Aquest camp se situava a prop del convent de Santa Caterina, entre les cases de les Sitges i el torrent del Jonquet. Probablement, el topònim feia referència al malnom d’una persona.
Les notícies més antigues que s’han documentat sobre aquesta propietat les coneixem per la capbrevació que en feu Bernadí Brossa el 31 de juliol de 1517. Declarà que la tenia com a hereu de son pare, Francesc Brossa, qui l’havia adquirida d’un tal Roig amb instrument d’11 de juny de 1466 atorgat en poder del notari Miquel Abellar —regint les notes de Gabriel Abellar. Aquest Roig la tenia per venda que li signà Jaume Gorc mitjançant acta de 31 d’agost de 1439 autoritzada pel notari Gabriel Barcell. Segons aquesta capbrevació, la propietat comptava amb un molí de vent fariner del qual no es tenen notícies posteriorment, per la qual cosa degué esser derruït abans de la construcció —al llarg del segle XVII— dels molins de vent del Jonquet. Probablement, és el mateix molí que apareix representat a una còpia del plànol d’Antoni Garau, a devora el torrent del Jonquet, ja pràcticament enderrocat. Cal assenyalar que dins la propietat que capbrevà Bernadí Brossa s’incloïa un terreny que posteriorment formarà part de Son Antic i la propietat denominada el Jonquet (ARM, ECR-1146, f. 14).
El 9 de febrer de 1546, davant el notari Pere Joan Mas, Pere Antoni Fortesa i Joanot Falcó —aleshores propietaris— establiren el camp a Jaume Vida. Aleshores, era tengut sots alou de Bernadí Brossa i confrontava amb el camí de Portopí, el torrent del Jonquet, la vorera de la mar i una peça de terra denominada el camp dels Tireters, que, segons sembla, era de la confraria dels Tireters (ARM, Not. M-781, f. 118v).
Segons els estims de 1578, el camp era de Jaume Vida i valia 300 lliures (ARM, D-1251, f. 149).
Amb instrument de 9 de maig de 1580 atorgat davant el notari Joan Calafat, Jaume Vida feu donació de la propietat al seu fill Berenguer, qui, el 15 de desembre de 1592, adquirí de Bernadí Brossa el domini directe i passà a posseir el ple domini sobre la propietat. El preu fou de 12 lliures. Aleshores, confrontava amb el camí de Portopí, el camp dels Corders —del corder Joan Ballester—, les penyes de la mar i el torrent del Jonquet (ARM, Not. O-138, f. 117).
Poc després d’adquirir el domini directe, Berenguer Vida procedí a l’alienació del domini útil sobre la propietat mitjançant l’establiment de petites parcel·les. Així, el 21 de gener de 1593, el corder Joan Ballester adquirí 2 quarterades que confrontaven amb el camí de Portopí, terres establides a Antoni Planes, la vorera de la mar i terres de l’adquiridor. Un altre comprador fou Antoni Planes, qui adquirí 1 quarterada que confrontava amb el camí de Portopí, terres del venedor, la vorera de la mar i terres del corder Joan Ballester. Dia primer de març de 1593, Pere Oliver comprà 2 quartons que confrontaven amb el camí de Portopí, terres del venedor, la vorera de la mar i terres d’Antoni Planes. Cap a 1600, Simó Moll adquirí una peça de terra de superfície desconeguda. Finalment, el 26 d’agost de 1606, el conrador Antoni Mayans comprà a Berenguer Vida les 2 darreres quarterades que li restaven de la propietat, que se situaven a davant l’oratori de Sant Magí i confrontaven amb el camí d’Andratx, terres d’Antoni Adrover —el Jonquet—, la vorera de la mar i terres dels hereus del paraire Antoni Planes de la mateixa procedència (íd.: f. 123, 125, 139; ARM, Not. M-1403, f. 61v).
A partir de 1614, s’establiren trasts amb la finalitat d’edificar-hi molins de vent. El primer a fer-ho fou Pere Bennàsser, qui, amb actes de 30 de juny i 8 d’octubre d’aquell any, adquirí per via d’establiment sengles peces de terra de Joan Ballester i del conrador Simó Moll que ocupaven, respectivament, una superfície d’1 quartó i 11 sous i 1 quartó i 9 sous. La primera confrontava, entre d’altres, amb el camí de Sant Magí, terres de Simó Moll i la vorera de la mar, mentre que la segona —sobre la qual el comprador volia edificar dos molins de vent— confrontava amb la vorera de la mar. Quan Pere Bennàsser establí la propietat a la seva esposa, Maria Aina Bennàsser, mitjançant instrument de 5 d’agost de 1622 autoritzat pel notari Jaume Despuig, ja hi havia tres molins de vent (ARM, Not. 4238, f. 226; ARM, Not. 4244, f. 78v).
Al testament que disposà el 4 d’agost de 1631, Maria Aina Bennàsser nomenà hereves les seves filles Joana Planes —casada amb el mercader Pere Onofre Xaverí— i Maria Aina Bennàsser, les quals, el 23 de novembre següent, establiren a Joan Andreu, Sineu, una peça de terra on es trobaven els tres molins de vent, la qual confrontava amb un altre molí de dit Joan Andreu i dos molins de Bartomeu Company. Aquest document prova que, el 1631, ja hi havia sis molins de vent dins els terrenys del camp de na Falaguera (ARM, Not. Ll-238, f. 78v).
Segons els estims de 1685, sobre les terres que havien format part del camp de na Falaguera hi havia dos molins de vent de Miquel Oliver, Burriada —valorats en 1.800 lliures—, quatre molins de vent de Rafel Sitges —valorats en 2.200 lliures— i un molí de vent d’Antoni Moll —valorat en 420 lliures— (ARM, D-1253, f. 203v; ARM, Marquès de la Torre, lligall 5, plec 40).
Endemés dels molins de vent, els terrenys d’aquest camp acolliren una altra construcció relacionada amb el tractament dels cereals: les sitges de la Universitat, les quals, segons sembla, es feren al començament del segle XVII dins les terres que la Universitat havia adquirit de Joan Ballester el 1600 (Garí, 2013: 161-162).
Després dels establiments abans comentats, el camp de na Falaguera desaparegué com a unitat d’explotació agrària. Les terres procedents d’aquesta propietat, juntament amb les d’altres parcel·les antigament de la mateixa procedència i, sobretot, els establiments de terres procedents del convent de Santa Caterina, ja en el segle XVIII, contribuïren a formar el barri de Santa Caterina. D’altra banda, els Vida —i, per herència, els Truyols, marquesos de la Torre— continuaren posseint el domini directe en els segles posteriors, com així apareix a nombroses capbrevacions.
El terme de Palma 