i altres dependències, marcada amb el nombre 73 del carrer de la Bonanova (íd., 4a).

Rosa Sancho Sagaz morí a Palma l’11 d’abril de 1938, amb testament que havia ordenat el 4 de març de 1936 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Aurelio Aguilar Lozano (†1950), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Juan —arquitecte—, Soledad —casada amb Sebastián Muntaner de la Barrera (1920-2014)— i Francisco —llicenciat en ciències exactes—, els quals, amb escriptura de 8 de setembre de 1951 atorgada en poder del mateix notari, acceptaren i procediren a la divisió dels béns de l’herència, entre els quals hi havia el Polvorí, que se l’adjudicaren per terceres parts indivises (íd., 5a).

Amb escriptura de 14 de maig de 1952 atorgada davant dit notari Unzué, els germans Aguilar Sancho engrandiren la propietat mitjançant l’agregació de dos solars, de manera que passà a ocupar una superfície de 3.563,5 m², amb casa de planta baixa, pis i porxo, cotxeria, altres dependències i jardí, marcada amb els nombres 139 i 141 del carrer del Teniente Mulet —abans de la Bonanova i ara de Robert Graves—, 9 i 11 del carrer d’Inglaterra —ara d’Anglaterra—, 136 del carrer de Ramón Servera Moyá —abans de Méjico i ara de Georges Bernanos— i 300 de l’avinguda de Calvo Sotelo —abans carretera de Palma a Andratx i ara avinguda de Joan Miró. Confrontava, al nord, amb dit carrer del Teniente Mulet, una parcel·la on hi havia un aljub o depòsit d’aigua que era de María del Carmen Rubert Sureda —aleshores de Nazaret— i el carrer d’Inglaterra; a l’oest o dreta entrant, amb la propietat de Juan Clar Oliver —aleshores de Félix Escalas—; a l’est o esquerra, amb la propietat de Guillermo Massanet i María Gelabert, el carrer de Ramón Servera Moyá i una parcel·la venuda a Alejandro Álvarez, i, al sud o fons, amb terres de Félix Escalas, l’avinguda de Calvo Sotelo i dita parcel·la d’Alejandro Álvarez (RP6, 26656-terme, 1a).

El 1967, es registrà la segregació d’una porció de 529,5 m² per a Catalina Amengual Magraner (íd.).

Amb escriptura de 28 de març de 1980 atorgada davant el notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Aguilar Sancho procediren a la divisió de la propietat: Soledad s’adjudicà sengles solars de 569 m² i 105,96 m² i Juan, una porció de 593,5 m². La resta —1.923,86 m²— fou venuda a l’entitat Los Postigos SA (RP6, 31357-VII, 1a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s