Can Gatleta

La propietat es formà per la unió de dues peces de terra procedents del camp de na Falaguera que acabaren en mans de la família Flexas, de malnom Gatleta, de qui prengué nom.

Una d’aquelles peces de terra apareix documentada al llarg del segle XVII com a Son Roig. El 1652, pertanyia al moliner Miquel Oliver, Burriada, qui, mitjançant acta de 10 d’agost de 1658 signada davant el notari Miquel Balle, l’establí al també moliner de vent Bartomeu Mayans. Aleshores, ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja i comptava amb una caseta i un molí de vent. Prestava 44 lliures cens a diversos particulars i confrontava amb el camí públic que anava a Sant Magí i a la vila d’Andratx, terres dels hereus de Joan Mayans, la vorera de la mar, terres i molí de vent del comerciant Pere Onofre Xaverí, terres del boter Bartomeu Moll i les sitges de la Universitat (ACM, 16376, n. 72).

Bartomeu Mayans posseí la propietat poc temps, ja que, el 26 de novembre de 1669 i a instància de nombrosos creditors, fou subhastada a la cúria del Batle i adquirida per Marianna Anglada per 362 lliures, amb l’obligació de pagar els censos que la gravaven (ARM, C-3752, f. 207v).

Als estims de 1685, Marianna Anglada hi apareix com a propietària de nombroses cases a l’arraval de Santa Caterina i d’una peça de terra en aquell mateix lloc valorada en 220 lliures (ARM, D-1253, f. 203v).

Mitjançant acta signada el 20 de març de 1675 davant el notari Miquel Balle, Marianna Anglada feu entrega de la propietat en contemplació de matrimoni al seu futur espòs, el menorquí Simó Carrió, qui, el 14 d’abril de 1689, davant el notari Bartomeu Fàbregues, la vengué al moliner Joan Flexas. Aleshores, consistia en una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb una casa de la Universitat, terres del moliner Rafel Sitges, una paret que dividia la propietat de la casa dels venedors, terres de Joana Darder Gallur mitjançant paret, la vorera de la mar i una tanca de dit Sitges (ARM, Not. 5550, f. 14).

Els germans Joan i Gaspar Flexas es dividiren la propietat amb acta de 29 de juliol de 1725. Gaspar construí sobre la seva porció el molí de vent que existeix actualment (ARM, Not. S-1059, f. 690).

L’altra peça de terra que formà Can Gatleta procedeix de la que el 26 d’agost de 1606 vengué Berenguer Vida al conrador Antoni Mayans. Ocupava una superfície de 2 quarterades, se situava a devora l’oratori de Sant Magí i era tenguda sots alou del venedor —no comprès en la venda. Confrontava amb el camí d’Andratx, terres d’Antoni Adrover —posteriorment, el Jonquet—, la vorera de la mar i terres dels hereus del paraire Antoni Planes —que, més endavant, s’agregaran a aquesta propietat— (ARM, Not. M-1403, f. 61v).

Antoni Mayans morí sense testar. Per acta de transacció signada el 30 de juny de 1640 davant el notari Macià Ferrer, l’herència passà al seu fill, el boter Joan Mayans, qui morí el 2 de gener de 1652, amb testament que havia disposat el 8 de gener de 1640 davant el mateix notari. El 18 de gener de 1652, la seva viuda i hereva usufructuària, Francina Darder, rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de la Llenya, diverses casetes al mateix barri i una peça de terra d’unes 2 quarterades situada a davant l’església de Sant Magí. L’inventari també ens informa que el difunt explotava grans possessions, com la Porrassa, que duia a mitges amb el propietari (ARM, Not. 5451, f. 306).

En morir Francina Darder, la propietat passà a la seva germana Joana, hereva del seu cunyat, qui apareix als estims de 1685 com a propietària d’una peça de terra situada a davant Sant Magí valorada en 480 lliures (ARM, D-1253, f. 196).

Joana Darder morí viuda el 25 de febrer de 1690, amb testament que havia disposat el 12 anterior, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Antoni Gallur Darder, qui, el 21 de setembre següent, vengué la propietat a Pere Joan Andreu. Aleshores, confrontava amb el camí d’Andratx, les terres de Simó Rigo denominades el Jonquet, la vorera de la mar i terres del moliner Joan Flexas. Ocupava una superfície de 2 quarterades i era tenguda sots alou de Jaume Desmàs —antigament, de Berenguer Vida— (ARM, Not. 5552, f. 86).

Pere Joan Andreu morí dia primer de maig de 1733, amb testament que havia ordenat el 29 d’abril anterior en poder del notari Joan Vanrell, en què fundà un fideïcomís que recaigué sobre el seu fill Mateu Andreu Orlandis. Altres fills del testador foren Caterina —abadessa del monestir de la Concepció de Palma, qui morí el 17 d’abril de 1759—, Jordi —doctor en teologia, qui morí el 4 de desembre de 1717— i Pere Joan —de la Companyia de Jesús, provincial de la província del Paraguai— (ARM, Not. S-775, f. 552).

Mateu Andreu Orlandis morí el 2 de juny de 1759, essent regidor de la Universitat, amb testament que havia disposat el 22 de novembre de 1756 davant el notari Joan Ginard. El 9 de juliol següent, la seva viuda i hereva universal, Beatriu Çanglada Julià, rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades al carrer de Sant Jaume —amb una cotxeria a devora l’Hospital General—, unes cases amb un celler gran a Manacor, unes altres cases a Manacor que servien de carnisseria, les possessions de Son Pere Andreu i l’Hort dels Magallons (Manacor) i la Teulera (Petra), la cavalleria de Galiana (Sóller) i unes cases a l’arraval de Santa Caterina —a prop de l’oratori de Sant Magí— amb una peça de terra contigua d’unes 2 quarterades (ARM, Not. 6929, f. 48).

Després de la mort de tots els germans Andreu Orlandis, el fideïcomís fundat per Pere Joan Andreu recaigué sobre la seva filla Dionísia, la qual, el 19 de juliol de 1763, establí la propietat al moliner Gaspar Flexas —fill de Gaspar i de Francina Thomàs—, imposant un cens reservatiu de 28 lliures 10 sous. Aleshores, confrontava amb el camí reial d’Andratx, terres de Simó Rigo denominades el Jonquet —aleshores de Joaquim Bosch, on hi havia unes casetes «sobre què he ohït dir a mos antecesors no se podian fabricar y se seguia causa en la Real Audiència de Mallorca» i apartaments—, la vorera de la mar i terres, cases i molí de vent del comprador —edificat per ell mateix— (ARM, Not. S-775, f. 552).

Gaspar Flexas Thomàs morí el 16 de maig de 1788, amb testament que havia ordenat dia primer de novembre de 1786 davant el notari Mateu Estada, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Elisabet Ferrer, i propietari, el seu fill Gaspar. El 17 de juliol següent, la viuda rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia un molí de vent situat a Santa Caterina i sengles peces de terra de mitja i 2 quarterades, així com nombrosos crèdits (ARM, Not. 4626, f. 274).

A la mort de Gaspar Flexas Ferrer, primer cridat per son pare al seu testament, la propietat passà al seu germà Miquel, qui apareix a l’Apeo (1818) com a propietari d’un conjunt valorat en 1.900 lliures format per molí, cases i porció de terra (ARM, D-1530, f. 338; ARM, Not. S-1060, f. 119).

Miquel Flexas —casat amb Joana Berga— disposà testament el 4 de gener de 1845 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Gaspar, qui, a les darreries de 1858, inicià l’establiment de la propietat. Prèviament, encarregà a l’arquitecte Antonio Sureda Villalonga l’elaboració del plànol d’establiment, on apareixien les parcel·les corresponents. A la mateixa època, s’establí també la part de la pro­pie­tat que s’adjudicà Joan Flexas en la divisió que practicà (1725) amb el seu germà Gaspar i que, aleshores, era de Juan Flexas Bosch (ARM, Not. S-1059, s/f; ARM, Not. S-1060, s/f).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s